Monthly Archives: febrer 2015

Inaugurem el Club de Lectura Per a nois i noies de Bibliofalset

Aquest dijoClubInfantsus varem fer la primera trobada de Club de Lectura infantil de la Biblioteca, adreçat a nois i noies de 9 als 12 anys. És un espai de trobada per aquells a qui els agrada la lectura. Ens reunirem cada tres setmanes, dijous a les 17.30h., per tal de compartir impressions i experiències sobre els llibres proposats.
El nostre objectiu per al club de lectura vol aconseguir que els lectors es plantegin la reflexió, que sàpiguen que abans de dir si un llibre els ha agradat o no s’han de plantejar més d’un aspecte, i s’adonin, també, que si han llegit molts llibres podran establir més comparacions, i a partir d’aquestes dir quin els ha agradat més. Donar als nens i nenes eines d’aquest tipus des d’un punt de vista lúdic és apostar pel foment i el plaer de la lectura en els infants i joves, un dels nostres objectius prioritaris. Nivells més elevats en la valoració i la crítica dels llibres vindran més tard; sabem que estem ajudant a crear lectors que si de ben petits comencen i des de la biblioteca en podem fer un bon seguiment amb activitats com les explicades i amb recomanacions, els acompanyarem perquè de grans siguin grans lectors interessats en la crítica i en participar i gaudir dels clubs de lectura d’adults.
Estrenem el Club amb la lectura del llibre El Taller de les Papallones, de Gioconda Belli, una metàfora sobre el poder de l’esforç, de la constància, de la il·lusió i dels somnis que es fan realitat, el secret està en no cansar-se mai de somiar, en no donar-se mai per vençut.

El dia 19 de març en parlarem!

Anuncis

Club de Lectura per a nois i noies de 9 a 12 anys

clubinfants

#Divendres #Carnaval #Bibliofalset

Com a casa

Els Somnis de paper de Judit Robert

Avui us volem recomanar els llibres de Judit Robert, una escriptora  de la nostra terra, que treballa a la secció infantil de la Biblioteca Joan Miró de Mont-roig del Camp i el passat divendres 6 de febrer ens va portar els seus Somnis de paper fets realitat a la nostra biblioteca.

El Cabdell de fil màgic,   p.txtun relat tendre ple de màgia i bons desitjos, que repassa les estacions de l’any, les festes tradicionals, els sentiments i alguns costums ben nostres, mentre es va teixint la història individual de cadascú.

EL COLOR DELS SENTIMENTSEl Color dels sentiments, un conte per a treballar les emocions mitjançant els colors. Porta incorporats uns mandales per a pintar i el significat dels colors, així com unes quantes endevinalles. També porta la traducció a l’anglès, ideal per a practicar les primeres paraules.
Nil el cocodril,  un cocodril solitari.NIL La seva afició de menjar-se tot allò que es mou al seu voltant, fa que no tingui gaires amics. La cosa es complica quan al Nil li comencen a fer mal les dents. Els dies i les nits es fan molt llargs quan sent dolor i està completament sol. Però aviat el Nil tornarà a somriure, perquè algú que no imagina l’ajudarà.
fada_xielaLa Fada X¡ela,  la història d’una fada diferent de les altres fades. Ella no pot entendre per què la rebutgen i busca respostes. A mesura que transcorre la història, la Xiela es va trobant amb diferents personatges. Ells li aniran mostrant a poc a poc quin és el seu meravellós poder. A través dels personatges, la Xiela es trobarà a ella mateixa.
La Tiona, Tionaés un conte de Nadal una mica diferent. La temàtica central és la igualtat de gèneres, però també hi podem veure la importància de la família, d’una bona comunicació i voluntat per part de tots.
Us animem a llegir-los!
Imatge

#divendres #xerrada

setem15

El dijous del club: Estupor i tremolors, d’Amélie Nothomb

20090220-estupor i tremolorsAquesta novel·la d’inspiració autobiogràfica, i que en el seu dia va obtenir un gran èxit entre els lectors i la crítica francesa, explica la història d’una jove belga que comença a treballar a Tòquio en una gran companyia japonesa. Però al Japó actual, fortament jerarquitzat, la noia porta el llast d’un doble handicap: ser una dona i ser occidental. Aquesta doble condició la convertirà en el blanc d’una allau d’humiliacions i d’una progressiva degradació laboral que la portarà del món de la comptabilitat a servir cafès, encarregar-se de la fotocopiadora. I, per acabar-ho d’arrodonir, ocupar-se de la neteja dels lavabos d’homes.

L’autora fa una radiografia despietada i molt dura de la societat japonesa.

“… si cal admirar la japonesa -i cal fer-ho-, és perquè no se suïcida. Conspiren contra el seu ideal des de la més tendra infantesa. Li van esmunyint guix cap a dins del cervell: “Si als vint-i-cinc anys no estàs casada, tindràs bones raons per passar vergonya”, “si rius, no seràs distingida”, “si el teu rostre expressa un sentiment, és que ets vulgar”,…, “si un noi et besa la galta en públic, ets uns meuca”, “si menges de gust, ets una truja”…”.

Una lectura que no ens ha deixat impassibles. Recomanem també llegir, per complementar la lectura de Nothomb, el llibre d’Imma Monsó, Hi són però no els veus, on l’autora s’endinsa en el món dels japonesos i la seva cultura.

monso

Com diu  Imma Monsó : “Les afirmacions de Nothomb són contundents, i aquesta contundència és part del seu estil literari. L’any 1999 publica Estupor i tremolors que descriu l’experiència viscuda a l’edat de vint i tres anys, quan va tornar al Japó esperant trobar-hi el paradís perdut que ella recordava i en comptes d’això es va veure condemnada a treballar en un laberint de malentesos: una empresa que apareix sota el nom inventat de Yumimoto, on la protagonista malda per sobreviure a les ordres d’uns caps que exerceixen el poder d’una manera absurda.

imagesNothomb és el tipus de narradora que sap mirar-se el passat propi i les experiències més desafortunades (com és el cas clarament a Estupor i tremolors), i convertir-les en una experiència de plaer literari per a ella i per als seus lectors. És una mirada intel.ligent, aguda, de vegades fins i tot massa enginyosa, massa brillant, el fruit de la qual és una visió de la realitat presidida per una auto-ironia constant, una singular barreja de tendresa i d’humor àcid. Són aquests recursos, juntament amb un notable domini de la hipèrbole i de la poètica de l’excés, els que capaciten a l’autora per poder sublimar amb aparent facilitat les experiències més desagradables, fins i tot les més abjectes.”

Amélie Nothomb (9 de juliol de 1967 Kobe, Japó) és un escriptora belga en llengua francesa. El fet que el seu pare fos ambaixador de Bèlgica va fer que durant tota la seva infantesa i adolescència visqués a diversos països a banda del seu Japó natal: Xina, Estats Units, Laos, Birmània i Bangla Desh.
Des de 1992 publica una novel·la cada any (tot i escriure’n, segons declaracions de la mateixa Nothomb, 3 cada any, fruit d’almenys quatre hores diàries dedicades a l’escriptura).
Els seus relats es caracteritzen per una fascinació pel contrast entre la lletjor i la beutat, el vocabulari precís i (sovint) els trets autobiogràfics.

#Horadelconte #JuditRobert

Juditrobert

#Bibliofalset #Febrer15

Febrer2015