Tag Archives: Wikipèdia

La Hipnosi

mima'tHipnosiDivendres vinent, Sandra López Estatuet terapeuta del centre Mima’t, espai de massatges, teràpies i creixement personal de Falset ens parlarà sobre els beneficis de la hipnosi.

Què podem dir de la hipnosi (wikipèdia):

“En l’època dels egipcis, tècniques semblants a la hipnosi eren utilitzades en els temples del Son com a eines mèdiques amb fins curatius. De fet, al temple d’Imhotep, hi ha jeroglífics que mostren persones fent pràctiques similars a la hipnosi. La hipnosi, tal com avui la coneixem, va començar fa dos segles a França. La paraula “hipnosi” (d’una paraula grega, “Hypnos”, que significa ‘somni’) va ser definida per James Braid el 1843. Franz Anton Mesmer (1734-1815), però, va denominar la hipnosi com “magnetisme animal”, deia que tot ésser viu transmet un tipus d’energia similar al magnetisme físic i que es pot transmetre d’uns éssers a uns altres, i arribar a tenir una aplicació terapèutica.
Al llarg de la història de l’evolució i perfeccionament de la hipnosi, per finalment convertir-se en l’actual hipnosi clínica, hi va haver un nombre gairebé infinit de tècniques que es van intentar o van assajar en el seu moment, des de la relaxació progressiva (Jacobson), fins a la fixació d’ulls o la levitació del braç, totes aquestes ja obsoletes en funció de les noves tècniques d’intervenció clínica.
Des del 1996, diversos centres mèdics de Maryland (EUA) apliquen la hipnosi com a complement de les teràpies que combaten el dolor. Així mateix, anàlisis recents han demostrat la seva utilitat en el camp quirúrgic. Alguns estudis assenyalen que l’eficàcia de la hipnosi supera la de les píndoles placebo.
Un dels àmbits en què ha mostrat major utilitat és el del dolor. Precisament, el Sistema Nacional de Salut del Regne Unit (NHS, les seves sigles en anglès) va dur a terme un dels estudis més amplis sobre hipnosi clínica. L’objectiu va ser avaluar si aquesta tècnica ajudaria 800 mares primerenques a donar a llum amb menys molèsties i reduint la quantitat d’analgèsia que necessiten, cosa que contribuiria a alleugerir el cost per a les arques públiques.
La hipnosi, actualment, s’ensenya a les universitats dels principals països d’Occident (EUA, Canadà, Austràlia, Alemanya, Holanda, Gran Bretanya, estat espanyol, etc.), tant en facultats de Psicologia com de Medicina i Odontologia.”

 

‘Viquiprojecte Biblioteques’ a Bibliofalset

índexTothom sap què és la Vikipèdia, l’enciclopèdia de contingut lliure en la qual tothom pot contribuir, participar, esmenar.
Doncs bé, des de la Biblioteca de Falset participem en el ‘Viquiprojecte Biblioteques’. I és que, en essència, la Viquipèdia i les Biblioteques persegueixen la mateixa missió: facilitar l’accés al coneixement.
El ‘Viquiprojecte Biblioteques’ és una iniciativa d’Amical Wikimedia que, juntament amb el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i d’altres xarxes bibliotecàries, vol apropar la Viquipèdia i els seus projectes germans a la ciutadania i els professionals de les biblioteques.
Es tracta d’un projecte gestionat conjuntament entre els bibliotecaris ui les bibliotecàries i els voluntaris d’Amical Wikimedia. Va començar el 2012 i ja hi ha més de 100 biblioteques actives a la Viquipèdia.
witak

Des de la Biblioteca de Falset hem començat fent l’entrada a la Wikipèdia de “Josep Maria Gich”, “Pere Audí” i dijous passat (en el marc de les Jornades Culturals de l’IES Priorat) vàrem organitzar una gimcana fotogràfica, sota el nom “Wikipedia Takes Falset”, per tal d’enriquir l’arxiu d’imatges lliures del patrimoni de Falset a Wikimedia commons i que així puguin ser reutilitzades en d’altres projectes, com és el cas de la Viquipèdia.
Fruit d’aquesta gimcana, ara podeu trobar una imatge de Salvador Estrem i Fa a la seva entrada a la Viquipèdia (gràcies a la contribució del vikipedista Enric Aiguadé, d’Amical Wikimèdia) o bé trobar imatges de l’Aqüeducte de Cal Magriñà, de la Font de l’Amades, els rentadors o de l’Edifici del Banc Central, que fins ara no tenien cap imatge en la Llista de monuments de Falset.