La Lectora del Mes

Acabem el mes d’octubre amb la Núria Batllevell Selma.

Dependenta,mestresa de casa  i mare de familia, ara està jubilada.  El que més li agrada del món és llegir i anar al cinema.

El primer record que té d’una biblioteca és la de la Caixa de Pensions que hi havia abans a Falset, la Josep Ma. Gich. A casa li tenien prohibit pujar-hi, deien que era per a gent gran. En aquells anys no hi havia sala infantil. I quan n’hi va haver, ja treballava. Potser per aquest motiu, diu la Núria, sempre ha tingut tirada a anar a la biblioteca.

Les biblioteques són imprescindibles, creu, un lloc per sortir de casa, un lloc on estar tranquil i llegir. Parlant dels primers llibres que recorda, li venen al cap Les Sagrades Escriptures, que llegien a l’escola, o El Angel de la familia, i Papá piernas largas, de Jean Webster.

A la Núria llegir li serveix per oblidar-se de tot, per evadir-se però també per estar informada i al dia. Si pogués llegiria sempre a la biblioteca, però com que no pot ser-hi sempre, a casa li agrada llegir al sofà, a la terrasa, però mai al llit, diu. Hi ha gustos per a tot.

Ens recomana el llibre La Lladre de llibres, de Marcus Suzak, perquè és un llibre diferent a tot el que havia llegit abans. I darrerament, El Caçador d’estels, de Khaled Hosseini: una historia trista, però a la Núria li agraden les lectures emotives.

Dels contes de tota la vida recorda El Flautista de Hammelin, d’escoltar-lo a la ràdio, i en castellà.

I quin consell ens dóna per als joves lectors? Doncs que ho provin, cal trobar “el llibre”. I si no, diu la Núria, pregunteu a la bibliotecària.

L’HOSPITAL de LLIBRES

“Si trobes un llibre malalt, porta’l a l’hospital”

L’Hospital de llibres és una nova activitat que ahir es va estrenar a la nostra biblioteca, dirigida a  nens i nenes que estimen els llibres i volen aprendre a cuidar-los.Es tracta d’un taller de primers auxilis on els infants reparen i curen els llibres malmesos.

A la l’espai infantil de la biblioteca hem instal·lat  la “capsa hospital”, on els nens i nenes deixaran els llibres que trobin trencats.

Un cop al mes, els encarregats de torn, aprendran a arreglar i tenir cura dels llibres trencats. Aquests  “infermers”  tindran un identificador i durant tot el mes vigilaran i buscaran els llibres malalts.

Amb aquesta activitat volem que els nens i nenes sentin la biblioteca com a pròpia , que recoguin la tasca de bibliotecària com un ofici relacionat amb els llibres, que aprenguin a manipular i tenir cura dels llibres i alhora que se sentin partíceps en el funcionament de la biblioteca. I sobretot sobretot, que estimin els llibres.

De vegades, amb una mica de folre, amb una mica de cola, amb una mica de cura i amor…, un llibre pot recuperar el seu aspecte atractiu i tornar a la prestatgeria com si fos  nou.

L’Estiu de l’amor

Fa unes setmanes parlàvem de l’alegria que ens feia que un autor local publiqui un nou llibre. Doncs l’alegria ha tornat de la mà del falsetà Toni Orensanz, que acaba de treure la seva primera novel·la amb Amsterdam llibres, L’Estiu de l’amor.

L’autor de L’òmnibus de la mort estrena com a novel∙lista (tot i que anteriorment havia publicat relats de ficció) i narra un episodi real durant l’estiu de 1909. Picasso, Fernande la Bella i tots els homes d’Horta de Sant Joan protagonitzen aquesta novel∙la que combina història, humor i un punt de picantor.

L’estiu del 1909, a Horta de Sant Joan, un terratrèmol voluptuós va sacsejar els pilars del poble. Una febrada emocional provocada per les embriagadores formes d’una jove francesa, Fernande Olivier, musa i acompanyant d’un Picasso a la recerca d’inspiració. Un metge i un farmacèutic convertits en alquimistes de l’eros; agutzils, pagesos i capellans que perden el seny; dones engelosides, anarquistes fugitius, dosis de bromur i veritables batalles campals són els protagonistes d’un estiu ple d’amor, humor i passió, coincidint amb la Setmana Tràgica.

 Trobareu tota la informació al bloc del llibre.

 I el divendres 29 de novembre Toni Orensanz presentarà l’Estiu de l’amor a la nostra biblioteca: us hi esperem!

LICORS TRADICIONALS

Aprofitant que aquest cap de semana es celebra la Fira de l’Aiguardent a Prat de Compte, us volem recomanar el llibre Licors Tradicionals, aiguardents i vins generosos: Priorat-Terra Alta-Ribera d’Ebre, d’Anna Figueras i Ma. Teresa Castelló. Editat per Farell Editors.

L’elaboració casolana de licors era un costum ben arrelat, encara que a poc a poc s’ha anat perdent. Les receptes es transmetien d’una generació a l’altra gairebé com si de secrets de família es tractés. En aquest llibre s’han recuperat fórmules de licors d’herbes aromàtiques, com la ratafia; licors de fruites amb cireres de pastor o magranes; licors de flors, com la d’ametller o la flor de magnòlia, freqüent al Priorat, o licors amb llet com el de cabra de Tivissa. També s’han recollit les formes d’elaboració de vins generosos, licorosos i aromatitzats, a més de remeis populars per alleugerir o curar afeccions, com ara el xarop de vi amb figues pels constipats.

Per acabar hi són presents receptes de pastes i cócs, molt populars a la Ribera d’Ebre, en les quals s’empra l’aiguardent com a aromatitzant, com ara els panadons (en alguns llocs pastissets) o les rosquilles.

Tampoc hi manca una pinzellada sobre la història dels destil·lats. Tan els destil·lats com els licors són expressions d’un passat, d’un patrimoni enològic i etnològic que cal conèixer i que avui torna a agafar empenta.

Si us animeu a provar de fer-ne, a la Festa de l’aiguardent de Prat de Compte podeu aprendre’n a fer en tallers, comprar alambins i hi podreu tastar un munt d’aiguardents de mil i un gustos i coques i pastes de tota mena.

Que vagi de gust!

Tret de sortida a la quarta temporada del Club de Lectura

Ahir va ser la primera trobada del Club de Lectura de la Biblioteca, una quarta temporada que comencem amb ganes i amb noves incorporacions: ja som 25 lectores!

La primera lectura ha agradat gairebé a tothom, però sense entusiasmar: La llibreria de les noves oportunitats és un llibre que es llegeix fàcilment, una història bonica, però que vistos els comentaris de totes, no passa de ser un passatemps (que tampoc és poca cosa). Deixa bon regust però és lleugera.

L’autora és  Anjali Banerjee, nascuda  a l’Índia però que  es va criar al Canadà. La seva passió per l’escriptura ve de lluny, ja que la seva àvia era una coneguda novel · lista, així que als set anys Anjali ja va escriure el seu primer conte. Des de llavors ha publicat cinc novel · les per nens i tres obres per al públic adult. Entre elles destaca La llibreria de les noves oportunitats, que s’ha traduït a diferents idiomes i és un èxit en molts països d’Europa. La botiga dels records perduts és la seva novel · la més recent.

Us deixem aqui l’argument del llibre:

Hi havia una vegada una vella llibreria a la petita i plujosa illa de Shelter..En aquest indret tan especial, on els llibres tenen vida pròpia, un dia hi arriba Jasmine, disposada a fer-se càrrec del negoci mentre la propietària, la seva tieta Ruma, viatja a l’Índia per guarir el seu cor cansat.

Tota sola, entre la pols i el desordre, la jove prova de donar un toc de modernitat al local, exposant títols nous i atractius a l’aparador, però ben aviat els clàssics de sempre imposen la seva presència i els autors vius i morts es passegen per les prestatgeries fent sentir la seva veu. La Jasmine torna a descobrir Shakespeare i Edgar Allan Poe, i no només això: aprèn a escoltar els seus clients, a comprendre el que realment busquen en una novel·la o en un manual de cuina, i acabarà trobant l’home amb qui compartir tots els llibres de la seva vida.

La llibreria de les noves oportunitats és alhora una faula romàntica i un homenatge a la bona literatura, perquè, molt sovint, és a les pàgines que ja groguegen d’un llibre oblidat on trobarem les paraules que poden canviar la nostra vida. “Dedico aquesta novel·la a tots els llibreters, siguin on siguin. Ells no es cansen mai de vendre somnis”. Anjali Banerjee.