#8Març lectures recomanades

Us proposem tres lectures:

Los Hombres me cuentan cosas, de Rebecca Solnit (Capitan Swing), Tothom hauria de ser feminista, de Chimamanda Ngozi Adichie (Fanbooks) i Dones rebels, dones alliberades, de Marie Costa (EUMO).

Los Hombres me cuentan cosas és una reflexió sobre com s’ha construït al llarg de la història la diferència entre homes i dones, i sobre com les dones encara avui ho tenen més difícil: per ser escoltades, per caminar de nit sense por, per denunciar els assetjaments, per reivindicar els seus drets, per eradicar la cultura de la violació i dels privilegis sexuals. I alhora són textos plens d’intel·ligència i esperança que conviden a tots, homes i dones, a pensar en la vigència del feminisme.

L’amfitrió d’una festa a la qual assisteix Rebecca Solnit li recomana la lectura d’un llibre que acaba de publicar-se. Ell està tan capficat en el seu paper d’home condescendent i paternalista que no escolta, fins que és massa tard, que està recomanant-li el llibre a la pròpia autora. I que ha fet el ridícul evidenciant que no ha llegit més que una ressenya: alguns homes, sàpiguen o no de què parlen, insisteixen a explicar coses a les dones.

Tothom hauria de ser feminista recull el transcendental discurs que va oferir Chimamanda Ngozi Adichie a TEDTalk sobre el significat de ser feminista en ple segle XXI. Un breu assaig que té el poder que les seves paraules ressonin dins el cap de qui les llegeix. Aquest és el poder que tenen els grans assajos per canviar la societat.

«Avui m’agradaria demanar que comencem a somiar un pla per construir un món millor. Un món més just. Un món d’homes més feliços i dones més felices que siguin sincers amb ells mateixos. I aquesta és la manera de començar: hem d’educar les nostres filles d’una manera diferent. I també hem d’educar els nostres fills d’una manera diferent». (Chimamanda Ngozi Adichie)

Dones rebels, dones alliberades: el divorci a Catalunya als segles XVIII i XIX. A partir de la descripció dels conflictes matrimonials i divorcis de la societat catalana durant els segles XVIII i XIX, Marie Costa reconstrueix un fragment de la nostra història privada i desmunta falses creences sobre els drets i la vida quotidiana de les dones. En un llibre de lectura amena i suggeridora, l’autora repassa la història de la família, dels sentiments i de la sexualitat; descriu la construcció de xarxes de solidaritat i el funcionament de l’assistència social en l’època moderna, i posa en relleu, entre altres aspectes, com la vida matrimonial s’allunyava considerablement de la visió que plasmaven els textos morals i jurídics.

Dones que fan un gran pas

En motiu del Dia internacional de les dones i amb l’arribada de novetats cinematogràfiques a la biblioteca, us volem recomanar tres històries protagonitzades per dones, una mostra de superació i valentia. Empoderament femení 100% que trobareu disponible als nostres prestatges.

Salvatge, un viatge pel sender de la cresta del Pacífic de Cheryl Strayed. Enfonsada per la mort de la mare, la dispersió de la família i un divorci recent, als vint-i-sis anys Cheryl Strayed va decidir recórrer el sender de la cresta del Pacífic, a peu i tota sola, malgrat no tenir cap experiència. Sortint de Califòrnia, va caminar gairebé 1.800 quilòmetres al llarg d’un sender d’extraordinària bellesa i solitud, lluny de llocs poblats, feréstec, encara pràcticament salvatge.
El viatge la fa embogir, l’enforteix i, finalment, la torna al món renovada, exhausta, reconciliada per fi amb ella mateixa.
L’adaptació al cinema és Alma salvaje, amb Reese Whitespoon de protagonista està dirigida per Jean-Marc Vallée.
“Un llibre espectacular… Una aventura corprenedora i una profunda reflexió sobre la naturalesa del dolor i la supervivència. Un triomf personal i literari.” (New York Times Review)
El viatge de la teva vida ( Tracks ) narra la història real de Robyn Davidson , una dona que es va obstinar a recórrer caminant una gran part del territori australià. Sense tenir gairebé experiència en aquest tipus de desafiaments, va travessar 3.200 quilòmetres de desert acompanyada tan sols del seu gos i quatre camells . National Geographic va finançar el seu viatge i va fer-ne fotografies, mostrant al món la gesta. Temps després, la pròpia Robyn Davidson , va relatar el seu viatge al best-seller Petjades al desert ( Tracks ).

Aprenent a conduir, d’ Isabel Coixet. Wendy és una crítica literària a la qual la vida li somriu … o ella s’ ho creu . Viu a Manhattan i la metròpoli sempre serà la llar perfecte per viure. Tot canvia en el moment en què el seu marit li confessa que li està sent infidel amb una altra dona i que des de fa molt temps no se sent atret per ella. Aquest esdeveniment provoca a la Wendy un profund malestar que l’obliga a treure’s tots els seus problemes del cap. Farta de no saber conduir decideix apuntar-se a unes classes amb Darwan , un home d’origen indi que es guanya la vida com a taxista i instructor en una autoescola i és un refugiat polític indi.La relació entre tots dos passa de ser cordial a omplir-se d’afecte ; ambdós viuen refugiats en els seus problemes i decideixen posar-hi valor i acabar amb allò que més els provoca dolor.
Producció completament nord-americana dirigida per la directora catalana Isabel Coixet.Protagonitzada per l’oscaritzat Ben Kingsley i la nominada a l’Oscar Patricia Clarkson ( “Cairo time “). Rebuda a Toronto amb una de les ovacions més grans del festival va ser el segon film més votat pel públic del certamen.

Contes per la coeducació

Tots els divendres a les 18.30h és l’Hora del Conte a la Biblioteca. Per aquesta setmana, en motiu del Dia Internacional de les Dones que se celebra el 8 de març, hem seleccionat contes que tenen en comú elements no sexistes i de coeducació.

Un d’aquestos és un clàssic, Una Feliz catástrofe
La catàstrofe ho posa tot potes enlaire: la família Ratoner es queda sense llar i canvien completament les seves vides. Però la senyora Ratoner en trobarà la solució i passaran de tenir una vida ben monòtona a viure aventures i nous rols dins la família.
Les autores són Adela Turin i la il·lustradora Nella Bosnia, dues grans lluitadores per la igualtat de gènere:
Nella Bosnia( Itàlia, 1946) Va estudiar art a Milà i ha treballat com a decoradora i com a estilista de productes tèxtils. Va crear la col·lecció “Dalla parte delle bambine” juntament amb Adela Turín, amb qui va coincidir treballant a la revista La Rinascente. Com a il·lustradora ha col·laborat amb diverses editorials d’Itàlia i França.
Adela Turin (Itàlia, 1939) Historiadora de l’art i escriptora. Durant la dècada dels 60 es va dedicar a analitzar els aspectes sexistes de la literatura infantil i va formar part del grup milanès Rivolta, vinculat al moviment feminista. Amb l’objectiu de combatre la discriminació de gènere des de l’àmbit de la família patriarcal, va crear, juntament amb la il·lustradora Nella Bosnia, amb qui treballava a la revista La Rinascente, la col·lecció “Dalla parte delle bambine”, la qual entre 1975 i 1980 ja comptava amb més d’una vintena de títols. Més tard es va traslladar a París on, amb Silvie Cromer, va fundar l’associació “Du côté des filles”, que des de 1994 investiga i denuncia casos de sexisme en materials educatius i es dedica a generar mecanismes de sensibilització dirigits tant al sector editorial i les institucions com al públic en general. Actualment, a part de a llegir i a viatjar, es dedica a escriure articles i a donar conferències.

Oliver Button es una nena, de Tomie de Paola. A Oliver Button no li agrada fer el que els nens fan normalment . No juga molt bé a cap joc de pilota , l’hi agrada dibuixar i llegir, però el que més l’apassiona és ballar. Els nois es burlen d’ell i les noies el defensen . Un dia algú va escriu a la paret de l’escola ‘ Oliver Button és una nena” !. No obstant això , decideix seguir endavant amb la seva afició i anar a classes de dansa . Un dia balla en un concurs de talents amb les seves brillants sabates de claqué i la seva vida canvia des d’aleshores.

Ernest, de Lola Casas i Gusti. L’Ernest, el més fort i temut dels animals, s’ha despertat amb una gana tremenda. Per calmar-la, amb els ulls temibles escorcolla la sabana i busca una presa. Quan per fi la troba i està a punt de fer la gran urpada, l’Ernest sent una veu que li recorda coses que el rei de la selva no ha d’oblidar mai.