Monthly Archives: Desembre 2017

Imatge

Horari Nadal i Reis

happyholidays

Anuncis

Els Dijous del Club: Licantropia, de Carles Terés

m102licantropia1La lectura del mes del Club va transportar-nos cap al Matarranya i les seves misterioses muntanyes on els llops i els llobaters campaven lliurement fa anys i panys. La història comença l’hivern de 1759, quan mossèn Magí fa nit en un mas allunyat de tot i de tothom, d’una dignitat senyorial que contrasta amb les desolades terres de la Pobla de Llobosa a l’Alt Matarranya. Habiten la serra gent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada de l’abric de la fe. Són llobaters, com els seus senyors Torrent de Prats. Si el bestiar pot sobreviure a l’amenaça del llop és gràcies a l’estranya comunió que lliga aquests homes als animals que tothom tem. La sensació d’anomalia, d’horror a penes esmussat que batega en tot el mas i els seus entorns li esdevé de mica en mica insuportable. Segles més tard, en Llorenç, el protagonista de la novel·la,  té la mateixa sensació que va apoderar-se de l’esperit d’aquell mossèn quan puja a la serra de la Pobla a fotografiar aquell casalot abandonat. Ell encara no ho sap, però un vincle que s’enfonsa en les seves arrels el lliga a una nissaga i a un poble que bressola un secret antic, el deliri de la licantropia.

L’autor del llibre és Carles Terès, va néixer el 1962 a Barcelona, tot i que els seus orígens se situen a la Franja, on viu i treballa entre Torredarques (el Matarranya) i Alcanyís (el Baix Aragó) des del 1993. És dissenyador gràfic, columnista i escriptor.

Autor de la novel·la Licantropia, premi Guillem Nicolau 2011 (Edicions de 1984, 2013) i finalista al premi Creixells 2014. Ha publicat alguna narració (Cavall Fort, Sorolla’t…) i una selecció d’articles dins el recull 10 anys de Viles i gents (Carles Sancho, ed., Gobierno de Aragón, 2007).

De fet, Terès ha assegurat que “no hauria pogut escriure” la novel·la estant a Barcelona, “hauria fet una cosa diferent”. La novel·la recull el registre lingüístic d’aquestes terres de frontera, tot i que l’escriptor ha reconegut que “és un problema” d’escriptors de la Franja, ja que aviat els acusen de voler catalanitzar la literatura si empren el català estàndard: “He fet un treball dialectal el més acurat possible, tampoc no volia caure en excessius castellanismes”, ha dit l’autor. “No sóc gens nacionalista en el sentit que em sento de la meva llengua, no m’importa on estiguin les fronteres. Sóc un escriptor aragonès perquè els meus pares són d’allà, hi visc i hi treballo, els meus fills i la meva dona són d’allà, i en llengua, català, ha conclós Carles Terés.

Tal i com diu Ricardo Ruiz Garzón al Quadern de El País, “ Una novel·la, ras i curt, que descobreix un dels millors autors mai sorgits de la Franja. I una nova troballa, per tant, d’Edicions de 1984”.

Mapa de ciutats somiades: taller d’il·lustració i de creació literària

L’Editorial tarragonina Piscina, un petit oceà està preparant un àlbum il·lustratanomenat MAPA DE CIUTATS SOMIADES on volen mostrar una reinterpretació de les ciutats de la demarcació de Tarragona a ulls dels infants. Mapa de ciutats somiades vol esdevenir una experiència interactiva on els petits prenguin la paraula, una eina en forma de llibre (àlbum il·lustrat) que permeti entendre la relació, percepció i necessitats dels més petits vers la seva ciutat/poble.

piscinaunpetitocea

El  “treball d’investigació” pel que fa a Falset consistirà en un taller gratuït a la biblioteca amb la finalitat d’entendre la percepció que els nens i nenes tenen de Falset  i obtenir una “radiografia” de la seva relació amb el seu poble. El material esdevindrà un conte i una il·lustració.

El taller es realitzarà a la biblioteca dimarts 19 de desembre a partir de les 6 de la tarda. El projecte està recolzat per la Diputació de Tarragona i l’escriptor i la il·lustradora del llibre resultant basaran el seu treball en les aportacions de la canalla.

Com diu el pedagog italià especialitzat en educació infantil Francesco Tonucci: “Es tracta d’aconseguir que l’administració posi els ulls a l’alçada dels infants, per no perdre de vista ningú. (…) Cal imaginar-se que, quan la ciutat estigui més adaptada als infants, estarà també més adaptada a tothom.”

 

 

 

 

Imatge

Àlbum il·lustrat: 11 raons

Document-page-001