El passat dijous a la trobada mensual del Club de lectura de la biblioteca varem visitar Cims borrascosos, una de les grans novel·les del segle XIX que narra la història d’amor tèrbola i apassionada entre Heathcliff i Catherine. Amargat i pertorbat per un passat que no és capaç d’oblidar, Heathcliff malviu per la seva set de venjança i provoca la infelicitat de tots els que l’envolten. L’obra presenta, en un ambient misteriós i tràgic, l’esclat d’una passió violenta, però buida de sensualitat. El clima de puritanisme i la ingenuïtat en la visió d’alguns personatges fan encara més remarcable la intel·ligent concepció de la narració, efectiva i potent, que ha fet que sigui considerada una de les millors novel·les de tots els temps.
Emily Brontë només va publicar una novel·la, Wuthering Heights (Cims Borrascosos, 1847), usant el pseudònim d’Ellis Bell. L’obra va ser ignorada en el seu temps, encara que més tard va ser considerada com un clàssic de la literatura anglesa. Va ser injuriada principalment per la seva estructura, que ha estat comparada amb un conjunt de nines Matryoshka. Durant algun temps es va considerar aquesta novel·la com pertanyent a la primera època de la seva germana Charlotte, l’única que amb Jane Eyre (1847) va tenir reconeixement en la seva època, però durant el segle XX ja es va considerar a Emily com la més dotada de les tres germanes, tant en prosa com en poesia, i a Cims Borrascosos com un dels grans exponents de la literatura britànica del segle XIX.