Els dijous del club: Coses que no podrem evitar

La darrera lectura del Club, Coses que no podrem evitar, de Verónica Sánchez Orpella,  és una novel·la que ens explica la història d’un adolescent de Barcelona que canvia la rutina quan el seu pare –figura intermitent en la seva vida– el convida a emprendre un viatge d’un any per Àsia. Empès per l’esperit aventurer de la pel·lícula Into the Wild, però també amb la sensació de descontrol vital típica de l’edat, el protagonista comença una travessia que el portarà per Rússia, Mongòlia, la Xina, el Tibet i el Nepal. Un periple que l’allunyarà de les dones de la seva vida, els referents més importants del protagonista, amb qui haurà de definir noves relacions a distància.

Coses que no podrem evitar és una novel.la narrada a través de missatges llargs de correu durant el viatge que canviarà la vida del nostre protagonista, o potser, no? Qui sap?
Aquest viatge és també una forma de recerca personal i de trobar-se a si mateix, entre notes musicals, mil històries, referències a altres novel.les o pel.lícules, a més de reflexions entre línies que sempre ens ve bé profunditzar.

L’obra va guanyar el Premi Carlemany de 2014. L’autora, entre 2011 i 2012 va viatjar set mesos per Àsia (Rússia, Mongòlia, la Xina, el Tibet, el Nepal, Bhutan, el sud-est asiàtic i Nova Zelanda) i allà es va començar a gestar aquesta novel.la. Ha fet de marinera i és llicenciada en humanitats i en periodisme. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació —com a redactora a El País (2008), amb ressenyes literàries a la revista Quimera (2009-2010) i fent la contraportada dels dilluns de l’edició de Barcelona del diari El Punt (2008-2011)— i des del 2008 és professora de llengua, literatura i història a Aula Escola Europea.

 

Relats de viatge: L’Ebre, un riu que fa pujada

Ahir al vespre, el Centre Quim Soler ens va portar l’Arturo Gaya amb el seu darrer llibre, L’Ebre, un riu que fa pujada: de viatges, racons, històries i llegendes, editat per Angle editorial. La presentació la va fer Pere Audí, menbre del Centre Quim Soler i bon amic de la biblioteca.

El llibre està fer a la manera dels relats de viatge, és una invitació a visitar els espais, els racons, les vivències i les històries al voltant del riu Ebre. Com diu el mateix autor, “és la història de lo que puja i baixa pel riu, un llibre de viatges d’il·lusions”. En acabar, després de degustar un bon vi, l’Arturo ens va cantar una jota: acte rodó.

L’Ebre és el riu més cabalós de la península Ibèrica, creua set comunitats autònomes i al llarg de gairebé 1.000 km de longitud, el paisatge i les activitats humanes s’endrecen al voltant del seu curs, des de Cantàbria fins al Delta.

Conegut per formar part del grup musical Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Arturo Gaya fa en aquest llibre el recorregut invers, des de la desembocadura fins al naixement. Recupera històries i llegendes locals, rebusca entre els seus records personals i, sempre remuntant el riu, va descrivint paisatges, llocs i personatges, siguin actuals o desapareguts, com els fars del Delta, el vaixell Anita, el «barco del sabó», la plaça més bonica del món o la mòmia del Chantre.

· L’origen de la jota no és aragonès, sinó mediterrani. També va pujar Ebre amunt.

· El nom del riu prové d’Iber, besnét del patriarca Noè (el de la Bíblia), que va néixer al Delta.

· El pont penjant d’Amposta va ser totalment inspirat en el de Brooklyn a Nova York.

· Aragó té mar: comença a Mequinensa.

· Per què els flamencs són de color rosa?

· Fins on van arribar els víkings remuntant el riu? Un retrat físic i emocional, personalíssim, del riu que configura el paisatge de les comarques meridionals de Catalunya.

Un retrat físic i emocional, personalíssim, del riu que configura el paisatge de les comarques meridionals de Catalunya.