Tag Archives: Mercè Rodoreda

Els Dijous del club: El Carrer de les camèlies i La senyora Florentina

Març és el mes de Mercè Rodoreda a la Biblioteca, i el celebrem amb la lectura de les seves obres, El carrer de les camèlies i La Senyora Florentina i el seu amor Homer, aquesta darrera l’ anirem a veure al Teatre Nacional amb Llegir el Teatre, projecte del qual forma part la biblioteca de Falset.

El Carrer de les Camèlies és un clàssic de la literatura catalana, el segon llibre de Mercè Rodoreda escrit a l’exili que descriu a la perfecció, i només com sap fer ella, un retrat de la Barcelona de postguerra. On el carrer està ple de persones anònimes, víctimes del seu patiment particular, que esdevenen testimoni d’una època.

A la Cecília, la protagonista d’aquesta novel·la, la van abandonar al peu de les escales d’una casa del carrer de les Camèlies.

Rodoreda ens narra la vida i desgràcies de la protagonista i l’estreta relació que aquestes guarden amb la seva trajectòria sentimental amb els homes. La vida a la Barcelona de la postguerra és molt dura i encara més per una dona jove que depèn de tots els homes amb els que s’embolica.

Aquests s’aprofiten d’ella fins que és ella la que aprèn a treure profit d’ells. Finalment una Cecília madura i escèptica torna a trobar-se amb el primer home que va aparèixer a la seva vida, l’home que la va trobar i li va posar nom.

La Senyora Florentina i el seu amor Homer és una obra dramàtica de Mercè Rodoreda que es va editar a Barcelona, l’any 1993, dintre del recull El torrent de les flors. Existeixen dues versions d’aquesta obra. Sembla que va ser escrita en la seva primera versió sota el títol La casa dels gladiols, i la versió publicada és la posterior, titulada La senyora Florentina i el seu amor Homer.

A la Barcelona de principis del segle XX, les tristeses d’una professora de piano soltera es transformen en el vigorós procés de construcció d’una personalitat forta i lliure, davant dels ritmes marcats per un món de desitjos masculins. Una celebració de la independència femenina que en l’exili republicà de la seva autora també esdevé un lúcid clam pels valors democràtics.
Concebut des del diàleg directe amb una tradició escènica estroncada per la Guerra Civil, en un equilibri exquisit entre ironia i continuïtat, el teatre de Mercè Rodoreda és una baula fonamental a l’hora d’entendre aquesta veu tan assenyalada en la literatura europea del segle XX.

 

 

 

 

 

 

Anuncis

AVUI RECOMANEM…. El Higo más dulce, de Chris Van Allsburg

3353552-LChris Van Allsburg no defrauda, és un autor sinònim d’excel·lència. Amb El Higo más dulce, un album deliciós, conjuga una trama típica de rondalla -unes figues amb propietats màgiques- amb un desenllaç propi d’un conte inquietant que hauria pogut firmar Pere Calders, Mercè Rodoreda i, fins i tot, Quim Monzó. És potser per aquest final kafkià que el llibre és més apropiat per a un públic juvenil, i naturalment, per als adults.

El texte, breu i concís, se’ns presenta despullat d’adjectius, però no hi fa res: la història és rica en detalls i matisos gràcies a la il·lustració. El particular estil de Chris Van allsburg (vegeu sino Jumanji, l‘Exprés Polar o el gens convencional Los misterios del señor Burdick) ens mostra els personatges amb una gran profunditat fent que gairebé puguem arribar a percebre com pensen i què senten.

Es una il·lustració amb una gran força i emotivitat, molt expressiva i que aconsegueix crear una ambientació de misteri molt particular: des del primer moment ets conscient que alguna cosa fora del comú és a punt de passar. Al meu entendre, El Higo más dulce és molt recomanable, una petita joia; estaria molt bé poder-la llegir en català…

alsbroug

I per cert, no deixeu de visitar la web de l’escriptor: amb jocs, pàgines per pintar, pòsters i tot amb la seva peculiar atmòsfera: és fantàstica!

 

Chris Van Allsburg. El Higo más dulce. Fondo de Cultura Económico, 1995. Col. A la Orilla del Viento