Monthly Archives: febrer 2016

#Falsetsolidari #Siria

IMG_20160225_163306

A la Biblioteca trobareu un #aparadorcultural amb llibres i cinema sobre el drama dels refugiats. Sigueu solidaris, participeu en els actes del Cap de setmana solidari amb Siria.

Anuncis
Imatge

Març a la biblioteca

MARÇ A LA BIBLIOTECA

La Hipnosi

mima'tHipnosiDivendres vinent, Sandra López Estatuet terapeuta del centre Mima’t, espai de massatges, teràpies i creixement personal de Falset ens parlarà sobre els beneficis de la hipnosi.

Què podem dir de la hipnosi (wikipèdia):

“En l’època dels egipcis, tècniques semblants a la hipnosi eren utilitzades en els temples del Son com a eines mèdiques amb fins curatius. De fet, al temple d’Imhotep, hi ha jeroglífics que mostren persones fent pràctiques similars a la hipnosi. La hipnosi, tal com avui la coneixem, va començar fa dos segles a França. La paraula “hipnosi” (d’una paraula grega, “Hypnos”, que significa ‘somni’) va ser definida per James Braid el 1843. Franz Anton Mesmer (1734-1815), però, va denominar la hipnosi com “magnetisme animal”, deia que tot ésser viu transmet un tipus d’energia similar al magnetisme físic i que es pot transmetre d’uns éssers a uns altres, i arribar a tenir una aplicació terapèutica.
Al llarg de la història de l’evolució i perfeccionament de la hipnosi, per finalment convertir-se en l’actual hipnosi clínica, hi va haver un nombre gairebé infinit de tècniques que es van intentar o van assajar en el seu moment, des de la relaxació progressiva (Jacobson), fins a la fixació d’ulls o la levitació del braç, totes aquestes ja obsoletes en funció de les noves tècniques d’intervenció clínica.
Des del 1996, diversos centres mèdics de Maryland (EUA) apliquen la hipnosi com a complement de les teràpies que combaten el dolor. Així mateix, anàlisis recents han demostrat la seva utilitat en el camp quirúrgic. Alguns estudis assenyalen que l’eficàcia de la hipnosi supera la de les píndoles placebo.
Un dels àmbits en què ha mostrat major utilitat és el del dolor. Precisament, el Sistema Nacional de Salut del Regne Unit (NHS, les seves sigles en anglès) va dur a terme un dels estudis més amplis sobre hipnosi clínica. L’objectiu va ser avaluar si aquesta tècnica ajudaria 800 mares primerenques a donar a llum amb menys molèsties i reduint la quantitat d’analgèsia que necessiten, cosa que contribuiria a alleugerir el cost per a les arques públiques.
La hipnosi, actualment, s’ensenya a les universitats dels principals països d’Occident (EUA, Canadà, Austràlia, Alemanya, Holanda, Gran Bretanya, estat espanyol, etc.), tant en facultats de Psicologia com de Medicina i Odontologia.”

 

La Meva àvia és una princesa…un conte de Judit Robert

juditrobertJudit Robert torna de visita a la nostra biblioteca, aquest cop per presentar-nos el seu nou llibre, La meva àvia és una princesa, d’Onada edicions. La Judit,  apassionada per la lectura i les arts plàstiques, treballa a la secció infantil de la Biblioteca Joan Miró de Mont-roig del Camp, on organitza activitats de foment a la lectura. Durant les seves estones lliures organitza tallers en escoles i instituts aplicant el coaching i la PNL per tal d’estimular i millorar les habilitats de creació, desenvolupament i comprensió de textos. És autora de diverses publicacions com La fada Xiela (2011), Nil el cocodril (2012), La Tiona (2012), Un cabdell de fil màgic (2013) i El color dels sentiments (2014).

L’anPortada Obre el teu cory passat també va publicar a la mateixa editorial Obre el teu cor, “un recull de nou contes i un poema, amanits amb un grapadet de haikus i regats amb proverbis del món. Acompanyats d’unes il·lustracions on tot té cabuda si tens bona imaginació i un xic de visió artística. Servits juntament amb instruccions per tal que les paraules no puc passin a ser història.”

El conte que avui ens presenta, La meva àvia és una princesa, està dedicat a les persones grans, als avis i les àvies. A tot el que són, a tot el que han viscut, a tot el que ens han ensenyat i a tot el que representen en nosaltres i en la nostra societat.

Si veniu podreu gaudir d’aquestes històries i d’un taller de dibuiz zen.

Si voleu saber més coses de la Judit, la podeu seguir a llunamagica.blogspot.com.es

El dijous del Club: El far entre oceans, de M.L. Stedman

el-far-entre-oceans_9788429771824La darrera lectura del club no ha deixat indiferent a cap de les lectores. Amb una prosa excel•lent, increïblement visual i efectiva, i amb uns temes universals com la maternitat, la felicitat, la culpa o el perdó, El far entre oceans planteja un difícil dilema moral.

1926. El Tom i la Isabel Sherbourne, una jove parella que no ha pogut tenir fills, són els encarregats del far d’una remota illa d’Austràlia. Duen una vida tranquil•la, completament aïllats de la resta del món, fins que un matí de primavera apareix a la platja una barca amb dos cossos: una nena i un home mort.
La decisió de la Isabel de quedar-se la criatura i fer-la passar per seva obliga el Tom a silenciar un naufragi davant les autoritats, i aviat obre una fissura en la seva relació. Una fissura que es tensarà fins al límit dos anys després, quan tornin al continent i ja no puguin obviar que hi ha altres persones al món –i que una d’elles fa temps que busca la criatura.

Ben aviat podreu veure l’adaptació cinematogràfica de l’obra, protagonitzada per Michael Fassbender, Alicia Vikander i Rachel Weisz.

L’autora, Margot L. Stedman, va nèixer i crèixer a Austràlia, a Perth. Més tard va treballar a Londres com a advocada, però sentia que volia provar d’escriure. Durant unes vacances a Grècia va provar l’escriptura creativa i va començar a escriure. Actualment continua estudiant escriptura creativa a temps parcial a la Universitat de Londres.
El Far entre oceans és la seva primera novel•la.

“Una novel•la on les contradiccions ens fan reflexionar sobre el poder de les mentides, els valors ètics i morals i els estereotips de família i de felicitat que regnaven en aquells temps i que encara perduren de manera latent a la societat. L’amor pot ser la mida del dolor doncs només et pot fer mal aquells qui més estimes, l’amor pot ser tòxic i enterbolir-te l’ànima tornant-se interessant per al propi benefici.” Núria Sánchez Vicente, a Llibres per llegir.

Imatge

Febrer a la Biblioteca

Febrer2016