ESCRIPTORS LOCALS I

llibresPer segon any consecutiu la Biblioteca i l’Associació de comerciants de Falset col·laboren en l’activitat anomenada “Aparadors”.

Enguany, els comerços de Falset han decorat els establiments amb el tema “Aparadors de l’oli i escriptors locals” .

Aprofitem l’avinentesa per fer-vos cinc cèntims dels autors d’ara i abans de Falset.

ANTONI BALASCH I TORRELL

Va ser un dels grans impulsors d’un seguit d’activitats que la colònia de falsetans residents a Barcelona va impulsar en el primer terç del segle XX. Plegats, van publicar estudis i obres i Balasch és autor d’una obra poètica que, localment, ha estat recitada en alguna altra ocasió aquí a Falset. Significativa d’aquesta obra que idealitza el poble des de la distància és el poema ‘El portal del Bou’.

SALVADOR ESTREM I FA (Falset 1893 – 14 de setembre de 1936) va ser un polític, intel·lectual i periodista del Priorat.

Salvador Estrem i Fa

Salvador Estrem i Fa

Va desenvolupar la seva tasca literària a Falset i comarques circumdants durant els anys 20 i 30 del segle XX, tot fent llibres d’assaig, poemes i articles periodístics. La seva vocació literària li vingué de ben jove: als dotze anys ja va col·laborar en la revista El Patufet. A banda de la literatura va cultivar altres àrees: caricaturismefilosofia (sobretot Sòcrates), geografia, etc (a banda de treballar com a pagès, que en realitat sempre va ser el seu modus de vida). Va col·laborar amb les revistes Priorat (que va dirigir en la seva tercera etapa), editada a Falset, i El Llamp, editada a Gandesa. Políticament fou representant de la Lliga Regionalista al Priorat i es vinculà fortament al catalanisme.

Quant a l’obra, en poesia va publicar els reculls: Les hores dolces (1920), Elegia del Priorat i altres versos (1927), La mala collita (1930) i El Crist de la solitud (1936). Aquesta darrera és, potser, la seva obra més important. El prestigi que va adquirir amb les seves obres van fer que li donessin el qualificatiu de “El poeta del Priorat”. També fou força variada la seva obra en prosa. A La gent del Llamp (1929) fa un report biogràfic dels seus companys en l’edició de l’històric setmanari gandesà. També va fer un llibre d’articles, Instants (1932), recull de les aportacions en premsa, i un llibre de viatges, Terra Castellana (1935). Quant al teatre, publicà La vida de santa Rosalia i El viure que no torna.

Va ser l’introductor al Priorat de l’ideari lingüístic de la llengua catalana de Pompeu Fabra i altres intel·lectuals del seu entorn.

La Biblioteca de Falset  porta el seu nom.

JOSEP MA GICH i PI (Tivissa, 1887-1957)

Advocat i periodista, president segon de la Caixa de pensions “La Caixa”, va fer possible la creació de la Biblioteca de La Caixa a Falset. Un recull dels seus escrits es publicà amb el nom  Vida que passa.

FRANCESC OLIVES I SIMÓ

Les famílies il·lustres de Falset de final del segle XIX i principi del XX van donar alguns intel·lectuals d’una certa anomenada a la ciutat de Tarragona. És el cas d’Antoni Magriñà –fill d’aquesta casa on ara hi ha la biblioteca– o de Francesc Olives, fill d’una d’altra de les grans famílies històriques del poble. Francesc Olives va escriure teatre, articles periodístics i, sobretot, poesia d’inspiració modernista.

 HERMENEGILD PELLEJA BORJA (Falset,1890-1936)

Nascut a Falset, va exercir-hi de mestre coincidint amb la inauguració de l’edifici de les Escoles.

Després d’uns anys fora va tornar Falset a causa d’una malaltia i va ser llavors quan ideà la remodelació de l’ermita de Sant Gregori i va escriure’n la història el 1936.

JOAN BAPTISTA PIÑOL

Joan Baptista Piñol era un home molt conegut al Falset d’abans de la guerra civil. Ho era per les seves idees polítiques: era el cap dels carlins. Però ho era també per les seves vel·leitats literàries. Declamava públicament les seves creacions poètiques a la congregació catòlica de Sant Lluís Gonzaga. La poesia satírica era el seu fort, com ho demostra la seva ‘Oda a la ningada’, que va ser llegida en públic la Nit dels Sants Innocents del 1902.

ROSSEND RULL

Rossend Rull, nascut a Falset al segle XIX, va acabar treballant a Osca, on feia de professor de la Universitat Laboral d’aquella ciutat. Des d’allà, va escriure un Diccionari municipal de Catalunya, en el qual Falset ocupa cinc vegades més pàgines que la resta de municipis.

 

Tota o part de l’obra que aquí us esmentem, la trobareu al nostre catàleg.

La setmana vinent, els autors d’ara.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s