Ahir al vespre, el Centre Quim Soler ens va portar l’Arturo Gaya amb el seu darrer llibre, L’Ebre, un riu que fa pujada: de viatges, racons, històries i llegendes, editat per Angle editorial. La presentació la va fer Pere Audí, menbre del Centre Quim Soler i bon amic de la biblioteca.
El llibre està fer a la manera dels relats de viatge, és una invitació a visitar els espais, els racons, les vivències i les històries al voltant del riu Ebre. Com diu el mateix autor, “és la història de lo que puja i baixa pel riu, un llibre de viatges d’il·lusions”. En acabar, després de degustar un bon vi, l’Arturo ens va cantar una jota: acte rodó.
L’Ebre és el riu més cabalós de la península Ibèrica, creua set comunitats autònomes i al llarg de gairebé 1.000 km de longitud, el paisatge i les activitats humanes s’endrecen al voltant del seu curs, des de Cantàbria fins al Delta.
Conegut per formar part del grup musical Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Arturo Gaya fa en aquest llibre el recorregut invers, des de la desembocadura fins al naixement. Recupera històries i llegendes locals, rebusca entre els seus records personals i, sempre remuntant el riu, va descrivint paisatges, llocs i personatges, siguin actuals o desapareguts, com els fars del Delta, el vaixell Anita, el «barco del sabó», la plaça més bonica del món o la mòmia del Chantre.
· L’origen de la jota no és aragonès, sinó mediterrani. També va pujar Ebre amunt.
· El nom del riu prové d’Iber, besnét del patriarca Noè (el de la Bíblia), que va néixer al Delta.
· El pont penjant d’Amposta va ser totalment inspirat en el de Brooklyn a Nova York.
· Aragó té mar: comença a Mequinensa.
· Per què els flamencs són de color rosa?
· Fins on van arribar els víkings remuntant el riu? Un retrat físic i emocional, personalíssim, del riu que configura el paisatge de les comarques meridionals de Catalunya.
Un retrat físic i emocional, personalíssim, del riu que configura el paisatge de les comarques meridionals de Catalunya.
bibliofalset 