La Trilogia del Baztan, de Dolores Redondo Meira

Per tots aquells i aquelles que encara no saben què demanar als Reis Mags d’Orient o què regalar per Nadal, us recomanem una lectura imprescindible:

A la vora del riu Baztan, l’aparició del cadàver d’una adolescent obliga la inspectora d’homicidis Amaia Salazar a tornar a la vall on va néixer i de la qual porta tota la vida fugint. Aquest serà només el principi d’una història apassionant en què els éssers llegendaris del nord conviuen amb crims aterridors.
Així comença el primer volum de la trilogia que ha fet la Vall de Baztan  protagonista d’una història que ha captivat a més de 400.000 lectors, s’ha traduït a més de vint idiomes i ha convertit aquest petit i meravellós racó de Navarra en un destí turístic. Fins i tot es pot fer una ruta guiada a través dels escenaris de la història, una ruta preparada amb molt d’afecte amb l’ajuda de la pròpia autora. Es poden recórrer els llocs on transcorren les tres novel·les, cada racó visitat per la protagonista i els principals atractius d’Elizondo, a més de les seves millors històries i llegendes.
La trilogia amb les investigacions d’Amaia Salazar, una inspectora valenta i decidida que s’ encara al seu passat a través dels casos que investiga, la formen El Guardià Invisible, El Llegat en els ossos i Ofrena a la tempesta, aquesta darrera publicada el 25 de novembre i ja va per la 4a. edició.

Dolores Redondo Meira (Sant Sebastià, 1969) va estudiar Dret i durant alguns anys va treballar en el negoci de la restauració. Va començar escrivint històries curtes i contes infantils. L’any 2009 va publicar Els privilegis de l’àngel, la seva primera novel·la. Convertia ara en una escriptora d’èxit, autora d’un dels fenòmens editorials en castellà dels últims anys, ja ha venut els drets cinematogràfics del seu llibre i ben aviat podrem desfruitar de les aventures de la inspectora Salazar a la gran pantalla.

Us deixem aquí el Booktrailer de l’últim llibre.
«La prosa de Dolores Redondo està impregnada d’un magnetisme elèctric i pertorbador que no dóna treva al lector. Una història fascinant per als amants de la intriga en majúscules.» Qué Leer
No podeu deixar de llegir-la!

HARRIET

Aquesta novel • la, escrita el 1934 i un èxit de vendes al seu dia, reconstrueix l’anomenat “ misteri de Penge “, que va estremir a la societat victoriana de 1877. Harriet és una dona de trenta-dos anys, elegant i adinerada, ja en possessió de la seva pròpia herència, però és “border line”. Aquesta ànima càndida i simple coneix un dia, mentre passa una temporada a casa d’uns parents pobres, Lewis Oman, que no triga a demanar la seva mà. «Les dones em troben atractiu », li diu a la mare de Harriet, que només veu en ell un vulgar caçafortunes i que tracta per tots els mitjans d’impedir les noces. No obstant això, aquesta se celebra … i Harriet, a mercè del seu marit i de la família d’aquest, entra en un malson que ningú hauria estat capaç d’imaginar.
Elizabeth Jenkins va néixer el 1905 a Hitchin ( Hertfordshire ) , el seu pare va fundar la Cardicott School , prop de Londres , encara avui en funcionament . Va estudiar a Cambridge i va ser professora a la King Alfred School de Hamsptead . Es va relacionar amb el Grup de Bloomsbury , encara que sembla que no es portava molt bé amb Virginia Woolf . Durant la Segona Guerra Mundial va tenir un paper molt actiu ajudant refugiats jueus i víctimes dels bombardejos de Londres . Va ser una de les fundadores de la Jane Austen Society . Va escriure biografies de Jane Austen , lady Caroline Lamb , Henry Fielding i Isabel I d’Anglaterra , entre d’altres. La seva primera novel • la va ser Virginia Water ( 1929 ) i la segona , Harriet , va rebre el 1934 el premi Femina, imposant-se a Evelyn Waugh i Un grapat de pols . Elizabeth Jenkins va morir el 2010, als cent quatre anys.
Un llibre especialment recomanat per als que vulguin aprofundir en la psicologia humana més retorçada, en un ambient d’època, i de la mà d’aquesta escriptora, gairebé desconeguda, que va ser coetània de Virginia Woolf i a la qual va conèixer personalment. Una recomanació, no deixin de llegir l’epíleg de Rachel Cooke, que en un treball investigador, arrodoneix la novel • la amb tots els serrells solts i referències a diaris, dates, i amb la biografia dels personatges que acaben per fer d’aquesta obra una autèntica rara avis, tal i com s’anomena la col•lecció a la que pertany de l’Editorial Alba.
Elizabeth Jenkins compon una brillant història de seducció i engany que progressa com una novel • la d’horror , amb un suspens gairebé irrespirable .
Harriet d’Elizabet Jenkins.- Ed. Alba, 2013 Colecció Rara avis

WONDER

Hi ha llibres que ens arriben a l’ànima, i ‘Wonder’ és un d’ells.
Wonder és l’Auggie, un nen que va néixer amb una malformació facial que li ha impedit anar a una escola normal. Fins ara. El nou curs l’Auggie comença en una escola nova. Podrà convèncer els seus nous companys que és com ells, malgrat les aparences?
Aquest és un llibre que voldreu tenir per rellegir, recomanar, prestar i també per llegir junts pares i fills.
‘Wonder’ és una obra que ens parla de la importància de ser respectuosos i considerats amb els altres, de l’amabilitat, l’amor, la bellesa, la bondat i el coratge. I de la lluita contra les adversitats i la superació personal.
L’autora, R.J.Palacio, és dissenyadora gràfica de dia i escriptora de nit. Viu a Nova York amb el seu marit, els seus dos fills i un gos negre que es diu Ós. ‘Wonder’ és la seva primera novel•la.
L’autora explica que la inspiració per escriure la novel•la va sorgir arran d’una trobada que va tenir fa uns anys a la porta d’una gelateria. Una nena, que tindria uns set o vuit anys, amb una deformació a la cara, estava asseguda en un banc amb la seva mare i una altra noia. Palacio va témer el moment que el seu fill la veiés, tement que reaccionés d’una manera que pogués ferir els sentiments de la petita. Per evitar-ho, va decidir aixecar-se i anar-se’n amb el seu fill, però llavors el seu fill gran va aparèixer i va cridar al petit, que va veure la nena en aixecar la mirada.
Abans que comencés a plorar, Palacio va agafar-los a tots dos i se’ls va endur corrent alhora que escoltava com la mare de la petita els deia a ella i a l’altra nena: “Bé, noies, és hora de marxar”. I això va trencar el cor de l’escriptora, que va voler tornar-se per disculpar-se, però que no ho va fer, avergonyida com se sentia.

Com diu la ressenya a ‘The Independent’ (UK):
“Hi ha un missatge al llarg de tot el llibre, i qui més clarament l’exposa és la veu d’un mestre que té la capacitat d’inspirar: si tots fóssim una mica més considerats amb els altres, el benefici seria incalculable. Tot plegat per acabar amb la ferma ressolució de ser millor persona: ja em direu què més se li pot demanar a un llibre”.

Us deixem aquí el booktrailer del llibre:

http://www.youtube.com/watch?v=K07AAUSYppY

I si us agrada Wonder també us recomanem:
Simple, de Marie-Aude Murail
El Curiós incident del gos a mitjanit, de Marc Haddon

UNA PETITA JOIA

Una rabosa té una crisi existencial, i decideix visitar i demanar consell a la  Gran Cabra… i aquesta li explica la història de Selma, l’ovella. Així comença aquesta faula zen de Jutta Bauer, il.lustradora alemanya (Hamburg 1955), pertanyent al “Grup d’Il.lustradors d’Hamburg”, i que  enguany ha rebut el Premi Hans Christian Andersen d’Il·lustració per la seva “aproximació filosòfica, originalitat, creativitat i la seva habilitat per comunicar amb els joves lectors”.Es tracta d’una edició acurada en tots els sentits: paper, coberta, guardes, crèdits…

El llibre -concebut inicialment com un regal pels amics sense cap intenció de ser editat- és, per tant, un llibre per adults, i així ho confessa l’autora. És un conte zen que vol respondre a la pregunta existencial de què és la felicitat. I qui ens dóna la seva particula resposta és Selma, l’ovella, amb moltes dosis d’humor, de tendresa i sensibilitat.

Sent una faula però, de cap de les maneres vol alliçonar-nos: en tot cas la resposta de Selma ens fa reflexionar

La coberta de l’àlbum és, a una sola tinta, en vermell, i hi destaca una ovella que pastura, la Selma, negre sobre fons blanc.

L’estètica del llibre és minimalista, tant per les ilustracions com pel petit  format del llibre (habitual en l’obra de Bauer). I això ja es percep en la coberta del l’àlbum.

Jutta Bauer ha treballat fent dibuixos animats i va tenir una tira còmica en una revista alemanya. Tot això es nota en la factura de Selma. La història és explicada en 23 vinyetes, a mode de còmic: s’hi veu el traç ràpid i enèrgic. Els personatges de la història són expressius, actius, amb molt sentit de l’humor. Hi ha la presència de registres habituals en el còmic, com és l’ús d’onomatopeies o globus de diàleg .

La composició és estable i ordenada. A les pàgines esquerres hi ha el text, breu, escrit amb tipografia que imita la lletra manuscrita, mentre que a les pàgines dretes són per a les il·lustracions (emmarcades com una vinyeta) al centre. L’autora usa el recurs de “desemmarcar” les illustracions quan es tracta dels somnis de la Selma.

La tècnica emprada en les il.lustracions és l’aquarel.la, habitual en l’obra de Jutta Bauer, aplicada sobre el traç del dibuix. La qualitat del paper, gruixut, mate, amb textura, permet apreciar amb nitidesa la tècnica de l’aquarel·la i els colors emprats, plans, serens, de tonalitats càlides. És sobre aquests fons que hi destaca la blancor de Selma i el ramat d’ovelles.

En aquest sentit, podem dir que el llibre guarda un equilibri intern, entre text, il·lustració i colors. Una delícia per als sentits, un prodigi de la utilizació dels recursos (per senzills que puguin semblar) a l’hora de desplegar una història.

Com en tota l’obra de Bauer (El Angel del Abuelo, Madrechillona, La Reina de los colores…) les històries són aparentment senzilles, minimalistes, però quan les llegeixes hi descobreixes una gran refexió sobre la vida, una introspecció, tot amb una delicadesa i una elegància que personalment trobo encantadores.

Selma és doncs una obra deliciosa que convida a la reflexió, i que amb un format de butxaca conté un gran saber.