Què és el Kurdistan ?
El Kurdistan és la nació sense Estat més gran del món en termes demogràfics. Arran de la descolonització del primer terç del segle XX fou esquarterat artificialment entre Iran, Iraq, Turquia, Síria, i , en menor mesura, Armènia, Geòrgia i Azerbaidjan. La seva població és aproximadament de 40 milions de persones, més de la meitat sota administració turca.
Què hi passa ?
Les poblacions kurdes han matingut una constant resistència a les polítiques assimilacionistes dels quatre grans estats que els han sotmès. Això ha suposat, revoltes, organització popular i la conservació de les seves tradicions.
A Turquia han estat negats: prohibida la seva bandera i fins i tot el seu nom per l’eufemisme “turcs de les muntanyes”. Des de 2009 hi ha un molt limitat reconeixement en aspectes formals. Els partits nacionals kurds han estat prohibit diverses vegades però guanyen les eleccions clarament. També combat una guerrilla des de 1984 a la zona frontera amb Iraq.
A Iraq els kurds es van revoltar ja a la primera guerra del golf (1991) contra el règim de Saddam Hussein. Des de llavors els kurds mantenen una zona autònoma amb govern propi sota protecció internacional. La caiguda del règim (2003) va suposar la fi d’un malson que va incloure matances amb gas de més de 5.000 civils el 1991.
A Iran els kurds són negats absolutament i executats pel govern teocràtic que persegueix tota reivindicació. Diverses vegades els kurds de l’actual Iran han establert estats propis de duració considerable. Des de 2004 alguns kurds han passat a la clandestinitat organitzant una guerrilla.
A Síria s’ha practicat una substitució ètnica afavorint un canvi demogràfic a favor dels àrabs en zones kurdes on hi ha recursos naturals com el petroli. La repressió del govern ha empresonat els activistes kurds. Entre 1965-73 el govern va promoure l’Arab cordon apropant immigrants àrabs a zones kurdes. Els kurds foren desposseïts de propietats i fins i tot el vestit tradicional és prohibit. Aprofitant la guerra civil síria, des de 2012 els kurds han passat a controlar gran part del seu país.
Els kurds a Armènia tenen certs drets culturals, els de Georgia foren perseguits per Stalin i els d’Azerbaidjan són oficialment cada cop menys. El motiu, segons els kurds d’Azerbaidjan, és que el govern azerí només reconeix un 5 % de la població kurda real.
Violència
Cap dels Estats on viuen els kurds reconeix el seu dret a l’autodeterminació. Així mateix els reprimeixen amb violència entre la indiferència internacional; per això una dita kurda afirma que “els kurds només tenen com a amics les muntanyes”.
La solidaritat Internacional
Els kurds exiliats (Alemanya, França…) i persones solidàries han organitzat diferents iniciatives a favor del Kurdistan. Aquestes eines han estat vitals per aconseguir la intervenció internacional a Iraq el 1991 o que Turquia hagués d’afrontar les preguntes de la comunitat internacional sobre la repressió exercida sobre els kurds. Així cal destacar la campanya internacional ‘Peace for Kurdistan’ endegada el 1994 per diverses personalitats britàniques com Lord Avebury, Lord Rea, diputats i eurodiputats o el pensador Noam Chomsky.
Informació extreta de http://kurdiscat.blogspot.com.es/
Us recomanem també la pel·licula Las Tortugas también vuelan del director kurd Bahman Ghobadi
Si en voleu saber més, a la biblioteca hi trobareu 
bibliofalset 