Tag Archives: Josep Iglesies

Del Fons Local

retrat_de_pagesos_full_galleryLa col·lecció local de la Biblioteca compta amb alguns llibres que són realment interessants i curiosos. És el cas del lllibre que porta per títol ‘Tractat d’agricultura. Manuscrit anònim de Porrera del segle divuit’, recopilat i comentat per Isabel Juncosa Ginesta i editat pel Centre d’Estudis Comarcal Josep Iglésies el 1998. I és que Porrera, històricament, ha donat uns quants lletraferits, com aquest pagès anònim del segle XVIII, que va deixar per a la posteritat un manuscrit imperdible des de tots els punts de vista. 

En el seu text, el pagès historiat de fa dos segles dóna consells com aquest: “lo pagès ja pot advertir a les seves filles que no es refiïn de cap home, que no diuen cap veritat quan diuen que les estimen”.

L’agricultor anònim de Porrera també tenia molt clar que a l’hora de contractar un masover, calia assegurar-se, sobre totes les coses, que fos un bon cristià.  Perquè els que no ho són acostumen a ser renegats i a dir “males paraules” i a aquests –segons el llibre– “els va la desgràcia al detrás i sempre tenen animals coixos i malalties a la família”… I encara més: “no cau cap pedra del cel que no toqui la seva finca, i això és tan en detriment seu com de l’amo”.

El nostre escrivint, però, sabia ben bé el que es deia quan parlava de vinya. Ja en el segle divuit lloava les virtuts de la pedra llicorella, descrivia les varietats de raïm (les que s’adapten més o menys al terreny), i no es va oblidar de fer recomanacions vitivinícoles que, a dia d’avui, encara són perfectament vàlides.

Deia així: “quan us poseu a vermar, advertireu als talladors de raïms que si troben raïms que no són prou madurs o altres mig podrits, és a dir, tot lo raïm dolent, no s’haurà de barreijar mai amb los bons”.

I dóna més consells, encara. Diu el nostre agricultor il·lustrat: “Tindreu cuidado en limpiar lo cup i les portadores i totes les eines que han de tocar els raïms, que volen gran curiositat”.

El Priorat a Taula

9788490341704.smallAquesta semana es va presentar a la Biblioteca el llibre La Cuina de les àvies del Priorat, un llibre impulsat per L’Agrupació per a la Restauració i el Turisme Rural al Priorat, una entitat que des de 1996 ha posat en marxa innumerables cursos formatius i que sempre havia  volgut recuperar la cuina tradicional dels nostres pobles.

En aquest recull hi trobareu receptes que, a través de les fondes i els restaurants del Priorat han mantingut la tradició de la cuina de les àvies. Plats de cullera, olles i plats d’hivern; o plats més festius amb tall: botifarres, pilotes i vegetals de recol·lecció. També coques de recapte, amb arengades i rovellons. Menjars del tros: arròs a la cassola, de conill, de bacallà…  I les postres i els dolços, dels quals el Priorat n’és una terra privilegiada. Les canyes, les coques, les llepolies fregides: orelletes, orellons amb mostillo i fruites de tardor.

Tal i com diu Mariona Quadrada en el pròleg, “un projecte elaborat i acabat per la gent de la pròpia terra, plats i receptes de la mà d’aquelles persones que han viscut i tastat, a través de l’experiència, tots els gustos del Priorat”.

Per aquells interessats en saber més sobre la cuina del PriEL LLIBRE DE CUINA DE SCALA DEIorat, us recomanem  la consulta de El Llibre de Cuina de Scala Dei, un llegat del s.XVII tractat en una primera edició per l’estudiós Josep Iglèsies i que al nostre fons podeu consultar en l’edició facsímil a cura de Mariona Quadrada.

I imprescindibles són també els llibres de Minerva Pi, Priorat a taula, i La Cuina tradicional del Priorat, de Minerva Pi i Roser Vernet, un recull de receptes arreplecuina3gades del saber fer de dones de tots els pobles de la comarca.

Que us vagi de gust!