Tag Archives: Feminisme

#8Març lectures recomanades

Us proposem tres lectures:

recomana8marçLos Hombres me cuentan cosas, de Rebecca Solnit (Capitan Swing), Tothom hauria de ser feminista, de Chimamanda Ngozi Adichie (Fanbooks) i Dones rebels, dones alliberades, de Marie Costa (EUMO).

Los Hombres me cuentan cosas és una reflexió sobre com s’ha construït al llarg de la història la diferència entre homes i dones, i sobre com les dones encara avui ho tenen més difícil: per ser escoltades, per caminar de nit sense por, per denunciar els assetjaments, per reivindicar els seus drets, per eradicar la cultura de la violació i dels privilegis sexuals. I alhora són textos plens d’intel·ligència i esperança que conviden a tots, homes i dones, a pensar en la vigència del feminisme.

L’amfitrió d’una festa a la qual assisteix Rebecca Solnit li recomana la lectura d’un llibre que acaba de publicar-se. Ell està tan capficat en el seu paper d’home condescendent i paternalista que no escolta, fins que és massa tard, que està recomanant-li el llibre a la pròpia autora. I que ha fet el ridícul evidenciant que no ha llegit més que una ressenya: alguns homes, sàpiguen o no de què parlen, insisteixen a explicar coses a les dones.

Tothom hauria de ser feminista recull el transcendental discurs que va oferir Chimamanda Ngozi Adichie a TEDTalk sobre el significat de ser feminista en ple segle XXI. Un breu assaig que té el poder que les seves paraules ressonin dins el cap de qui les llegeix. Aquest és el poder que tenen els grans assajos per canviar la societat.

«Avui m’agradaria demanar que comencem a somiar un pla per construir un món millor. Un món més just. Un món d’homes més feliços i dones més felices que siguin sincers amb ells mateixos. I aquesta és la manera de començar: hem d’educar les nostres filles d’una manera diferent. I també hem d’educar els nostres fills d’una manera diferent». (Chimamanda Ngozi Adichie)

Dones rebels, dones alliberades: el divorci a Catalunya als segles XVIII i XIX. A partir de la descripció dels conflictes matrimonials i divorcis de la societat catalana durant els segles XVIII i XIX, Marie Costa reconstrueix un fragment de la nostra història privada i desmunta falses creences sobre els drets i la vida quotidiana de les dones. En un llibre de lectura amena i suggeridora, l’autora repassa la història de la família, dels sentiments i de la sexualitat; descriu la construcció de xarxes de solidaritat i el funcionament de l’assistència social en l’època moderna, i posa en relleu, entre altres aspectes, com la vida matrimonial s’allunyava considerablement de la visió que plasmaven els textos morals i jurídics.

El Dijous del club: Joana E.

00000001-0000-0011-0000-000000597446-1“Aquesta és una història real. Vaig conèixer na Joana a Barcelona, l’any 1979. Era una dona de 69 anys, extraordinària, molt guapa, molt grassa, molt vital. Em va explicar la seva història i jo li vaig dir que en volia fer una novel·la. Ella es va posar a riure i em va dir: “Però si és un melodrama! No s’ho creurà ningú”.”

Així comença Joana E., la darrera lectura del Club, on Maria-Antònia Oliver ens presenta el retrat introspectiu d’una dona que lluita per alliberar-se dels prejudicis i la hipocresia de l’entorn que l’envolta per aconseguir la felicitat que tant desitja en un món tancat, on les aparences juguen un paper cabdal. És, en definitiva, el retrat d’una societat i d’una època i en primera instància la història d’una dona. És l’homenatge a aquest personatge femení, la Joana E., però també un homenatge a tres escriptores que van influir en Maria-Antònia Oliver: Charlotte Brontë, Virginia Woolf i Víctor Català.

Maria-Antònia Oliver, premi Premi d’Honor de les Lletres Catalanes aquest 2016 és escriptora i traductora nascuda a Manacor el 4 de desembre de 1946.

Va començar a escriure en castellà perquè ni els pares ni els mestres no li havien dit que la llengua que parlaven servia per fer literatura. Sempre havia vist llibres en espanyol, tret de les Rondaies Mallorquines, conegudes primer des de l’oralitat.

Va aprendre a escriure en català tota sola, fins que n’Aina Moll, professora de francès a l’institut de Palma on va fer batxillerat, fora d’hores lectives feia classes de llengua i literatura catalana a l’alumnat interessat.

Va publicar la primera novel·la el 1970. D’aleshores ençà, ha fet novel·les, contes, teatre, articles, traduccions i guions per cinema, televisió i ràdio. Va formar part del col·lectiu literari Ofèlia Dracs.

Com a narradora ha utilitzat una àmplia gamma de recursos. Des de Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà (1972) o El vaixell d’Iràs i no Tornaràs (1976), amb un substrat important de les rondalles mallorquines, fins a les novel·les detectivesques com Estudi en Lila (1985) protagonitzada per Lònia Guiu, qui protagonitzarà diverses novel·les d’aquest gènere. És la primera vegada en la literatura catalana que un personatge femení esdevé el protagonista literari en el gènere negre. Entre les seves obres també cal destacar novel·les com Joana E. (1992) o obres teatrals com Negroni de Ginebra (1993).

Algunes de les seves obres han estat traduïdes a l’anglès, a l’alemany, al francès, a l’espanyol, a l’italià, al portuguès i al neerlandès

Cal destacar també la seva tasca com a traductora. Oliver ha traduït al català obres d’Italo Calvino, Virginia Woolf, Jules Verne, Mark Twain, Robert Louis Stevenson o Herman Melville.