Tag Archives: Priorat

Divendres de lletres i vins: Sara Pérez

IMG_20160506_192525Sara Pérez és una de les cares més conegudes del món del vi a la DO Montsant i la DOQ Priorat. La trobareu al capdavant del celler familiar Mas Martinet i amb la seva parella al Celler Venus La Universal. Una dona de caràcter: és enóloga (millor enòloga del 2012 per l’Associació Catalana de Sommeliers) viticultora, biòloga i també ha estudiat filosofia.

Per al nostre Divendres de lletres i vins del Biblioteques amb DO 2016, li demanem que ens respongui a unes breus preguntes.

Recomanes el Priorat perquè….

Pel seu paisatge, pels pobles i pels vins: tenen una singularitat, una màgia que els fa especials.

El millor moment i lloc per beure un vi…

Qualsevol lloc i qualsevol moments són bons per un bon vi.

El millor moment i lloc per llegir…

Et dic el mateix: amb un bon llibre qualsevol lloc i qualsevol moment són bons.

Quins llibres ens recomanes i per què?

imgresBuff….me’n venen un munt al cap… Però us recomararé Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants de Mathias Enard, perquè és un llibre que m’he llegit moltes vegades, i sempre hi trobo nous racons. Perquè parla d’amor humà en el seu sentit més gran.

(Es tracta d’una història que passa a l’Istambul del segle XVI amb Michelangelo com a protagonista: seguim les passes del genial escultor i arquitecte, coneixem les dificultats que entranya tot procés de creació i les rivalitats entre els artistes de l’època, alhora que ens submergirm en aquesta ciutat màgica i ens deixem seduir pels plaers d’Orient: els perfums, les espècies, els paisatges i els seus habitants…)

Quin vi ens recomanes i per què?

Un Blanc DO Montsant: perquè els blancs de Montsant són frescos, parlen del Mediterrani. I un negre DOQ Priorat: perquè els negres d’aquesta zona ens transmeten la força tel·lúrica de la llicorella.

Moltes gràcies Sara!

Anuncis

El Dijous del Club: Les Dones de la Principal, de Lluís Llach

les-dones-de-la-principal_9788497879613Encetem la sisena temporada del Club de Lectura amb aquesta novel·la del cantautor i veí de Porrera Lluís Llach. Una hisòria d’una nissaga de poder femenina ambientada a la comarca de l’Abadia, que els lectors i lectores poden identificar amb el Priorat.

Maria Roderich (la Vella), Maria Magí (la Senyora) i Maria Costa són les tres dones que, al llarg de quasi un segle, han regentat la Principal, el casal més assenyalat del poblet de Pous, al cor de la comarca vinatera de l’Abadia. Elles tres, àvia, mare i filla, han fet prosperar les vinyes, després del desastre de la fil·loxera, a través d’un seguit de transformacions que consoliden el negoci del vi.

Però en la història de la Principal hi ha un punt fosc: l’assassinat d’un home que n’havia estat el capatàs, el 18 de juliol del 1936. Passada la guerra, un inspector de policia decidit a resoldre el cas emprèn una investigació que el portarà a descobrir els secrets de la família i una xarxa feta amb els nusos del temperament, la passió i el poder. L’Úrsula, la vella majordoma de la casa, i en Llorenç, el jove capatàs, seran molt més que simples testimonis d’aquell fet; amb ells es lliguen el passat i el futur de la història narrada en aquesta novel·la lluminosa i trepidant.

Podeu llegir-ne una crítica de Teresa Costa Agramunt a Núvol: el digital de cultura.

El mateix Lluís Llach n’explica l’argument aquí.

L’Aventura dels Brigadistes Internacionals al Priorat

Aquest dissabte la Biblioteca de la mà del seu autor De Capçalera, Toni Orensanz, us convida a recordar l’aventura dels Brigadistes Internacionals al brigadistesPriorat.
Una caminada per alguns dels espais on van viure els mesos previs a la Batalla de l’Ebre, l’estiu del 1938, quan Falset va ser una important zona de la primera reraguarda.
Els Brigadistes eren voluntaris de tot el món, que van venir a lluitar contra el feixisme i en defensa de la República: provenien dels Estats Units d’Amèrica, Canadà, Gran Bretanya, Cuba, Alemanya… Hi havia xinesos, eslaus, polonesos, musulmans i jueus, de tots els estrats socials, i també dones, la majoria de les quals formaven part dels serveis sanitaris.
Gràcies a la recerca que han fet des de l’entitat No Jubilem la Memòria, dedicada a la recuperació de la memoria històrica, els darrers anys han aparegut fotografies i pel·lícules fetes pels mateixos soldats durant els mesos que van viure entre nosaltres: passejant pel poble, ballant, llegint, banyant-se al riu, ajudant en la verema… I també preparant-se per la batalla.
És així que hem conegut moltes de les històries d’aquests brigadistes, com la de John Cookson, un brillant físic i matemàtic nordamericà, capaç d’esmenar-li una equació al mateix Einstein, que va morir a la Batalla de l’Ebre i va demanar ser enterrat a Marçà perquè li recordava el seu Wisconsin natal. O com la de Fernando Iaffa, un dentista argentí que es va acabar casant amb la Teresa, de Marçà; o la de Milton Wolf, un jueu de San Francisco que li va dir a la seva mare que anava a Barcelona a treballar i va acabar sent comandant del Batalló Lincoln, cosa que la seva mare va descobrir en un diari en veure’l en una foto al costat d’Ernest Hemingway, a qui diuen que li va pendre la núvia.Sin título

Moltes d’aquestes històries les podeu descobrir en la caminada de dissabte o al nostre fons de la Biblioteca: vegeu-ne el nostre taulell a Pinterest.

Toni Orensanz, autor De Capçalera de la Biblioteca de Falset

ca.png_120305679Falset s’adhereix al programa Biblioteques i autors De capçalera que impulsa el Servei de Biblioteques de Catalunya.
De capçalera és un programa conjunt de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) amb el servei de biblioteques de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Català de les Dones per establir lligams estables entre un escriptor/a i una biblioteca que sigui de referència, de capçalera. Activitats anuals, conferències o clubs de lectura, Dia Mundial de la poesia, Sant Jordi, etc. seran alguns dels moments en què es visibilitzarà la figura de l’escriptor/a, que tindrà un espai dedicat, amb la seva obra completa a la biblioteca.
imagesL’Ajuntament de Falset va escollir l’escriptor i periodista falsetà Toni Orensanz, com l’autor De Capçalera de la Biblioteca Pública Salvador Estrem i Fa de Falset, pel seu vincle amb la biblioteca, la relació de proximitat i per les seves col·laboracions, suports i coneixements mutus.
Amb aquesta iniciativa la relació entre Biblioteca i l’escriptor es vol fer més present. Toni Orensanz tindrà un espai dedicat amb la seva obra completa i la biblioteca vetllarà per donar-li visibilitat amb diferents accions, per exemple a partir de completar l’entrada que té l’autor a la Viquipèdia. Com a compromís del programa, també s’hi inclou la redacció d’un text sobre biblioteques i el seu paper com a agents culturals. Les possibilitats que s’obren d’aquesta col·laboració són nombroses i en un darrer terme seran els lectors els que en sortiran més beneficiats.
Per començar, el dissabte 5 de setembre, durant les Festes de Santa Càndia i dins el programa de lectures d’estiu “Lectures de km 0”, la Biblioteca organitza una sortida comentada sobre l’aventura dels Brigadistes Internacionals al Priorat de la mà de Toni Orensanz. Si voleu saber coses sobre els Internacionals al nostre Pinterest en teniu per triar i vendre.
I durant la Setmana del llibre en català, el dia 8 de setembre es farà a Barcelona el Dia de les biblioteques, on 50 biblioteques i els seus autors De Capçalera ens trobarem per celebrar l’ Any de les Biblioteques.

#lectura #estiu #bibliofalset #lecturesdekm0

La Biblioteca de Falset organitza un seguit d’activitats per convidar a llegir els mesos d’estiu: Un club de lectura per a menors d’edat i la iniciativa ‘Lectures de Km 0’ són les iniciatives previstes.

clubinfantilestiuBrigadistes

Sota el lema ‘Estiu a la biblioteca’, la Biblioteca Salvador Estrem i Fa de Falset ha posat en marxa un seguit d’activitats que pretenen ser una invitació a la lectura a persones de totes les edats. L’objectiu de les activitats no és cap altre que convidar els ciutadans a llegir tot aprofitant el temps lliure que, en principi, ens proporciona l’arribada de l’estiu.

Una de les primeres activitats programades és un club de lectura adreçat a nois i noies menors d’edat, repartits en tres grups d’edat: de 7 a 9 anys, de 10 a 12 i de 13 a 16. La dinàmica és ben simple. Els joves lectors recolliran el llibre escollit per a cadascun dels grups el dia 7 de juliol, se’l llegiran a casa pel seu compte i, finalment, es fixarà un dia de reunió per comentar la lectura entre tots els membres participants. Els llibres escollits i que facilitarà la Biblioteca són: La tomba misteriosa, de Jordi Sierra i Fabra (7 a 9 anys); Creus en els fantasmes?, de Rosa M. Colom (10 a 12 anys) i Kamal i els alfabetistes, d’Àngel Burgas (13 a 16 anys).

Pel que fa als adults, la Biblioteca Salvador Estrem i Fa proposa, sota el títol ‘Lectures de Km 0’, una selecció de llibres per descobrir l’aventura dels Brigadistes internacionals a la guerra civil espanyola i el seu pas pel Priorat la primavera i l’estiu del 1938. La tria, que inclou tant novel·la com assaig, vol satisfer la curiositat tant dels amants de la ficció com dels fidels del rigor historiogràfic que vulguin reviure i conèixer el com i el perquè de l’estada dels brigadistes internacionals a la comarca.

El Cas Pujol: reflexions sobre el terreny, de Toni Sala

01-elcas-pujol-toni-salaTal i com ja es pot llegir a la Wikipèdia, “Es coneix com a cas Pujol el procés judicial que se segueix contra Jordi Pujol pels diners que presumptament va dipositar en paradisos fiscals, procedents d’una herència no declarada del seu progenitor, Florenci Pujol. Si bé es xifra aquesta quantitat entre els 5 i els 8 milions d’euros, el cas continua obert i centrat en la figura del seu fill, Oleguer Pujol, per blanqueig de capitals.”
De la mà del Centre Quim Soler i el Casal Carrasclet, Toni Sala  presenta avui  a la Biblioteca el llibre que ha escrit sobre el ja cèlebre Cas Pujol i que ha editat L’Altra Editorial.
“El cas Pujol va esclatar el 25 de juliol del 2014, quan l’expresident de la Generalitat va confessar que des de feia dècades la seva família tenia una fortuna a Andorra per la qual no havia tributat mai. Quatre dies després, Toni Sala va penjar al seu bloc la primera d’una sèrie d’actualitzacions ocasionals en què s’enfrontava a la notícia i es plantejava algunes de les implicacions més greus que se’n deriven. Aquest volum, que recull i completa totes les actualitzacions que Sala va escriure durant un parell de mesos, és una reflexió obligada sobre el poder i la cultura, sobre les impostures de la política i sobre la realitat i els miratges del país. Una invitació urgent a compartir la intel·ligència i a exercir-la, amb lucidesa, des del coratge de l’honestedat”

576_1433975712Toni-sala-agost-2011_576pxToni Sala va néixer a Sant Feliu de Guíxols l’any 1969. La seva obra inclou gèneres literaris molt diferents. Entre els seus llibres hi ha la Petita crònica d’un professor a secundària (2001) i els assaigs de Notes sobre literatura (2012). Amb la novel·la Els nois (2014) va inaugurar el catàleg de L’Altra Editorial. Entre el 2003 i el 2012 va col·laborar a El Punt i El Punt Avui.
Toni Sala té certa relació amb el Priorat gràcies al Centre Quim Soler, al que Sala qualifica com «una de les meravelles d’aquesta comarca». L’escriptor va participar en l’edició 2011-2012 de Priorat en Persona, organitzat per aquesta associació cultural amb seu al Molar, per a la qual només té bones paraules: «em van convidar a participar i vaig quedar impressionat i enamorat de les persones i el lloc».

Els Divendres de Lletres i Vins: Antoni Bru

El maig és el mes de Biblioteques amb DO a la Biblioteca de Falset. Tot un seguit d’activitats cada setmana relacionades amb lletres i vins. I cada divendres, al nostre bloc, l’entrevista a persones del món de la cultura del vi.

antonibruEl darrer protagonista del “Divendres de lletres i vins” d’enguany és Antoni Bru, cuiner i sommelier (ha estat president dels sommeliers de Tarragona), home del món de la cuina i la gastronomia.. Des de 2003 està al capdavant del restaurant El Celler de l’Àspic, a Falset i és president de l’associació Slow Food al Priorat.

Recomanes el Priorat perquè…
Primer, perquè és la meva terra. I perquè el Priorat té un gran valor, és un territori amb personalitat, i això també es reflexa en la seva cuina. Amb la cuina i el vi també es coneix un territori. La cuina del Priorat és una cuina d’aprofitament, una cuina de secà. I aquesta és la cuina dels meus plats, la que vol conèixer la gent quan ve a visitar-nos, és una manera de viure el territori. Com deia Josep Pla, “el territori al plat”.

El Millor moment per beure un vi…
Sempre, fins i tot de bon dematí. Si un vi és bo…Tenim vins de tota mena i per a totes hores: dolços per postre, rancis a mitja tarda, blancs o rosats fresquets, negres amb personalitat. De petits varem créixer amb pa, vi i sucre, ens donaven rovell d’ou amb vi ranci com aliment…

El millor moment i lloc per llegir…
De jove llegia molt, ara el millor moment és quan no tinc res a fer. Durant les vacances, en moments de relax. Cal temps per llegir, es necessita dedicació i atenció.

primavera,-estiu,-etcetera_marta-rojals_libro-OMAC161Quin llibre ens recomanes i perquè.
Primavera, estiu, etc de Marta Rojals. Amb aquesta novel·la sintonitzes amb la comarca, el poble, el territori, amb el llibre et transportes al poble com el lloc de infantesa. Jo vaig marxar de jovenet de Cabacés, el meu poble, i el llibre em va tornar aquest apreci i record, aquestes sensacions.

Quin vi ens recomanes i perquè.
Jo us recomanaria “el vi del moment”, el vi aquell que quan el tastes és elegant, de bon gust a lvia boca, que et fa meditar, que et fa veure i valorar el treball que hi ha al darrera. Un vi que et queda a la memòria, com els grans vins. Aquest és el millor vi per cada persona.

#Camins del #Vi #BibliotequesambDO

Caminsvi2015

Els Divendres de lletres i vins: Jordi Soldevila

Sóc Jordi Soldevila, treballo a Ràdio Falset fent informatius i un programa de vins, “Rius de vi”…i el que sigui necessari. Visc als Guiamets i tinc una vinculació molt estreta amb la capital del Priorat per molts motius personals diversos.

jordisoldevila

Recomanes el Priorat perquè…. Som una comarca difícil. I lo difícil també té el seu encant. Històricament perquè, fins fa uns vint anys aproximadament, formàvem part d’allò que se’n deia comarques deprimides. I ara ja no. Descobrir que ha passat és un viatge curiós per als que ens visiten i pels del territori perquè estem parlant del vi però també de tot el que ha significat, i significa, passa de fer compassió a que et tinguin com a referent. Alguna cosa ha passat o ens ha passat.

El millor moment per beure un vi… Per mi les menjades. I en companyia ( de +1 a +10, no importa ). Però darrerament algun dissabte a la tarda , abans de sopar, ha caigut alguna copa.

El millor moment i lloc per llegir la biblioteca de Falset, en la seva primera ubicació i la d’ara, a qualsevol hora. I a cal Racó dels Guiamets, algun diumenge al matí.

Quins llibres ens recomanes i perquè?

Llibres. M’ agrcapa2666ada aquest plural. Primer escombraré cap a casa. Llegiu filosofia. Sense por. No comenceu per Heidegger o algú de l’escola de Frankfurt. Però alguna cosa de Plató ( el banquet o Fedre), Marx (el manifest comunista) o Schopenhauer ( El amor, la mujeres y la muerte, per exemple) és alta literatura d’idees.
I de l’altra, més que llibres un autor: Roberto Bolaño. Ara que ve l’estiu qui es vulgui atrevir amb 2666 explica la història de part de la humanitat des de la segona guerra mundial fins ahir. Més de mil pàgines amb una colla de personatges diferents i profunds. Reitero: Lo difícil té el seu encant.

garnachaQuin vi ens recomanes i perquè? Faig un programa de vins no puc recomanar un vi per damunt dels altres !!!! Més que un vi, recomano una varietat: la garnatxa. En un tast de començaments d’any vaig descobrir que m’agradava més la garnatxa que la carinyena o altres. I ja és molt. A partir d’ aquí busqueu aquest varietat de les diferents DO de la nostra comarca i gaudireu.

El Dijous del Club: Marges, de Roger Vilà

“Tot el Priorat és ple de costers escrits, travessats per aquestes línies cal·ligràfiques on les lletres han estat substituïdes per un traç ferm i segur de rocs; saber-hi llegir el que ens han volgut dir, el que hi han deixat gravat, és arribar al moll de l’os del territori, comprendre com eren els que hi van treballar en altres èpoques”.

La Lectura del Club de lectura del mes de maig a Bibliofalset, acompanyada d’un tast de vi del celler Comunica. Una activitat de Biblioteques amb DO.

margesMarges. Una margesnovel·la sobre el retorn. Un cant al Priorat, al seu paisatge i a la seva gent. En Menna, el protagonista de Marges, té quaranta anys i viu un moment de crisi existencial. És per això que ha decidit passar tot el mes de juliol al Priorat, al poble de Margalef, d’on és originari el seu pare. L’excusa és estudiar els marges de pedra seca que parcel·len el petit país. Però, més enllà d’això, en Menna, profundament identificat amb aquest paisatge i acompanyat per algunes de les figures que el poblen, aconseguirà travessar amb èxit aquest pas delicat de la seva existència.

Roger Vilà Padró va néixer a Sentmenat, l’any 1968, i viu a Santa Coloma de Farners. El seu pare, però, prové del poble prioratí de Margalef. És tècnic del Consorci per a la normalització Lingüística i responsable del Servei Comarcal de Català de la Selva. Ex jugador d’hoquei sobre patins i heavy a jornada completa, ha col·laborat en nombroses iniciatives culturals i escriu a la revista Núvol el digital de cultura. Marges (Editorial Barcino) és la seva “opera prima”.