El MOST al Priorat

Most Festival és un esdeveniment d’abast internacional que recull la millor producció audiovisual relacionada amb la cultura de la vinya, el vi i el cava. El festival brinda pel bon cinema amb la projecció de pel·lícules de grans directors no estrenades comercialment.

Situat al Penedès, i des del 2016 també al Priorat, dos territoris d’una llarga tradició vinícola i diversos atractius enoturístics, el festival vol difondre les arts i les cultures vinícoles a través de la creació audiovisual, així com acostar-se a l’enologia des de totes les vessants possibles, potenciant valors com la qualitat, la diversitat o la implicació amb el territori.

Aquest dimecres a les 7 del vespre es farà el Primer Glop: la presentació de la programació del Most 2019 al Priorat, amb la projecció del film  The Red Stain qque forma part d’una campanya promocional  dels cellers Francis Ford Coppola. Filmat a diverses localitzacions d’Itàlia, explica la història d’un matrimoni propietari d’una tintoreria, que va construint un no-parar de teories per explicar l’origen d’una misteriosa taca de vi negre a la camisa del Billy, un dels seus clients.

Us recomanem que feu una ullada al programa i/o navegueu pel web del Most.

Llarga vida al Most Festival!

 

El Most al Priorat

El Most, el Festival internacional  de Cinema del Vi el Cava  torna un any més al Priorat. Serà del 28 de novembre al 2 de desembre quan el festival aterrarà a la comarca, després de passar dues setmanes al Penedès. Un cop més, el Teatre de l’Artesana de Falset acollirà diverses projeccions del Most, adreçades als escolars i al públic general.

Aquesta és la tercera edició que el festival programa sessions al Priorat i enguany s’hi sumen més projeccions i més municipis (Falset, Cornudella, Marçà, Capçanes, Bellmunt, Escaladei, El Masroig i la Vilella Baixa), la qual cosa demostra que el Most està cada vegada més integrat a la comarca.

Les activitats al Priorat començaran el dia 29 de novembre a Cornudella de Montsant, amb projeccions per als estudiants, que l’endemà, tindran lloc a Falset, en sessions de matí. A la tarda del dijous dia 29, Cornudella acollirà la projecció de El Origen,  mentre que el dia 30 a Marçà s’hi passarà Château Pékin, un film que explora com el vi es converteix en un mitjà cabdal per entendre els vincles cada cop més estrets entre dues cultures tan diferents com la xinesa i la francesa. El divendres 30 al vespre també hi ha previstos diversos passis a la Vilella Baixa.

En el cas de Falset, l’acte central serà la projecció de 40 hectàrees,  la terra i el pagès, el dissabte 1 de desembre al teatre l’Artesana de Falset i a les 19.30 hores. Aquest film de Pep Puig explica la visió d’una desena de pagesos, que reflexionen sobre el seu treball quotidià i la seva manera de relacionar-se amb la terra. L’acte també comptarà amb un col·loqui amb persones del Priorat relacionades amb el món de la vinya per aprofundir en les diverses visions al voltant de la pagesia.

Un dels escenaris més espectaculars on se celebrarà l’edició d’enguany del Most, sens dubte, és la Cartoixa d’Escaladei, ideal per a la projecció de la Revolución Líquida de la directora Clara Isamat. El film és un reflex de la sommelieria actual, propera al productor, humil i generosa amb el client i compta amb la participació de prestigiosos professionals.

Així mateix, el Most també ha programat projeccions a Bellmunt, on es passarà la pel·lícula Grand Cru en el marc del tast de Santa Bàrbara. A Capçanes, que s’estrena com a seu del festival, s’hi projectarà Les Vies du Vin mentre que al Masroig s’hi passarà Amore d’inverno en col·laboració amb el Festival Terrer, el festival cultural de tardor del Priorat, i el Centre Quim Soler.

El festival compta amb el suport d’INCAVI, la Diputació de Tarragona, la DO Montsant i l’Ajuntament de Falset, i amb la col·laboració de les següents entitats de la comarca: Cooperativa Falset-Marçà, Celler de Capçanes, Vinícola del Priorat, Centre Quim Soler, Festival Terrer, Associació de Cellers de la Conca del riu Siurana, l’Agència Catalana del Patrimoni i els ajuntaments de Bellmunt i Cornudella de Montsant.

Estiu de 1993, cinema català als “Òscar”

Estiu 1993 és una pel·lícula catalana del 2017 dirigida per  Carla Simón, que aquest diumenge podreu veure al cinema l’Artesana de Falset dins el Cicle Gaudí.  La pel·lícula es va rodar a diverses poblacions de la Garrotxa l’estiu de 2016  i ha estat seleccionada per representar Espanya als premis Óscar de Hollywood.

“Estiu 1993” explica la història de la Frida, una nena que ha d’aprendre a encaixar en un nou món rural mentre afronta la pèrdua de la seva mare. Durant aquest primer estiu junts, la Frida, l’Esteve (tiet), la Marga (tieta) i l’Anna (cosina), la seva família adoptiva, s’aniran descobrint. L’Esteve i la Marga han d’aprendre a estimar la nena com si fos la seva pròpia filla. La Frida, aparentment, accepta la nova situació, ràpidament els anomena “papa” i “mama”, però li costa més acceptar la seva nova germana, l’Anna. Malgrat que l’Anna l’estima amb devoció des del primer dia, la Frida té sentiments contradictoris amb la petita. Tots quatre han de transformar les seves relacions. No serà fàcil per a ningú reorganitzar el nou nucli familiar.

Emociona i commou el públic i ha merescut un seguit de premis europeus de relleu: no és gens estrany, s’ho val molt.

El tràiler, aquí.

El Baztan, llibres i pel·lícula

A la vora del riu Baztán l’aparició del cadàver d’una adolescent obliga la inspectora d’homicidis Amaia Salazar a tornar a la vall en què va néixer i del qual porta tota la seva vida fugint. Aquest serà només el principi d’una història apassionant en què els éssers llegendaris del Nord conviuen amb crims aterridors.

Aquest és l’argument de la primera novel·la de l’anomenada Trilogia del Baztan, El Guardián invisible, que ha fet famosa arreu del món a l’escriptora donostiarra Dolores Redondo i que s”ha convertit en el fenomen literari en castellà més important dels últims anys. Les tres entregues d’aquesta trilogia, El guardiàn invisible, El Legado en los huesos i Ofrenda a la tormenta, han arribat a centenars de milers de lectors fidels. A més, avui ja són més de 30 editorials de tot el món que han publicat la seva obra. Després de l’aparició d’El guardiàn invisible, la crítica la va saludar com una de les propostes més originals i contundents del gènere negre espanyol.

Els lectors de les seves noveles estem d’enhorabona, ja que aquest diumenge al teatre l’Artesana de Falset podrem veure l’adaptació cinematogràfica de la primera de les noveles, El guardián invisible, dins el cicle Gaudí, el circuit estable del cinema català.

I per si no n’heu llegit cap dels tres llibres, a la biblioteca els podeu trobar tots tres:

El guardiàn invisible

El Legado en los huesos

Ofrenda a la tormenta

Dones que fan un gran pas

En motiu del Dia internacional de les dones i amb l’arribada de novetats cinematogràfiques a la biblioteca, us volem recomanar tres històries protagonitzades per dones, una mostra de superació i valentia. Empoderament femení 100% que trobareu disponible als nostres prestatges.

Salvatge, un viatge pel sender de la cresta del Pacífic de Cheryl Strayed. Enfonsada per la mort de la mare, la dispersió de la família i un divorci recent, als vint-i-sis anys Cheryl Strayed va decidir recórrer el sender de la cresta del Pacífic, a peu i tota sola, malgrat no tenir cap experiència. Sortint de Califòrnia, va caminar gairebé 1.800 quilòmetres al llarg d’un sender d’extraordinària bellesa i solitud, lluny de llocs poblats, feréstec, encara pràcticament salvatge.
El viatge la fa embogir, l’enforteix i, finalment, la torna al món renovada, exhausta, reconciliada per fi amb ella mateixa.
L’adaptació al cinema és Alma salvaje, amb Reese Whitespoon de protagonista està dirigida per Jean-Marc Vallée.
“Un llibre espectacular… Una aventura corprenedora i una profunda reflexió sobre la naturalesa del dolor i la supervivència. Un triomf personal i literari.” (New York Times Review)
El viatge de la teva vida ( Tracks ) narra la història real de Robyn Davidson , una dona que es va obstinar a recórrer caminant una gran part del territori australià. Sense tenir gairebé experiència en aquest tipus de desafiaments, va travessar 3.200 quilòmetres de desert acompanyada tan sols del seu gos i quatre camells . National Geographic va finançar el seu viatge i va fer-ne fotografies, mostrant al món la gesta. Temps després, la pròpia Robyn Davidson , va relatar el seu viatge al best-seller Petjades al desert ( Tracks ).

Aprenent a conduir, d’ Isabel Coixet. Wendy és una crítica literària a la qual la vida li somriu … o ella s’ ho creu . Viu a Manhattan i la metròpoli sempre serà la llar perfecte per viure. Tot canvia en el moment en què el seu marit li confessa que li està sent infidel amb una altra dona i que des de fa molt temps no se sent atret per ella. Aquest esdeveniment provoca a la Wendy un profund malestar que l’obliga a treure’s tots els seus problemes del cap. Farta de no saber conduir decideix apuntar-se a unes classes amb Darwan , un home d’origen indi que es guanya la vida com a taxista i instructor en una autoescola i és un refugiat polític indi.La relació entre tots dos passa de ser cordial a omplir-se d’afecte ; ambdós viuen refugiats en els seus problemes i decideixen posar-hi valor i acabar amb allò que més els provoca dolor.
Producció completament nord-americana dirigida per la directora catalana Isabel Coixet.Protagonitzada per l’oscaritzat Ben Kingsley i la nominada a l’Oscar Patricia Clarkson ( “Cairo time “). Rebuda a Toronto amb una de les ovacions més grans del festival va ser el segon film més votat pel públic del certamen.

Els Dijous del Club: Molt soroll per res, de William Shakespeare #llegirelteatre

La lectura per aquest mes de novembre formava part del projecte Llegir el teatre. Molt soroll per res, de William Shakespeare.

Molt soroll per no res va ser escrita entre 1598 i 1599, és a dir, en el període central de la producció dramàtica de Shakespeare, i fou publicada en quarto el 1600, i més tard, el 1623 dins el recull First Folio que contenia trenta-sis obres del dramaturg.
Es tracta d’una de les seves millors i més populars comèdies, i quant al títol cal remarcar un detall que avui se’ns escapa i és que a l’època de Shakespeare el terme “nothing” sonava com “noting” i se li atribuïa el significat de “rumor” o “brama”.
En efecte, la trama, eminentment de temàtica amorosa, gira al voltant dels malentesos que produeixen en dues parelles d’enamorats, els rumors, les trampes, els paranys de les aparences, i la calúmnia ordida amb enganys. Amb allò que diu la dita popular a propòsit de les aparences, Shakespeare construeix una magnífica comèdia que combina l’enginy i una sòlida comicitat amb temes més transcendentals com l’amor, el desig, l’orgull, la calumnia, la vergonya, la infidelitat, l’engany i l’honor.
Absolutament tot en Molt soroll per no res té dues cares i està organitzat i presentat d’acord amb un principi binari d’aparellaments i d’oposicions. Avui en dia, sobretot gràcies a Shakespeare, estem acostumats a la mescla de dos estils dramàtics dins d’una mateixa comèdia. Però en el seu moment, Molt soroll devia semblar una audàcia experimental, ja que combina dos gèneres en aparença irreconciliables, l’alta comèdia i el melodrama, atorgant a cadascun d’ells el seu llenguatge característic (prosa i vers) i saltant de l’un a l’altre, no només d’una escena a l’altra, sinó també d’un parlament a un altre, o d’una frase a la següent.”
La dualitat, doncs, és present en tota l’obra i en tot moment: dos gèneres dramàtics, dos llenguatges, dos registres escènics, dues parelles d’enamorats (Hero i Claudi, Beatriu i Benedicte), dos cavallers (Benedicte i Claudi), dues donzelles (Hero i Beatriu), dos germans nobles (Don Pedro d’Aragó el seu germà bastard, Don Joan), dos germans d’edat (Leonato i Antonio, Leonata en aquesta versió), dos malvats (Don Joan i Borachio)… Oposició de sexes, oposicions de caràcters i oposicions dialèctiques. I en els dos nivells de personatges de l’obra, una correspondència entre els senyors i els criats i subalterns en les parelles entre Úrsula i Borachio; i també el duel d’agudesa verbal entre Beatriu i Benedicte té la seva rèplica en la hilarant incontinència verbal farcida de corrupcions del llenguatge d’en Cirereta i els seus companys guardians.
Tot plegat contribueix a un joc i una dinàmica constant de plans i interaccions dramàtiques, d’embolics i d’intrigues que captiven sens dubte l’espectador.

I com la majoria d’obres de Skakespeare, en podreu trobar l’adaptació al cinema.

CINECLUB

Sempre s’ha dit que l’estiu es una bona època per a llegir clàssics, aprofitant les vacances i que tots tenim una mica mes de lleure.  És un bon moment – o no- per al Guerra i pau, Madame Bovary, Moby Dick….
Ben mirat però, l’estiu també pot ser ideal per animar-se a descobrir o revisar alguns dels grans clàssics del cinema, tenint en compte que la cartellera fluixera a l’estiu i que a la TV en obert tenen el mal costum de no programar pel·lícules de mès de trenta anys.
Si no sabeu per on començar, i us agradaria que els vostres fills s’instruïssin  mínimament , us recomanem la lectura de Cineclub, de David Gilmour:  podeu fer com el protagonista de la història.

David Gilmour és un crític de cinema sense feina que intenta convèncer el seu fill Jesse, de quinze anys, que faci els deures. Quan s’adona que en Jesse està començant a veure el tema de l’escola com una cosa pesada i carregosa, ofereix al seu fill un tracte ben poc convencional: pot deixar d’anar a l’escola i no treballar ni pagar lloguer, però haurà de veure tres pel·lícules setmanals amb el seu pare. Setmana rere setmana, asseguts al sofà, pare i fill miren pel·lícules de tota mena, des d’Amor a boca de canó fins a La llavor del diable passant per Showgirls i pel·lícules d’Akira Kurosawa, Martin Scorsese, Brian DePalma, Billy Wilder, entre d’altres. Les pel·lícules els ajuden a parlar sobre la vida d’en Jesse i els seus petits drames sentimentals amb jovenetes volubles que li trenquen el cor a cada separació.
Cineclub és un relat autobiogràfic brillant i poc convencional sobre la relació entre un pare i un fill en el difícil procés de l’adolescència, en què els protagonistes, a mesura que en el cineclub setmanal parlen de dones, música, feina, drogues, diners, amor i amistat, veuen com les seves vides cambien de manera sorprenent.

Ara bé, si voleu anar per feina, a la biblioteca disposem dels  clàssics mès coneguts (Casablanca, Mogambo, El Tercer hombre, Rebelde sin causa, La Doce vita ) però també en tenim d’altres de menys anomenada que són també imprescindibles per a una cultura cinematogràfica bàsica,  com per exemple Tot sobre Eva, de Joseph L. Mankiewicz, Ninotchka, d’ Ernst Lubitsch, Un, dos tres, de Billy Wilder o perquè no, un clàssic “made in Spain”, Bienvenido, Mister Marshall, de Luis Garcia Berlanga.

L’estiu dóna per a molt! No dubteu en fer un tomb per la nostra secció de Clàssics del cinema.