El 1992, la Biblioteca Nacional de Sarajevo va quedar totalment en ruïnes a causa de l’conflicte bèl·lic dels Balcans. La imatge que va quedar gravada en la memòria va ser la de el músic Vedran Smailovic, tocant el seu violoncel entre les ruïnes de l’bonic edifici. En record d’aquella destrució, el 24 d’octubre se celebra el día de les biblioteques. Us convidem a celebrar aquest día tots les dies i mirant aquest curmetratge de Jason LaMotte, The Library, basat en els seus records i vivències a la seva biblioteca de barri a Houston.
El proper divendres, 23 d’octubre de 2020, farà cent anys del naixement de Gianni Rodari, escriptor, periodista i pedagog, però sobretot un revolucionari de la literatura infantil, un difusor i promotor de la fantasia, la creativitat i la imaginació com a eines per a canviar el món.
L’any 1970, en rebre el Premi Andersen (el guardó internacional més prestigiòs de literatura infantil) pel conjunt de la seva obra, va afirmar:
“Cal tenir una gran fantasia, una forta imaginació per ser un gran científic —per imaginar coses que no existeixen encara—, per imaginar un món millor d’aquell en què vivim i posar-se a treballar per construir-lo…”
“Jo crec que les rondalles, les velles i les noves, poden contribuir a educar la ment. La rondalla és el lloc de totes les hipòtesis: elles ens poden donar claus per entrar en la realitat per nous camins, poden ajudar l’infant a conèixer el món.”
Les aventures d’en Cebeta, Contes per telèfon, Els negocis del senyor gat, Tirallongues del cel i de la terra, Els viatges d’en Joan Esquenadret…. per posar un exemple de les seves obres més conegudes.
Us convidem a llegir les seves històries, contes i poemes, i com deia Rodari a la Gramàtica de la fantasia,”espero que aquestes pàgines puguin ser útils a qui creu en la necessitat que la imaginació ocupi un lloc en l’educació, a qui té confiança en la creativitat infantil, a qui coneix el valor d’alliberament que pot tenir la paraula”
Retornem a les trobades mensuals del Club de Lectura de la biblioteca per comentar La Vida al davant, de Romain Gary.
El 1975 una novel·la fresca i original, signada per un desconegut Émile Ajar, guanyava el premi Goncourt, el més prestigiós de França. Romain Gary despistava així el jurat, el públic i la crítica amb aquesta insòlita història d’amor, la de l’afecte d’un noiet àrab, Momo, per una vella jueva, la senyora Rosa, al barri parisenc de Belleville.
Els adults —l’ancià cec que li ensenya àrab, la prostituta transsexual que viu dos pisos més avall, la mateixa senyora Rosa— solen dir-li a Momo que té «tota la vida al davant», però ell, veient com ells han perdut l’alegria, la felicitat i la salut, dubta si això és realment un motiu de joia o una maledicció.
Novel·la bellíssima i alhora inquietant, amb milions de lectors a França, La vida al davant és molt més que la història d’uns personatges marginals, inoblidables, al París dels anys setanta; és un relat ple d’humor, vitalista i molt actual sobre la importància d’estimar per sobreviure a les adversitats.
Aquesta tardor Netlix estrenarà una adaptació d’aquesta novel·la, La senyora Rosa i Momo, protagonitzada per Sofia Loren.
bibliofalset 