Tag Archives: artesana

El fill de l’italià, de Rafel Nadal

Aquest dijous al teatre de l’Artesana ens visitarà l’escriptor Rafel Nadal per parlar-nos del seu darrer llibre, El fill de l’italià «Una novel·la basada en una història real: l’epopeia d’un grup de mariners italians que el 1944 es refugiaran a Caldes de Malavella.»

El fill de l’italià narra una doble odissea, l’odissea dels mariners que intenten tornar a casa i emprenen un viatge que de vegades sembla no tenir final, i l’odissea d’en Mateu, que també emprén un viatge, en el seu cas per retrobar el seu pare i a través d’ell els seus orígens i la seva identitat. Explica Rafel Nadal:
“És un relat de postguerra, amor, tendresa i un punt d’intriga que va començar a prendre
forma per casualitat. En un club de lectura de Caldes de Malavella, se’m va acostar un senyor i em va dir que, allà on acabava La maledicció dels Palmisano, la història continuava al seu poble. Així és com, parlant cada vegada amb més testimonis d’aquell episodi, vaig anar descobrint aquests fets de la Segona Guerra Mundial, fins que vaig conèixer el que n’acabaria sent el protagonista.”

Premi Ramon Llull 2019: Les declaracions del jurat3D fill italiàBR_Easy-Resize.com
«De les guerres se n’expliquen grans gestes i del que
ve després de les guerres? En Rafael Nadal ens narra
amb una gran humanitat les gestes de la gent senzilla
de Caldes de Malavella en la nostra postguerra, quan
per casualitat se’ls trenca la gris quotidianitat gràcies
al fet que hi aterren un grapat de bons soldats italians
rebotats de l’altra guerra, la mundial.»
Isona Passola
«L’obra té molts nivells de lectura i combina la peripècia
d’un fet històric no gaire conegut relacionat amb la
història d’Europa, cosa que interessa, i una peripècia
íntima, que és la del protagonista, de recerca de la
identitat, que d’alguna manera tots hem experimentat.
Està esquitxada de pàgines plenes de tendresa.»
Carme Riera
«La Joana, que renta la roba dels altres als safarejos del
poble, té una vida molt difícil: una casa miserable, sis
criatures per tirar endavant i un home que la maltracta.
Amb tot, dos jardins secrets li il·luminen la vida; un test
amb flors i un amor prohibit.»
Gemma Lienas

Trobada del Club de Lectura

Ahir, com cada primer dijous de mes,ens varem trobar les membres del Club de Lectura de la Biblioteca per xerrar i comentar el llibre de David Monteagudo, Fi, en català editat per Ed. Quaderns Crema. La majoria de lectores van coincidir en un fet: no els havia agradat gens. A les que havia agradat una mica, una minoria, estaven d’acord en una cosa: el final és decepcionant. La història crea intriga, misteri, incògnites, FI-David-Monteagudoque queden sense resoldre.

I de què tracta, doncs, Fi?

Un grup d’antics amics, que ja no tenen res en comú tret d’un tèrbol episodi del passat, es retroben en un refugi de muntanya per passar un cap de setmana. La reunió segueix fidelment el guió habitual d’aquestes ocasions, però, en plena celebració, un esdeveniment extern alterarà per complet els seus plans. Sotmesos a una pressió creixent, cada individu interpretarà els fets segons les seves obsessions particulars, i entre confessions i renyines llargament incubades s’anirà recomponent un esquema sòrdid i intricat de les relacions que els havien unit en el passat, sota l’ombra d’una amenaça cada cop més propera i palpable.

David Monteagudo, l’autor del llibre, és un escriptor atípic dins el panorama editorial del nostre país. Abans d’escriure treballava com a maquinista en una fàbrica de caixes de cartró. Va començar a escriure als 40 anys, però va trigar vuit anys (ja amb 10 llibres escrits) a publicar la seva novel·la Fin  el 2010 a l’Editorial Acantilado, i es va convertir ràpidament en un fenomen editorial a nivell estatal, amb un gran èxit de públic, una unanimitat gairebé total en la valoració.

Al Club de lectura no es pensa el mateix, un cop llegit el llibre. Aquest diumenge podrem comprovar si l’adaptació cinematogràfica és millor: a l’Artesana de Falset projecten la pel·lícula a les 6 de la tarda.  Us deixem el tràiler, a veure què us sembla.

st1\:*{behavior:url(#ieooui) }

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Taula normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}