Frankfurt, 19 d’agost de 1965: després de 20 mesos de procés, es llegia el veredicte del judici d’Auschwitz. Al camp hi van treballar 8.000 SS; 6.500 van sobreviure a la guerra. A la banqueta només es van asseure 22 acusats, que mai van admetre els seus crims ni la seva culpabilitat malgrat estar acusats d’assassinat i d’haver participat en la maquinària d’extermini seguint les ordres del règim nazi. Eren 21 antics oficials de les SS i un ‘capo’, que després de la guerra i la desnazificació estaven exercint de ‘respectables i inofensius’ fusters, metges, carnissers, conserges o pares de família.
Annette Hess es basa en aquest judici que va dividir la societat alemanya per escriure el seu debut en la novel·la La casa alemanya, que hem llegit aquest mes al club de lectura.
Es la història d’Eva Bruhns una jove que viu amb els seus pares, propietaris de la Casa Alemanya, una fonda molt tradicional. L’Eva treballa com a traductora i intèrpret en una agència i la seva única il·lusió és que el Jürgen, el seu promès, s’animi per fi a demanar la seva mà al seu pare i poder-se casar amb ell. Però en aquests dies a Frankfurt estan a punt de celebrar el primer judici d’Auschwitz i quan l’intèrpret de polonès és detingut a la frontera, truquen a l’Eva perquè ocupi el seu lloc. La reacció dels seus pares és taxativa: una noia jove no s’hauria d’involucrar en un assumpte d’aquestes característiques, i el passat s’hauria de deixar enrere d’una vegada. Ben aviat l’Eva descobreix l’horror del que va passar en els camps de concentració durant la guerra (fets dels quals ningú parla a Alemanya) i comença a fer-se tot tipus de preguntes…
bibliofalset 