Tag Archives: llegir

Invitació a la Lectura: tot un estiu per llegir!

Comencen les vacances i a la Biblioteca de Falset aquest estiu convidem a infants i joves a la lectura!
Si teniu més de 13 anys, si us agrada llegir, apunteu-vos al Club de Lectura per a joves!
La primera trobada serà l’1 de Juliol a les 19.30h. del vespre a la Biblioteca
I si preferiu llegir pel vostre compte, aquí teniu algunes recomanacions:

noestaecrtNo està escrit a les estrelles, de John Green
Tot i que la medicina ha aconseguit reduir el tumor i li ha regalat uns anys més de vida, la Hazel segueix sent una malalta terminal. El seu final sembla que ja està escrit. Però l’aparició d’Augustus Waters al grup de suport de nois amb càncer canvia radicalment la seva vida. La història està a punt de ser reescrita. Una novel·la sobre com aprofitar la vida al màxim, gaudir dels qui més estimes, estimar fins que no puguis més i, sobretot, viure.  La setmana vinent s’estrena la versió en cinema d’aquest llibre. El tràiler, aquí.
murEl Mur, de William Sutcliffe
En Joshua té tretze anys. Viu amb la seva mare i el seu padrastre a Amaria, un poble aïllat al cim d’un turó, on totes les cases són noves. A la ciutat hi ha un mur molt alt, custodiat per soldats, que només es pot creuar a través d’un lloc de control fortificat. A en Joshua li han dit que més enllà del ciment, hi ha un enemic brutal i implacable, i que la paret és l’únic que els manté a ell i a la seva família fora de perill. Una faula moderna que et captiva des de la primera pàgina.

 
ulls-negres_9788499328645Ulls negres, de William Harlan Richter
La Wally està disposada a lluitar per la justícia a qualsevol preu. La seva identitat és un misteri; el perill, el seu destí. Seguirà viva prou temps per descobrir qui és realment? Acció, aventura, suspens i una història emotiva que es llegeix com una gran pel·lícula… Fa temps que el món necessita una heroïna com Wally Stoneman.

 

divergentDivergent,Insurgent i Lleial,de Verònica Roth
Ficció distòpica es diu d’aquelles històries que descriuen una societat o món apocalíptic que és conseqüència de tendències socials actuals. La humanitat ha estat a punt de desaparèixer per culpa de les guerres. La societat producte de la pau ha decidit agrupar a les persones en cinc faccions que tracten d’evitar els mals que els van portar a la guerra. En aquest marc se situa la trilogia Divergent de Veronica Roth, que agafa el relleu a Els jocs de la fam i ho fa amb bastant encert. Als cinemes ja s’ha estrenat Divergent.

 

Anuncis

La Lectora del Mes

NuriaSelmaAcabem el mes d’octubre amb la Núria Batllevell Selma.

Dependenta,mestresa de casa  i mare de familia, ara està jubilada.  El que més li agrada del món és llegir i anar al cinema.

El primer record que té d’una biblioteca és la de la Caixa de Pensions que hi havia abans a Falset, la Josep Ma. Gich. A casa li tenien prohibit pujar-hi, deien que era per a gent gran. En aquells anys no hi havia sala infantil. I quan n’hi va haver, ja treballava. Potser per aquest motiu, diu la Núria, sempre ha tingut tirada a anar a la biblioteca.

Les biblioteques són imprescindibles, creu, un lloc per sortir de casa, un lloc on estar tranquil i llegir. Parlant dels primers llibres que recorda, li venen al cap Les Sagrades Escriptures, que llegien a l’escola, o El Angel de la familia, i Papá piernas largas, de Jean Webster.

A la Núria llegir li serveix per oblidar-se de tot, per evadir-se però també per estar informada i al dia. Si pogués llegiria sempre a la biblioteca, però com que no pot ser-hi sempre, a casa li agrada llegir al sofà, a la terrasa, però mai al llit, diu. Hi ha gustos per a tot.

Ens recomana el llibre La Lladre de llibres, de Marcus Suzak, perquè és un llibre diferent a tot el que havia llegit abans. I darrerament, El Caçador d’estels, de Khaled Hosseini: una historia trista, però a la Núria li agraden les lectures emotives.

Dels contes de tota la vida recorda El Flautista de Hammelin, d’escoltar-lo a la ràdio, i en castellà.

I quin consell ens dóna per als joves lectors? Doncs que ho provin, cal trobar “el llibre”. I si no, diu la Núria, pregunteu a la bibliotecària.

La Lectora del mes: Marta Reig

martablocAquest setembre la nostra usuària del mes és Marta Reig. Treballa a una de les farmàcies del poble, i ve sempre que pot a la biblioteca: és una de les nostres grans lectores. De la seva feina, li agrada el contacte amb les persones i el tracte tan estret i humà que té amb els seus usuaris. A la Marta li agrada veure com s’avança en medicina des de la farmàcia…
-El Primer record que té d’una biblioteca és l’antiga biblioteca de “La Caixa” a Falset, la desapareguda Biblioteca Josep Ma. Gich. Li agradava anar-hi, especialment a la saleta infantil, entrant a mà dreta, obrir la porta i buscar-hi contes.
-Per la Marta, les biblioteques són un lloc agradable per passar-hi estones, un lloc on estar tranquil, un lloc on es descobreixen moltes coses noves.
Celia de l’escriptora Elena Fortún, és el primer llibre que recorda haver llegit, un regal de les seves tietes, i després van venir els Asterix i Obelix.
-Quan li preguntem per què creu que és recomanable llegir, no ho dubta: “llegir és un plaer, però també ens ajuda a conèixer diferents visions i maneres d’entendre la vida, i ens descobreix coses noves”.
-El seu lloc preferit per llegir és una bona butaca, amb una bona vista i amb un solet de tarda….
-I els llibres imprescindibles? La Marta no ho dubta: per ella, L’última trobada, de Sandor Marai, una obra sobre l’amistat, un llibre dur però que parla de l’amistat com una de les coses importants de la vida. Quan el va llegir, va pensar que l’amistat, per a ella, és com ho reflecteix Sandor Marai al llibre. I de clàssics, recomana rellegir Els Tres Mosqueters, d’Alexandre Dumas, l’aventura en estat pur!
-Volem saber quin és el seu conte preferit, i no ho dubta: la Ventafocs, el conte que sempre li explicaven de petita.
I ja per acabar, li demanem consells per als nous lectors, o per aquells a qui llegir no els agrada: “que siguin perseverants, perquè hi ha un llibre per a cada usuari, cal trobar el llibre que t’obrirà la porta a la lectura”. I acaba: “llegiu en paper, que és com s’ha de començar a llegir”.
Gràcies Marta!

EL LECTOR DEL MES: JOAN ASENS

joanasens bloc

Joan Asens és del Masroig, és enòleg i soci del Celler Orto Vins. Ve a la biblioteca sovint amb el seu fill. Avui ens ha respost el nostre qüestionari.

El primer record que té d’una biblioteca és la que van muntar al seu poble, al Masroig, quan devia tenir 10 o 15 anys. Pensa que les Biblioteques són necessàries i imprescindibles perquè fomenten la lectura, cosa molt necessària en temps de crisi intel·lectual com la que estem vivint.

El primer conte que recorda haver llegit el Joan és Els tres porquets, d’una col·lecció de contes en català que el seu pare els comprava quan eren petits. També recorda llegir En Patufet dels que  tenien per casa.

El Joan diu: “llegir és recomanable perquè fa pensar i pensar és molt recomanable…”

El millor lloc per llegir pel Joan ha de ser un lloc còmode, sobretot: platja, biblioteca, al camp… no importa el soroll, sinó la comoditat: no hi res com llegir a l’ombra i sense patir calor! Com a enòleg, recomana el llibre Comprender el vino, la viña y la biodinàmica de Nicolas Joly, perquè dóna una visió molt pura i neta de l’agricultura.

El seu conte preferit és Els tres porquets: el seu pare li explicava, i en té molt bon record. I per als joves lectors els recomana que llegeixin, perquè a llegir se n’aprén amb la pràctica. I cal llegir allò que ens agrada: ciència, novel·la, contes, còmic… però llegir.

Gràcies Joan!

El Lector del mes : Maria Felices

Maria Felices és usuària de la Biblioteca, hi ve molt sovint amb la seva filla i forma part del Club de Lectura.MariaFelices

Treballo  de microbiòloga, però de fet sóc veterinària: m’agraden molt els animals.

El Primer record que tinc d’una biblioteca és la de l’escola on anava, que estava a les golfes de l’edifici: pujaves les escales fins al terrat, i allí hi havia la biblioteca.

Penso que les biblioteques són…un bon lloc per llegir, mirar llibres, descobrir llibres nous….

El primer llibre que recordo haver llegit és…Los Tres investigadores, d’Alfred Hitchcock, Los Cinco, d’Enid Blyton, les novel·les de Gerald Durrell i també Vida íntima de los animales: explicava coses dels animals del camp, del bosc, etc.

Llegir és recomanable per….per conèixer altres coses, per ampliar horitzons.
El millor lloc per llegir és…depèn, a l’hivern vora el foc, i a l’estiu sota d’un arbre.

Recomano el llibre…. Una dona de fiar, de Robert Goolrick , el varem llegir fa poc al Club de Lectura i em va agradar molt.

El meu conte preferit és La Caputxeta vermella: suposo que pel color vermell, el bosc…

Consell per als joves lectors…No es pot obligar a llegir, però llegir et dóna una visió més gran del món

El Lector del mes: Conxita Pujol

Aquesta setmana encetem una de les entrades mensuals del bloc que consistirà en una entrevista a lectors i usuaris de la Biblioteca. Volem saber què els agrada, perquè llegeixen, què en pensen de les biblioteques….

conxitaConxita Pujol és la Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Falset. Jubilada recentment, ha estat Directora de l’Escola Antoni Vilanova durant vuit anys.

Sóc  mestra perquè… La meva primera vocació era fer ciències químiques, però el meu pare creia que per una noia era millor fer de mestra. Vaig estudiar magisteri pensant sempre amb la química, però tal i com em va dir una bona professora de l’escola de magisteri, quan vaig començar a fer de mestra ja no ho vaig deixar. Amb l’Escola es podia cambiar el món.

El Primer record que tinc d’una biblioteca és…La Biblioteca de “la Caixa” de Falset, la Josep Ma Gich. Era el lloc on anàvem a fer deures i a quedar amb els amics.

Penso que les biblioteques són… Un lloc no només per llegir, sinó també per informar-se i gaudir. I un lloc per estar en companyia.

El primer llibre que recordo haver llegit és… La Vida de Santa Joaquina, el llibre amb el que vaig aprendre a llegir. Després, els TBO, El Capitan Trueno, Jabato, Sissí Emperatriz…

Llegir és recomanable per…. Per tothom i per a tot.. Per quan estàs deprimit, quan no saps què fer. Jo llegeixo de tot però la ficció no m’agrada, en tot cas han de ser llibres amb fets històrics. M’agraden els llibres de curiositats, d’herbes medicinals, de creixement personal i de Feng Shui. M’agraden també els que expliquen el funcionament del cos humà.

El millor lloc per llegir és… Al sofà, amb les cames estirades, amb música o sense, però sense destorbs.

Recomano el llibre…. El Método Gabriel: transforma tu cuerpo sin hacer dieta, de Jon Gabriel, i de novela històrica m’agrada Ken Follet, Matilde Asensi, Ildefonso Falcones… També acostumo a llegir llibres en anglès.

El meu conte preferit… La Rateta que escombrava l’escaleta, l’explico sovint als meus néts.

Consell per als joves lectors… Que llegeixin tot el que puguin, i de tot: no només contes, també llibres d’animals, de viatges, de màquines etc.  És molt important però que a casa els pares també llegeixin.

Un llibre, un bon regal

nens llegint

A l’hora d’ escriure la carta als Reis Mags d’ Orient, no hi pot faltar un bon llibre. La lectura cal viure-la com un plaer: és veritat que llegir ens ajuda a què passem una estona agradable, però també és una gran manera per conèixer altres mòns, realitats diferents i fer volar la imaginació. Un llibre mai fa nosa. Cal convidar els llibres a formar part de la nostra vida quotidiana.

Cada lector és un món: abans de comprar un llibre, hem de tenir en compte els seus interessos. Cal pensar en l’edat del lector, en les seves aficions, què li ha agradat llegir, què no… I, és clar, no sempre el llibre més car és la millor opció. Si no sabeu com escollir un bon llibre, sempre podeu acudir als especialistes: un llibreter, un bibliotecari, un mestre…

 Algunes recomanacions

Abans dels 5 anys, la il·lustració ha de predominar: llibres d’ imatges, històries rimades, amb animals com a protagonistes. També llibres amb històries quotidianes sobre coses que ens envolten, llibres manipulables, contes de fades senzills.

 A partir dels 6 anys els nens i nenes ja comencen a llegir. Poden començar a crear la seva biblioteca particular. Ja podem començar a comprar llibres informatius: diccionaris, llibres d’ animals i plantes, del cos humà, llibres de cuina, i llibres que responen al seus dubtes. També és el moment de comprar els primers llibres de poesia, de faules i llegendes i contes tradicionals.

A partir dels 8 anys ja els podem preguntar quins llibres prefereixen. És el moment de començar amb els còmics, amb històries d’ arguments més complicats. És l’edat dels llibres d’ aventures, d’ històries de colles d’ amics, de les històries de fantasia. I dels llibres informatius sobre el món que ens envolta.

I a partir dels 12 anys, es comença a construir l’itinerari lector: podem regalar clàssics com l’Alicia, El Màgic d’OZ, en Tom Sawyer…  És l’època de les aventures perilloses, la ciència-ficció, el misteri i l’amor.  I no ens oblidem de la poesia, el còmic, les revistes…..

Llegir, com créixer  no és sempre fàcil. Deixeu-los llegir.

Com vulguin, el què vulguin, on vulguin.

Demaneu llibres als Reis d’ Orient!

 

 

 

 

 

 

 

 

La Lectura i la Vida

Ens agrada donar voltes  als motius que ens porten a llegir i que, sovint, són d’allò més diversos. Possiblement, no hi hagi dos lectors iguals, de la mateixa manera que no hi ha dos persones idèntiques (per molt que s’assemblin).

Per aixó us recomanem ‘La Lectura i la vida’, del recentment desaparegut Emili Teixidor, una obra que aborda amb una enorme sensatesa el fet de llegir. Emili Teixidor parteix de preguntes que, en principi, semblen d’allò més bàsic però sobre les quals no hi ha una fórmula magistral única: ¿com aconseguir que els nens i els adolescents s’entusiasmin per la lectura? ¿quins requisits ha de complir la literatura dirigida al públic infantil i juvenil? ¿Quin és el paper dels mestres per animar-los a llegir? I el dels pares? Què han de fer els pares si volen que els seus fills llegeixin?Les primeres ratlles del llibre ja ens diuen moltes coses sobre el to de l’obra. Fixeu-s’hi: ¿Us imagineu una vida sense llibres? Ara mateix, si desapareguessin tots els llibres de la Terra seria com si el món hagués perdut la memòria’

I Emili Teixidor, a més, parla de la lectura des de l’apassionament però, en cap cas, des de la torre d’ivori. Els seus trucs són d’allò més simples (i sensats). Ens diu: “primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis. Predica amb l’exemple”.Un cant a la lectura com a plaer de la vida. Una reivindicació de la literatura infantil i juvenil com el que és: literatura en majúscules.

El passat 19 de juny ens deixava Emili Teixidor. Escriptor, guionista, pedagog i periodista, home de lletra, un clàssic modern de la literatura infantil i juvenil i algunes de les seves obres per adults són grans novel·les capaces de fer llegir mig país. Pa negre, Els Convidats, El Llibre de les Mosques, L’Ocell de foc, Les Aventures de la Formiga Piga… Són només alguns dels títols d’una prolífica carrera que el van portar a  escriure una trentena de llibres, tant per a infants i joves com per adults. Pa negre  fou adaptada al cinema per Agustí Villaronga i guanyà 13 premis Gaudí , 9 premis Goya i quasibé un Óscar.

Trobareu gran part de la seva obra a la nostra biblioteca. Si encara no l’heu llegit, en teniu l’oportunitat. Consulteu el catàleg.

 

Apocalíptics i integrats

Llegim cada dia davant d’un ordinador:  notícies, correus, blocs, tuits,  fòrums…

Des d’aquest punt de vista la lectura digital és un fet quotidià que ja forma part de les nostres vides. Ho tenim absolutament assumit i avui dia no s’entén una feina sense la lectura digital. Aquí no hi ha apocalíptics ni integrats de la lectura digital. Vist així llegir un e-book no està tan lluny de llegir a una pantalla d’ordinador. Si prescindim del llibre com a objecte i només considerem l’acte de llegir, el suport no importa. A més, l’e-book presenta avantatges evidents pel món d’avui. Economia, usabilitat i respecte pel medi ambient (estalvi de paper, de massa forestal).

Ara bé, quan parlem de lectura literària, de llegir una novel·la, un assaig o poesia sovint es veu la pantalla com un estrany. Ara sí que ens trobem amb els apocalíptics, els tecnofòbics, que consideren que la lectura literària en pantalla no podrà igualar l’experiència sensorial de tenir entre les mans un llibre imprès.

I és ben cert que ens falta experiència al respecte, hi ha camí encara per recórrer. Però també és indiscutible que se’ns obre tot un món d’oportunitats . Com ara poder anotar el text que llegim amb els nostres comentaris, les lectures col·lectives en xarxa, compartir biblioteques personals i d’altres possibilitats que no podem imaginar-nos a hores d’ara.