Tag Archives: Contes

Imatge

Roald Dahl 100 amb Jordina Biosca

medecinadenjordi

Roald Dahl a la biblioteca: els culdolla

La narradora i actriu Jordina Biosca aquest dimarts a les 10 del vespre a la Biblioteca ens interpretarà les extravagants històries d’una excèntrica família anomenada ELS CULDOLLA!! de Roald Dahl -segur que si acudiu cada any a l’EVA de Pradell sabreu qui és la Jordina i com en sap mil i una d’històries-.

Una nit de contes que encetarà la celebració del centenari del naixement de l’escriptor anglès #RoaldDahl, que se celebra per totes les biblioteques del món i especialment a Anglaterra.

Roald Dahl va revolucionar la literatura infantil de mitjans dels seixanta del passat segle. Les seves obres han estat traduïdes a gairebé totes les llengües i algunes de les seves històries més famoses han estat adaptades al cinema amb gran èxit (Matilda, Charlie i la fàbrica de xocolata, el Fantàstic Sr. Fox, o la darrera, El meu amic gegant). La seva imaginació desbordant, el seu estil subversiu i el seu humor irreverent, busquen sempre la complicitat dels nens. El seu origen noruec potser li va proporcionar un sentit més universal de l’humor i les situacions quotidianes que presenta són properes al lector i gairebé extrapolables a qualsevol lloc del món. En les seves històries fantàstiques, els adults són ridiculitzats i els nens, per contra, són més intel·ligents i valents que aquests, campen al seu aire i són els veritables protagonistes.

Tant la seva vida com la seva obra van estar plenes d’aventures: orfe de pare als tres anys, va passar gran part de la seva infància en internats dels que va guardar un amarg record. Amb tot just 20 anys se’n va uns anys a Àfrica, on fins i tot aprèn swahili. S’allista en la RAF durant la Segona Guerra mundial, és ferit i enviat llavors a l’Ambaixada anglesa a Washington on comença el seu treball com a escriptor que ja no abandonarà mai més. Tots aquests factors van marcar el seu caràcter i moltes de les seves vivències van quedar reflectides en algunes de les seves obres. Els seus fills van ser els primers destinataris dels seus contes. Els anys cinquanta són de plenitud tant personal com professional. Viu als Estats Units on els seus relats curts, en els quals va destacar especialment, són valorats i comencen a adaptar-se per la televisió: “Xai al forn” per exemple, de l’obra  Històries imprevistes serà adaptada per Hitchcock, i fins i tot treballarà amb ell durant dos anys. Escriurà també el guió de dues pel·lícules, basades en els llibres del seu amic Ian Fleming, Només es viu dues vegades i Chitty Chitty Bang Bang, encara que aquest últim va ser tan modificat que gairebé no es reconeix la seva empremta. El seu primer llibre va ser Els Gremlins (1943), en la qual anys després es basaria la pel·lícula que portaria aquest mateix títol, encara que molt distorsionat de l’original. Per aquesta època va escriure també James i el préssec gegant, escrita el 1955 però publicada el 1961.

La següent dècada, per contra, estarà plena de dolor: mor la seva filla Olivia als set anys de xarampió, el seu fill Theo tindrà un accident als quatre mesos del qual no es recuperarà mai i la seva dona pateix un aneurisma del qual es curarà després de diversos anys de lluita. El seu matrimoni es veurà afectat i acabaran divorciant després de 30 anys de convivència. Charlie i la fàbrica de xocolata (1964) i la seva continuació Charlie i l’ascensor de vidre (1973) van ser alguns dels seus títols més famosos d’aquesta època i encara que la tercera part mai va arribar a acabar-la, hagués portat el títol de Charlie a la Casa Blanca. El 1975, presentat pel seu editor, coneix al que serà el seu amic i il·lustrador de tots els seus llibres: Quentin Blake. El primer llibre que va il·lustrar per Roald va ser El cocodril enorme i a partir de llavors il·lustrarà pràcticament totes les seves obres. El 1983 recuperarà l’assossec i la tranquil·litat, es torna a casar i trobarà de nou la creativitat perduda en els anys anteriors. Les seves obres en aquesta última etapa seran més optimistes: El meu amic gegant, Agu Trot (tortuga a l’inrevés) o Les bruixes. En 1984 escriurà Boy: relats d’infància, la seva autobiografia d’infància i joventut. Un dels seus últims llibres, Matilda el va escriure als 72 anys i segueix sent considerat com una de les seves obres mestres.

Contes i més contes a l’EVA Pradell

eva16_cartella3_pradell.ok_

Aquest cap de setmana teniu una cira amb els contes!

Més informació: http://enveualta.com/pradell-2016

Fem contes de ciència: els contes dels nens i nenes de P4 de l’Escola Antoni Vilanova

IMG_20160527_165311Hi havia una vegada la classe dels Esquirols i la classe dels Conills de P4 de l’Escola Antoni Vilanova de Falset: estaven treballant  l’univers i al veure l’interés que despertava el tema  entre els alumnes, van decidir  presentar-se al concurs de Cosmo Caixa, Fem contes de ciéncia. Els nens i nenes van inventar-se dues històries, El Viatge per l’Univers, i En pedrot…i per què la terra va començar a girar.

Aquest concurs es convoca amb l’objectiu d’estimular l’interès pels temes de ciència i el pensament científic entre els estudiants, ja siguin petits o joves, amb la intenció de potenciar la creació d’obres literàries o plàstiques que tractin la ciència amb imaginació i valor científic.

I aquestes històries escrites pels Esquirols i Conills de P4, han quedat tant i tant bé que finalment han vist la llum editades, amb la col·laboració de l’AMPA de l’Escola, i les podreu venir a escoltar de viva veu el proper divendres 3 de juny a la biblioteca.

Moltes felicitats a l’Escola Antoni Vilanova (que enguany compleix 100 anys) per aquesta iniciativa, i sobretot l’enhorabona a tots els nens i nenes de P4.

La Meva àvia és una princesa…un conte de Judit Robert

juditrobertJudit Robert torna de visita a la nostra biblioteca, aquest cop per presentar-nos el seu nou llibre, La meva àvia és una princesa, d’Onada edicions. La Judit,  apassionada per la lectura i les arts plàstiques, treballa a la secció infantil de la Biblioteca Joan Miró de Mont-roig del Camp, on organitza activitats de foment a la lectura. Durant les seves estones lliures organitza tallers en escoles i instituts aplicant el coaching i la PNL per tal d’estimular i millorar les habilitats de creació, desenvolupament i comprensió de textos. És autora de diverses publicacions com La fada Xiela (2011), Nil el cocodril (2012), La Tiona (2012), Un cabdell de fil màgic (2013) i El color dels sentiments (2014).

L’anPortada Obre el teu cory passat també va publicar a la mateixa editorial Obre el teu cor, “un recull de nou contes i un poema, amanits amb un grapadet de haikus i regats amb proverbis del món. Acompanyats d’unes il·lustracions on tot té cabuda si tens bona imaginació i un xic de visió artística. Servits juntament amb instruccions per tal que les paraules no puc passin a ser història.”

El conte que avui ens presenta, La meva àvia és una princesa, està dedicat a les persones grans, als avis i les àvies. A tot el que són, a tot el que han viscut, a tot el que ens han ensenyat i a tot el que representen en nosaltres i en la nostra societat.

Si veniu podreu gaudir d’aquestes històries i d’un taller de dibuiz zen.

Si voleu saber més coses de la Judit, la podeu seguir a llunamagica.blogspot.com.es

El Gat amb botes

Un moliner va deixar com única herència als seus tres fills el seu molí, un ase i el seu gat. El repartiment va ser ben senzill: no es va necessitar cridar ni a l’advocat ni al notari, ja que haurien consumit tot el pobre patrimoni.

El més gran va rebre el molí, el segon es va quedar amb l’ase i el menor li va tocar només el gat.Walter_Crane-Cat02

Així comença El gat amb botes, un conte popular europeu recopilat en 1697 per Charles Perrault en el seu Contes de la mama oca (Contes de ma mère l’Oye) amb el títol El gat mestre i anteriorment al 1634 per Giambattista Basile com  Cagliuso.

N’existeixen infinitats de versions, adaptacions, il·lustracions i maneres d’explicar-lo. A la Biblioteca de Falset i a qualsevol altra, en trobareu un munt per remenar i llegir. Us convidem a fer-ho.

Però nosaltres ucartell_corrandas proposem que vingueu aquest cap de setmana a Falset a veure’n la versió de La Corranda, la companyia de teatre i dansa de Falset que enguany celebra el seu desè aniversari. el seu Gat amb botes ben segur que no us decebrà!

UNA PETITA JOIA

SelmaUna rabosa té una crisi existencial, i decideix visitar i demanar consell a la  Gran Cabra… i aquesta li explica la història de Selma, l’ovella. Així comença aquesta faula zen de Jutta Bauer, il.lustradora alemanya (Hamburg 1955), pertanyent al “Grup d’Il.lustradors d’Hamburg”, i que  enguany ha rebut el Premi Hans Christian Andersen d’Il·lustració per la seva “aproximació filosòfica, originalitat, creativitat i la seva habilitat per comunicar amb els joves lectors”.Es tracta d’una edició acurada en tots els sentits: paper, coberta, guardes, crèdits…

El llibre -concebut inicialment com un regal pels amics sense cap intenció de ser editat- és, per tant, un llibre per adults, i així ho confessa l’autora. És un conte zen que vol respondre a la pregunta existencial de què és la felicitat. I qui ens dóna la seva particula resposta és Selma, l’ovella, amb moltes dosis d’humor, de tendresa i sensibilitat.

Sent una faula però, de cap de les maneres vol alliçonar-nos: en tot cas la resposta de Selma ens fa reflexionar

La coberta de l’àlbum és, a una sola tinta, en vermell, i hi destaca una ovella que pastura, la Selma, negre sobre fons blanc.

L’estètica del llibre és minimalista, tant per les ilustracions com pel petit  format del llibre (habitual en l’obra de Bauer). I això ja es percep en la coberta del l’àlbum.selma2

Jutta Bauer ha treballat fent dibuixos animats i va tenir una tira còmica en una revista alemanya. Tot això es nota en la factura de Selma. La història és explicada en 23 vinyetes, a mode de còmic: s’hi veu el traç ràpid i enèrgic. Els personatges de la història són expressius, actius, amb molt sentit de l’humor. Hi ha la presència de registres habituals en el còmic, com és l’ús d’onomatopeies o globus de diàleg .

La composició és estable i ordenada. A les pàgines esquerres hi ha el text, breu, escrit amb tipografia que imita la lletra manuscrita, mentre que a les pàgines dretes són per a les il·lustracions (emmarcades com una vinyeta) al centre. L’autora usa el recurs de “desemmarcar” les illustracions quan es tracta dels somnis de la Selma.

La tècnica emprada en les il.lustracions és l’aquarel.la, habitual en l’obra de Jutta Bauer, aplicada sobre el traç del dibuix. La qualitat del paper, gruixut, mate, amb textura, permet apreciar amb nitidesa la tècnica de l’aquarel·la i els colors emprats, plans, serens, de tonalitats càlides. És sobre aquests fons que hi destaca la blancor de Selma i el ramat d’ovelles.

En aquest sentit, podem dir que el llibre guarda un equilibri intern, entre text, il·lustració i colors. Una delícia per als sentits, un prodigi de la utilizació dels recursos (per senzills que puguin semblar) a l’hora de desplegar una història.

Com en tota l’obra de Bauer (El Angel del Abuelo, Madrechillona, La Reina de los colores…) les històries són aparentment senzilles, minimalistes, però quan les llegeixes hi descobreixes una gran refexió sobre la vida, una introspecció, tot amb una delicadesa i una elegància que personalment trobo encantadores.

Selma és doncs una obra deliciosa que convida a la reflexió, i que amb un format de butxaca conté un gran saber.

 

Enllaç

CONTES EN PIJAMA

una activitat del Festival En Veu Alta 2012


Dijous 28 de juny a les 22.00h, a la Biblioteca

Tens ganes de sortir de nit com mai ho has fet? Doncs posa’t el pijama, agafa una lot i vine a poc a poc fins a la biblioteca, sense fer soroll, sense despertar ningú i sense que et vegin… No tindràs por? T’hi esperem amb les històries més fosques i divertides que mai hagis sentit abans d’anar a dormir!

Cal venir en pijama i portar llanternes

 

Públic Familiar

(Més informació: http://www.enveualta.com/

i a la Biblioteca  977.830301)