Desembre a la Biblioteca

Fira de Sant Andreu de Falset

Les fires són esdeveniments amb una llarga tradició en la història d’Europa i normalment estan acompanyades d’activitats d’entreteniment i culturals. La de Sant Andreu a

Trobada a: celler-adocse.com

Falset  és una fira antiquíssima, que antigament servia per preparar-se i proveir-se de cara a l’hivern. Avui dia és una fira que té un vessant artesà i un altre de caràcter més lúdic, habitual a les fires del país. L’edició 2015 presenta com a novetat una Mostra de vins dolços i generosos, en col·laboració amb la DO Montsant, i la presència de productors de proximitat de dolços, neules i torrons.

Si hi veniu podreu comprar embotits, el “Pernil de Falset” que presentarà Xarcuteria Llorens, neules i torrons de les pastisseries de la zona (tota una tradició neulera i torronera autóctona) com també el cèlebre torró de xixona que trobareu en venda a la geladeria del poble.

La Biblioteca també participa amb els actes de la fira, aquest divendres podeu venir a fer el vostre “tatanet” per anar a Fira de Falset.

Podeu consultar el programa aquí.

Bona Fira a tothom!

Arri arri tatanet, cap a Fira de Falset

Sánchez Piñol presenta Vae Victus a Capçanes

Capçanes es convertirà el diumenge 6 de desembre en el primer lloc de Catalunya on l’escriptor Albert Sánchez Piñol presentarà personalment el seu llibre Vae victus, que és la continuació del gran èxit de vendes Victus (250.000 exemplars venuts i disset traduccions), ambientat en la Guerra de Successió. L’acte serà la primera presentació pública que Albert Sánchez Piñol fa de la seva nova novel•la, que torna a editar Edicions la Campana.

L’acte tindrà lloc el diumenge 6 de desembre, a partir de les 18 hores, a la sala social i cultural la Pedrera d’aquest municipi de la comarca del Priorat. Tal com s’ha programat la presentació, en primer lloc hi haurà una intervenció de l‘escriptor Albert Sánchez Piñol, en la qual parlarà del llibre, que ha convertit el guerriller antiborbònic Pere Joan Barceló (més conegut com a ‘Carrasclet’), fill de Capçanes, en un dels protagonistes. Seguidament, hi ha previst un torn de preguntes obert a tots els assistents.

Vae Victus (que significa significa ‘Ai dels vençuts!’) surt a la venda precisament aquesta tardor.

El nou lliurament de Sánchez Piñol s’estructura en quatre històries diferents que narren les noves aventures del militar Martín Zuviría, que torna a ser el protagonista de la història. Zuviría viatja a la guerra americana, entre indis i carolins, i acudeix també a la guerra que Felip V va declarar als francesos, on cedirà protagonisme a un altre personatge: el capçanenc Carrasclet.

Yannic Garcia a la biblioteca, de la mà del Centre Quim Soler

La Jungla a la Biblioteca: 150 anys del naixement de Rudyard Kipling

Amb motiu dels 150 anys del naixement de l’escriptor Rudyard Kipling hem transformat el racó infantil de la biblioteca en una jungla. Autor de El Llibre de la Selva, Kim, Capitans intrèpids, més de 800 poemes i nombrosos relats ( i l’inspirador de la marca belga d’accessoris Kipling, també) va ser un dels autors més aclamats del Regne Unit i també un dels més discutits, va rebutjar en diverses ocasions el rang de cavaller de l’imperi britànic i va ser també  l’autor més jove  i el primer britànic en guanyar el premi Nobel (1907).

Kipling és conegut sobretot per El llibre de la selva (en anglès: The Jungle Book), també anomenat El llibre de les terres verges, publicat el 1894,  una col·lecció d’històries  basades  en contes d’animals de la selva índia que, de forma antropològica, plantegen lliçons morals. La història, que va ser inicialment publicada a diverses revistes entre 1893-1894  comptava, en alguns casos, amb il·lustracions del pare de Rudyard, John Lockwood Kipling.

Trobem molt bonic un dels seus poemes, Si (en anglès “If—“) va ser escrit l’any 1896 i va aparèixer publicat el 1910.  Encara avui és un dels poemes preferits entre els anglesos i un dels seus versos «If you can meet with Triumph and Disaster and treat those two impostors just the same» (“si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe // i tractar igual aquests dos impostors”) es troba a la paret de l’entrada a la pista central de Wimbledon.

A continuació, la traducció que en va fer Francesc Parcerisas recollida a Poesia anglesa i nordamericana, MOLU, Ed.62 ”la Caixa”, Barcelona, 1985.

Si…

Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l’espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odïin,
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;

si pots somniar -sense fer que els somnis et dominin;
si pots pensar -sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergirversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles;

si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: ”Seguiu!”

Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home

Els Dijous del Club: Molt soroll per res, de William Shakespeare #llegirelteatre

La lectura per aquest mes de novembre formava part del projecte Llegir el teatre. Molt soroll per res, de William Shakespeare.

Molt soroll per no res va ser escrita entre 1598 i 1599, és a dir, en el període central de la producció dramàtica de Shakespeare, i fou publicada en quarto el 1600, i més tard, el 1623 dins el recull First Folio que contenia trenta-sis obres del dramaturg.
Es tracta d’una de les seves millors i més populars comèdies, i quant al títol cal remarcar un detall que avui se’ns escapa i és que a l’època de Shakespeare el terme “nothing” sonava com “noting” i se li atribuïa el significat de “rumor” o “brama”.
En efecte, la trama, eminentment de temàtica amorosa, gira al voltant dels malentesos que produeixen en dues parelles d’enamorats, els rumors, les trampes, els paranys de les aparences, i la calúmnia ordida amb enganys. Amb allò que diu la dita popular a propòsit de les aparences, Shakespeare construeix una magnífica comèdia que combina l’enginy i una sòlida comicitat amb temes més transcendentals com l’amor, el desig, l’orgull, la calumnia, la vergonya, la infidelitat, l’engany i l’honor.
Absolutament tot en Molt soroll per no res té dues cares i està organitzat i presentat d’acord amb un principi binari d’aparellaments i d’oposicions. Avui en dia, sobretot gràcies a Shakespeare, estem acostumats a la mescla de dos estils dramàtics dins d’una mateixa comèdia. Però en el seu moment, Molt soroll devia semblar una audàcia experimental, ja que combina dos gèneres en aparença irreconciliables, l’alta comèdia i el melodrama, atorgant a cadascun d’ells el seu llenguatge característic (prosa i vers) i saltant de l’un a l’altre, no només d’una escena a l’altra, sinó també d’un parlament a un altre, o d’una frase a la següent.”
La dualitat, doncs, és present en tota l’obra i en tot moment: dos gèneres dramàtics, dos llenguatges, dos registres escènics, dues parelles d’enamorats (Hero i Claudi, Beatriu i Benedicte), dos cavallers (Benedicte i Claudi), dues donzelles (Hero i Beatriu), dos germans nobles (Don Pedro d’Aragó el seu germà bastard, Don Joan), dos germans d’edat (Leonato i Antonio, Leonata en aquesta versió), dos malvats (Don Joan i Borachio)… Oposició de sexes, oposicions de caràcters i oposicions dialèctiques. I en els dos nivells de personatges de l’obra, una correspondència entre els senyors i els criats i subalterns en les parelles entre Úrsula i Borachio; i també el duel d’agudesa verbal entre Beatriu i Benedicte té la seva rèplica en la hilarant incontinència verbal farcida de corrupcions del llenguatge d’en Cirereta i els seus companys guardians.
Tot plegat contribueix a un joc i una dinàmica constant de plans i interaccions dramàtiques, d’embolics i d’intrigues que captiven sens dubte l’espectador.

I com la majoria d’obres de Skakespeare, en podreu trobar l’adaptació al cinema.

Novembre a la Biblioteca

Formació en smartphones i tauletes per a majors de 55 anys.

Els tallers gratuïts requereixen d’inscripció prèvia i tindran lloc els dies 4 i 11 de novembre, de 15:30 a 17:30h

La Biblioteca Salvador Estrem i Fa de Falset acollirà dos tallers gratuïts de formació en telèfons intel·ligents (smartphones) i tauletes. Els tallers, organitzats per la Fundació Vodafone i la Fundació Pere Tarrés, s’adrecen a majors de 55 anys.

L’objectiu és proporcionar coneixements sobre l’ús d’aquests dispositius mòbils, així com d’algunes de les aplicacions que hi estan vinculades.

Es tracta, per tant, de dues sessions de dues hores cadascuna (quatre hores en total) amb els següents continguts específics: revisió de la configuració del compte de Google, repàs de la connexió a internet i el seu accès, descàrrega i instal·lació d’aplicacions útils i accessibles, ús del WhatsApp i introducció ad’altres aplicacions que permeten comunicar-se (Messenger, Line, Skype, etc).

Les persones participants en aquestes sessions s’han de portar el seu propi dispositiu mobil, ja que un dels objectius és que puguin treure el màxim profit del seu telèfon intel·ligent o tauleta digital.