Tag Archives: Centre Quim Soler

La recerca del flamenc : tertúlia amb Joan Todó i Sebastià Portell

larecercadelflamenc-mitjanaLabreu edicions i el Centre Quim Soler van portar ahir a la biblioteca els escriptors Joan Todó i Sebastià Portell (va disculpar la seva absència Jaume C. Pons Alorda) per presentar un llibre de contes creat per aquest “triange literari”: La recerca del flamenc, gestat a les terres del Delta de l’Ebre la passada primavera.

La recerca del flamenc són “tres contes inquietants on la bellesa estètica es transmuta en una veritat punyent i els personatges tenen a tocar la clau que els pot canviar el destí.

En la seqüència de tres intimitats, tres temperaments reinterpretats, en una localització banyada per la mateixa llum, hi esclataran: una dona desenganyada de l’amor i les relíquies del passat, que es refugia en una casa rural aïllada i idíl∙lica per oblidar Nova York; un narrador que va teixint un tapís ple a vessar de correspondències, amb una escena il∙luminadora, la doble mort d’en Delta, el jove obsessionat en culminar el conte definitiu; i finalment un venedor d’enciclopèdies que mira d’ʹencarrilar la seva vida i desvia els cops de l’edat i la desgràcia amb orgull i tossuderia.

Un triangle literari inesperat i imprevisible, al punt just de maduració, més proper al rosa dels cels d’albarà que a les pluges d’estels que els convocava i unia.”

Joan Todó (La Sénia, 1977) és escriptor. Ha publicat dos llibres de poesia, Los fòssils (al ras) (2007) i El fàstic que us cega (2012), un llibre de contes, A butxacades(2011) i una novel·la, L’horitzó primer (2013), parcialment escrita a Croàcia, a banda d’un relat llarg, “El final del món”, dins La recerca del flamenc (2015), totalment escrit al Delta de l’Ebre.

Sebastià Portell (Ses Salines, 1992) Escriptor i dramaturg apassionat per les identitats sexuals i de gènere, els universos kitsch i la postmodernitat. Es donà a conèixer en l’àmbit de la narrativa amb el recull de relats Maracaibo (2014) i ha anat a La recerca del flamenc(2015), amb Jaume C. Pons Alorda i Joan Todó.
És autor d’Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors(2016), una biografia en forma d’entrevista entorn de la vida i l’obra de l’escriptora de Santanyí, i de les peces teatrals Entre tu i jo, gris (2010), La mort de na Margalida (2012), Un torrent que era la mar (2013, Premi Ciutat de Badalona de Teatre), la dramatúrgia del recital Com elles (2014), el monòleg La plaga (2014), o el musical L’endemà de Fedra (2015), amb el compositor Víctor Ferragut. Somriu molt, escriu el que calla.

Jaume C. Pons Alorda (Caimari, Mallorca, 1984) ha publicat molts llibres, sobretot poesia, i és ara, amb aquesta trilogia, que el destí anhelat per als seus tres títols més importants (Els estris de la llum, Cilici i Carn vol dir desaparicions) s’acompleix: aparèixer en un únic volum, finalment. Esperen Cala foc als ossos i Era, dos llibres que confirmaran la grandesa i maduresa d’aquest poeta prolífic que, no ho podia haver fet ningú més, ha traduït, entre altres, totes les Fulles d’herba de Walt Whitman (Premi Cavall Verd Rafael Jaume de Traducció Poètica i Premi de la Crítica Serra d’Or). Ha publicat, també, narrativa, essent el seu darrer llibre Apocalipsi Uuuuuuuaaaaaaa, diari de rodatge de la pel•lícula Història de la meva mort d’Albert Serra.

Us deixem aquí una entrevista molt interessant als autors al setmanari digital LLavor Cultural.

 

Anuncis

Biblioteques amb DO: Petites històries de banquets

Avui divendres la biblioteca de Falset i de la mà del Centre Quim Soler, la presentació del llibre de Godall edicions, Petites històries de banquets, de Marta Gómez Mata i Fèlix Rabal.

BanquetsTercera entrega de la col·lecció de narratives de Godall Edicions, Petites històries de banquets  és un llibre de caràcter divulgatiu que pretèn instar el lector a exercitar la capacitat d’abstracció per mitjà, sempre, d’un fil conductor: el de la relació entre els banquets com a acte social, la filosofia i el vi.

“En un principi van ser l’aire, el sol i la terra. D’ells va sortir la vinya. Després va ser l’home, que del raïm va crear el vi. I el vi va encendre la flama i va convocar els homes al seu voltant. I així va sorgir el banquet: un ritual que trena vincles i allibera la paraula.
Aquest llibre proposa un recorregut per alguns banquets famosos que, de Plató a El somni del Celler de Can Roca i del Sant Sopar al banquet descrit per Karen Blixen, tenen un lloc central en moltes obres de la pintura, la literatura, la filosofia i el cinema occidentals.
Banquets sagrats, filosòfics, surrealistes, agosarats, luxosos, paròdics, sobris o impossibles. Coincidències, conjuncions, nombres de comensals que, per atzar o no, es repeteixen, frases que retornen una vegada i una altra.
«In vino veritas», diu l’antiga sentència, i amb ella l’itinerari proposat és una finestra al món dels banquets com a escenaris de convivència i coneixement.
Aquest és un llibre que ens recorda que darrere de la situació quotidiana d’obrir una ampolla de vi i fer una llarga sobretaula amb amics, hi ha la litúrgia mediterrània i ancestral d’acostar-nos a la comunitat i atansar-nos una mica, potser, a la veritat que el vi il·lumina.”

Relats de viatge: L’Ebre, un riu que fa pujada

1-Lebre-un-riu-que-fa-pujada-620x350Ahir al vespre, el Centre Quim Soler ens va portar l’Arturo Gaya amb el seu darrer llibre, L’Ebre, un riu que fa pujada: de viatges, racons, històries i llegendes, editat per Angle editorial. La presentació la va fer Pere Audí, menbre del Centre Quim Soler i bon amic de la biblioteca.

El llibre està fer a la manera dels relats de viatge, és una invitació a visitar els espais, els racons, les vivències i les històries al voltant del riu Ebre. Com diu el mateix autor, “és la història de lo que puja i baixa pel riu, un llibre de viatges d’il·lusions”. En acabar, després de degustar un bon vi, l’Arturo ens va cantar una jota: acte rodó.

L’Ebre és el riu més cabalós de la península Ibèrica, creua set comunitats autònomes i al llarg de gairebé 1.000 km de longitud, el paisatge i les activitats humanes s’endrecen al voltant del seu curs, des de Cantàbria fins al Delta.

Conegut per formar part del grup musical Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Arturo Gaya fa en aquest llibre el recorregut invers, des de la desembocadura fins al naixement. Recupera històries i llegendes locals, rebusca entre els seus records personals i, sempre remuntant el riu, va descrivint paisatges, llocs i personatges, siguin actuals o desapareguts, com els fars del Delta, el vaixell Anita, el «barco del sabó», la plaça més bonica del món o la mòmia del Chantre.

· L’origen de la jota no és aragonès, sinó mediterrani. També va pujar Ebre amunt.

· El nom del riu prové d’Iber, besnét del patriarca Noè (el de la Bíblia), que va néixer al Delta.

· El pont penjant d’Amposta va ser totalment inspirat en el de Brooklyn a Nova York.

· Aragó té mar: comença a Mequinensa.

· Per què els flamencs són de color rosa?

· Fins on van arribar els víkings remuntant el riu? Un retrat físic i emocional, personalíssim, del riu que configura el paisatge de les comarques meridionals de Catalunya.

Un retrat físic i emocional, personalíssim, del riu que configura el paisatge de les comarques meridionals de Catalunya.

L´altre costat del mirall d’Iñaki Rubio, de la mà del CQS

11181783_1036057483091877_935730007932523990_nEl Centre Quim Soler la literatura i el vi enceta la temporada de tardor a  la biblioteca amb  l’escriptor Iñaki Rubio,  presentant el llibre l’Altre costat del mirall.

Els protagonistes dels contes de L’altre costat del mirall són personatges aparentment normals amb qui qualsevol de nosaltres pot sentir-se identificat: estudiants, treballadors, pares, mares, fills, pediatres o banquers són els habitants que pul·lulen per les pàgines d’aquest llibre com pels carrers de qualsevol ciutat. I les seves vides quotidianes, les seves històries predefinides, que parteixen d’un plantejament gairebé costumista, es veuen trencades per l’aparició d’elements fantàstics i humorístics que ens indiquen les múltiples fissures de la realitat per on podem evadir-nos de la rutina, dels maldecaps i de les crisis.

3802_L.ALTRE COSTAT DEL MIRALLEl crític Ricard Ruiz Garzón (Time Out) ens dóna  3 raons per llegir L’altre costat del mirall:

“1. L’altre: Lluís Carol
En els quinze contes d’aquest llibre, Premi Recull de Narració Joaquim Ruyra, l’andorrà de Barcelona Iñaki Rubio es transforma en Lluís Carol, transsumpte de Lewis Carroll, transsumpte d’un Calders que jugués a escriure sobre mil Alícies. En el seu joc de miralls, constant, ens parla de mòbils impossibles, GPS vius, ordinadors rebels, assassins d’escriptors oulipians i reflexos eròtics i oceànics. I el resultat, esclar, és el doble… de bo.

2. El costat: andorrà
Que en un bon recull de contes la majoria transcorrin a Andorra, de la Massana al Pont de París i de la frontera a uns grans magatzems, és també creuar un mirall. Si els contes, a més, transcendeixen el costumisme per endinsar-se en les fronteres de l’humor i la fantasia, ja no hi ha dubte: la força de Rubio ve del territori. Ha escrit unes ‘Cròniques de l’Andorra oculta’.

3. El mirall: fantàstic
No és, però, el primer cop que Rubio explora límits. Té una web de contes breus, ha jugat amb el conte i la novel·la (també aquest recull pica l’ull als ‘fix-up’), és actiu a les xarxes, es considera humanista i treballa de professor… Podria dir-se que és un cronopi que mereix fama, que és metaliterari sense voler aparentar, que frisa per la llibertat deformada i plaent de l’altra banda del fet creatiu. Creueu-hi amb ell: en tornareu diferents.”

El llibre va guanyar el L Premi Recvll de Narració “Joaquim Ruyra”, 2014.

Iñaki Rubio és humanista de vocació i de formació, viu a Andorra, on es dedica a la docència i a la divulgació cultural. És membre fundador del Col·lectiu Portella. A més d’haver publicat relats en diverses antologies i de guanyar premis de narrativa breu, ha publicat Trencadís. L’últim llibre de Frederic Picàbia (2011), volum on explora els límits entre els contes i la novel·la. És col·laborador del Diari d’Andorra i de Ràdio Nacional d’Andorra, i autor del blog «La vida en contes»

El Cas Pujol: reflexions sobre el terreny, de Toni Sala

01-elcas-pujol-toni-salaTal i com ja es pot llegir a la Wikipèdia, “Es coneix com a cas Pujol el procés judicial que se segueix contra Jordi Pujol pels diners que presumptament va dipositar en paradisos fiscals, procedents d’una herència no declarada del seu progenitor, Florenci Pujol. Si bé es xifra aquesta quantitat entre els 5 i els 8 milions d’euros, el cas continua obert i centrat en la figura del seu fill, Oleguer Pujol, per blanqueig de capitals.”
De la mà del Centre Quim Soler i el Casal Carrasclet, Toni Sala  presenta avui  a la Biblioteca el llibre que ha escrit sobre el ja cèlebre Cas Pujol i que ha editat L’Altra Editorial.
“El cas Pujol va esclatar el 25 de juliol del 2014, quan l’expresident de la Generalitat va confessar que des de feia dècades la seva família tenia una fortuna a Andorra per la qual no havia tributat mai. Quatre dies després, Toni Sala va penjar al seu bloc la primera d’una sèrie d’actualitzacions ocasionals en què s’enfrontava a la notícia i es plantejava algunes de les implicacions més greus que se’n deriven. Aquest volum, que recull i completa totes les actualitzacions que Sala va escriure durant un parell de mesos, és una reflexió obligada sobre el poder i la cultura, sobre les impostures de la política i sobre la realitat i els miratges del país. Una invitació urgent a compartir la intel·ligència i a exercir-la, amb lucidesa, des del coratge de l’honestedat”

576_1433975712Toni-sala-agost-2011_576pxToni Sala va néixer a Sant Feliu de Guíxols l’any 1969. La seva obra inclou gèneres literaris molt diferents. Entre els seus llibres hi ha la Petita crònica d’un professor a secundària (2001) i els assaigs de Notes sobre literatura (2012). Amb la novel·la Els nois (2014) va inaugurar el catàleg de L’Altra Editorial. Entre el 2003 i el 2012 va col·laborar a El Punt i El Punt Avui.
Toni Sala té certa relació amb el Priorat gràcies al Centre Quim Soler, al que Sala qualifica com «una de les meravelles d’aquesta comarca». L’escriptor va participar en l’edició 2011-2012 de Priorat en Persona, organitzat per aquesta associació cultural amb seu al Molar, per a la qual només té bones paraules: «em van convidar a participar i vaig quedar impressionat i enamorat de les persones i el lloc».

Divendres 12 de juny, El Cas Pujol de Toni Sala

cas pujol

Arcadi Oliveres a Bibliofalset

arcadoliveras

Els Divendres de lletres i vins: Roser Vernet

roserRoser Vernet és una persona molt activa i coneguda a la comarca del Priorat. Coordinadora de l’associació PRIORITAT  (l’entitat  del Priorat que impulsa la candidatura de la comarca a Paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània, patrimoni mundial), activista cultural, la podeu trobar al poble de el Molar on regenta la casa rural El Perxe, des d’on treballa per preservar el llegat i la memòria de l’escriptor Quim Soler mitjançant l’associació cultural Centre Quim Soler la literatura i el vi (CQS).

Recomanes el Priorat perquè….

Mes que “recomanar-lo” el que m’agrada és compartir-lo, fer-lo viure a la gent que ens visita, que convido… El que m’agrada és que la gent, a la seua manera, se’l faci seu i hi estableixi alguna mena de relació directa. I tot perquè estic convençuda que tenim un paisatge (resultat de segles de relació persones-territori) que té una gran força per explicar-se i per explicar-nos… més enllà de tòpics i de modes…

El millor moment per beure un vi…

Estic temptada de dir que tots són bons… si els vins ho són… Però és clar, cal triar. M’agrada beure’l en els àpats, si són compartits amb els amics, millor que millor. I també m’agrada que m’acompanyi mentre llegeixo, en algunes ocasions i amb lectures especials.
El millor moment i lloc per llegir

A l’hivern, a la vora del foc, o al celler-biblioteca a tocar de la tauleta amb la làmpada que m’il·lumina com cal. I a l’estiu també, és el lloc més frescal de casa… Cap al tard, a la gandula al pati…
I al tren…
I sempre, amb el llapis a punt…

Quins llibres ens recomanes i per què?

Uf, aquesta és complicada… N’hi ha massa…Parlaré dels darrers llegits…

Swing-mitjanaAcabo de llegir un llibre de poemes, Swing, de Francesc Garriga, mort enguany a 82 anys, un llibre pòstum i ple de vida, malgrat una nostàlgia latent…

Per entre els dies antologia de la poesia del romanès Marin Sorescu, directe, irònic, surrealista entenedor. Una descoberta!

Una petita joia llegida fa uns mesos… Li i altres relats d’un autor grec, Nikos Kavadias… la força narrativa de coses i fets aparentment petits…

Retorn a Killybegs, de Sorj Chalandon, una història molt ben narrada i respectuosa sobre un tema no gens fàcil: la traïció…

Uns quants de l’escriptor italià Erri de Luca… El pes de la papallona… un poeta radical i compromès, que escriu en prosa.

Les obres de Wajdi Mouawad, les de teatre i la seua novel·la Ànima
Tots llibres molt durs i molt fondos, que no fan concessions i et queden arrapats a l’ànima..

Els llibres del valencià Manuel Baixauli L’home manuscrit, Espiral,La cinquena planta, un escriptor que m’atrapa sempre entre els seus mons possibles i reals… Una literatura destil·lada.

Marges de Roger Vilà, que escriu els paisatges del Montsant occidental amb força i identificació amb la qual m’identifico…
El tramvia groc de Joan F. Mira… un llibre per a llegir a poc a poc.
Els de l’asturià Xuan Bello (descobert gràcies a la biblioteca de Falset! i convertit en llibres i autor amics…!)Bé, hauré de deixar-ho aquí… i me’n deixo un munt…
Quin vi ens recomanes i per què?

ranciUn de sol?? M’encanta el bon vi ranci!! (i molts d’altres i em costaria triar)

Fulles d’herba, de Walt Whitman, presentació i recital

fulles d'herba

PRIORAT EN PERSONA, la tornada

adelils09-14
Aquest cap de setmana per sisè anys consecutiu i de la mà del Centre Quim Soler, escriptors d’arreu dels Països Catalans vénen al Priorat convidats per participar en la 3a. edició de les trobades d’escriptors Priorat en Persona: un espai de trobada per fer conèixer a través de la seva gent, un territori, el nostre.
Enguany han tornat els que varen venir el 2013: Mercè Arànega, Dolors Miquel, Marina Espasa, Josep Porcar, Ramon Solsona i Carles Terès, a compartir l’obra feta i retrobar-se amb les persones que els van fer d’amfitriones, Marta Cardona, Mateu Nogués, Roger Aleu i Rosa Gairal. Els seus textos i les imatges les podeu trobar al Diccionari Literari del Priorat.
Els escriptors convidats van passar per a Biblioteca el divendres. Mercè Arànega ens va fer una sessió de contes il·lustrats que ens va entusiasmar: els seus personatges, La Lola, En Tupi, El Caragol enxaneta, van prendre vida i veu.
A més a més la Mercè ens va regalar els seus dibuixos i un preciós abecedari!ABCaranegaaranega3
Després es va fer un acte en record de la Rosa Gairal, de Pradell, que ens va deixar aquest estiu. Aquest és el text que en va fer Carles Terès:

rosa-gairal-bn
“Pradell el coneixia de passar-hi pel damunt, és a dir, per la carretera camí de la costa. Una vila allà baix, aparentment enxubada, en un tram on l’estat de la carretera no em permetia fixar-m’hi gaire.
En baixar del microbús, la imatge mental, el prejudici, ja s’havia començat a esborrar. I la dona que ens va donar la benvinguda, amb una gorra i un somriure, el va acabar d’esmicolar. La Rosa Gairal és la mestra que tots hauríem volgut tenir. En un matí, unes poques hores, ens va fer conèixer la policromia de Pradell, de la seua gent. Pedra seca, molí d’oli, celler de vi, avellanes, biblioteca… i un passeig pels carrers. Mentre fèiem el vermut, vaig pensar que mai m’havien ensenyat tant d’un indret de manera tan intensa, extensa i, alhora, plaent.”
La trobarem a faltar.