Monthly Archives: Octubre 2015

Neus Català, Un cel de plom

Aquest vespre al Teatre l’Artesanafoto (2) de Falset, Mercè Arànega es posa a la pell de la prioratina Neus Català commmemorant el seu centenari.

La vida de Neus Català , la darrera supervivent catalana del camp d’extermini de dones de Ravensbrück, és la història viva d’un segle i d’una lluita constant.

Quan va ser capturada i deportada als camps de Ravensbrück i de Holleischen va conèixer l’infern, però també la solidaritat i la germanor sense límits: “Envoltada de dones amigues i de dones desconegudes que patien el mateix destí que jo, em sentia sola i a la vegada em sabia acompanyada. En la nostra immensa solitud ens teníem les unes a les altres.” Va sobreviure a l’horror dels camps de concentració gràcies a la força moral i a la solidaritat entre companyes. Quan van ser alliberades, es van prometre no oblidar.

Si conviure amb l’horror és insuportable també ho és intentar sobreviure’l i intentar viure amb una suposada “normalitat”, sobretot quan la majoria de les persones del voltant manifesten constantment la voluntat d’oblidar el passat. Neus Català, fidel a la seva incansable lluita per la memòria, va escriure el llibre De la resistencia y la deportación: 50 testimonios de mujeres españolas.

Els seus records, novel·lats per Carme Martí al llibre UN CEL DE PLOM amb una sensibilitat i una intensitat extraordinàries, són autèntiques lliçons de vida convertides en una llarga història

neus catalÀSi voleu llegir-ne més, a la biblioteca hi trobareu lectures de tota mena.

Anuncis
Imatge

Els divendres, Hora del Conte

horadelconte-4

L’Oreneta de Mont-Sacer

IMG_20151015_140402 Xavier Llopart presenta a la biblioteca  L’oreneta de Mont-Sacer. Una història a l’estil de les Aventures dels cinc o els Set secrets d’Enid Blyton,  ambientada en un petit poblet, on s’hi pot reconèixer La Bisbal de Falset, on es reivindica la vida als pobles petits i la màgia dels estius de la infancia.
L’acció se centra a la comarca del Priorat, on des de fa vuit anys l’autor estiueja a la Bisbal de Falset. L’autor combina la ficció amb referències a la recuperació de la memòria històrica i a l’actualitat.

Xavier LLopart ha estat director de les docusèries “A pagès”, “Sèniors” i “Rurals” i del documental “El bosc, el gran oblidat”, entre d’altres. El  llibre, editat per Tartaruga Edicions d’Alfarràs (Segrià), hi ha la voluntat de reivindicar l’esperit rural, l’essència de ser de poble. En la mateixa solapa, Llopart recorda com la seva “ànima rural“ es va acabar de formar “els estius a Calonge, a pagès, a casa l’àvia Maria i l’avi Anicet”.

El llibre està il·lustrat per Francesc Masip, il·lustrador de la Bisbal de Falset, autodidacta, ha treballat per l’editorial Bruguera, Norma Cómics i amb moltes altres empreses del món del cómic de prestigi internacional.

La Verema a la Biblioteca

66f53db165És temps de verema i per aixó ahir divendres 9 d’octubre varem tenir el goig de presentar a la biblioteca el conte La Verema: en Ciscu de can Garnatxa i el raïm misteriós, de la mà de la seva autora, Montserrat Balada i la Cesca de l’editorial El Cep i la Nansa, editors del llibre. El llibre està il·lustrat per Eva Sans.

Una aventura molt divertida  que ens apropa al món de la vinya, del vi  i  concretament de la tradicional recollida del raïm, la verema. Per descobrir processos i objectes típics a través de l’aventura i la imaginació del vinyater Ciscu i el seu raïm misteriós. En Ciscu de can Garnatxa descobrirà que el seu raïm no és el més dolç del món, tal i com ell pensava. Aquest descobriment el portarà a conèixer els nous amics que cultiven unes vinyes de moscatell molt especials, d’un raïm dolç i gegantí.  Aquesta serà la verema més divertida de la història, ben segur. El conte porta un quadern d’activitats per saber-ne més de la verema i per pintar.

verema

El Cep i la Nansa és una petita editorial de Vilanova i la Geltrú, que en més de trenta anys de història han creat un fons editorial de vora 220 títols. Tot i que el seu caràcter és generalista, té algunes col·leccions destacables, com Ginjoler, la col.lecció de contes adaptats a la llengua de signes catalana i per la que hem rebut enguany el premi que atorga APANSCE (l’associació de pares de nens sords de Catalunya) a institucions. A més d’aquesta, també compten amb col·leccions de narrativa, llibre infantil i assaig.

El Dijous del Club: Les Dones de la Principal, de Lluís Llach

les-dones-de-la-principal_9788497879613Encetem la sisena temporada del Club de Lectura amb aquesta novel·la del cantautor i veí de Porrera Lluís Llach. Una hisòria d’una nissaga de poder femenina ambientada a la comarca de l’Abadia, que els lectors i lectores poden identificar amb el Priorat.

Maria Roderich (la Vella), Maria Magí (la Senyora) i Maria Costa són les tres dones que, al llarg de quasi un segle, han regentat la Principal, el casal més assenyalat del poblet de Pous, al cor de la comarca vinatera de l’Abadia. Elles tres, àvia, mare i filla, han fet prosperar les vinyes, després del desastre de la fil·loxera, a través d’un seguit de transformacions que consoliden el negoci del vi.

Però en la història de la Principal hi ha un punt fosc: l’assassinat d’un home que n’havia estat el capatàs, el 18 de juliol del 1936. Passada la guerra, un inspector de policia decidit a resoldre el cas emprèn una investigació que el portarà a descobrir els secrets de la família i una xarxa feta amb els nusos del temperament, la passió i el poder. L’Úrsula, la vella majordoma de la casa, i en Llorenç, el jove capatàs, seran molt més que simples testimonis d’aquell fet; amb ells es lliguen el passat i el futur de la història narrada en aquesta novel·la lluminosa i trepidant.

Podeu llegir-ne una crítica de Teresa Costa Agramunt a Núvol: el digital de cultura.

El mateix Lluís Llach n’explica l’argument aquí.