Monthly Archives: Novembre 2014

#Monstres a la biblioteca

monstrescansats

Durant tot el mes de novembre, la biblioteca s’ha omplert de monstres. Hem preparat un bon aparador, amb monstre sota al llit inclòs, amb un recull de llibres i pel·lícules on els protagonistes són monstres de tota mena, vampirs, homes del sac, grúfals, fantasmes, mòmies, el Papu…

També hem preparat una enquesta per saber a quines coses tenen por els nostres usuaris, hem preguntat als nens i nenes quins monstres coneixen i fins i tot els hem dibuixat. A l’Hora del conte hem explicat històries de monstres terribles, monstres porucs i fins i tot secrets per a vèncer-los, com els trucs de la nostra  “maleta contra monstres” o la recepta fantàstica del Dr. M. White contra els monstres de sota al llit, gràcies al Llibre Valent de Moni Port.

I finalment, la festa monstre: berenar, maquillatge monstruós, contes, un taller i fins i tot un photocall on us podeu fer fotos encara uns dies més!

Us en deixem les imatges al nostre Pinterest.

porrrr

Fins i tot els monstres s’han cansat!

#Monstres a la #Biblioteca: fi de festa

FESTA MONSTRE!

FULLES D’HERBA, de Walt Whitman (Traducció de Jaume C. Pons Alorda)

El blog d'Edicions de 1984

Tu, lector, bategues vida i orgull i amor ben igual que jo,
Per això teus són aquests cants
«Tu, lector», Walt Whitman

37 anys va trigar Walt Whitman a bastir-la
4 anys ha trigat Jaume C. Pons Alorda a traduir-la

Edicions de 1984 es complau a presentar l’edició completa de
Fulles d’herba
de Walt Whitman
la monumental obra poètica,
pedra fundacional de la poesia moderna.

1984PWhitmanFulles d’herba
Walt Whitman
Traducció de Jaume C. Pons Alorda
isbn 978-84-15835-30-1
Poesia, 10
576 pàgines
25,00 euros

Walt Whitman és el poeta del jo i del col•lectiu, de la terra i de la mar, dels oficis i de les llibertats, de la democràcia i de la guerra, de la natura i de la civilització, d’allò sublim i d’allò banal, de l’ànima i del sexe. Gràcies al seu llibre màxim, Fulles d’herba (1855-1892), Whitman ha esdevingut un esglaó imprescindible de la poesia universal, un creador…

View original post 298 more words

Fulles d’herba, de Walt Whitman, presentació i recital

fulles d'herba

Ser infant amb moviment lliure: el pensament pedagògic d’ Emmi Pikler

Ahir per la tarda i de la mà de La Karantoina (Associació per a la criança i l’educació), a la biblioteca va venir Rosa Paixà, a parlar-nos de Psicomotricitat i autonomia: la visió d’Emmi Pikler.

pilkerpresent1

Rosa Paixà és especialista en Educació i teràpia psicomotriu. A la xerrada ens va explicar el pensament pedagògic d’aquesta pediatra hongaresa i el seu mètode d’educació en el moviment lliure.
Emmi Pikler (1902-1984) va ser una pediatra de Budapest que va dedicar la seva vida professional a la investigació del desenvolupament psicomotriu.
loczys7

Segons Emmi Pikler el desenvolupament motriu sorgeix de manera espontània i els ensenyaments dels grans poden no ser el millor per als nadons. L’ajut als nens quan ells no estan preparats per realitzar certs moviments per si mateixos és perjudicial.
En el seu llibre Moure en llibertat la pediatra observa diversos inconvenients
d’aquest ajuda modificadora de l’adult:
En primer lloc, en posar el nadó en una posició que no podria adoptar per si mateix l’ obliguem a estar immòbil: no pot sortir d’aquesta posició. En segon lloc, les posicions en les que el posem no són normals per a ell o ella i, com a conseqüència, la postura dels seus músculs serà forçada, amb tensió. Finalment, el nadó que hem posat en una posició a la qual no pot arribar per ell mateix, només queda condemnat a dependre de l’adult per canviar de postura. Estarem fomentant la seva dependència de l’adult i frenant el seu desenvolupament autònom. A més, amb intervenció de l’adult, el nen perd etapes intermitges al seu desenvolupament motriu, com el reptar o el gatejar, etapes que són necessàries abans d’adoptar postures noves i de conquerir destreses més avançades.

L’Institut Lóczy és avui conegut en tot el món com a l’ Institut Pikler, és centre de formació i recerca en aquest sector. El secret del centre és la metodologia utilitzada, basada en el respecte a l’infant, i en un concepte d’infància competent, capaç de créixer i desenvolupar-se amb plenitud. Emmi Pikler confiava en el desenvolupament autònom del nadó, entenent per autonomia, la capacitat de l’ésser humà per buscar recursos i estratègies que l’ajudin a superar els obstacles.

“Lóczy , una casa per créixer” (Loczy , uneix maison pour Grandir) és una pel·lícula del cineasta francès Bernard Martino basada en l’Institut Lóczy i Emmi Pikler, produïda per l’Associació Pikler Loczy de França l’any 2000.

Us en deixem l’enllaç:  http://www.youtube.com/watch?v=3eMnOsoK2Ws

Xerrada a la Biblioteca: el mètode Pikler

xerrada_pikler

El Dijous del Club: La Felicitat, de LLuís-Anton Baulenas

Una lectura sobre la  Barcelona dels primers anys del segle passat en plena transformació, una intriga i uns personatges que costen d’oblidar.

836baulenas3pet

Durant la festa de Cap d’Any de 1899, que marca el canvi de segle, la Nonnita Serrallac, artista de varietats d’una afamada companyia de circ itinerant, és víctima d’una brutal violació per part de l’hereu de la família de cacics -mafiosos- lladres del poble d’Alcagaire, Deogràcies-Miquel Gambús, i sis dels seus amics.

Nou anys més tard, la Nonnita fa d’artista principal al Teatre Soriano del Paral·lel barceloní, mentre que en Deogràcies-Miquel –més conegut per Demi–deambula com un dandi per la disbauxa que la nit urbana li ofereix per distreure’s de l’única preocupació que té: la seva mare, Miquela Gambús, aviat li passarà el relleu dels negocis bruts de la família, però abans de fer-ho exigeix a en Demi un cop mestre que el faci digne de tal honor i responsabilitat. La Nonnita i en Demi tornen a veure’s les cares per casualitat al Teatre Soriano. L’artista li demana diners com a reparació del greuge infligit nou anys enrere i per fer front a un embaràs el responsable masculí del qual, un saltimbanqui italià, s’ha fet fonedís.

Les perspectives de futur de la Nonnita es presenten desoladores. Es veu prenyada i sense parella, la feina al teatre li exigeix massa i el seu pis de la Ribera està a punt d’anar a terra per fer lloc a la futura Gran Via A o Via Laietana. En aquestes circumstàncies, la Nonnita decideix segrestar en Demi Gambús amb l’ajut de l’Eustaqui Guillaumet i en Tomàs Capdebrau. La fugida endavant, duta a terme a les envistes d’una vaga general revolucionària, preludi de la Setmana Tràgica, es va complicant fins que els segrestadors són enxampats i s’esdevé la resolució del clímax.

images

L’Autor

Lluís-Anton Baulenas (Barcelona, 1958) és novel·lista i dramaturg. Llicenciat en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professor agregat d’ensenyament mitjà en excedència des del 1987. Durant uns quants anys va compaginar l’ensenyament amb la pràctica del teatre com a actor, autor i director.
A partir de 1988 es dedica exclusivament a la creació. Bàsicament la literària (teatre i novel·la), però també el periodisme, la traducció i les diverses participacions en conferències, col·loquis i xerrades sobre els seus llibres o temes d’actualitat relacionats amb el seu interès, com és ara la sociolingüística.
És col·laborador habitual en la premsa barcelonina (ARA, ElDiario.es, AVUI, Público, El Pais, El Periódico) com a comentarista literari i cronista.
Les seves novel·les han estat traduïdes a l’anglès, castellà, francès, portuguès, italià, grec, xinès, polonès, neerlandès i romanès. Les pel·lícules del director Ventura Pons, Anita no perd el tren (2001), Amor idiota (2005) i A la deriva (2010) estan basades en textos seus, la primera (de la qual en va ser co guionista) a partir del relat inèdit Bones obres i les altres, de les novel·les Amor d’idiota i Àrea de servei.
La seva darrera novel·la és Quan arribi el pirata i se m’emporti, ambientada al barri del Raval de Barcelona. És una reflexió moral sobre el poder, el sentiment de culpa i les pors més profundes, però també una història d’amistat i amor per la vida.

La Felicitat  ha estat la lectura del Club d’aquest mes, i gràcies a la Institució de les Lletres catalanes i el seu programa Lletres en viu, hem gaudit de la visita de l’autor a la sessió del Club de Lectura.

NOVEMBRE a la Biblioteca

novembre-page-001