Acabem el mes d’octubre amb la Núria Batllevell Selma.
Dependenta,mestresa de casa i mare de familia, ara està jubilada. El que més li agrada del món és llegir i anar al cinema.
El primer record que té d’una biblioteca és la de la Caixa de Pensions que hi havia abans a Falset, la Josep Ma. Gich. A casa li tenien prohibit pujar-hi, deien que era per a gent gran. En aquells anys no hi havia sala infantil. I quan n’hi va haver, ja treballava. Potser per aquest motiu, diu la Núria, sempre ha tingut tirada a anar a la biblioteca.
Les biblioteques són imprescindibles, creu, un lloc per sortir de casa, un lloc on estar tranquil i llegir. Parlant dels primers llibres que recorda, li venen al cap Les Sagrades Escriptures, que llegien a l’escola, o El Angel de la familia, i Papá piernas largas, de Jean Webster.
A la Núria llegir li serveix per oblidar-se de tot, per evadir-se però també per estar informada i al dia. Si pogués llegiria sempre a la biblioteca, però com que no pot ser-hi sempre, a casa li agrada llegir al sofà, a la terrasa, però mai al llit, diu. Hi ha gustos per a tot.
Ens recomana el llibre La Lladre de llibres, de Marcus Suzak, perquè és un llibre diferent a tot el que havia llegit abans. I darrerament, El Caçador d’estels, de Khaled Hosseini: una historia trista, però a la Núria li agraden les lectures emotives.
Dels contes de tota la vida recorda El Flautista de Hammelin, d’escoltar-lo a la ràdio, i en castellà.
I quin consell ens dóna per als joves lectors? Doncs que ho provin, cal trobar “el llibre”. I si no, diu la Núria, pregunteu a la bibliotecària.