Pandèmies i virus explicats als infants

Per poder explicar de manera planera i entenedora la pandèmia i els virus als infants us fem aquesta proposta: dos llibres per compartir amb ells i aprofitar-ho com un moment d’aprenentatge i diversió.

Pandèmies, de Gosia Kulik i Tomek Zarnecki, editat per Thule, una obra amena, plena d’anècdotes, referències literàries, reflexions i fets històrics sorprenents. Les il.lustracions audaces i el disseny gràfic dinàmic us encantarà. De debò «vacuna» ve de «vaca»? Qui va fer servir per primera vegada les armes biològiques? Pot salvar-te la vida un poll? Per què li diuen «grip espanyola» si va començar als Estats Units? Un pulmó d’acer és una peça robòtica? Pandèmies respon a aquestes i moltes altres preguntes amb un viatge en el temps on coneixeràs els moments clau de la nostra lluita contra les malalties més temibles, des de la pesta fins a la grip, la sida o la covid-19.

La vida secreta dels virus, del col·lectiu Ellas educan, il·lustrat per Mariona Tolosa i editat per Zahorí books és una eina per familiaritzar els infants amb els virus, saber com protegir-se’n i descobrir que la majoria d’ells són inofensius! Continguts rigorosos i molt accesibles, escrits pel col·lectiu de dones científiques Ellas Educan. Què és un virus? Quants n’hi ha al nostre voltant? On viuen aquests microorganismes invisibles a l’ull humà? Les respostes, adaptades a lectors de totes les edats.

Els dijous del club: La vida al davant, de Romain Gary

Retornem a les trobades mensuals del Club de Lectura de la biblioteca per comentar La Vida al davant, de Romain Gary.

El 1975 una novel·la fresca i original, signada per un desconegut Émile Ajar, guanyava el premi Goncourt, el més prestigiós de França. Romain Gary despistava així el jurat, el públic i la crítica amb aquesta insòlita història d’amor, la de l’afecte d’un noiet àrab, Momo, per una vella jueva, la senyora Rosa, al barri parisenc de Belleville.

Els adults —l’ancià cec que li ensenya àrab, la prostituta transsexual que viu dos pisos més avall, la mateixa senyora Rosa— solen dir-li a Momo que té «tota la vida al davant», però ell, veient com ells han perdut l’alegria, la felicitat i la salut, dubta si això és realment un motiu de joia o una maledicció.

Novel·la bellíssima i alhora inquietant, amb milions de lectors a França, La vida al davant és molt més que la història d’uns personatges marginals, inoblidables, al París dels anys setanta; és un relat ple d’humor, vitalista i molt actual sobre la importància d’estimar per sobreviure a les adversitats.

Aquesta tardor Netlix estrenarà una adaptació d’aquesta novel·la, La senyora Rosa i Momo, protagonitzada per Sofia Loren.

Els dijous del Club: Nosaltres en la nit, de Kent Haruf

“Segurament, l’última obra de Kent Haruf ho tindria fàcil per caure en els tics més gastats de la novel·la rosa. La història de dos avis beatífics cansats de ser políticament correctes convida el lector a transitar pels camins plàcids del final feliç. Però, sens dubte, el millor de la novel·la és la capacitat d’esquerdar la inèrcia i constatar que, al final, no hi ha cap felicitat que no tingui un regust amarg. Potser per això, mentre duri, convé gaudir de l’eco d’una veu amiga entre els llençols” 03.04.2017  Laura G. Ortensi

Quan el febrer de 2014 els metges li van diagnosticar un càncer terminal, Kent Haruf va dedicar totes les seves forces a escriure Nosaltres en la nit. Va aconseguir acabar-la i el novembre d’aquell mateix any, just després d’haver lliurat a l’editorial les darreres correccions, va morir. Tenia setanta-un anys.

És una història d’amor incondicional, un relat breu sobre la solitud, el fer-se gran i l’esperança. La proposta que l’Addie Moore fa al seu veí Louis Waters —si li agradaria anar a casa seva per dormir amb ella— sacsejarà profundament les seves vides i les seves expectatives. Tots dos fa anys que són vidus i saben què és la soledat. De la distància i l’estranyesa dels primers moments, avancen cap a la intimitat i la complicitat, cap a un coneixement profund de l’altre. En la quietud de la nit parlen amb franquesa sobre la seva joventut, els matrimonis i els fills, els enganys, les esperances, la solitud i les pors. Qui sap si passaran junts la resta de les seves vides. Per saber com acaba aquesta bonica història haureu de llegir el llibre, que passa francament bé.

 

El fill de l’italià, de Rafel Nadal

Aquest dijous al teatre de l’Artesana ens visitarà l’escriptor Rafel Nadal per parlar-nos del seu darrer llibre, El fill de l’italià «Una novel·la basada en una història real: l’epopeia d’un grup de mariners italians que el 1944 es refugiaran a Caldes de Malavella.»

El fill de l’italià narra una doble odissea, l’odissea dels mariners que intenten tornar a casa i emprenen un viatge que de vegades sembla no tenir final, i l’odissea d’en Mateu, que també emprén un viatge, en el seu cas per retrobar el seu pare i a través d’ell els seus orígens i la seva identitat. Explica Rafel Nadal:
“És un relat de postguerra, amor, tendresa i un punt d’intriga que va començar a prendre
forma per casualitat. En un club de lectura de Caldes de Malavella, se’m va acostar un senyor i em va dir que, allà on acabava La maledicció dels Palmisano, la història continuava al seu poble. Així és com, parlant cada vegada amb més testimonis d’aquell episodi, vaig anar descobrint aquests fets de la Segona Guerra Mundial, fins que vaig conèixer el que n’acabaria sent el protagonista.”

Premi Ramon Llull 2019: Les declaracions del jurat
«De les guerres se n’expliquen grans gestes i del que
ve després de les guerres? En Rafael Nadal ens narra
amb una gran humanitat les gestes de la gent senzilla
de Caldes de Malavella en la nostra postguerra, quan
per casualitat se’ls trenca la gris quotidianitat gràcies
al fet que hi aterren un grapat de bons soldats italians
rebotats de l’altra guerra, la mundial.»
Isona Passola
«L’obra té molts nivells de lectura i combina la peripècia
d’un fet històric no gaire conegut relacionat amb la
història d’Europa, cosa que interessa, i una peripècia
íntima, que és la del protagonista, de recerca de la
identitat, que d’alguna manera tots hem experimentat.
Està esquitxada de pàgines plenes de tendresa.»
Carme Riera
«La Joana, que renta la roba dels altres als safarejos del
poble, té una vida molt difícil: una casa miserable, sis
criatures per tirar endavant i un home que la maltracta.
Amb tot, dos jardins secrets li il·luminen la vida; un test
amb flors i un amor prohibit.»
Gemma Lienas

Rafel Nadal enceta la 10 temporada del Club de lectura

ART TER: llegim, pintem, creem a la Biblioteca

ArTer, art i artistes del territori, és un projecte de la Central de biblioteques de Tarragona que permet donar a conèixer l’obra i el treball dels artistes de la demarcació en totes les seves vessants.  ArTer comença amb els creadors més internacionals, donat que vivim en un territori que ha donat figures molt destacades en el món de les arts.

Antoni Gaudí, Joan Miró, Josep Ma. Jujol, Pau Casals…  són artistes universals amb una obra reconeguda a tot el món. De forma paral·lela  són creadors molt propers al nostre territori.
Els nostres pobles, la llum, els camps de cultiu, les muntanyes, la vegetació que tenim i la mar Mediterrània són bona part de l’essència de la seva trajectòria que els va inspirar en les seves obres i en la seva personalitat. Avui ja és possible seguir la seva estela artística en els llocs on ells van desenvolupar part de la seva obra: Tarragona, Reus, Mont-roig del Camp, Montferri, Els Pallaresos, El Vendrell, Vistabella, Roda de Berà.

Amb l’objectiu que les biblioteques aquest estiu es converteixin en un aparador del món de l’art, on els sentits, les emocions, la fantasia, la imaginació… puguin conviure en el món dels llibres i les lletres i viure les vivències i experiències que la màgia de l’art proporciona, es fan diverses activitats al voltan d’aquests artistes. Una d’elles, un aparador amb llibres sobre aquets artistes que podreu veure a la Biblioteca.

I dimarts dia 3, us proposem un taller per infants amb Còdol educació, Les Formes del modernisme al voltant de l’obra d’Apel·les Mestres.

Dia Internacional de l’orgull LGTBI

#50yearspride #50anysorgull #50añosdeorgullo #EstimaComVulguis #SiguesComVulguis  #LGTBIQ  #Pride2019 #OrgullLGTBI

Avui és el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI (Lesbià, Gai, Transexual, Bisexual i Intersexual), dia en què es fan una sèrie d’actes que la comunitat LGBT fa anualment de forma pública per visibilitzar i reivindicar la igualtat del seu col·lectiu.

Aquesta manifestació ( que no s’ha deconfondre amb una festa) cada any té lloc el 28 de juny, dia en què es commemoren els disturbis de Stonewall (Nova York, Estats Units) de 1969, que van marcar l’inici del moviment d’alliberament homosexual i que enguany se’n celebra el 50 aniversari.

Per aquest motiu us volem recomanar les següents lectures:

L’art de ser normal  de Lisa Williamson, una novel·la juvenil de ficció en què es parla de la identitat de gènere a través d’en Leo. El protagonista vol passar desapercebut en el seu primer dia de curs però les coses es complicaran.

Piruetas de Tillie Walden (Austin, 1996) és una jove autora que es dóna conèixer per la porta gran amb Piruetas (guanyadora de dos premis Ignatz i nominada al saló del còmic de Barcelona a millor obra estrangera).  Una obra biogràfica en què es despulla per denunciar l’assetjament escolar que va patir quan practicava patinatge artístic en la seva adolescència i sobre el seu apoderament lesbià. Una lectura convençuda que confirma que la màgia no és el que s’explica, sinó com s’explica.

Transito, de Ian Bermúdez Raventós.  Com és la vivència d’una persona que sent que el gènere que se li ha assignat (home o dona) no encaixa amb ella mateixa? Quines són les seves pors al sentir que se li trenquen les estructures internes amb què percep la seva identitat i quines són les seves esperances? Què vol dir fer un trànsit en el gènere? Com són les persones trans*? Aquestes i moltes altres preguntes troben el seu espai en el còmic Transito, escrit per Ian Bermúdez -que ficciona la seva experiència com a persona trans*- i il·lustrat per David Cantero. Amb un estil fresc, ple de tocs d’humor però que també mostra els moments reflexius i durs de l’experiència, és un llibre que obre les portes a entendre una vivència poc coneguda i que aquí es posa a l’abast de joves i adults. Retratant un ventall de personatges que reflecteixen la diversitat de les persones trans*, aquesta novel·la gràfica trenca estereotips i apropa al lector la realitat de qui emprèn un trànsit de manera magistral.

Un estiu ple de lectura

Aquest estiu fes un lloc a la lectura, llegeix durant les vacances i si tens entre 5 i 12 anys, i vols guanyar un premi, participa al nostre joc: com més lectures més possibilitats de guanyar! Llegir té premi! Passa per la biblioteca a buscar la teva targeta de lectures d’estiu!

Els dijous del club: No em deixis mai, de Kazuo Ishiguro

This gallery contains 2 photos.

Els dijous del club: 1984 de George Orwell

Posa una mica els pels de punta llegir un llibre com Míl nou-cents vuitanta-quatre en el món en que vivim! George Orwell era un visionari i és un dels escriptors imprescindibles del s.XX.

Aquesta distopia, escrita el 1948, és un al·legat contra el totalitarisme. En el futur hipotètic en què se situa l’acció, el món està dominat per tres grans superpotències, totes tres enfrontades entre elles per principis ideològics diferents, però totes tres totalitàries. Winston Smith, el protagonista, viu a Londres i treballa al ministeri de la Veritat reescrivint i retocant la història de la seva superpotència. Quan s’adona que amb aquesta feina l’únic que fa és contribuir a la farsa del seu govern, i sobretot quan entra en relació amb una jove rebel, és quan topa frontalment amb el Gran Germà, que controla fins al més mínim detall de la vida privada de tothom, amb uns mecanismes de domini que recorden els del nazisme i els de l’estalinisme.

Per aclarir les seves intencions l’editor d’Orwell va distribuir una nota de premsa: “alguns crítics han suggerit que el punt de vista de l’autor és que aixó, o alguna cosa semblant és el que passarà en els propers 40 anys en el món occidental. Aixó no és correcte. Penso que a banda del fet que el llibre és, al cap i a la fi, una paròdia, alguna cosa similar a 1984 podria passar. Aquesta és la direcció del món en el present, i la tendència està arrelada en els fonaments polítics, socials i econòmics de la situació del món contemporani… la lliçó que s’hauria d’extreure d’aquest perillós malson és molt simple: no deixeu que passi. Depén de vosaltres.