Us proposem tres lectures:
Los Hombres me cuentan cosas, de Rebecca Solnit (Capitan Swing), Tothom hauria de ser feminista, de Chimamanda Ngozi Adichie (Fanbooks) i Dones rebels, dones alliberades, de Marie Costa (EUMO).
Los Hombres me cuentan cosas és una reflexió sobre com s’ha construït al llarg de la història la diferència entre homes i dones, i sobre com les dones encara avui ho tenen més difícil: per ser escoltades, per caminar de nit sense por, per denunciar els assetjaments, per reivindicar els seus drets, per eradicar la cultura de la violació i dels privilegis sexuals. I alhora són textos plens d’intel·ligència i esperança que conviden a tots, homes i dones, a pensar en la vigència del feminisme.
L’amfitrió d’una festa a la qual assisteix Rebecca Solnit li recomana la lectura d’un llibre que acaba de publicar-se. Ell està tan capficat en el seu paper d’home condescendent i paternalista que no escolta, fins que és massa tard, que està recomanant-li el llibre a la pròpia autora. I que ha fet el ridícul evidenciant que no ha llegit més que una ressenya: alguns homes, sàpiguen o no de què parlen, insisteixen a explicar coses a les dones.
Tothom hauria de ser feminista recull el transcendental discurs que va oferir Chimamanda Ngozi Adichie a TEDTalk sobre el significat de ser feminista en ple segle XXI. Un breu assaig que té el poder que les seves paraules ressonin dins el cap de qui les llegeix. Aquest és el poder que tenen els grans assajos per canviar la societat.
«Avui m’agradaria demanar que comencem a somiar un pla per construir un món millor. Un món més just. Un món d’homes més feliços i dones més felices que siguin sincers amb ells mateixos. I aquesta és la manera de començar: hem d’educar les nostres filles d’una manera diferent. I també hem d’educar els nostres fills d’una manera diferent». (Chimamanda Ngozi Adichie)
Dones rebels, dones alliberades: el divorci a Catalunya als segles XVIII i XIX. A partir de la descripció dels conflictes matrimonials i divorcis de la societat catalana durant els segles XVIII i XIX, Marie Costa reconstrueix un fragment de la nostra història privada i desmunta falses creences sobre els drets i la vida quotidiana de les dones. En un llibre de lectura amena i suggeridora, l’autora repassa la història de la família, dels sentiments i de la sexualitat; descriu la construcció de xarxes de solidaritat i el funcionament de l’assistència social en l’època moderna, i posa en relleu, entre altres aspectes, com la vida matrimonial s’allunyava considerablement de la visió que plasmaven els textos morals i jurídics.
bibliofalset 