Neus Català, Un cel de plom

Aquest vespre al Teatre l’Artesana de Falset, Mercè Arànega es posa a la pell de la prioratina Neus Català commmemorant el seu centenari.

La vida de Neus Català , la darrera supervivent catalana del camp d’extermini de dones de Ravensbrück, és la història viva d’un segle i d’una lluita constant.

Quan va ser capturada i deportada als camps de Ravensbrück i de Holleischen va conèixer l’infern, però també la solidaritat i la germanor sense límits: “Envoltada de dones amigues i de dones desconegudes que patien el mateix destí que jo, em sentia sola i a la vegada em sabia acompanyada. En la nostra immensa solitud ens teníem les unes a les altres.” Va sobreviure a l’horror dels camps de concentració gràcies a la força moral i a la solidaritat entre companyes. Quan van ser alliberades, es van prometre no oblidar.

Si conviure amb l’horror és insuportable també ho és intentar sobreviure’l i intentar viure amb una suposada “normalitat”, sobretot quan la majoria de les persones del voltant manifesten constantment la voluntat d’oblidar el passat. Neus Català, fidel a la seva incansable lluita per la memòria, va escriure el llibre De la resistencia y la deportación: 50 testimonios de mujeres españolas.

Els seus records, novel·lats per Carme Martí al llibre UN CEL DE PLOM amb una sensibilitat i una intensitat extraordinàries, són autèntiques lliçons de vida convertides en una llarga història

Si voleu llegir-ne més, a la biblioteca hi trobareu lectures de tota mena.

Neus Català

“Els qui vam néixer després del 1939 hem hagut d’anar desbrossant el nostre passat recent, un passat que ens ha deixat massa tares per a poder restituir del tot la nostra salut històrica. Som ignorants, amb consciència o sense consciència (…) El silenci que han fet planar per damunt dels catalans, dels republicans, dels vençuts de la guerra, m’ha semblat, tot sovint, que era un silenci que volien fer planar per damunt dels meus i de mi mateixa (…) Si damunt de la nostra guerra civil hi ha hagut una boira fictícia però densa, hi ha aspectes del nostre passat recent que semblen haver estat engolits per l’absurd, pel no res. Aquest és el cas dels catalans antifeixistes que patiren la deportació als camps nazis.” Així encetava el pròleg Montserrat Roig, l’any 1976 del seu llibre Els Catalans als camps nazis,  un document pioner i de primer ordre per conèixer l’experiència dels republicans en els camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial i  un referent imprescindible per aproximar-se a aquesta temàtica.

Des del final de la II Guerra Mundial el 8 de maig de 1945, Neus Català, com a supervivent dels camps d’extermini,  ha realitzat una intensa activitat de recuperació de la memòria de les dones, nenes, nens i homes espanyols que van morir i van sofrir el captiveri dels camps de concentració nazis.
Arrel del peregrinatge al camp de Ravensbrück per a commemorar el seixantè aniversari de la alliberació es va constituir “ l’Amical Ravensbrück”, amb l’objectiu de donar continuïtat a la gran tasca realitzada per la Neus.

Va haver de passar deu anys fins que les dones, homes i criatures que van morir i van patir a Ravensbrück tinguessin un reconeixement oficial del seu país encarnat en la figura de la Neus Català, única supervivent d’aquest camp.

I és que és imprescindible per a les futures generacions conèixer, preservar la memòria del que va passar als camps de concentració nazis i, a partir de les lliçons del passat, lluitar contra el racisme, la xenofòbia i l’antisemitisme

Aixó és el que ha fet i continua fent Neus Català, guiametana supervivent dels camps nazis,  antifeixista i defensora de la llibertat i la justícia i presidenta d’Honor de l’Amical Ravensbrück.

Aquest dissabte tindrem la sort de tenir-la a la Biblioteca presentant el llibre que, en forma de novel·la, ha escrit Carme Martí sobre la seva vida, Un cel de plom en català,editat per Amsterdam llibres i Cenizas en el cielo, en la versió castellana editada per Roca editorial.

I per tots aquells que en vulgueu saber més, de la Neus Català, a la Biblioteca hi trobareu Neus Català: memòria i lluita, d’Elisenda Belenguer Mercadé, editat per la Fundació Pere Ardiaca, i Neus Català: la dona antifeixista a Europa, de Mar Trallero i editat per Mina Editorial.