Formació en smartphones i tauletes +55

La Fundación Vodafone España i la Fundació Pere Tarrés  organitzen tallers de capacitació digital adreçats a persones majors de 55 anys per a aprendre a utilitzar tauletes i telèfons mòbils intel·ligents. La iniciativa té per objectiu apropar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a la ciutadania i reduir l’escletxa digital. La Biblioteca Salvador Estrem i Fa participa en aquest projecte oferint als seus usuaris aquests tallers de formació.

L’oferta formativa consisteix en tallers pràctics i breus de forma gratuïta arreu de Catalunya a entitats interessades que els sol·liciten, com biblioteques, centres cívics, casals de gent gran, universitats, etc.

En l’anterior  edició a la biblioteca de Falset es va formar a 15 persones. Es van realitzar dos sessions centrades en la utilització de dispositius mòbils el taller ” Comunicació a través del mòbil. App’s i WhatsApp”. Enguany el taller serà sobre com fer fotos i videos amb el mòbil i es realitzarà en dues sessions els dimecres 19 i 26 d’octubre de 15.30h a 17.30h.

Si esteu interessats en participar en el curs de capacitació digital per a persones majors de 55 anys, organitzat per Fundació Pere Tarrés i Fundación Vodafone España, podeu posar-vos en contacte amb la  biblioteca.

Històries de mar a la biblioteca

Per acabar el mes de setembre, divendres vinent dia 30, Fede Cortés presentarà el llibre del lleidatà Ignasi Revés, Històries de mar de la Costa Daurada i del Delta de l’Ebre.

El llibre, editat per Edicions Sidillà, recull 19 històries de gent de mar de la Costa Daurada i el Delta de l’Ebre on hi trobareu enredades les millors històries que ens han deixat unes quantes dècades de pescadors del país, les il·lusions, els encerts i els fracassos de tantes vides lligades al mar. L’autor  ha anat a buscar gent de mar de Cambrils, la Cala, l’Ampolla, el Serrallo, Calafell, les Cases d’Alcanar, Sant Carles de la Ràpita, Salou, Torredembarra, Altafulla i Deltebre. Gent de mar que li ha parlat del millor i del pitjor de la vida al mar. Dels àpats a bord, dels temporals, de la pesca de la tonyina i d’aquelles angules —els fideus dels pobres— que comencen a ser, com tantes altres coses, només un record.

Ignasi Revés i Revés és llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Escriu articles d’opinió al periòdic quinzenal SomGarrigues, de les Borges Blanques. Anteriorment ha publicat Oli en un llum (Editorial Fonoll), Esmorzars de Lleida i Esmorzars de l’Ebre (Edicions Salòria).

L’Home de lava

Divendres vinent presentem a la biblioteca «L’home de lava, una novel·la fresca, neta i alhora perversa», una novel.la que va començar a llegir-se en entregues setmanals per subscripció via mail i que enguany s’ha editat amb Edicions Saldonar. 

L’ home de lava és un projecte d’Anna Molina, una prioratina instal·lada a Dinamarca que ens explica la història d’ en Fairbrother, un anglès, i en Lars, un danès, que  s’han conegut a l’illa de Lanzarote. Ambdós s’acosten a la tercera edat, encara que un ho porta millor que l’altre, això de fer-se vell. Mentre en Fairbrother intenta donar resposta a les preguntes existencials que turmenten el seu cervell, en Lars actua dominat pel seu desig sexual que, sembla ser, li causarà força problemes.

Paral·lelament es desenvolupa la història d’en Sigurd, un arquitecte danès de quaranta anys, el qual, amb la mort recent de la seva mare, i per acomplir la seva última voluntat, es veurà pràcticament obligat a trobar el seu pare. Aquesta cadena de fets el traurà de la idíl·lica i estructurada Dinamarca natal i l’arrossegarà cap a un viatge fascinant que el canviarà per sempre.

Una història que en paraules de l’editor Francesc Gil Lluch té un to que bascula entre l’humor i la tendresa, una narració que posa la lupa sobre unes persones, convencionals o estrambòtiques segons com es miri, que ens agradaria que ens acompanyessin sempre.

Si en voleu saber més, divendres 23 de setembre a les 7 del vespre a la Biblioteca.

 

El xiquet i el poble perdut

La Fundació El Solà, de La Fatarella, dedicada a l’estudi, la conservació i la divulgació del patrimoni cultural de la comarca i la població on té la seu, ha publicat el llibre El xiquet i el poble perdut dins la seva col·lecció de llibres “Contes de terra i pedra”i el distribueix Ediciones del Serbal.

El xiquet i el poble perdut és una nova mostra del que ha suposat la Guerra Civil com a inspiració literària; en aquest cas es concreta a la Serra de la Fatarella i a la Batalla de l’Ebre. És una mica especial perquè els personatges que hi apareixen són reals, però novel·lats; són locals, però universals; transmeten unes vivències i uns sentiments personals, però compartits per qualsevol ésser humà.

El llibre l’ha escrit Pere Martí i Bertran, l’ha il·lustrat Joan Miró Oró i vé acompanyat per un peculiar joc de l’oca, l’Oca del poble perdut, va separat del llibre però el complementai el relaciona amb els fets succeits durant la Guerra Civil i les seves conseqüències a la Terra Alta. L’autora del joc i de l’apèndix històric és Remei Domènech Grau, és adequat per a alumnes de cicle superior de primària i per a alumnes de primer cicle d’ESO. Es tracta d’una nova manera d’estudiar història amb què, tot jugant, els nois i noies aprendran els esdeveniments que van succeir a la Fatarella, a Catalunya i a la resta del territori durant aquest període.

El proper divendres 16 de setembre es farà la presentació del llibre a la Biblioteca.

La Desmesurada vida de Ramon Llull

Fins el 20 de setembre podeu visitar a la Biblioteca l’exposició La Desmesurada vida de Ramon Llull, ja que 2015/2016 és l’Any Ramon Llull, per commemorar els 700 anys de la mort d’un dels escriptors i pensadors més destacats de l’Edat Mitjana. Al portal de l’Any Llull  podeu consultar totes les activitats previstes.

La de Ramon Llull va ser una biografia del tot singular i irrepetible. Cap als trenta anys va renunciar a una situació confortable a la cort de Mallorca, va abandonar la família i va canviar de vida per dedicar-se a escriure i a promoure la reforma universal. Volia reordenar el cristianisme i convertir els infidels. Amb aquest objectiu, va idear un sistema, que va anomenar Art, per trobar i argumentar la Veritat. Va cercar suports entre els governants europeus, va exposar el seu sistema a la universitat i va escriure centenars de llibres. També va fer diverses estades al nord d’Àfrica per disputar-hi amb savis musulmans, plantejant una forma de diàleg que el converteix en un precedent destacat del diàleg interreligiós actual.

Després de la seva mort, els seus lectors es van multiplicar, com també el seu ascendent com a pensador. Van sorgir grups de lul·listes en diversos països europeus, inclosos els països eslaus i Rússia. No hi ha hagut cap altre escriptor en llengua catalana que hagi exercit una influència durant tant de temps i en una extensió geogràfica tan àmplia com ell. S’han conservat, en biblioteques de tot el món, més d’un miler de manuscrits amb textos escrits per ell. Les seves obres van començar-se a imprimir ben aviat, i avui continua sent l’escriptor en llengua catalana que genera més bibliografia arreu del món.

L’exposició, produïda per la Institució de les Lletres Catalanes en col·laboració amb el Servei de Biblioteques del departament de Cultura i el Departament d’ensenyament, vol descobrir el personatge que hi ha darrere del nom de Ramon Llull, un personatge que encara té moltes coses a dir en ple segle XXI.