Monthly Archives: Juny 2013

EL LECTOR DEL MES: JOAN ASENS

joanasens bloc

Joan Asens és del Masroig, és enòleg i soci del Celler Orto Vins. Ve a la biblioteca sovint amb el seu fill. Avui ens ha respost el nostre qüestionari.

El primer record que té d’una biblioteca és la que van muntar al seu poble, al Masroig, quan devia tenir 10 o 15 anys. Pensa que les Biblioteques són necessàries i imprescindibles perquè fomenten la lectura, cosa molt necessària en temps de crisi intel·lectual com la que estem vivint.

El primer conte que recorda haver llegit el Joan és Els tres porquets, d’una col·lecció de contes en català que el seu pare els comprava quan eren petits. També recorda llegir En Patufet dels que  tenien per casa.

El Joan diu: “llegir és recomanable perquè fa pensar i pensar és molt recomanable…”

El millor lloc per llegir pel Joan ha de ser un lloc còmode, sobretot: platja, biblioteca, al camp… no importa el soroll, sinó la comoditat: no hi res com llegir a l’ombra i sense patir calor! Com a enòleg, recomana el llibre Comprender el vino, la viña y la biodinàmica de Nicolas Joly, perquè dóna una visió molt pura i neta de l’agricultura.

El seu conte preferit és Els tres porquets: el seu pare li explicava, i en té molt bon record. I per als joves lectors els recomana que llegeixin, perquè a llegir se n’aprén amb la pràctica. I cal llegir allò que ens agrada: ciència, novel·la, contes, còmic… però llegir.

Gràcies Joan!

Crònica de la 3a. temporada del Club de lectura.

ClubCoiaVallsNou llibres, nou mesos de lectura compartida. Varem començar la tercera temporada amb un llibre sobre una carta, i l’hem acabat amb un viatge. Hem llegit obres de 5 dones i de 4 homes, i hem anat gairebé alternant un autor català amb un d’americà… per casualitat!

Llibres de mosques, de pastissos de lllimona màgics, vinyes de telenovel·la, galliners que guarden secrets, expedicions a la recerca de tresors, apocalipsis… i grans històries d’amor! L’Amor! Què faríem sense l’amor !

Els que més han agradat:  La Nevada del Cucut, de Blanca Busquets, Una Dona de Fiar, de Robert Goolrick i La Venedora d’ous, de Linda D. Cirino, llegits un darrera l’altre (gener-febrer-març).

I arriba el juny. Per  la darrera tertúlia del Club de Lectura sempre llegim un escriptor de la demarcació, i aprofitem el “fi de curs” per a convidar-lo, gràcies al programa “Al vostre Gust” de la Institució de les lletres Catalanes.

Enguany hem llegit La Princesa de Jade, de Coia Valls, i és clar, la Coia va venir a la trobada. Tota una celebració. Regals inesperats per a les bibliotecàries, detallets per a les lectores del Club, i per a l’autora convidada també!

galetesregalEl temps amb Coia Valls va passar volant! Ens va explicar el procés de creació del llibre, com escriu, com sent els personatges, de curiositats  (com ara l’Art del Suiseki o les pedres paisatge) i parla tan bé que haguéssim estat fins l’endemà escoltant-la. Varem aprofitar per preguntar-li per altres llibres seus, com El Mercader i sobre el darrer, Les Torres del Cel, acabat de publicar.

I per gentilesa de Xulio Ricardo Trigo, la foto de grup! Gràcies Xulio!

CLUB+CoiaValls

 

Al setembre hi tornem!

Bones lectures!

AVUI RECOMANEM…. El Higo más dulce, de Chris Van Allsburg

3353552-LChris Van Allsburg no defrauda, és un autor sinònim d’excel·lència. Amb El Higo más dulce, un album deliciós, conjuga una trama típica de rondalla -unes figues amb propietats màgiques- amb un desenllaç propi d’un conte inquietant que hauria pogut firmar Pere Calders, Mercè Rodoreda i, fins i tot, Quim Monzó. És potser per aquest final kafkià que el llibre és més apropiat per a un públic juvenil, i naturalment, per als adults.

El texte, breu i concís, se’ns presenta despullat d’adjectius, però no hi fa res: la història és rica en detalls i matisos gràcies a la il·lustració. El particular estil de Chris Van allsburg (vegeu sino Jumanji, l‘Exprés Polar o el gens convencional Los misterios del señor Burdick) ens mostra els personatges amb una gran profunditat fent que gairebé puguem arribar a percebre com pensen i què senten.

Es una il·lustració amb una gran força i emotivitat, molt expressiva i que aconsegueix crear una ambientació de misteri molt particular: des del primer moment ets conscient que alguna cosa fora del comú és a punt de passar. Al meu entendre, El Higo más dulce és molt recomanable, una petita joia; estaria molt bé poder-la llegir en català…

alsbroug

I per cert, no deixeu de visitar la web de l’escriptor: amb jocs, pàgines per pintar, pòsters i tot amb la seva peculiar atmòsfera: és fantàstica!

 

Chris Van Allsburg. El Higo más dulce. Fondo de Cultura Económico, 1995. Col. A la Orilla del Viento