Als voltants del dia 8 de març, el Dia de la dona treballadora, hem llegit i comentat una novel·la de dones, a través de la mirada de la Júlia, que fa un salt al buit per descobrir del què és capaç quan perd la por i s’ atreveix a viure en llibertat.
El risc més gran, de la periodista Laura Piñol, parla del desig, la pèrdua, les renúncies i l’amor es passegen per la vida de la Júlia, una dona de trenta-quatre anys que es trasllada a viure a la Terra Alta, a Prat de Compte, amb els seus dos fills després d’una trencadissa emocional. Lluny de ciutat, la Júlia es reinventa i reneix. Aprèn a viure amb els buits que han deixat les persones que s’estima —la mare carismàtica, el marit distanciat, l’amant esquívol, la seva amiga Tona—, a endreçar els records i a començar de zero.
Com llegim a l’Espolsada, “El risc més gran és una novel·la de personatges, íntima, de pèrdues, de solitud, d’incomunicació, de famílies sobrevingudes i és alhora una novel·la de segones oportunitats, de renéixer i un homenatge a la gent que estima sense concessions, disposada a fer el que calgui quan els necessites. Hi ha pèrdua, dolor, amor i temes molt vigents. Una novel·la sobre la vida i les decisions que prenem, la por que ens paralitza i sovint no ens deixa fer el que voldríem sota la pell de la Júlia, una protagonista que es fa estimar, plena de matisos i tot un seguit de personatges secundaris que es fan imprescindibles. Parlem d’una novel·la que et sap greu acabar, que juga amb el paisatge com un personatge més, un territori que se’t fica dins i que voldries trepitjar.”
bibliofalset 