Tag Archives: Lectura

Pirates a la biblioteca!

Pirates a la Biblioteca 2017La Biblioteca de Falset acollirà aquest estiu diverses activitats relacionades amb el món dels pirates i la literatura, en el marc del cicle “Pirates, més enllà de la llegenda” que impulsa la Central de biblioteques de Tarragona.

Amb la prioritat del foment de la lectura, el cicle “Pirates, més enllà de la llegenda”, vol portar a les biblioteques algunes novetats per a públics diversos, a través dels seus autors per conèixer més i millor no només la història, sinó també la geografia i els paisatges, les llegendes i els contes, sobre un tema que ha generat tanta literatura. Aquest cicle sobre pirates és el primer que promou la Central de Biblioteques en el si de la campanya: “Estiu actiu a la biblioteca”

Des de la Biblioteca de Falset hem preparat una selecció de llibres relacionats amb la pirateria que podreu trobar a l’aparador.

En paral·lel, i amb l’objectiu de fomentar la lectura entre els infants de fins a 12 anys, proposem un joc de lectura: a partir d’un mapa del tresor, els participants aniran seguint un itinerari a mesura que vagin llegint llibres, fins aconseguir arribar al “tresor” del mapa. En completar-lo, els participants rebran un premi el dia 5 de setembre, que és just quan finalitzarà l’activitat “Estiu actiu”.

Al llarg, des de la Biblioteca també organitzarem dues activitats adreçades un públic familiar i, especialment, als més petits.

El dimarts 1 de juliol, a les 18.30 hores,  presentarem el llibre Com ser pirata, de Ton Lloret i Martí Garrancho (Cossetània). El 5 de setembre a les 18 hores acollirem l’activitat “Pirates a la costa”, amb Còdol educació, adreçada als infants per tal de descobrir el món de la pirateria de la Mediterrània. En aquesta activitat, s’explica una història de pirates que va tenir lloc a les nostres costes al segle XVI. S’utilitza el joc dramàtic i una sèrie de dinàmiques lúdiques i participatives que, amb la mateixa motivació, faran conèixer els nens i nenes la nostra pirateria, allunyada dels estereotips dels pirates del Carib que habitualment omplen l’imaginari col·lectiu. L’activitat finalitzarà amb un retallable sobre la història que haurem explicat i que es podran endur.

El Baztan, llibres i pel·lícula

DC6WN_UXkAQTNzJ
A la vora del riu Baztán l’aparició del cadàver d’una adolescent obliga la inspectora d’homicidis Amaia Salazar a tornar a la vall en què va néixer i del qual porta tota la seva vida fugint. Aquest serà només el principi d’una història apassionant en què els éssers llegendaris del Nord conviuen amb crims aterridors.
Aquest és l’argument de la primera novel·la de l’anomenada Trilogia del Baztan, El Guardián invisible, que ha fet famosa arreu del món a l’escriptora donostiarra Dolores Redondo i que s”ha convertit en el fenomen literari en castellà més important dels últims anys. Les tres entregues d’aquesta trilogia, El guardiàn invisible, El Legado en los huesos i Ofrenda a la tormenta, han arribat a centenars de milers de lectors fidels. A més, avui ja són més de 30 editorials de tot el món que han publicat la seva obra. Després de l’aparició d’El guardiàn invisible, la crítica la va saludar com una de les propostes més originals i contundents del gènere negre espanyol.
Els lectors de les seves noveles estem d’enhorabona, ja que aquest diumenge al teatre l’Artesana de Falset podrem veure l’adaptació cinematogràfica de la primera de les noveles, El guardián invisible, dins el cicle Gaudí, el circuit estable del cinema català.
I per si no n’heu llegit cap dels tres llibres, a la biblioteca els podeu trobar tots tres:
trilogia_batzan_dolores_redondo

Pla de lectura 2020 #Llibrèfils

#Llibrèfils són persones com tu i com jo, com els teus veïns, com el teu avi o la teva neboda, com la persona que tens al seient del costat, com aquell noi que et mira. Ens estimula una passió compartida: llegir.

subheader-imgEl conseller de Cultura, Santi Vila, va presidir aquesta setmana  l’acte “Per què llegir?”, en què esva fer la presentació del Pla de Lectura 2020 del Departament de Cultura.

El Pla de Lectura 2020, preveu una inversió de 105,3 milions d’euros en el període 2017-2020 per tal d’incrementar l’activitat lectora a Catalunya. El document defineix i pressuposta 20 línies estratègiques i 53 accions concretes, avaluables cada any, que tenen com a objectiu prestigiar l’hàbit de la lectura i dels lectors. El Pla està elaborat íntegrament des del Departament de Cultura però recull les preocupacions, acotacions i aportacions que tots els agents van fer als anteriors plans de lectura del país.
El Pla de Lectura 2020 té com a objectius principals:
  • fer visible la figura del lector
  • prestigiar la lectura com a via principal d’accés al coneixement
  • incrementar els índexs de lectura i la comprensió lectora en totes les franges d’edat, amb especial atenció als infants i joves
  • reconèixer els autors, la llengua i la literatura catalanes arreu del territori i valorar la propietat intel·lectual
  • enfortir i consolidar el sector del llibre millorant l’oferta editorial en llengua catalana i occitana
  • potenciar les llibreries i la xarxa de biblioteques de Catalunya, com a centres culturals i prescriptors del llibre i la lectura
  • augmentar la presència del llibre i la lectura als mitjans de comunicació, tant en espais informatius com en no informatius i de ficció.

Aquí us deixem amb el paleontòleg Eudald Carbonell que anuncia la descoberta d’una nova espècie d’homínids, els llibrèfils!

Els dijous del club: Cap llàgrima sobre la tomba

«Sílvia Mayans ha bastit una extraordinària novel·la on l’aspecte lingüístic —sensacional en la recreació de la parla local— és només un dels múltiples encerts. Una bona trama, una bona ambientació, personatges ben sòlids i una primera persona narrativa molt ben trenada que fan veure que la novel·la negra a casa nostra passa per un extraordinari moment de forma i que hi ha moltes propostes interessants, aquesta ambientada excel·lentment en el món rural

Així parlava del llibre Cap llàgrima sobre la tomba l’escriptor Sebastià Benassar a la revista Bearn. Sílvia Mayans va ser finalista del premi de novel·la de misteri Ferran Canyameres, organitzat per Òmnium Cultural9788499754567 de Terrassa el 2012 amb aquest llibre i ahir la varem tenir de convidada especial al darrer dia de la temporada 7 del Club de Lectura.

Corre l’any 1975. Elíades Bel, un barceloní amb arrels a les Terres de l’Ebre, ho deixa tot per anar a viure a Arnes, un poblet de la Terra Alta, amb l’esperança d’envoltar-se de pau i tranquil·litat. Per sort o per desgràcia, la seva vida es capgirarà i la trobada casual del cadàver del Severino Gil l’involucrarà en una trama d’insospitades connexions amb el passat.

L’Elíades haurà de treure l’entrellat d’un misteri que l’afecta personalment, movent-se entre Tortosa, Vall-de-roures i Gandesa. Sort que comptarà amb l’ajuda inestimable de la Susi i lo Margalló, els seus nous amics a la contrada, per poder deslliurar-se de la persecució d’un personatge misteriós i del tinent Estrada, així com d’un sèrie de malsons que el porten de corcoll.

I si us agrada la història, podeu continuar llegint més aventures d’Elíades Bel amb el nou llibre de Sílvia Mayans, llibre Cendra, publicat a finals de 2016:

1976. Un any després d’haver resolt la mort del Severino Gil a Cap llàgrima sobre la tomba, tot just estrenada la democràcia, l’Elíades Bel es troba embolicat en nous misteris per les terres de l’Ebre. Un terrible incendi, assassinats, corrupció, empresaris sense escrúpols i la recerca d’una família dispersada després de la guerra civil, el portaran des d’Arnes cap a Horta de Sant Joan, Alcanyís, Tarragona i Cornellà. L’Elíades, fotògraf i investigador eventual, comptarà amb l’ajuda del seu cosí lo Margalló, un pagès de Vall-deroures; de la Susi, una perruquera molt trempada; de mossèn Amadeu i de l’inefable tinent Estrada, que gaudeix d’una, fins ara tranquil·la, jubilació. Un mosaic de personatges molt humans, tocats per les dures circumstàncies de la vida. Llops i xais que acabaran sent, sense excepció, res més que cendra.

Divendres de lletres i vins: Manel Sales

El protagonista del Lletres i vins d’aquesta setmana és Manel Sales Martori, periodista freelance, fa una mica de tot i des de fa unes setmanes està al capdavant de l’informatiu de Ràdio Falset, entre d’altres projectes.

IMG_20170519_101751

Recomanes el Priorat perquè…. mira, potser perquè sóc d’aqui, m’agrada molt la comarca i tiro cap a casa: arribar quan tornes de fora al coll de Falset i veure la vall, ja em dic “sóc a casa”. Tenim un paisatge molt bonic.

El millor moment i lloc per beure un vi… Per a mi el millor moment és al vespre, quan el sol es pon, a qualsevol lloc del Priorat: aqui tenim unes postes de sol fantàstiques.

El millor moment i lloc per llegir… jo sempre llegeixo abans d’anar a dormir. M’he proposat llegir una mica cada dia, però hi ha dies en que és una mica difícil!

Quin llibre ens recomanes i per què? M’agrada molt la novel·la històrica, ara mateix m’estic llegint Dispara, jo ja sóc mort de Julia Navarro, és força interessant: través de dos personatges principals,es fa una anàlisi de la història del conflicte entre Palestina i Israel.

Quin vi ens recomanes i per què? Sens dubte l’Alleu del Celler Vendrell Rived de la DO Montsant. Un vi que passa molt bé, intens, carinyena amb aromes de fruita i sotabosc.

Moltes gràcies Manel!

 

Divendres de lletres i vins: La Cata

C_ArJhQXgAAtQssNo hi ha res millor que compartir la lectura d’un llibre en bona companyia amb una bona copa de vi. Així ho varem fer a la darrera trobada del club de lectura de la mà de Joan Jarque, de Cellers de Gratallops (DOQ Priorat) amb els seus vins A Capella parlant i comentant La Cata, un conte de Roald Dahl.

Els vins A Capella són el resultat de la passió pel vi de la segona generació de la familia Pastrana Jarque, del Celler Clos de l’Obac de Gratallops, que insistentment vàren demanar per tenir espai per el seu propi projecte, basat en les varietats autòctones del Priorat en la seva expressió mes pura i honesta, en tant en quant en la el.laboració no hi ha cap mena d’addició tret dels aports naturals del terra de llicorella.

La Cata és un dels més brillants relats de Roald Dahl. Es va publicar per primera vegada en l’edició de març de 1945 del Ladies Home Journal i posteriorment va ser publicat, el 1951, a The New Yorker.

Sis persones seuen a la taula a la casa de Mike Schofield, un corredor de borsa londinenca: Mike, la seva esposa i filla, un narrador sense nom i la seva dona, i un famós gastrònom, Richard Pratt. Pratt sol fer petites apostes amb Schofield per tal d’endevinar el vi que s’està servint a taula, però aquesta nit l’aposta serà més gran… la mà de la seva única filla.

Quan Schofield serveix el segon vi del sopar comenta que serà impossible endevinar quin és, cosa que Pratt es pren com un repte.

L’ il·lustrador Iban Barrenetxea ha realitzat un magnífic treball gràfic per convidar-nos a aquesta misteriosa vetllada. El vi està servit. Comença el tast.

Els dijous del Club: sota la roda

sota-laSota la roda, de Hermann Hesse, és la història commovedora i impactant d’en Hans, el crit desesperat d’un nen prodigi atrapat en una societat mesquina i tancada en què l’excepcionalitat porta les persones als límits de l’alienació i posa en perill la seva integritat.

En Hans Giebenrath és un adolescent delicat i solitari que viu en un poblet de la Selva Negra. Quan els mestres i la família descobreixen que té un talent extraordinari, l’empenyen a emprendre una cursa vertiginosa per passar l’examen d’ingrés al seminari, on els estudiants més brillants del país són sotmesos a una estricta disciplina intel·lectual que els assegura un futur brillant. Però el preu que Hans haurà de pagar per aquesta pressió és molt alt.

Hermann Hesse (1877-1962) fou un escriptor i filòsof suís, d’origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1946 per la seva inspirada obra que exemplifica els ideals humanitaris clàssics i l’alta qualitat de l’estil. Hesse va construir la seva pròpia filosofia a partir de la seva revolta personal i de la seva interpretació dels corrents filosòfics d’Orient (Siddhartha, 1922), i en especial a El llop estepari, 1927, que esdevé una crítica al militarisme i als desigs de revenja vigents a la seva pàtria natal.

 

#8Març lectures recomanades

Us proposem tres lectures:

recomana8marçLos Hombres me cuentan cosas, de Rebecca Solnit (Capitan Swing), Tothom hauria de ser feminista, de Chimamanda Ngozi Adichie (Fanbooks) i Dones rebels, dones alliberades, de Marie Costa (EUMO).

Los Hombres me cuentan cosas és una reflexió sobre com s’ha construït al llarg de la història la diferència entre homes i dones, i sobre com les dones encara avui ho tenen més difícil: per ser escoltades, per caminar de nit sense por, per denunciar els assetjaments, per reivindicar els seus drets, per eradicar la cultura de la violació i dels privilegis sexuals. I alhora són textos plens d’intel·ligència i esperança que conviden a tots, homes i dones, a pensar en la vigència del feminisme.

L’amfitrió d’una festa a la qual assisteix Rebecca Solnit li recomana la lectura d’un llibre que acaba de publicar-se. Ell està tan capficat en el seu paper d’home condescendent i paternalista que no escolta, fins que és massa tard, que està recomanant-li el llibre a la pròpia autora. I que ha fet el ridícul evidenciant que no ha llegit més que una ressenya: alguns homes, sàpiguen o no de què parlen, insisteixen a explicar coses a les dones.

Tothom hauria de ser feminista recull el transcendental discurs que va oferir Chimamanda Ngozi Adichie a TEDTalk sobre el significat de ser feminista en ple segle XXI. Un breu assaig que té el poder que les seves paraules ressonin dins el cap de qui les llegeix. Aquest és el poder que tenen els grans assajos per canviar la societat.

«Avui m’agradaria demanar que comencem a somiar un pla per construir un món millor. Un món més just. Un món d’homes més feliços i dones més felices que siguin sincers amb ells mateixos. I aquesta és la manera de començar: hem d’educar les nostres filles d’una manera diferent. I també hem d’educar els nostres fills d’una manera diferent». (Chimamanda Ngozi Adichie)

Dones rebels, dones alliberades: el divorci a Catalunya als segles XVIII i XIX. A partir de la descripció dels conflictes matrimonials i divorcis de la societat catalana durant els segles XVIII i XIX, Marie Costa reconstrueix un fragment de la nostra història privada i desmunta falses creences sobre els drets i la vida quotidiana de les dones. En un llibre de lectura amena i suggeridora, l’autora repassa la història de la família, dels sentiments i de la sexualitat; descriu la construcció de xarxes de solidaritat i el funcionament de l’assistència social en l’època moderna, i posa en relleu, entre altres aspectes, com la vida matrimonial s’allunyava considerablement de la visió que plasmaven els textos morals i jurídics.

30 de gener: Dia Escolar de la No-violència i la Pau

img_20170127_165655El Dia Escolar de la No-violència i la Pau (o el seu acrònim DENIP), conegut també com a Dia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau, fou fundat l’any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i és una iniciativa d’Educació No-violenta i Pacificadora, difosa internacionalment.

Es practica a escoles de tot el món, els dies 30 de gener i propers (aniversari de la mort de Mahatma Gandhi). A Falset es celebrarà aquest dilluns a les onze del matí amb un acte a la Plaça de La Quartera a càrrec dels nens i nenes de l’Escola Antoni Vilanova.

El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau. El seu missatge bàsic diu: “Amor universal, No-violència i Pau. L’Amor universal és millor que l’egoisme, la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra.

Al nostre tauler de Pinterest La pau i la no- violència hi trobareu un seguit de lectures recomanades per reflexionar sobre el tema.

El dijous del Club: una veritat delicada

una-veritat-delicadaComencem l’any amb la trobada del club de lectura per comentar l’obra de John Le Carré, Una veritat delicada. Aixó va d’espies, molt al dia.

Al penyal de Gibraltar, la colònia britànica més preuada, té lloc una operació secreta de contraterrorisme amb el nom clau de Vida Salvatge.

 L’objectiu: capturar i segrestar un important comprador d’armes jihadista. Els responsables: un ambiciós ministre d’Afers Estrangers i un amic íntim seu que es dedica al negoci de la defensa privada. L’operació és tan confidencial que ni tan sols el Toby Bell, el flamant secretari privat del ministre, ha estat convidat a participar-hi. Quan sospita que aquella operació pot ser un desastre, el Toby intenta impedir-la, però immediatament el traslladen a una nova destinació.

Tres anys després, Sir Christopher Probyn, un diplomàtic britànic jubilat, el convida a la seva atrotinada casa pairal de Cornualla, i allà el Toby, observat de prop per l’Emily, la filla de Sir Christopher, haurà d’escollir entre ser fidel a la seva consciència o trair el deure contret amb els Serveis Secrets. Ara bé: ¿com pot continuar callat el Toby si l’única cosa que es necessita perquè el mal triomfi és que els homes íntegres no facin res?

John le Carré ha escrit desenes de novel·les: The Spy Who Came in from the Cold (1963) (L’espia que tornava del fred), The Tailor of Panama (1996) (El sastre de Panamà), Our Kind of Traitor (2010) (Un traïdor com els nostres) la darrera el setembre del 2016 The Pigeon Tunnel: Stories from My Life (Volar en cercles: Històries de la meva vida), llibre de memòries.

 Aquest nom és el pseudònim amb el qual signa l’escriptor de novel·les anglès David John Moore Cornwell. Bona part dels seus llibres s’han traduït a força llengües, d’entre aquestes sovint el català. Alguns han estat adaptats al cinema, com per exemple El sastre de Panamà, El Jardiner constant  i a la televisió, com El Infiltrado.