Tag Archives: Guerra Civil Espanyola

El xiquet i el poble perdut

La Fundació El Solà, de La Fatarella, dedicada a l’estudi, la conservació i la divulgació del patrimoni cultural de la comarca i la població on té la seu, ha publicat el llibre El xiquet i el poble perdut dins la seva col·lecció de llibres “Contes de terra i pedra”i el distribueix Ediciones del Serbalindice.

El xiquet i el poble perdut és una nova mostra del que ha suposat la Guerra Civil com a inspiració literària; en aquest cas es concreta a la Serra de la Fatarella i a la Batalla de l’Ebre. És una mica especial perquè els personatges que hi apareixen són reals, però novel·lats; són locals, però universals; transmeten unes vivències i uns sentiments personals, però compartits per qualsevol ésser humà.

El llibre l’ha escrit Pere Martí i Bertran, l’ha il·lustrat Joan Miró Oró i vé acompanyat per un peculiar joc de l’oca, l’Oca del poble perdut, va separat del llibre però el complementai el relaciona amb els fets succeits durant la Guerra Civil i les seves conseqüències a la Terra Alta. L’autora del joc i de l’apèndix històric és Remei Domènech Grau, és adequat per a alumnes de cicle superior de primària i per a alumnes de primer cicle d’ESO. Es tracta d’una nova manera d’estudiar història amb què, tot jugant, els nois i noies aprendran els esdeveniments que van succeir a la Fatarella, a Catalunya i a la resta del territori durant aquest període.

El proper divendres 16 de setembre es farà la presentació del llibre a la Biblioteca.

Memòria de la Guerra Civil: les dones

dones

Avui us recomanem la Guia bibliogràfica “Dones a la Guerra Civil” realitzada pel Centre de documentació de L’Institut Català de les Dones, que se suma al projecte de commemoració dels 80 anys de l’inici de la Guerra Civil,  impulsat pel Memorial Democràtic per tal de “rememorar els fets de la guerra amb la voluntat de tornar a proclamar Catalunya una terra de pau”.

És una selecció d’assaigs, biografies, relats personals i ficcions narratives i gràfiques sobre l’actuació i participació de les dones catalanes en aquest període històric. La referència bibliogràfica de cada document citat aporta la localització i les principals dades orientatives de cadascun dels recursos que s’inclouen. La guia també inclou l’apartat “Paraules sobre la guerra” que facilita fragments representatius del pensament de dones rellevants en aquesta etapa. Es pot ampliar la informació, consultar tota la documentació ressenyada i sol·licitar-la en préstec en el Centre de documentació de l’Institut Català de les Dones.

La guia en pdf:

http://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/cdoc_guiabib_guerracivil.pdf

Ara fa 80 anys…

Si comprendre [el nazisme] és impossible, conèixer és necessari, perquè el que va succeir pot tornar. (…) Per això meditar sobre tot el que va passar és un deure de tothom.

Primo Levi Si això és un home

Aquest cap de setmana farà 80 anys de l’aixecament militar del 17 de juliol de 1936: començava la Guerra Civil, un dels episodis més sagnants de la història de Catalunya. Catalunya va acollir milers de refugiats i la població civil va ser víctima dels constants bombardejos. El desenllaç del conflicte es va decidir a la batalla de l’Ebre, en la qual van morir almenys 15.000 republicans.

Us recomanem la lectura de dos llibres, per aquells que  volgueu entendre i aprofundir  en aquest conflicte, ja sigui des d’una perspectiva local com general:

Paul Preston l’Holocaust espanyol

“El dia que va rebre la notícia de la rebel·lió militar al Marroc, un terratinent de Salamanca va ordenar als jornalers de la seva finca que es posessin en fila, en va triar sis i els va matar a trets per donar una lliçó als altres”. Així comença aquesta obra apassionant i alhora tràgica sobre la duríssima repressió que va tenir lloc des del mateix esclat de la Guerra Civil espanyola i al llarg de tots els anys que va durar, tant a la zona rebel com a la republicana. Citant noms i cognoms i amb fonts documentades, Preston relata les atrocitats de la violència institucionalitzada a la zona rebel. La repressió dels militars insurrectes (les purgues de Queipo de Llano al sud d’Espanya o el terror estès pel general Mola per les terres de Navarra, Galícia i Castella i Lleó) era una operació teòricament ben fonamentada i meticulosament planejada per aconseguir “eliminar sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros”.

Preston relata amb exactitud i justesa els sagnants episodis del setge de Madrid pels rebels i la defensa de la capital, el rastre de sang que van anar deixant les forces africanistes de Franco, l’anomenada Columna de la Mort o la tristament famosa matança de dretans a Paracuellos, als afores de Madrid. Es tracta d’una obra excepcional que explica amb tot detall un dels períodes més lamentables del nostre passat, el dels catalans i de tots els espanyols.

Toni Orensanz, l’Òmnibus de la mort

L’òmnibus de la mort: parada Falset és un llibre d’història o, si es vol, de periodisme històric. L’obra reconstrueix la ruta en òmnibus que va fer la Brigada de la muerte, una de les bandes de “incontrolats” més cèlebres de l’estiu de 1936, en els primers mesos de la guerra civil.

El punt de partida de la història és la parada que el bus dels brigadistes de la mort va fer a Falset, on van assassinar 27 veïns del poble en una sola nit. Alhora, el llibre es pregunta qui eren i d’on havien sortit els integrants de la Brigada de la muerte, què pensaven i quines eren les seves raons. L’objectiu del llibre és intentar descriure i comprendre millor com funcionava i a què obeïa la violència revolucionària de l’estiu de 1936.

I tot plegat des de la perspectiva d’un periodista, el falsetà Toni Orensanz, que inicia una investigació sense tenir ni idea d’on s’acabarà i que s’enfronta a alguns dels fantasmes encara vius de la nostra societat, del seu poble i, fins i tot, de la seva família.

BOMBES AL PRIORAT

La Sala d’exposicions de l’absis del castell de Falset acollirà a partir d’avui divendres i fins al dia 11 de setembre una exposició titulada “Bombes al Priorat”. El principal atractiu de la mostra és, indiscutiblement, la presència d’una vintena d’imatges (inèdites, en la seva majoria) dels bombardeigs de Falset procedents de diversos arxius i entre les quals n’hi ha  del cèlebre fotoperiodista Agustí Centelles. Aquest mes de juliol s’acompleix el 75è aniversari del bombardeig de Falset i altres pobles del Baix Priorat, com a primera rereguarda de la Batalla de l’Ebre.sm79_10sq_xxviii_gr_porto_di_tarragona_1937 jpeg

 

Les imatges que s’exposen mostren alguns dels edificis i carrers castigats per l’aviació franquista el 29, 30 i 31 de juliol de 1938, pocs dies després de l’inici de la Batalla de l’Ebre. Al marge de les imatges obra d’Agustí Centelles, la resta de fotos exposades provenen de la Biblioteca Nacional de España i de l’Arxiu de la Biblioteca de Montserrat, on es troba el Fons Ramon Perera (l’enginyer que va construir els refugis de Barcelona).

 

La mostra també recull una bona pila de documents sobre els bombardeigs franquistes de Falset i de la comarca del Priorat. Alhora, també es mostren les seqüències aèries de diversos dels atacs sobre Marçà, Falset, Masroig i els Guiamets. La recerca al voltant de la mostra ha permès determinar que el bombardeig que va castigar el Priorat va deixar anar, en només dos dies (29 i 30 de juliol de 1938) fins a 62 mil kilograms de bombes. 

 

A la Biblioteca Pública Salvador Estrem i Fa hi trobareu també un aparador ple de llibres per a totes les edats relacionats amb la Guerra Civil i la postguerra. Feu-hi un cop d’ull! guerraparador

La mostra ‘Bombes al Priorat’ commemora el bombardeig que van patir Falset i altres pobles l’estiu del 1938. Entre les fotografies, procedents de diversos arxius, n’hi ha diverses del cèlebre fotògraf Agustí Centelles.

 

L’exposició està organitzada conjuntament per l’Ajuntament de Falset, l’Arxiu Comarcal del Priorat i la Biblioteca de Falset i compta, entre d’altres institucions, amb la col·laboració dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona

De Nova York a les Burgueres (Chabola Walley)

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-39), gairebé quaranta mil homes i dones de cinquanta-dos països, entre ells 2.800 nord-americans, va viatjar a Espanya per unir-se a les Brigades Internacionals per ajudar a combatre el feixisme. Els voluntaris nordamericans van servir en diferents unitats (mèdica, combat i transport) i el seu batalló va ser conegut com Lincoln.

La primavera de 1938, els brigadistes internacionals s’instal·len al Priorat per preparar la gran ofensiva de la Batalla de l’Ebre. És una estada intensa, de convivència i solidaritat entre soldats i civils, plena de records, que és possible reconstruir mitjançant testimonis, fotografies i metratge de l’època, descobert recentment a Nova York.  A les imatges de cinema, de 1938 s’hi veu la vall de Marçà a la Torre de Fontaubella, que els soldats anglosaxons coneixien com Chabola Walley.

És el preludi, sovint alegre, de l’última batalla. Moltes d’aquelles vivències les podreu reviure en els llibres d’Angela Jackson Els Brigadistes entre nosaltres, i Més enllà del camp de batalla: testimoni, memória i record d’una cova hospital en la guerra civil espanyola.

També hi ha un documental d’aquest  mateix any,  “Els Brigadistes entre nosaltres” que ha estat guardonat amb el premi MemoriReus i també ha rebut una Menció Especial del Memorial Democràtic.
El  trobareu disponible a la biblioteca

Si voleu saber-ne més: Visiteu la web de l’Associació No jubilem la memòria, i a la biblioteca disposem de diversos llibres sobre el tema.