Una rabosa té una crisi existencial, i decideix visitar i demanar consell a la Gran Cabra… i aquesta li explica la història de Selma, l’ovella. Així comença aquesta faula zen de Jutta Bauer, il.lustradora alemanya (Hamburg 1955), pertanyent al “Grup d’Il.lustradors d’Hamburg”, i que enguany ha rebut el Premi Hans Christian Andersen d’Il·lustració per la seva “aproximació filosòfica, originalitat, creativitat i la seva habilitat per comunicar amb els joves lectors”.Es tracta d’una edició acurada en tots els sentits: paper, coberta, guardes, crèdits…
El llibre -concebut inicialment com un regal pels amics sense cap intenció de ser editat- és, per tant, un llibre per adults, i així ho confessa l’autora. És un conte zen que vol respondre a la pregunta existencial de què és la felicitat. I qui ens dóna la seva particula resposta és Selma, l’ovella, amb moltes dosis d’humor, de tendresa i sensibilitat.
Sent una faula però, de cap de les maneres vol alliçonar-nos: en tot cas la resposta de Selma ens fa reflexionar
La coberta de l’àlbum és, a una sola tinta, en vermell, i hi destaca una ovella que pastura, la Selma, negre sobre fons blanc.
L’estètica del llibre és minimalista, tant per les ilustracions com pel petit format del llibre (habitual en l’obra de Bauer). I això ja es percep en la coberta del l’àlbum.
Jutta Bauer ha treballat fent dibuixos animats i va tenir una tira còmica en una revista alemanya. Tot això es nota en la factura de Selma. La història és explicada en 23 vinyetes, a mode de còmic: s’hi veu el traç ràpid i enèrgic. Els personatges de la història són expressius, actius, amb molt sentit de l’humor. Hi ha la presència de registres habituals en el còmic, com és l’ús d’onomatopeies o globus de diàleg .
La composició és estable i ordenada. A les pàgines esquerres hi ha el text, breu, escrit amb tipografia que imita la lletra manuscrita, mentre que a les pàgines dretes són per a les il·lustracions (emmarcades com una vinyeta) al centre. L’autora usa el recurs de “desemmarcar” les illustracions quan es tracta dels somnis de la Selma.
La tècnica emprada en les il.lustracions és l’aquarel.la, habitual en l’obra de Jutta Bauer, aplicada sobre el traç del dibuix. La qualitat del paper, gruixut, mate, amb textura, permet apreciar amb nitidesa la tècnica de l’aquarel·la i els colors emprats, plans, serens, de tonalitats càlides. És sobre aquests fons que hi destaca la blancor de Selma i el ramat d’ovelles.
En aquest sentit, podem dir que el llibre guarda un equilibri intern, entre text, il·lustració i colors. Una delícia per als sentits, un prodigi de la utilizació dels recursos (per senzills que puguin semblar) a l’hora de desplegar una història.
Com en tota l’obra de Bauer (El Angel del Abuelo, Madrechillona, La Reina de los colores…) les històries són aparentment senzilles, minimalistes, però quan les llegeixes hi descobreixes una gran refexió sobre la vida, una introspecció, tot amb una delicadesa i una elegància que personalment trobo encantadores.
Selma és doncs una obra deliciosa que convida a la reflexió, i que amb un format de butxaca conté un gran saber.
bibliofalset 