#8Març lectures recomanades

Us proposem tres lectures:

Los Hombres me cuentan cosas, de Rebecca Solnit (Capitan Swing), Tothom hauria de ser feminista, de Chimamanda Ngozi Adichie (Fanbooks) i Dones rebels, dones alliberades, de Marie Costa (EUMO).

Los Hombres me cuentan cosas és una reflexió sobre com s’ha construït al llarg de la història la diferència entre homes i dones, i sobre com les dones encara avui ho tenen més difícil: per ser escoltades, per caminar de nit sense por, per denunciar els assetjaments, per reivindicar els seus drets, per eradicar la cultura de la violació i dels privilegis sexuals. I alhora són textos plens d’intel·ligència i esperança que conviden a tots, homes i dones, a pensar en la vigència del feminisme.

L’amfitrió d’una festa a la qual assisteix Rebecca Solnit li recomana la lectura d’un llibre que acaba de publicar-se. Ell està tan capficat en el seu paper d’home condescendent i paternalista que no escolta, fins que és massa tard, que està recomanant-li el llibre a la pròpia autora. I que ha fet el ridícul evidenciant que no ha llegit més que una ressenya: alguns homes, sàpiguen o no de què parlen, insisteixen a explicar coses a les dones.

Tothom hauria de ser feminista recull el transcendental discurs que va oferir Chimamanda Ngozi Adichie a TEDTalk sobre el significat de ser feminista en ple segle XXI. Un breu assaig que té el poder que les seves paraules ressonin dins el cap de qui les llegeix. Aquest és el poder que tenen els grans assajos per canviar la societat.

«Avui m’agradaria demanar que comencem a somiar un pla per construir un món millor. Un món més just. Un món d’homes més feliços i dones més felices que siguin sincers amb ells mateixos. I aquesta és la manera de començar: hem d’educar les nostres filles d’una manera diferent. I també hem d’educar els nostres fills d’una manera diferent». (Chimamanda Ngozi Adichie)

Dones rebels, dones alliberades: el divorci a Catalunya als segles XVIII i XIX. A partir de la descripció dels conflictes matrimonials i divorcis de la societat catalana durant els segles XVIII i XIX, Marie Costa reconstrueix un fragment de la nostra història privada i desmunta falses creences sobre els drets i la vida quotidiana de les dones. En un llibre de lectura amena i suggeridora, l’autora repassa la història de la família, dels sentiments i de la sexualitat; descriu la construcció de xarxes de solidaritat i el funcionament de l’assistència social en l’època moderna, i posa en relleu, entre altres aspectes, com la vida matrimonial s’allunyava considerablement de la visió que plasmaven els textos morals i jurídics.

Dona i llibres

Per tal de celebrar el 8 de març, Dia de la Dona treballadora, us volem recomanar lectures on les protagonistes són dones fortes, treballadores, que han de lluitar per seguir endavant. Aquests llibres els hem llegit al Club de Lectura de la Biblioteca, i amb la seva lectura, veureu que fan pensar en totes aquelles dones que han anat construint la història des de la invisibilitat.

El primer és Les Filles de Hanna, de Marianne Fredriksson:En una freda habitació d’hospital, davant del llit de la seva mare que jeu senil en l’ocàs de la vida, Anna és conscient per primera vegada del poc que coneix a la seva progenitora. Decideix doncs, valent-se d’uns diaris i unes fotos de família, emprendre un viatge cap al passat amb la intenció de descobrir els fets més importants que van determinar l’existència de Johanna i de Hanna, mare i àvia, a la recerca d’aquestes senyals ocultes, aquests codis secrets que, passant de generació en generació, modelen la nostra identitat sense que a penes tinguem consciència.Amb una inusitada capacitat d’implicar el lector en els avatars dels seus personatges, Marianne Fredriksson ha compost una bella història sobre els conflictes, penes i alegries de tres dones escandinaves àvia, mare i filla representatives de tres èpoques molt diferents en l’evolució de la història europea contemporània.

I una aparentment petita novel·la, La Venedora d’ous, de Linda D Cirino. Una granja al sud d’Alemanya, el 1936. Una dona, Eva, veu com la guerra esberla un estil de vida i uns valors que li semblaven immutables. Treballa a la granja. Sempre ho ha fet, no ha vist més enllà del dia a dia per sobreviure. No coneix l’amabilitat. La guerra s’enduu el marit; els fills s’allisten a les Joventuts Hitlerianes. Però no està sola, al galliner hi ha un estudiant jueu amagat.

I d’amagat, entre els esquitxos de la rutina per tirar endavant, aquell home l’estimarà. Eva, per primera vegada, alça els ulls dels solcs de la terra per veure i entendre el món. I viure. Una història agredolça i tendra on Eva obrirà de bat a bat les portes de la seva vida i posarà al descobert un ésser punyent, a qui l’amor dotarà d’integritat i de coratge. Eva es descobreix com a dona a travès de l’amor.

I finalment, si voleu llegir una breu història de les noies, de l’antiguitat als postres dies, us recomanem Una filla no és un fill, de Wiebke von Thadden, una nova lectura de la història de la humanitat que no parla de grans esdeveniments ni de personalitats, sinó de les petites coses de la vida cuotidiana que han canviat la història.