Una lectura sobre la Barcelona dels primers anys del segle passat en plena transformació, una intriga i uns personatges que costen d’oblidar.
Durant la festa de Cap d’Any de 1899, que marca el canvi de segle, la Nonnita Serrallac, artista de varietats d’una afamada companyia de circ itinerant, és víctima d’una brutal violació per part de l’hereu de la família de cacics -mafiosos- lladres del poble d’Alcagaire, Deogràcies-Miquel Gambús, i sis dels seus amics.
Nou anys més tard, la Nonnita fa d’artista principal al Teatre Soriano del Paral·lel barceloní, mentre que en Deogràcies-Miquel –més conegut per Demi–deambula com un dandi per la disbauxa que la nit urbana li ofereix per distreure’s de l’única preocupació que té: la seva mare, Miquela Gambús, aviat li passarà el relleu dels negocis bruts de la família, però abans de fer-ho exigeix a en Demi un cop mestre que el faci digne de tal honor i responsabilitat. La Nonnita i en Demi tornen a veure’s les cares per casualitat al Teatre Soriano. L’artista li demana diners com a reparació del greuge infligit nou anys enrere i per fer front a un embaràs el responsable masculí del qual, un saltimbanqui italià, s’ha fet fonedís.
Les perspectives de futur de la Nonnita es presenten desoladores. Es veu prenyada i sense parella, la feina al teatre li exigeix massa i el seu pis de la Ribera està a punt d’anar a terra per fer lloc a la futura Gran Via A o Via Laietana. En aquestes circumstàncies, la Nonnita decideix segrestar en Demi Gambús amb l’ajut de l’Eustaqui Guillaumet i en Tomàs Capdebrau. La fugida endavant, duta a terme a les envistes d’una vaga general revolucionària, preludi de la Setmana Tràgica, es va complicant fins que els segrestadors són enxampats i s’esdevé la resolució del clímax.
L’Autor
Lluís-Anton Baulenas (Barcelona, 1958) és novel·lista i dramaturg. Llicenciat en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professor agregat d’ensenyament mitjà en excedència des del 1987. Durant uns quants anys va compaginar l’ensenyament amb la pràctica del teatre com a actor, autor i director.
A partir de 1988 es dedica exclusivament a la creació. Bàsicament la literària (teatre i novel·la), però també el periodisme, la traducció i les diverses participacions en conferències, col·loquis i xerrades sobre els seus llibres o temes d’actualitat relacionats amb el seu interès, com és ara la sociolingüística.
És col·laborador habitual en la premsa barcelonina (ARA, ElDiario.es, AVUI, Público, El Pais, El Periódico) com a comentarista literari i cronista.
Les seves novel·les han estat traduïdes a l’anglès, castellà, francès, portuguès, italià, grec, xinès, polonès, neerlandès i romanès. Les pel·lícules del director Ventura Pons, Anita no perd el tren (2001), Amor idiota (2005) i A la deriva (2010) estan basades en textos seus, la primera (de la qual en va ser co guionista) a partir del relat inèdit Bones obres i les altres, de les novel·les Amor d’idiota i Àrea de servei.
La seva darrera novel·la és Quan arribi el pirata i se m’emporti, ambientada al barri del Raval de Barcelona. És una reflexió moral sobre el poder, el sentiment de culpa i les pors més profundes, però també una història d’amistat i amor per la vida.
La Felicitat ha estat la lectura del Club d’aquest mes, i gràcies a la Institució de les Lletres catalanes i el seu programa Lletres en viu, hem gaudit de la visita de l’autor a la sessió del Club de Lectura.
bibliofalset 