Tag Archives: Col·lecció Local

Del Fons Local

retrat_de_pagesos_full_galleryLa col·lecció local de la Biblioteca compta amb alguns llibres que són realment interessants i curiosos. És el cas del lllibre que porta per títol ‘Tractat d’agricultura. Manuscrit anònim de Porrera del segle divuit’, recopilat i comentat per Isabel Juncosa Ginesta i editat pel Centre d’Estudis Comarcal Josep Iglésies el 1998. I és que Porrera, històricament, ha donat uns quants lletraferits, com aquest pagès anònim del segle XVIII, que va deixar per a la posteritat un manuscrit imperdible des de tots els punts de vista. 

En el seu text, el pagès historiat de fa dos segles dóna consells com aquest: “lo pagès ja pot advertir a les seves filles que no es refiïn de cap home, que no diuen cap veritat quan diuen que les estimen”.

L’agricultor anònim de Porrera també tenia molt clar que a l’hora de contractar un masover, calia assegurar-se, sobre totes les coses, que fos un bon cristià.  Perquè els que no ho són acostumen a ser renegats i a dir “males paraules” i a aquests –segons el llibre– “els va la desgràcia al detrás i sempre tenen animals coixos i malalties a la família”… I encara més: “no cau cap pedra del cel que no toqui la seva finca, i això és tan en detriment seu com de l’amo”.

El nostre escrivint, però, sabia ben bé el que es deia quan parlava de vinya. Ja en el segle divuit lloava les virtuts de la pedra llicorella, descrivia les varietats de raïm (les que s’adapten més o menys al terreny), i no es va oblidar de fer recomanacions vitivinícoles que, a dia d’avui, encara són perfectament vàlides.

Deia així: “quan us poseu a vermar, advertireu als talladors de raïms que si troben raïms que no són prou madurs o altres mig podrits, és a dir, tot lo raïm dolent, no s’haurà de barreijar mai amb los bons”.

I dóna més consells, encara. Diu el nostre agricultor il·lustrat: “Tindreu cuidado en limpiar lo cup i les portadores i totes les eines que han de tocar els raïms, que volen gran curiositat”.

La Col·lecció local, llibres plens de sorpreses

Les petites monografies locals, sovint, amaguen autèntics tresors. Petites històries que, d’altra manera, igual s’haguessin extraviat amb el pas dels anys i les generacions. La col·lecció local de la Biblioteca intenta estar al dia de totes aquelles publicacions locals relacionades amb la comarca del Priorat que pugui haver-hi al mercat, com a novetats, i, a banda, compta amb un important fons d’edicions que van veure la llum ja fa anys.

És gràcies a les monografies locals que, avui dia, coneixem històries tan sorprenents com la que relata l’historiador Jaume Sabaté (en el seu llibre Recull històric del Lloar i el seu entorn) succeïda el 1891, quan 62 veïns del poble van decidir que ja havia arribat l’hora de plantar cara a l’Església. Es van reunir en ple mes d’agost i, tots junts, se’n van anar a veure el notari per deixar constància escrita de la seva voluntat de ser enterrats pel civil. I encara més: davant del notari, l’un al costat de l’altre, es van facultar mutuament perquè, quan arribés l’hora fatal de qualsevol dels firmants, els altres vetllessin pel compliment de l’acord: enterrament pel civil, sense marxa enrere… I se’n van tornar al poble, amb la cara ben alta.

Aquestes i moltes d’altres anècdotes i curiositats les trobareu a llibres de la Col·lecció local de la Biblioteca.