Priorat en persona #10anys

Priorat en Persona és una iniciativa del Centre Quim Soler, la literatura i el vi, que s’enceta a la tardor del 2009 i es desenvolupa en edicions biennals amb dues parts: l’anada i la tornada. Enguany en farà deu, del primer, i per aixó el dia 1 de juny fes farà el primer acte de celebració dels 10 anys del Priorat en Persona (PeP), el  projecte més ambiciós de Centre i el que, a poc a poc, va confegint un corpus d’escriptura sobre el Priorat. Així doncs dissabte es farà una activitat al mati amb la canalla que vulgui participar a un taller d’escriptura i il·lustració que els autors s’han prestat a fer. Han ajudat de manera generosa i imprescindible per poder-ho fer possible, unes quantes mestres jubilades (i alguna que no) sòcies o vinculades al CQS.

No us ho perdeu!

 

 

De Mots i de Vins, amb David Vila

De vins i de mots és una conferència pensada per maridar la llengua i la literatura amb el vi. A través de contes, ens endinsem en el món del vi per descobrir-ne el lèxic genuí i un bon feix de curiositats lingüístiques. Amb el  dinamitzador lingüístic, escriptor i rapsode David Vila. #lletresivins #BibliotequesambDo #vi #cultura

Els dijous del Club: Els estranys, de Raül Garrigasait

Els estranys és una novel·la que ens ha costat llegir. Es mou entre l’humor i la tragèdia, plena de música, de personatges excèntrics i d’escenes d’una plasticitat extraordinària. Amb un estil que toca tots els registres, alternant el present i el passat, el llibre ens fa viatjar al centre de l’estranyesa que cadascú de nosaltres porta dins.

L’any 1837, en plena guerra carlina, en un moment en què xoquen amb violència el passat i el futur, un jove prussià travessa els Pirineus per lluitar a favor de l’Ordre, però un malentès el deixa encallat en una ciutat ruïnosa i desconcertant. Amb el pas dels dies la seva estupefacció no fa més que créixer, fins que se li converteix en una companyia persistent, en l’única manera que li queda de mirar-se el món. L’amistat, la família, la religió, la política: en aquest lloc tot s’acaba capgirant, o transfigurant, o destarotant.

“Crec que Raül Garrigasait aprofita per fer-se l’estrany, ell. Munta un artefacte literari meritori. Excel·leix en la música de la fraseologia. S’empesca metàfores extraordinàries. Capicula realitat i ficció amb naturalitat. Tot sigui per fer d’estranger a la seva estimada, salvatge Solsona. Un intent reeixit, el de mirar d’entendre la terra on va treure el nas, que s’ha d’aplaudir.” Adrià Pujol a La Llança.

L’autor , Raül Garrigasait (Solsona 1979) és un filòleg clàssic, escriptor, traductor i editor català i amb aquest llibre va guanyar el 2017 el Premi Llibreter i el Premi Omnium millor novel·la en llengua catalana. Ha estat un dels escriptors del Priorat en Persona de la passada edició que organitza el Centre Quim Soler.

 

L’estiu a la rereguarda de la Batalla de l’Ebre: 80 anys dels bombardejos al Priorat

Aquest estiu fa 80 anys que va començar la batalla de l’Ebre i que l’exèrcit franquista va bombar­dejar diver­ses poblacions del Priorat. Per això, No Jubilem la memòria, l’Arxiu Comarcal i la Biblioteca Salvador Estrem i Fa de Falset hem organitzat una colla d’activitats que hem titulat “L’estiu a la rereguarda de la batalla de l’Ebre: 80 anys dels bombardejos al Priorat”.

Exposició “Bombes al Priorat”

• Del 25 de juliol a l’11 de setembre a l’Absis del Castell de Falset, oberta divendres i dissabte de 18-20h
  

 

Visites de memòria històrica al Priorat. *

• 29 de Juliol: Bombardeig de Falset. Punt de trobada: Castell de Falset.
• 2 d’Agost: Chabola Valeyi interpretació de la cançó dedicada al brigadista John Cookson que ha fet el grup musical Fireplace. Punt de trobada: Estació de Marçà-Falset.
• 9 d’Agost: Cementiri dels Guiamets i Hospital Vila Enriqueta. Punt de trobada: Cementiri dels Guiamets.
• 30 d’Agost: Cova-hospital de Santa Llúciade La Bisbal de Falset. Punt de trobada: molí de davant la Cooperativa.
• 2 de Setembre: Observatori de l’Exèrcit de l’Ebrede La Figuera i actuació musical del grup Faves Tendres (organitzat amb el centre Quim Soler). Punt de trobada: davant de l’escola de La Figuera.
• 6 de Setembre: cementiri de La Torre de Fontaubella i Túnel de l’Argentera. Punt de trobada: Estació de Pradell.
• 9 de Setembre: Bombardeig de Falset. Punt de trobada: Castell de Falset.

– Totes les visites comencen a les set de la tarda.

– Inscripcions a la Biblioteca o al telèfon 977 830 301 o per correu electrònic a
biblioteca@falset.org                – Places limitades.

Vermut literari: August Gil Matamala. Al principi de tot hi ha la guerra

El Centre Quim Soler la literatura i el vi i el Casal Carrasclet  porten a la biblioteca la presentació en format de vermut del llibre August Gil Matamala. Al principi de tot hi ha la guerra, de David Fernàndez i Anna Gabriel Sabaté, editat per Sembra llibres.

En aquesta biografia els autors estiren del fil roig de l’itinerari vital d’August Gil Matamala per explicar-nos el relat de l’esquerra social d’aquest país. Fill d’un mestre represaliat per la dictadura, va créixer a la Barcelona de la postguerra i va començar la militància en la universitat dels anys cinquanta. De seguida va iniciar una llarga trajectòria que el va convertir en l’advocat de referència de l’activisme a Catalunya.

Des de la defensa del moviment obrer durant i després del franquisme passant per la dels independentistes empresonats en la ràtzia olímpica del 1992, el recorregut vital de l’August ens ajuda a posar llum sobre la història que mai s’explica: la història dels de baix.

En dies històrics com els que estem vivint, ens semblen necessaris llibres com aquests per entendre d’on venim, saber on som i perquè, i enfrontar els reptes majúsculs que encarem.

Aquest llibre explica la història d’una persona -un lluitador infatigable i insubornable-, però també una part de la història del nostre país, particularment dels que normalment en són menys protagonistes, les classes populars.

Antoni Soy, La Directa

La recerca del flamenc : tertúlia amb Joan Todó i Sebastià Portell

Labreu edicions i el Centre Quim Soler van portar ahir a la biblioteca els escriptors Joan Todó i Sebastià Portell (va disculpar la seva absència Jaume C. Pons Alorda) per presentar un llibre de contes creat per aquest “triange literari”: La recerca del flamenc, gestat a les terres del Delta de l’Ebre la passada primavera.

La recerca del flamenc són “tres contes inquietants on la bellesa estètica es transmuta en una veritat punyent i els personatges tenen a tocar la clau que els pot canviar el destí.

En la seqüència de tres intimitats, tres temperaments reinterpretats, en una localització banyada per la mateixa llum, hi esclataran: una dona desenganyada de l’amor i les relíquies del passat, que es refugia en una casa rural aïllada i idíl∙lica per oblidar Nova York; un narrador que va teixint un tapís ple a vessar de correspondències, amb una escena il∙luminadora, la doble mort d’en Delta, el jove obsessionat en culminar el conte definitiu; i finalment un venedor d’enciclopèdies que mira d’ʹencarrilar la seva vida i desvia els cops de l’edat i la desgràcia amb orgull i tossuderia.

Un triangle literari inesperat i imprevisible, al punt just de maduració, més proper al rosa dels cels d’albarà que a les pluges d’estels que els convocava i unia.”

Joan Todó (La Sénia, 1977) és escriptor. Ha publicat dos llibres de poesia, Los fòssils (al ras) (2007) i El fàstic que us cega (2012), un llibre de contes, A butxacades(2011) i una novel·la, L’horitzó primer (2013), parcialment escrita a Croàcia, a banda d’un relat llarg, “El final del món”, dins La recerca del flamenc (2015), totalment escrit al Delta de l’Ebre.

Sebastià Portell (Ses Salines, 1992) Escriptor i dramaturg apassionat per les identitats sexuals i de gènere, els universos kitsch i la postmodernitat. Es donà a conèixer en l’àmbit de la narrativa amb el recull de relats Maracaibo (2014) i ha anat a La recerca del flamenc(2015), amb Jaume C. Pons Alorda i Joan Todó.
És autor d’Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors(2016), una biografia en forma d’entrevista entorn de la vida i l’obra de l’escriptora de Santanyí, i de les peces teatrals Entre tu i jo, gris (2010), La mort de na Margalida (2012), Un torrent que era la mar (2013, Premi Ciutat de Badalona de Teatre), la dramatúrgia del recital Com elles (2014), el monòleg La plaga (2014), o el musical L’endemà de Fedra (2015), amb el compositor Víctor Ferragut. Somriu molt, escriu el que calla.

Jaume C. Pons Alorda (Caimari, Mallorca, 1984) ha publicat molts llibres, sobretot poesia, i és ara, amb aquesta trilogia, que el destí anhelat per als seus tres títols més importants (Els estris de la llum, Cilici i Carn vol dir desaparicions) s’acompleix: aparèixer en un únic volum, finalment. Esperen Cala foc als ossos i Era, dos llibres que confirmaran la grandesa i maduresa d’aquest poeta prolífic que, no ho podia haver fet ningú més, ha traduït, entre altres, totes les Fulles d’herba de Walt Whitman (Premi Cavall Verd Rafael Jaume de Traducció Poètica i Premi de la Crítica Serra d’Or). Ha publicat, també, narrativa, essent el seu darrer llibre Apocalipsi Uuuuuuuaaaaaaa, diari de rodatge de la pel•lícula Història de la meva mort d’Albert Serra.

Us deixem aquí una entrevista molt interessant als autors al setmanari digital LLavor Cultural.

 

Biblioteques amb DO: Petites històries de banquets

Avui divendres la biblioteca de Falset i de la mà del Centre Quim Soler, la presentació del llibre de Godall edicions, Petites històries de banquets, de Marta Gómez Mata i Fèlix Rabal.

Tercera entrega de la col·lecció de narratives de Godall Edicions, Petites històries de banquets  és un llibre de caràcter divulgatiu que pretèn instar el lector a exercitar la capacitat d’abstracció per mitjà, sempre, d’un fil conductor: el de la relació entre els banquets com a acte social, la filosofia i el vi.

“En un principi van ser l’aire, el sol i la terra. D’ells va sortir la vinya. Després va ser l’home, que del raïm va crear el vi. I el vi va encendre la flama i va convocar els homes al seu voltant. I així va sorgir el banquet: un ritual que trena vincles i allibera la paraula.
Aquest llibre proposa un recorregut per alguns banquets famosos que, de Plató a El somni del Celler de Can Roca i del Sant Sopar al banquet descrit per Karen Blixen, tenen un lloc central en moltes obres de la pintura, la literatura, la filosofia i el cinema occidentals.
Banquets sagrats, filosòfics, surrealistes, agosarats, luxosos, paròdics, sobris o impossibles. Coincidències, conjuncions, nombres de comensals que, per atzar o no, es repeteixen, frases que retornen una vegada i una altra.
«In vino veritas», diu l’antiga sentència, i amb ella l’itinerari proposat és una finestra al món dels banquets com a escenaris de convivència i coneixement.
Aquest és un llibre que ens recorda que darrere de la situació quotidiana d’obrir una ampolla de vi i fer una llarga sobretaula amb amics, hi ha la litúrgia mediterrània i ancestral d’acostar-nos a la comunitat i atansar-nos una mica, potser, a la veritat que el vi il·lumina.”

Relats de viatge: L’Ebre, un riu que fa pujada

Ahir al vespre, el Centre Quim Soler ens va portar l’Arturo Gaya amb el seu darrer llibre, L’Ebre, un riu que fa pujada: de viatges, racons, històries i llegendes, editat per Angle editorial. La presentació la va fer Pere Audí, menbre del Centre Quim Soler i bon amic de la biblioteca.

El llibre està fer a la manera dels relats de viatge, és una invitació a visitar els espais, els racons, les vivències i les històries al voltant del riu Ebre. Com diu el mateix autor, “és la història de lo que puja i baixa pel riu, un llibre de viatges d’il·lusions”. En acabar, després de degustar un bon vi, l’Arturo ens va cantar una jota: acte rodó.

L’Ebre és el riu més cabalós de la península Ibèrica, creua set comunitats autònomes i al llarg de gairebé 1.000 km de longitud, el paisatge i les activitats humanes s’endrecen al voltant del seu curs, des de Cantàbria fins al Delta.

Conegut per formar part del grup musical Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Arturo Gaya fa en aquest llibre el recorregut invers, des de la desembocadura fins al naixement. Recupera històries i llegendes locals, rebusca entre els seus records personals i, sempre remuntant el riu, va descrivint paisatges, llocs i personatges, siguin actuals o desapareguts, com els fars del Delta, el vaixell Anita, el «barco del sabó», la plaça més bonica del món o la mòmia del Chantre.

· L’origen de la jota no és aragonès, sinó mediterrani. També va pujar Ebre amunt.

· El nom del riu prové d’Iber, besnét del patriarca Noè (el de la Bíblia), que va néixer al Delta.

· El pont penjant d’Amposta va ser totalment inspirat en el de Brooklyn a Nova York.

· Aragó té mar: comença a Mequinensa.

· Per què els flamencs són de color rosa?

· Fins on van arribar els víkings remuntant el riu? Un retrat físic i emocional, personalíssim, del riu que configura el paisatge de les comarques meridionals de Catalunya.

Un retrat físic i emocional, personalíssim, del riu que configura el paisatge de les comarques meridionals de Catalunya.

L´altre costat del mirall d’Iñaki Rubio, de la mà del CQS

El Centre Quim Soler la literatura i el vi enceta la temporada de tardor a  la biblioteca amb  l’escriptor Iñaki Rubio,  presentant el llibre l’Altre costat del mirall.

Els protagonistes dels contes de L’altre costat del mirall són personatges aparentment normals amb qui qualsevol de nosaltres pot sentir-se identificat: estudiants, treballadors, pares, mares, fills, pediatres o banquers són els habitants que pul·lulen per les pàgines d’aquest llibre com pels carrers de qualsevol ciutat. I les seves vides quotidianes, les seves històries predefinides, que parteixen d’un plantejament gairebé costumista, es veuen trencades per l’aparició d’elements fantàstics i humorístics que ens indiquen les múltiples fissures de la realitat per on podem evadir-nos de la rutina, dels maldecaps i de les crisis.

El crític Ricard Ruiz Garzón (Time Out) ens dóna  3 raons per llegir L’altre costat del mirall:

“1. L’altre: Lluís Carol
En els quinze contes d’aquest llibre, Premi Recull de Narració Joaquim Ruyra, l’andorrà de Barcelona Iñaki Rubio es transforma en Lluís Carol, transsumpte de Lewis Carroll, transsumpte d’un Calders que jugués a escriure sobre mil Alícies. En el seu joc de miralls, constant, ens parla de mòbils impossibles, GPS vius, ordinadors rebels, assassins d’escriptors oulipians i reflexos eròtics i oceànics. I el resultat, esclar, és el doble… de bo.

2. El costat: andorrà
Que en un bon recull de contes la majoria transcorrin a Andorra, de la Massana al Pont de París i de la frontera a uns grans magatzems, és també creuar un mirall. Si els contes, a més, transcendeixen el costumisme per endinsar-se en les fronteres de l’humor i la fantasia, ja no hi ha dubte: la força de Rubio ve del territori. Ha escrit unes ‘Cròniques de l’Andorra oculta’.

3. El mirall: fantàstic
No és, però, el primer cop que Rubio explora límits. Té una web de contes breus, ha jugat amb el conte i la novel·la (també aquest recull pica l’ull als ‘fix-up’), és actiu a les xarxes, es considera humanista i treballa de professor… Podria dir-se que és un cronopi que mereix fama, que és metaliterari sense voler aparentar, que frisa per la llibertat deformada i plaent de l’altra banda del fet creatiu. Creueu-hi amb ell: en tornareu diferents.”

El llibre va guanyar el L Premi Recvll de Narració “Joaquim Ruyra”, 2014.

Iñaki Rubio és humanista de vocació i de formació, viu a Andorra, on es dedica a la docència i a la divulgació cultural. És membre fundador del Col·lectiu Portella. A més d’haver publicat relats en diverses antologies i de guanyar premis de narrativa breu, ha publicat Trencadís. L’últim llibre de Frederic Picàbia (2011), volum on explora els límits entre els contes i la novel·la. És col·laborador del Diari d’Andorra i de Ràdio Nacional d’Andorra, i autor del blog «La vida en contes»

El Cas Pujol: reflexions sobre el terreny, de Toni Sala

Tal i com ja es pot llegir a la Wikipèdia, “Es coneix com a cas Pujol el procés judicial que se segueix contra Jordi Pujol pels diners que presumptament va dipositar en paradisos fiscals, procedents d’una herència no declarada del seu progenitor, Florenci Pujol. Si bé es xifra aquesta quantitat entre els 5 i els 8 milions d’euros, el cas continua obert i centrat en la figura del seu fill, Oleguer Pujol, per blanqueig de capitals.”
De la mà del Centre Quim Soler i el Casal Carrasclet, Toni Sala  presenta avui  a la Biblioteca el llibre que ha escrit sobre el ja cèlebre Cas Pujol i que ha editat L’Altra Editorial.
“El cas Pujol va esclatar el 25 de juliol del 2014, quan l’expresident de la Generalitat va confessar que des de feia dècades la seva família tenia una fortuna a Andorra per la qual no havia tributat mai. Quatre dies després, Toni Sala va penjar al seu bloc la primera d’una sèrie d’actualitzacions ocasionals en què s’enfrontava a la notícia i es plantejava algunes de les implicacions més greus que se’n deriven. Aquest volum, que recull i completa totes les actualitzacions que Sala va escriure durant un parell de mesos, és una reflexió obligada sobre el poder i la cultura, sobre les impostures de la política i sobre la realitat i els miratges del país. Una invitació urgent a compartir la intel·ligència i a exercir-la, amb lucidesa, des del coratge de l’honestedat”

Toni Sala va néixer a Sant Feliu de Guíxols l’any 1969. La seva obra inclou gèneres literaris molt diferents. Entre els seus llibres hi ha la Petita crònica d’un professor a secundària (2001) i els assaigs de Notes sobre literatura (2012). Amb la novel·la Els nois (2014) va inaugurar el catàleg de L’Altra Editorial. Entre el 2003 i el 2012 va col·laborar a El Punt i El Punt Avui.
Toni Sala té certa relació amb el Priorat gràcies al Centre Quim Soler, al que Sala qualifica com «una de les meravelles d’aquesta comarca». L’escriptor va participar en l’edició 2011-2012 de Priorat en Persona, organitzat per aquesta associació cultural amb seu al Molar, per a la qual només té bones paraules: «em van convidar a participar i vaig quedar impressionat i enamorat de les persones i el lloc».