Jesús Ma. Tibau presenta novel·la

Ahir divendres l’escriptor de Cornudella Jesús Ma. Tibau va presentar la seva primera novel·la, El nostre pitjor enemic, de Cossetània edicions. La presentació va anar a càrrec de Pere Audí.

La història  és un retrat de les dificultats de comunicació, dels malentesos intergeneracionals, de la manca de tendresa i amor, de la baixa autoestima.

Un general exdictador d’un país inconcret és traslladat d’incògnit a una illa perduda en l’oceà. La seva vigilància s’encomana a un comandant de poca rellevància, un personatge perdedor, secundari, ple de sentiments de culpabilitat per un trauma familiar. La vida l’ha tractat malament, sempre havia tendit a abaixar els braços davant els revesos, i veu en aquesta missió la possibilitat de redimir-se. Però l’illa i el llast del passat esdevenen implacables.

Jesús Ma. Tibau és  natural de Cornudella de Montsant i tortosí per amor. Especialista en relats breus,  després d’onze llibres i set reculls de contes, com ara El vertigen del trapezista, Una sortida digna o El noi del costat del padrí, arriba la seva primera novel·la, amb què ha obtingut el XXXIII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre. Entre altres, també ha rebut el premi Marian Vayreda de Narrativa, l’accèssit al Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2016 i el Premi Blogs Catalunya pel seu blog «Tens un racó dalt del món», el qual dóna nom al programa de televisió que presenta a Canal 21 de les Terres de l’Ebre. El 2013 va ser guardonat amb el premi Mèrit de les Lletres Ebrenques a Amposta.

Més informació a jmtibau.blogspot.com.

Relats de viatge: L’Ebre, un riu que fa pujada

Ahir al vespre, el Centre Quim Soler ens va portar l’Arturo Gaya amb el seu darrer llibre, L’Ebre, un riu que fa pujada: de viatges, racons, històries i llegendes, editat per Angle editorial. La presentació la va fer Pere Audí, menbre del Centre Quim Soler i bon amic de la biblioteca.

El llibre està fer a la manera dels relats de viatge, és una invitació a visitar els espais, els racons, les vivències i les històries al voltant del riu Ebre. Com diu el mateix autor, “és la història de lo que puja i baixa pel riu, un llibre de viatges d’il·lusions”. En acabar, després de degustar un bon vi, l’Arturo ens va cantar una jota: acte rodó.

L’Ebre és el riu més cabalós de la península Ibèrica, creua set comunitats autònomes i al llarg de gairebé 1.000 km de longitud, el paisatge i les activitats humanes s’endrecen al voltant del seu curs, des de Cantàbria fins al Delta.

Conegut per formar part del grup musical Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Arturo Gaya fa en aquest llibre el recorregut invers, des de la desembocadura fins al naixement. Recupera històries i llegendes locals, rebusca entre els seus records personals i, sempre remuntant el riu, va descrivint paisatges, llocs i personatges, siguin actuals o desapareguts, com els fars del Delta, el vaixell Anita, el «barco del sabó», la plaça més bonica del món o la mòmia del Chantre.

· L’origen de la jota no és aragonès, sinó mediterrani. També va pujar Ebre amunt.

· El nom del riu prové d’Iber, besnét del patriarca Noè (el de la Bíblia), que va néixer al Delta.

· El pont penjant d’Amposta va ser totalment inspirat en el de Brooklyn a Nova York.

· Aragó té mar: comença a Mequinensa.

· Per què els flamencs són de color rosa?

· Fins on van arribar els víkings remuntant el riu? Un retrat físic i emocional, personalíssim, del riu que configura el paisatge de les comarques meridionals de Catalunya.

Un retrat físic i emocional, personalíssim, del riu que configura el paisatge de les comarques meridionals de Catalunya.

Malanyet, de Pere Audí, a la clausura de la 5a. temporada del Club de Lectura

‘Viquiprojecte Biblioteques’ a Bibliofalset

Tothom sap què és la Vikipèdia, l’enciclopèdia de contingut lliure en la qual tothom pot contribuir, participar, esmenar.
Doncs bé, des de la Biblioteca de Falset participem en el ‘Viquiprojecte Biblioteques’. I és que, en essència, la Viquipèdia i les Biblioteques persegueixen la mateixa missió: facilitar l’accés al coneixement.
El ‘Viquiprojecte Biblioteques’ és una iniciativa d’Amical Wikimedia que, juntament amb el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i d’altres xarxes bibliotecàries, vol apropar la Viquipèdia i els seus projectes germans a la ciutadania i els professionals de les biblioteques.
Es tracta d’un projecte gestionat conjuntament entre els bibliotecaris ui les bibliotecàries i els voluntaris d’Amical Wikimedia. Va començar el 2012 i ja hi ha més de 100 biblioteques actives a la Viquipèdia.

Des de la Biblioteca de Falset hem començat fent l’entrada a la Wikipèdia de “Josep Maria Gich”, “Pere Audí” i dijous passat (en el marc de les Jornades Culturals de l’IES Priorat) vàrem organitzar una gimcana fotogràfica, sota el nom “Wikipedia Takes Falset”, per tal d’enriquir l’arxiu d’imatges lliures del patrimoni de Falset a Wikimedia commons i que així puguin ser reutilitzades en d’altres projectes, com és el cas de la Viquipèdia.
Fruit d’aquesta gimcana, ara podeu trobar una imatge de Salvador Estrem i Fa a la seva entrada a la Viquipèdia (gràcies a la contribució del vikipedista Enric Aiguadé, d’Amical Wikimèdia) o bé trobar imatges de l’Aqüeducte de Cal Magriñà, de la Font de l’Amades, els rentadors o de l’Edifici del Banc Central, que fins ara no tenien cap imatge en la Llista de monuments de Falset.

El #Priorat escenari de la ficció literaria

Us proposem visitar la nostra comarca a través de la lectura de tres històries on els pobles i la gent del Priorat en són els protagonistes.
Marges de Roger Vilà .- Ed. Barcino
Una novel·la sobre el retorn. Un cant al Priorat, al seu paisatge i a la seva gent. En Menna, el protagonista de Marges, té quaranta anys i viu un moment de crisi existencial. És per això que ha decidit passar tot el mes de juliol al Priorat, al poble de Margalef, d’on és originari el seu pare. L’excusa és estudiar els marges de pedra seca que parcel·len el petit país. Però, més enllà d’això, en Menna, profundament identificat amb aquest paisatge i acompanyat d’algunes de les figures que el poblen, aconseguirà travessar amb èxit aquest pas delicat de la seva existència.

Malanyet de Pere Audí.-  Ed. 1984
Malanyet és el nom d’una barriada popular de Falset… Pere Audí Ferrer ens trasllada a la vida de principi del segle XX a la comarca del Priorat. Hi són tots: carlins, lligaires, anarquistes, el sometent, la guàrdia civil, jornalers, minyones, capellans i agitadors de tota mena. Cada capítol té el nom d’un personatge protagonista i, a través dels seus ulls, veiem el que passava dia a dia. La majoria de les històries són fets documentats, tot i que la posada en escena és inventada. La vida social, les peripècies polítiques i la seva relació amb el que passava al món s’expliquen amb una ironia molt pròpia de la gent senzilla que pren distància del drama de la seva vida i fa del viure el moment l’única manera de no amargar-se.

Un estiu al Priorat, de Pilar Garriga.-  Ed.Onix Editor
La novel·la Un estiu al Priorat té com a protagonista en Martí, un noi adolescent que viu amb la seva mare, la Clàudia. Un dia que la Clàudia fa endreça a casa, en Martí i la seva bona amiga Mont, una noia amb un caràcter més decidit i aventurer que el d’en Martí, fan una descoberta que trasbalsarà la tranquil•la rutina de la família: troben un poema perdut entre els apunts universitaris. El poema està dedicat a la Clàudia, un any abans que nasqués en Martí. Aquí comença la història: en Martí, a la recerca d’un pare que no ha conegut mai i que, d’altra banda, tampoc ha trobat a faltar fins ara. La indagació el portarà al cor del Priorat, fins a una masia solitària, envoltada de ceps, oliveres i vells ametllers. Serà un viatge a les arrels familiars paternes, on en Martí es trobarà amb uns avis que no hauria pensat mai que arribaria a conèixer. En Martí viurà l’aventura més tendra de la seva vida.
Amb Un estiu al Priorat coneixerem una terra que d’entrada sembla resseca i solitària, que ho és, però que et sorprèn amb esclats de colors i aromes inoblidables i que et porta a descobrir racons d’una bellesa molt especial.
Tots tres els trobareu a la Biblioteca !

Històries del Malanyet

Encetem nova temporada al Bloc amb una bona notícia! Un dels nostres usuaris, mestre, historiador i bon amic Pere Audí, acaba de publicar el seu primer llibre de ficció. I aixó no és tot, el llibre parla del barri del Malanyet, que es troba ben a propet nostre… que de ficció ambientada a la comarca, n’hi ha ben poca!
L’obra està editada a Edicions de 1984, i acaba de sortir aquests dies. Si voleu saber de què tracta, en Pere ens en fa cinc cèntims al seu bloc:
“El Malanyet és un barri de Falset i el llibre parla de com es vivia, patia, treballava, lluitava… cap al finals de la dècada de 1910 al Priorat. Bé, al Priorat i, pel que sé, a molts altres llocs. Com explica l’editor, “hi són tots: carlins, lligaires, anarquistes, el sometent, la guàrdia civil, jornalers, minyones, capellans i agitadors de tota mena.” I hi són tots perquè és el conjunt el que ens ho explica. Si la realitat és polièdrica, un intent d’explicar-la també ho ha d’ésser. I l’explicació es fa en un to que pretén ser fresc, distès, irònic en ocasions, amb certa dosi d’humor. Bé, si més no és el que he intentat. Si ho he aconseguit o no, això és una cosa que heu de decidir vosaltres. I per acabar, només dir-vos que vaig xalar de veritat escrivint-lo. Podeu pensar que és un tòpic. Bé, sou lliures de pensar el que vulgueu, evidentment, però només tinc ganes de tenir una inspiració com aquella per tornar a passar-m’ho tan bé com m’ho vaig passar aquells mesos d’estiu escrivint Malanyet.”
Des d’aquí li desitgem molta sort i esperem tenir el llibre a la Biblioteca ben aviat perquè tothom en pugui gaudir!