Tag Archives: Lectura

Divendres de lletres i vins: Manel Sales

El protagonista del Lletres i vins d’aquesta setmana és Manel Sales Martori, periodista freelance, fa una mica de tot i des de fa unes setmanes està al capdavant de l’informatiu de Ràdio Falset, entre d’altres projectes.

IMG_20170519_101751

Recomanes el Priorat perquè…. mira, potser perquè sóc d’aqui, m’agrada molt la comarca i tiro cap a casa: arribar quan tornes de fora al coll de Falset i veure la vall, ja em dic “sóc a casa”. Tenim un paisatge molt bonic.

El millor moment i lloc per beure un vi… Per a mi el millor moment és al vespre, quan el sol es pon, a qualsevol lloc del Priorat: aqui tenim unes postes de sol fantàstiques.

El millor moment i lloc per llegir… jo sempre llegeixo abans d’anar a dormir. M’he proposat llegir una mica cada dia, però hi ha dies en que és una mica difícil!

Quin llibre ens recomanes i per què? M’agrada molt la novel·la històrica, ara mateix m’estic llegint Dispara, jo ja sóc mort de Julia Navarro, és força interessant: través de dos personatges principals,es fa una anàlisi de la història del conflicte entre Palestina i Israel.

Quin vi ens recomanes i per què? Sens dubte l’Alleu del Celler Vendrell Rived de la DO Montsant. Un vi que passa molt bé, intens, carinyena amb aromes de fruita i sotabosc.

Moltes gràcies Manel!

 

Divendres de lletres i vins: La Cata

C_ArJhQXgAAtQssNo hi ha res millor que compartir la lectura d’un llibre en bona companyia amb una bona copa de vi. Així ho varem fer a la darrera trobada del club de lectura de la mà de Joan Jarque, de Cellers de Gratallops (DOQ Priorat) amb els seus vins A Capella parlant i comentant La Cata, un conte de Roald Dahl.

Els vins A Capella són el resultat de la passió pel vi de la segona generació de la familia Pastrana Jarque, del Celler Clos de l’Obac de Gratallops, que insistentment vàren demanar per tenir espai per el seu propi projecte, basat en les varietats autòctones del Priorat en la seva expressió mes pura i honesta, en tant en quant en la el.laboració no hi ha cap mena d’addició tret dels aports naturals del terra de llicorella.

La Cata és un dels més brillants relats de Roald Dahl. Es va publicar per primera vegada en l’edició de març de 1945 del Ladies Home Journal i posteriorment va ser publicat, el 1951, a The New Yorker.

Sis persones seuen a la taula a la casa de Mike Schofield, un corredor de borsa londinenca: Mike, la seva esposa i filla, un narrador sense nom i la seva dona, i un famós gastrònom, Richard Pratt. Pratt sol fer petites apostes amb Schofield per tal d’endevinar el vi que s’està servint a taula, però aquesta nit l’aposta serà més gran… la mà de la seva única filla.

Quan Schofield serveix el segon vi del sopar comenta que serà impossible endevinar quin és, cosa que Pratt es pren com un repte.

L’ il·lustrador Iban Barrenetxea ha realitzat un magnífic treball gràfic per convidar-nos a aquesta misteriosa vetllada. El vi està servit. Comença el tast.

Els dijous del Club: sota la roda

sota-laSota la roda, de Hermann Hesse, és la història commovedora i impactant d’en Hans, el crit desesperat d’un nen prodigi atrapat en una societat mesquina i tancada en què l’excepcionalitat porta les persones als límits de l’alienació i posa en perill la seva integritat.

En Hans Giebenrath és un adolescent delicat i solitari que viu en un poblet de la Selva Negra. Quan els mestres i la família descobreixen que té un talent extraordinari, l’empenyen a emprendre una cursa vertiginosa per passar l’examen d’ingrés al seminari, on els estudiants més brillants del país són sotmesos a una estricta disciplina intel·lectual que els assegura un futur brillant. Però el preu que Hans haurà de pagar per aquesta pressió és molt alt.

Hermann Hesse (1877-1962) fou un escriptor i filòsof suís, d’origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1946 per la seva inspirada obra que exemplifica els ideals humanitaris clàssics i l’alta qualitat de l’estil. Hesse va construir la seva pròpia filosofia a partir de la seva revolta personal i de la seva interpretació dels corrents filosòfics d’Orient (Siddhartha, 1922), i en especial a El llop estepari, 1927, que esdevé una crítica al militarisme i als desigs de revenja vigents a la seva pàtria natal.

 

#8Març lectures recomanades

Us proposem tres lectures:

recomana8marçLos Hombres me cuentan cosas, de Rebecca Solnit (Capitan Swing), Tothom hauria de ser feminista, de Chimamanda Ngozi Adichie (Fanbooks) i Dones rebels, dones alliberades, de Marie Costa (EUMO).

Los Hombres me cuentan cosas és una reflexió sobre com s’ha construït al llarg de la història la diferència entre homes i dones, i sobre com les dones encara avui ho tenen més difícil: per ser escoltades, per caminar de nit sense por, per denunciar els assetjaments, per reivindicar els seus drets, per eradicar la cultura de la violació i dels privilegis sexuals. I alhora són textos plens d’intel·ligència i esperança que conviden a tots, homes i dones, a pensar en la vigència del feminisme.

L’amfitrió d’una festa a la qual assisteix Rebecca Solnit li recomana la lectura d’un llibre que acaba de publicar-se. Ell està tan capficat en el seu paper d’home condescendent i paternalista que no escolta, fins que és massa tard, que està recomanant-li el llibre a la pròpia autora. I que ha fet el ridícul evidenciant que no ha llegit més que una ressenya: alguns homes, sàpiguen o no de què parlen, insisteixen a explicar coses a les dones.

Tothom hauria de ser feminista recull el transcendental discurs que va oferir Chimamanda Ngozi Adichie a TEDTalk sobre el significat de ser feminista en ple segle XXI. Un breu assaig que té el poder que les seves paraules ressonin dins el cap de qui les llegeix. Aquest és el poder que tenen els grans assajos per canviar la societat.

«Avui m’agradaria demanar que comencem a somiar un pla per construir un món millor. Un món més just. Un món d’homes més feliços i dones més felices que siguin sincers amb ells mateixos. I aquesta és la manera de començar: hem d’educar les nostres filles d’una manera diferent. I també hem d’educar els nostres fills d’una manera diferent». (Chimamanda Ngozi Adichie)

Dones rebels, dones alliberades: el divorci a Catalunya als segles XVIII i XIX. A partir de la descripció dels conflictes matrimonials i divorcis de la societat catalana durant els segles XVIII i XIX, Marie Costa reconstrueix un fragment de la nostra història privada i desmunta falses creences sobre els drets i la vida quotidiana de les dones. En un llibre de lectura amena i suggeridora, l’autora repassa la història de la família, dels sentiments i de la sexualitat; descriu la construcció de xarxes de solidaritat i el funcionament de l’assistència social en l’època moderna, i posa en relleu, entre altres aspectes, com la vida matrimonial s’allunyava considerablement de la visió que plasmaven els textos morals i jurídics.

30 de gener: Dia Escolar de la No-violència i la Pau

img_20170127_165655El Dia Escolar de la No-violència i la Pau (o el seu acrònim DENIP), conegut també com a Dia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau, fou fundat l’any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i és una iniciativa d’Educació No-violenta i Pacificadora, difosa internacionalment.

Es practica a escoles de tot el món, els dies 30 de gener i propers (aniversari de la mort de Mahatma Gandhi). A Falset es celebrarà aquest dilluns a les onze del matí amb un acte a la Plaça de La Quartera a càrrec dels nens i nenes de l’Escola Antoni Vilanova.

El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau. El seu missatge bàsic diu: “Amor universal, No-violència i Pau. L’Amor universal és millor que l’egoisme, la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra.

Al nostre tauler de Pinterest La pau i la no- violència hi trobareu un seguit de lectures recomanades per reflexionar sobre el tema.

El dijous del Club: una veritat delicada

una-veritat-delicadaComencem l’any amb la trobada del club de lectura per comentar l’obra de John Le Carré, Una veritat delicada. Aixó va d’espies, molt al dia.

Al penyal de Gibraltar, la colònia britànica més preuada, té lloc una operació secreta de contraterrorisme amb el nom clau de Vida Salvatge.

 L’objectiu: capturar i segrestar un important comprador d’armes jihadista. Els responsables: un ambiciós ministre d’Afers Estrangers i un amic íntim seu que es dedica al negoci de la defensa privada. L’operació és tan confidencial que ni tan sols el Toby Bell, el flamant secretari privat del ministre, ha estat convidat a participar-hi. Quan sospita que aquella operació pot ser un desastre, el Toby intenta impedir-la, però immediatament el traslladen a una nova destinació.

Tres anys després, Sir Christopher Probyn, un diplomàtic britànic jubilat, el convida a la seva atrotinada casa pairal de Cornualla, i allà el Toby, observat de prop per l’Emily, la filla de Sir Christopher, haurà d’escollir entre ser fidel a la seva consciència o trair el deure contret amb els Serveis Secrets. Ara bé: ¿com pot continuar callat el Toby si l’única cosa que es necessita perquè el mal triomfi és que els homes íntegres no facin res?

John le Carré ha escrit desenes de novel·les: The Spy Who Came in from the Cold (1963) (L’espia que tornava del fred), The Tailor of Panama (1996) (El sastre de Panamà), Our Kind of Traitor (2010) (Un traïdor com els nostres) la darrera el setembre del 2016 The Pigeon Tunnel: Stories from My Life (Volar en cercles: Històries de la meva vida), llibre de memòries.

 Aquest nom és el pseudònim amb el qual signa l’escriptor de novel·les anglès David John Moore Cornwell. Bona part dels seus llibres s’han traduït a força llengües, d’entre aquestes sovint el català. Alguns han estat adaptats al cinema, com per exemple El sastre de Panamà, El Jardiner constant  i a la televisió, com El Infiltrado.

 

El dijous del club: Terra embruixada

poridentidadLa descoberta en un camp de torba irlandès del cap sense cos d’una noia pèl-roja desencadena una doble investigació arqueològica i policíaca. Els efectes de conservació que genera l’indret de la troballa pot situar la data de la mort de la dona decapitada dos dècades, dues centúries o potser molt més.

Un arqueòleg, una paleontòloga i el policia del poble investiguen i alhora la identitat del cadàver i la desaparició dos anys abans d’una dona i el seu fill, de la qual culpen el marit.

D’una banda Cormac (arqueòleg) i Nora (paleontòloga) investiguen el cap que podia portar segles soterrada i així recorren la zona, escolten cançons antigues, parlen amb una dona gran del lloc i es barregen amb la gent, els paisatges i els problemes que els envolten. A més, treballant per Hugh Osborne (el marit sospitós d’assassinat) aprofiten per investigar el que va succeir en la mansió.

D’altra banda, Garrett Devaney (el policia) decideix pel seu compte ocupar-se del cas Osborne desobeint les instruccions del seu superior i compartint aquesta preocupació amb la de certa separació en la seva família.

Folklore, cultura, misteri, medicina forense i romanç en aquest llibre d’ Erin M. Hart que inicia la saga protagonitzada per la forense paleontòloga Nora Gavin i l’arqueòleg Cormac Maguire, que continúa amb  Los crímenes del Lago de las Tristezas (2006) i Falsa sirena (2011).

Erin M. Hart va néixer l’any 1958 a Crawfordsville, Indiana. Traslladada a Rochester des de molt jove, va estudiar Literatura Anglesa i va obtenir un Màster en escriptura Creativa a la Universitat de Minnesota. Va realitzar diversos treballs en el món del teatre, i va treballar com a directora de comunicacions a la Junta de l’estat de Minnesota, alhora que va exercir la crítica teatral en ràdio i diversos diaris. Un interès permanent en la música tradicional irlandesa també la va portar a fundar l’Associació de Dansa de Música irlandesa de Minnesota. Casada amb un músic d’Irlanda, viatja a aquest país amb freqüència i promociona la música irlandesa.

 

El Dijous del club: Joana E.

00000001-0000-0011-0000-000000597446-1“Aquesta és una història real. Vaig conèixer na Joana a Barcelona, l’any 1979. Era una dona de 69 anys, extraordinària, molt guapa, molt grassa, molt vital. Em va explicar la seva història i jo li vaig dir que en volia fer una novel·la. Ella es va posar a riure i em va dir: “Però si és un melodrama! No s’ho creurà ningú”.”

Així comença Joana E., la darrera lectura del Club, on Maria-Antònia Oliver ens presenta el retrat introspectiu d’una dona que lluita per alliberar-se dels prejudicis i la hipocresia de l’entorn que l’envolta per aconseguir la felicitat que tant desitja en un món tancat, on les aparences juguen un paper cabdal. És, en definitiva, el retrat d’una societat i d’una època i en primera instància la història d’una dona. És l’homenatge a aquest personatge femení, la Joana E., però també un homenatge a tres escriptores que van influir en Maria-Antònia Oliver: Charlotte Brontë, Virginia Woolf i Víctor Català.

Maria-Antònia Oliver, premi Premi d’Honor de les Lletres Catalanes aquest 2016 és escriptora i traductora nascuda a Manacor el 4 de desembre de 1946.

Va començar a escriure en castellà perquè ni els pares ni els mestres no li havien dit que la llengua que parlaven servia per fer literatura. Sempre havia vist llibres en espanyol, tret de les Rondaies Mallorquines, conegudes primer des de l’oralitat.

Va aprendre a escriure en català tota sola, fins que n’Aina Moll, professora de francès a l’institut de Palma on va fer batxillerat, fora d’hores lectives feia classes de llengua i literatura catalana a l’alumnat interessat.

Va publicar la primera novel·la el 1970. D’aleshores ençà, ha fet novel·les, contes, teatre, articles, traduccions i guions per cinema, televisió i ràdio. Va formar part del col·lectiu literari Ofèlia Dracs.

Com a narradora ha utilitzat una àmplia gamma de recursos. Des de Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà (1972) o El vaixell d’Iràs i no Tornaràs (1976), amb un substrat important de les rondalles mallorquines, fins a les novel·les detectivesques com Estudi en Lila (1985) protagonitzada per Lònia Guiu, qui protagonitzarà diverses novel·les d’aquest gènere. És la primera vegada en la literatura catalana que un personatge femení esdevé el protagonista literari en el gènere negre. Entre les seves obres també cal destacar novel·les com Joana E. (1992) o obres teatrals com Negroni de Ginebra (1993).

Algunes de les seves obres han estat traduïdes a l’anglès, a l’alemany, al francès, a l’espanyol, a l’italià, al portuguès i al neerlandès

Cal destacar també la seva tasca com a traductora. Oliver ha traduït al català obres d’Italo Calvino, Virginia Woolf, Jules Verne, Mark Twain, Robert Louis Stevenson o Herman Melville.

Fas 6 anys? Tria un llibre

imagesA partir del 19 d’octubre i fins el 30 de novembre  els 83.314 nens que durant el 2016 fan o han fet 6 anys rebran una targeta que podran bescanviar pel llibre que més els agradi.

‘Fas 6 anys. Tria un llibre’ és una iniciativa impulsada pel Departament de Cultura en col·laboració amb el Gremi de Llibreters i el Gremi d’Editors de Catalunya i compta també amb la col·laboració de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), l’IDESCAT i els Departaments de Presidència i Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Com funciona?

Els nens i les nenes que aquest any fan 6 anys rebran una carta personalitzada al seu domicili. Amb un adult, podran anar a qualsevol de les llibreries associades, podran triar un llibre i començar així la seva biblioteca particular!

La iniciativa té com a objectius que els infants descobreixin les llibreries amb un adult; que comencin a crear la seva pròpia biblioteca, així com donar valor al llibre i reforçar les vendes de llibres infantils.

Condicions:

  • L’import del cupó és de fins a 13€
  • El cupó s’ha de bescanviar per un llibre de temàtica infantil
  • Només és pot comprar 1 llibre per cupó
  • Si els llibres són d’import superior a 13€, la diferència l’abonarà el client
  • En els llibres d’imports inferiors no s’abonarà la diferència
  • El bescanvi del cupó s’haurà de fer en una de les llibreries agremiades al Gremi de Llibreters de Catalunya.

Aquí podeu veure el video de la campanya.

Per qualsevol consulta o suggeriment: fas6anys@gencat.cat

El dijous del club: La Filla estrangera

Vàrem encetar la setena temporada del Club de lectura de la biblioteca amb la trobada dijous passat  per parlar de la lectura del  llibre de Najat El Hachmi, La Filla estrangera.

La filla estrangera narra l’entrada en la vida adulta d’una noia nascuda al Marroc i criada en una ciutat d’interior de Catalunya. És la història de la seva rebel·lió personal, del dilema que comporta el fet de sortir o no sortir del món de la immigració i del dur conflicte intern que suposa trencar l’estret vincle emocional que la uneix amb la mare. La jove i brillant protagonista d’aquesta novel·la ha acabat l’etapa de l’institut i amb tan sols divuit anys ha de decidir si accepta el matrimoni arreglat amb el cosí que li proposa la mare o si marxa sola a Barcelona per desenvolupar el seu talent.

Al llarg del relat, en què la llengua actua com a element actiu de la trama, símbol de les dificultats de comunicació i del xoc d’identitats, la noia reflexiona, entre moltes altres coses, sobre la llibertat, les arrels, les diferències generacionals o la complexa realitat personal, social i cultural que la condició d’immigrant imposa. I com qualsevol jove d’avui dia ha d’afrontar les limitacions de l’entorn i les dificultats per accedir al món laboral. Amb una veu narradora molt potent, que pren forma de monòleg, La fi lla estrangera és una novel·la familiar, una història en què la protagonista encara amb honestedat, determinació i valentia les contradiccions que marquen la seva vida. Una novel·la definida per la intensitat dels lligams afectius que ens uneixen a una terra, a una llengua i a una cultura.

Najat El Hachmi (Nador2 de juliol de 1979) és una escriptora catalana i mitjancera cultural d’origen amazic.  Va néixer a la ciutat marroquina de Nador quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys va anar a viure a Vic gràcies al reagrupament familiar. En aquesta ciutat va estudiar fins que es va matricular de filologia àrab a la Universitat de Barcelona. A Vic va fer de tot: empleada de la neteja, cuinera, monitora d’esports… fins a ser mediadora a la Delegació d’Ensenyament de Vic. Estudià filologia àrab a la Universitat de Barcelona i presentà un informatiu setmanal en llengua amaziga a l’antiga emissora Catalunya Cultura. Actualment resideix a Barcelona, on es dedica exclusivament a la literatura. Va ser guanyadora de l’edició 2008 del Premi Ramon Llull de novel·la amb la novel·la  L’últim patriarca, que ha sigut traduïda a set llengües. El 2015 va guanyar el Premi Sant Joan de narrativa per La filla estrangera.

Najat El Hachmi, La filla estrangera.- Edicions 62, 2015