El Dijous del Club: Maria Rosa, d’Àngel Guimerà

96970564gLa lectura d’aquest mes del Club de Lectura portava premi: havíem d’anar al Teatre Nacional (ja que formem part del projecte LLegir el teatre) a veure la versió de Carlota Subirós de Maria Rosa, d’Àngel Guimerà. La tempesta del cap de setmana ens va deixar a casa, però la lectura no ens la vàrem deixar perdre.

Maria Rosa és un drama social i amorós en tres actes d’Àngel Guimerà aparegut el 1894. Inspirada en una història real que succeí a la localitat de Solivella, a la Conca de Barberà, a mitjan segle XIX durant la construcció de la carretera que travessa la vila.

La trama de l’obra descriu les intrigues, les tràgiques passions amoroses i les pulsions sexuals reprimides en el triangle que formen la Maria Rosa, l’Andreu i en Marçal, tres peons caminers que es coneixen en les feines de construcció de la carretera. La Maria Rosa, que es casarà amb l’Andreu, veurà com el seu marit és acusat de la mort del capatàs i enviat a una presó d’Àfrica, on morirà. Més endavant el Marçal, el culpable real de l’assassinat, aconsegueix de casar-se amb la vídua, desig que covava des que es van conèixer. Quan la Maria Rosa sàpiga la veritat es produirà el desenllaç fatal.

Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o “ressorgiment” de les lletres catalanes a finals del segle XIX.
Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife. Als set anys va anar a viure a Catalunya, on s’adaptà ràpidament. Va ser una de les figures més destacades de la Renaixença, tant política com literària. Tot i que va iniciar la seva carrera amb la poesia, la major part de la seva obra literària va estar dedicada al teatre. Ben aviat aconseguí reconeixement internacional, (Mar i cel va ser un èxit immediat, traduït a vuit idiomes). La seva època més brillant fou en l’última dècada del s.XIX, on s’apropa més a la realitat de la societat catalana d’aquella època, que girava el rumb cap a un entorn més urbà i industrial, destacant en el seu currículum Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896), o La filla del mar (1900). Al final de la seva vida diversificà més la seva producció, des del drama burgès als poemes dramàtics musicals amb elements fantàstics o el teatre històric de tendència catalanista.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s