Roser Vernet és una persona molt activa i coneguda a la comarca del Priorat. Coordinadora de l’associació PRIORITAT (l’entitat del Priorat que impulsa la candidatura de la comarca a Paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània, patrimoni mundial), activista cultural, la podeu trobar al poble de el Molar on regenta la casa rural El Perxe, des d’on treballa per preservar el llegat i la memòria de l’escriptor Quim Soler mitjançant l’associació cultural Centre Quim Soler la literatura i el vi (CQS).
Recomanes el Priorat perquè….
Mes que “recomanar-lo” el que m’agrada és compartir-lo, fer-lo viure a la gent que ens visita, que convido… El que m’agrada és que la gent, a la seua manera, se’l faci seu i hi estableixi alguna mena de relació directa. I tot perquè estic convençuda que tenim un paisatge (resultat de segles de relació persones-territori) que té una gran força per explicar-se i per explicar-nos… més enllà de tòpics i de modes…
El millor moment per beure un vi…
Estic temptada de dir que tots són bons… si els vins ho són… Però és clar, cal triar. M’agrada beure’l en els àpats, si són compartits amb els amics, millor que millor. I també m’agrada que m’acompanyi mentre llegeixo, en algunes ocasions i amb lectures especials.
El millor moment i lloc per llegir
A l’hivern, a la vora del foc, o al celler-biblioteca a tocar de la tauleta amb la làmpada que m’il·lumina com cal. I a l’estiu també, és el lloc més frescal de casa… Cap al tard, a la gandula al pati…
I al tren…
I sempre, amb el llapis a punt…
Quins llibres ens recomanes i per què?
Uf, aquesta és complicada… N’hi ha massa…Parlaré dels darrers llegits…
Acabo de llegir un llibre de poemes, Swing, de Francesc Garriga, mort enguany a 82 anys, un llibre pòstum i ple de vida, malgrat una nostàlgia latent…
Per entre els dies antologia de la poesia del romanès Marin Sorescu, directe, irònic, surrealista entenedor. Una descoberta!
Una petita joia llegida fa uns mesos… Li i altres relats d’un autor grec, Nikos Kavadias… la força narrativa de coses i fets aparentment petits…
Retorn a Killybegs, de Sorj Chalandon, una història molt ben narrada i respectuosa sobre un tema no gens fàcil: la traïció…
Uns quants de l’escriptor italià Erri de Luca… El pes de la papallona… un poeta radical i compromès, que escriu en prosa.
Les obres de Wajdi Mouawad, les de teatre i la seua novel·la Ànima
Tots llibres molt durs i molt fondos, que no fan concessions i et queden arrapats a l’ànima..
Els llibres del valencià Manuel Baixauli L’home manuscrit, Espiral,La cinquena planta, un escriptor que m’atrapa sempre entre els seus mons possibles i reals… Una literatura destil·lada.
Marges de Roger Vilà, que escriu els paisatges del Montsant occidental amb força i identificació amb la qual m’identifico…
El tramvia groc de Joan F. Mira… un llibre per a llegir a poc a poc.
Els de l’asturià Xuan Bello (descobert gràcies a la biblioteca de Falset! i convertit en llibres i autor amics…!)Bé, hauré de deixar-ho aquí… i me’n deixo un munt…
Quin vi ens recomanes i per què?
Un de sol?? M’encanta el bon vi ranci!! (i molts d’altres i em costaria triar)
bibliofalset 