EL JOC DE SADE, de Miquel Esteve

Best seller,  divertimento, erotisme, intriga detectivesca, thriller …. La novel·la que avui us proposem barreja el gènere eròtic, el thriller i novel·la negra.

L’autor és  Miquel Esteve, empresari i escriptor de Móra la Nova que aquesta setmana ens visita per a presentar el llibre de Toni Orensanz, L’Estiu de l’amor.

Ha escrit diverses novel·les abans, Heydrich i les agents del saló Kitty (XXV Premi de Narrativa Ribera d’Ebre, Cossetània Edicions, 2008), El Baphomet i la taula esmaragda (XX Premi de Narrativa Vila d’Ascó, Cossetània Edicions, 2009) i Llinatge (Cossetània Edicions, 2010).

Aquest cop ha optat per un estil mès directe i amb una trama que es desenvolupa a tota velocitat, sense donar treva al lector i que ben aviat veurà la llum una segona part. També es troba disponible en castellà.

 

El Joc de Sade és una trama plena d’elements trepidants: la figura del Marquès de  Sade, un joc estrany i luxuriós en un local clandestí, un crim, una conspiració. Una novel·la sobre la nostra capacitat de destrucció.

Submergiu-vos en una fantasia desenfrenada on el sexe, el misteri, la infidelitat, la banalitat, l’amor, la traïció i les ànsies d’una segona oportunitat fustiguen les vides d’uns personatges que es veuran atrapats en un joc voluptuós i malèvol ideat per una ment tant sensual i apassionada com delirant.

Jericó, un empresari en procés de fallida econòmica i amb un matrimoni que s’ensorra, demana al cambrer d’un pub on sol anar per la tarda l’adreça d’un local amb ambient diferent, a la recerca d’emocions distintes que l’ajudin a oblidar el seu drama vital. El cambrer li proporciona una targeta amb un nom “Donatien”, un telèfon mòbil i una contrasenya: “Els infortunis de la virtut”.

Jericó descobrirà que des de que va començar la seva idíl·lica relació amb la riquesa i el poder, ha estat víctima d’una sèrie de manipulacions que l’han lligat a un passat del que ara intentarà deslliurar-se

La Lectora del Mes

Natàlia Sanahuges és la lectora del mes de novembre.  Li costa definir-se com a “artista”, així doncs decidim posar creativa.  Podeu veure les seves creacions a prioratetes.com, o bé al seu Facebook. De moment, no para de pintar botes de vi!

El primer record que té d’una biblioteca és el de la biblioteca de la Quartera, la de l’antiga “La Caixa”. Recorda el soroll de la porta, que pesava molt i recorda les taules molt atrotinades. La Natàlia hi anava a fer els deures, a consultar enciclopèdies –tasca avui extingida gràcies a Google- i també a fer una mica de xivarri. Era divertit!, diu.

Creu que les biblioteques són espais on aïllar-se, on el temps s’atura i et dediques a remenar i repassar llibres de tota mena.

La Natàlia recorda amb molt de carinyo el llibre Los escarabajos vuelan al atardecer, de Maria Gripe: li va agradar moltíssim, sobretot el títol. En té un gran record.

Llegir és recomanable per trasladar-nos a diferents móns, per aprendre i per a crèixer, comenta.  I el seu lloc preferit per a llegir és…el wàter! La Natàlia hi ha llegit tots els tebeos.

I ens recomana la lectura de La Invenció de la solitud, de Paul Auster, potser no pel què deia, sinó pel bé que la va fer sentir el llegir-lo.

I quin conte és el seu preferit? Recorda que li agradava escoltar el conte de la Formigueta que anava a Jerusalem i tots els contes encadenats, d’aquest estil.

Per acabar, el seu consell lector: Llegiu per aprendre, per imaginar, per a sommiar i disfrutar!

Gràcies Natàlia!

El Priorat a Taula

Aquesta semana es va presentar a la Biblioteca el llibre La Cuina de les àvies del Priorat, un llibre impulsat per L’Agrupació per a la Restauració i el Turisme Rural al Priorat, una entitat que des de 1996 ha posat en marxa innumerables cursos formatius i que sempre havia  volgut recuperar la cuina tradicional dels nostres pobles.

En aquest recull hi trobareu receptes que, a través de les fondes i els restaurants del Priorat han mantingut la tradició de la cuina de les àvies. Plats de cullera, olles i plats d’hivern; o plats més festius amb tall: botifarres, pilotes i vegetals de recol·lecció. També coques de recapte, amb arengades i rovellons. Menjars del tros: arròs a la cassola, de conill, de bacallà…  I les postres i els dolços, dels quals el Priorat n’és una terra privilegiada. Les canyes, les coques, les llepolies fregides: orelletes, orellons amb mostillo i fruites de tardor.

Tal i com diu Mariona Quadrada en el pròleg, “un projecte elaborat i acabat per la gent de la pròpia terra, plats i receptes de la mà d’aquelles persones que han viscut i tastat, a través de l’experiència, tots els gustos del Priorat”.

Per aquells interessats en saber més sobre la cuina del Priorat, us recomanem  la consulta de El Llibre de Cuina de Scala Dei, un llegat del s.XVII tractat en una primera edició per l’estudiós Josep Iglèsies i que al nostre fons podeu consultar en l’edició facsímil a cura de Mariona Quadrada.

I imprescindibles són també els llibres de Minerva Pi, Priorat a taula, i La Cuina tradicional del Priorat, de Minerva Pi i Roser Vernet, un recull de receptes arreplegades del saber fer de dones de tots els pobles de la comarca.

Que us vagi de gust!

 

Entre les Muntanyes: llibre del mes del Club de Lectura

Ahir al vespre va tenir lloc la trobada mensual del club. Ens temiem el pitjor: per alguns comentaris escoltats a algunes lectores, el llibre no havia agradat….Però la sorpresa va ser que va acudir a la cita tot el club en ple! Més de vint dones disposades a esbudellar el llibre de Rosina Lippi.

Doncs bé, fet i fet el llibre va agradar. Després de treure l’entrellat a les nissagues del petit llogarret al cor de les muntanyes d’Àustria, varem arribar a la conclusió que Entre les muntanyes és una bona historia. Un llibre sobre dones i, segons algunes, escrit per a dones. Us en fem cinc cèntims.

Entre el 1909 i el 1977, en un poblet alpí anomenat Rosenau s’entrellacen els destins de les dones, que s’encarreguen de la feina de les granges i les vaqueries. Soles en un petit racó del món, les masies són tot el que tenen, i per a elles signifiquen molt més que un lloc per viure; també són un espai ple d’històries sempre presents en la memòria de cadascuna. Els homes, que van i vénen, prenen el paper de marits, amants, fills, i tots ells guarden grans secrets, ja que els fantasmes dels avantpassats porten veritats mai explicades i possiblement oblidades.

Entre les muntanyes desgrana les vides dels veïns de Rosenau i per mitjà d’aquestes vides se’ns permet percebre la transformació de la quotidianitat d’aquest microcosmos: encara que Rosenau estigui en un racó del món, no es lliura de les grans atrocitats de la història.

Aquesta novel · la va rebre el premi PEN / Hemingway i va ser seleccionada per al prestigiós Premi Taronja de Gran Bretanya. Ha estat traduït al xinès, català, alemany, i mitja dotzena d’altres idiomes.

A  la majoria de dones del Club de Lectura ens ha agradat: ara us toca a vosaltres opinar!