Tag Archives: Pagès editors

Conflicte entre paisatge i energia eòlica

9788499759760_04_n_2.jpgEnguany fa vint anys que es va constituir la Plataforma del Priorat i Sergi Saladié, geògraf i un dels activistes més coneguts i compromesos de les comarques meridionals,  en narra una part al seu llibre Conflicte entre el paisatge i l’energia eòlica, editat per Pagès editors.

Aquest llibre reflexiona sobre el doble procés d’implantació de les energies verdes i renovables i el de substitució de les actuals energies fòssils causants del canvi climàtic. També explica quina relació tenen amb el territori, especialment amb les comarques meridionals de Catalunya i els esdeveniments que s’han succeït al voltant de les centrals eòliques (mobilitzacions veïnals, conflictes territorials, experiències i treball col·lectiu) dels darrers temps.

Des de mitjan dècada del 2000 fins al 2013 Catalunya va viure un procés d’implantació d’energia eòlica que, en molts casos, va despertar l’oposició de part de la població dels territoris implicats per les alteracions que entenien que es podrien provocar en el paisatge i en el futur desenvolupament del territori. Com és que part de la societat es queixa del procés d’implantació d’una energia renovable com l’eòlica? Quin paper té el paisatge en aquest conflicte? Per què al Priorat no s’ha instal·lat cap central eòlica des de 1998 i la Terra Alta s’ha convertit en la comarca amb major concentració eòlica del país? Amb aquesta publicació l’autor pretén apropar el lector a la comprensió d’aquest conflicte que hi hagut, i hi ha, entre el paisatge i l’energia eòlica a Catalunya, i com en funció del paper que hi té el paisatge el resultat és un o altre.

Anuncis

Escriu-me aviat: una història d’amor on-line

Targeta - Falset_per difondre“Com seria l’amor de lluny, en l’actualitat? Després d’una visita al Celler Gotim de Gratallops, l’Alba Ponté escriu un correu d’agraïment pel tracte rebut al seu gerent, Jan Peiró. La resposta suposa l’inici d’un diàleg, en forma de cartes, on comparteixen els seus mons —del Priorat al barri barceloní de la Ribera—, la descoberta de les seves vides i els secrets que amaguen a través de les lletres que cada dia anhelen, mútuament, rebre i llegir… fins a seduirse, des de la distància, amb paraules, versos i cançons. “Parlar amb tu des de l’escriptura, m’embriaga. Acaricio el desig de poder-te veure aviat i sé que a tu et passa el mateix, des d’aquest desconcert que apunta insistentment, i des de les contradiccions que m’expliques que sents.” “T’escriuré, ens escriurem i, potser algun dia, omplirem el buit de les paraules.”

Aquestes paraules pertanyen al llibre ‘Escriu-me aviat‘, publicat per Pagès Editors, la presentació del qual tindrà lloc a la Biblioteca el proper divendres 8 de juny a les 19.00 hores, amb la presència dels seus autors: Lluís Aragonès i Joana-Alba Cercós. La presentació anirà a càrrec de la viticultora Sara Pérez, mentre que Conxa Torres i Magí Valfagó n’interpretaran alguns dels textos. Literatura, vi, paisatge i emocions. Us hi esperem.

L´altre costat del mirall d’Iñaki Rubio, de la mà del CQS

11181783_1036057483091877_935730007932523990_nEl Centre Quim Soler la literatura i el vi enceta la temporada de tardor a  la biblioteca amb  l’escriptor Iñaki Rubio,  presentant el llibre l’Altre costat del mirall.

Els protagonistes dels contes de L’altre costat del mirall són personatges aparentment normals amb qui qualsevol de nosaltres pot sentir-se identificat: estudiants, treballadors, pares, mares, fills, pediatres o banquers són els habitants que pul·lulen per les pàgines d’aquest llibre com pels carrers de qualsevol ciutat. I les seves vides quotidianes, les seves històries predefinides, que parteixen d’un plantejament gairebé costumista, es veuen trencades per l’aparició d’elements fantàstics i humorístics que ens indiquen les múltiples fissures de la realitat per on podem evadir-nos de la rutina, dels maldecaps i de les crisis.

3802_L.ALTRE COSTAT DEL MIRALLEl crític Ricard Ruiz Garzón (Time Out) ens dóna  3 raons per llegir L’altre costat del mirall:

“1. L’altre: Lluís Carol
En els quinze contes d’aquest llibre, Premi Recull de Narració Joaquim Ruyra, l’andorrà de Barcelona Iñaki Rubio es transforma en Lluís Carol, transsumpte de Lewis Carroll, transsumpte d’un Calders que jugués a escriure sobre mil Alícies. En el seu joc de miralls, constant, ens parla de mòbils impossibles, GPS vius, ordinadors rebels, assassins d’escriptors oulipians i reflexos eròtics i oceànics. I el resultat, esclar, és el doble… de bo.

2. El costat: andorrà
Que en un bon recull de contes la majoria transcorrin a Andorra, de la Massana al Pont de París i de la frontera a uns grans magatzems, és també creuar un mirall. Si els contes, a més, transcendeixen el costumisme per endinsar-se en les fronteres de l’humor i la fantasia, ja no hi ha dubte: la força de Rubio ve del territori. Ha escrit unes ‘Cròniques de l’Andorra oculta’.

3. El mirall: fantàstic
No és, però, el primer cop que Rubio explora límits. Té una web de contes breus, ha jugat amb el conte i la novel·la (també aquest recull pica l’ull als ‘fix-up’), és actiu a les xarxes, es considera humanista i treballa de professor… Podria dir-se que és un cronopi que mereix fama, que és metaliterari sense voler aparentar, que frisa per la llibertat deformada i plaent de l’altra banda del fet creatiu. Creueu-hi amb ell: en tornareu diferents.”

El llibre va guanyar el L Premi Recvll de Narració “Joaquim Ruyra”, 2014.

Iñaki Rubio és humanista de vocació i de formació, viu a Andorra, on es dedica a la docència i a la divulgació cultural. És membre fundador del Col·lectiu Portella. A més d’haver publicat relats en diverses antologies i de guanyar premis de narrativa breu, ha publicat Trencadís. L’últim llibre de Frederic Picàbia (2011), volum on explora els límits entre els contes i la novel·la. És col·laborador del Diari d’Andorra i de Ràdio Nacional d’Andorra, i autor del blog «La vida en contes»