Tag Archives: Club de Lectura

Els dijous del club: La casa alemanya, d’Annette Hess

casaalemanyaFrankfurt, 19 d’agost de 1965: després de 20 mesos de procés, es llegia el veredicte del judici d’Auschwitz. Al camp hi van treballar 8.000 SS; 6.500 van sobreviure a la guerra. A la banqueta només es van asseure 22 acusats, que mai van admetre els seus crims ni la seva culpabilitat malgrat estar acusats d’assassinat i d’haver participat en la maquinària d’extermini seguint les ordres del règim nazi. Eren 21 antics oficials de les SS i un ‘capo’, que després de la guerra i la desnazificació estaven exercint de ‘respectables i inofensius’ fusters, metges, carnissers, conserges o pares de família.

Annette Hess es basa en aquest judici que va dividir la societat alemanya per escriure el seu debut en la novel·la La casa alemanya, que hem llegit aquest mes al club de lectura.

Es la història d’Eva Bruhns una jove que viu amb els seus pares, propietaris de la Casa Alemanya, una fonda molt tradicional. L’Eva treballa com a traductora i intèrpret en una agència i la seva única il·lusió és que el Jürgen, el seu promès, s’animi per fi a demanar la seva mà al seu pare i poder-se casar amb ell. Però en aquests dies a Frankfurt estan a punt de celebrar el primer judici d’Auschwitz i quan l’intèrpret de polonès és detingut a la frontera, truquen a l’Eva perquè ocupi el seu lloc. La reacció dels seus pares és taxativa: una noia jove no s’hauria d’involucrar en un assumpte d’aquestes característiques, i el passat s’hauria de deixar enrere d’una vegada. Ben aviat l’Eva descobreix l’horror del que va passar en els camps de concentració durant la guerra (fets dels quals ningú parla a Alemanya) i comença a fer-se tot tipus de preguntes…

Els dijous del club: Les històries naturals, de Joan Perucho

les-històries-naturalsEn el centenari del naixement de Joan Perucho, al club de lectura hem comentat la seva obra més coneguda i llegida, Les històries naturals, un clàssic de la literatura fantàstica catalana.

Les històries naturals és una novel·la de fantasia històrica ambientada durant la primera guerra carlina. Perucho utilitza l’excusa del vampir per fer-nos partícips de les dues corrents polítiques que s’enfrontaren fins a tres vegades durant el segle XIX: El liberalisme, que reconeixia la primera constitució espanyola del 1812 i que lluitava per equiparar-se a Europa tan en aspectes econòmics i socials, com en les arts i les ciències i el carlisme, que cercava perpetuar l’antic règim representat per l’aspirant al tron, Carles V, continuador de les polítiques conservadores i de l’absolutisme borbònic.

La novel·la ens parla de tot això sota l’atenta mirada d’Antoni deMontpalau, un erudit que dedica la seva vida a la ciència i l’explicació racional de l’entorn natural. Quan li encarreguen una missió tan estranya comés la investigació d’una sèrie d’assassinats a Pratdip, per part d’un suposat ens sobrenatural anomenat dip, la seva fe en la ciència el porta a anar-hi per demostrar que tot pot ésser explicat pels llavors actuals mètodes científics. Montpalau es converteix en el Van Helsing català, a la recerca i captura d’un vampir que volta pel món des de temps del rei Jaume I.

Joan Perucho (Barcelona, 1920 – 2003) va ser poeta, novel·lista, crític d’art i articulista. Publicà poesia, prosa poètica, narració curta, novel·la, articles periodístics, crítica d’art, llibres de viatges i memòries. La seva obra comparteix una mateixa veu molt personal, bastida sobre un fons de ficció, amb mites fantàstics, mons misteriosos i plena de referències adreçades a un públic culte. Enguany es commemora  l’Any Perucho.

Els dijous del Club: Nosaltres en la nit, de Kent Haruf

Nosaltresenlanit5aed.small“Segurament, l’última obra de Kent Haruf ho tindria fàcil per caure en els tics més gastats de la novel·la rosa. La història de dos avis beatífics cansats de ser políticament correctes convida el lector a transitar pels camins plàcids del final feliç. Però, sens dubte, el millor de la novel·la és la capacitat d’esquerdar la inèrcia i constatar que, al final, no hi ha cap felicitat que no tingui un regust amarg. Potser per això, mentre duri, convé gaudir de l’eco d’una veu amiga entre els llençols” 03.04.2017 

Quan el febrer de 2014 els metges li van diagnosticar un càncer terminal, Kent Haruf va dedicar totes les seves forces a escriure Nosaltres en la nit. Va aconseguir acabar-la i el novembre d’aquell mateix any, just després d’haver lliurat a l’editorial les darreres correccions, va morir. Tenia setanta-un anys.

És una història d’amor incondicional, un relat breu sobre la solitud, el fer-se gran i l’esperança. La proposta que l’Addie Moore fa al seu veí Louis Waters —si li agradaria anar a casa seva per dormir amb ella— sacsejarà profundament les seves vides i les seves expectatives. Tots dos fa anys que són vidus i saben què és la soledat. De la distància i l’estranyesa dels primers moments, avancen cap a la intimitat i la complicitat, cap a un coneixement profund de l’altre. En la quietud de la nit parlen amb franquesa sobre la seva joventut, els matrimonis i els fills, els enganys, les esperances, la solitud i les pors. Qui sap si passaran junts la resta de les seves vides. Per saber com acaba aquesta bonica història haureu de llegir el llibre, que passa francament bé.

 

Galeria

Els dijous del club: No em deixis mai, de Kazuo Ishiguro

This gallery contains 2 photos.

Els dijous del club: 1984 de George Orwell

1984-i1n4945244Posa una mica els pels de punta llegir un llibre com Míl nou-cents vuitanta-quatre en el món en que vivim! George Orwell era un visionari i és un dels escriptors imprescindibles del s.XX.

Aquesta distopia, escrita el 1948, és un al·legat contra el totalitarisme. En el futur hipotètic en què se situa l’acció, el món està dominat per tres grans superpotències, totes tres enfrontades entre elles per principis ideològics diferents, però totes tres totalitàries. Winston Smith, el protagonista, viu a Londres i treballa al ministeri de la Veritat reescrivint i retocant la història de la seva superpotència. Quan s’adona que amb aquesta feina l’únic que fa és contribuir a la farsa del seu govern, i sobretot quan entra en relació amb una jove rebel, és quan topa frontalment amb el Gran Germà, que controla fins al més mínim detall de la vida privada de tothom, amb uns mecanismes de domini que recorden els del nazisme i els de l’estalinisme.

Per aclarir les seves intencions l’editor d’Orwell va distribuir una nota de premsa: “alguns crítics han suggerit que el punt de vista de l’autor és que aixó, o alguna cosa semblant és el que passarà en els propers 40 anys en el món occidental. Aixó no és correcte. Penso que a banda del fet que el llibre és, al cap i a la fi, una paròdia, alguna cosa similar a 1984 podria passar. Aquesta és la direcció del món en el present, i la tendència està arrelada en els fonaments polítics, socials i econòmics de la situació del món contemporani… la lliçó que s’hauria d’extreure d’aquest perillós malson és molt simple: no deixeu que passi. Depén de vosaltres.

Els dijous del Club: Un fill, d’Alejandro Palomas

Alejandro Palomas va guanyar el Premi Joaquim Ruyra 2014, el Protagonista Jove 2016 i el Premi Nacional de Literatura Infantil y Juvenil 2016 amb Un fill. 

índiceI de què va? En Guillem és un nen introvertit, amb un somriure permanent, i és un àvid lector de tot allò que li cau a les mans. Té només una amiga. Fins aquí tot en ordre. Però rere aquesta aparença de tranquil·litat s’amaga un món fragilíssim, agafat amb pinces i amb un misteri per resoldre. El trencaclosques el configuren un pare en crisi, una mare absent, una professora intrigada i una psicòloga que mira de recompondre el que amaga el nen. Una novel·la coral que traspua sentiments, buits, paraules no dites i un misteri corprenedor. A l’estil d’una novel·la policíaca, el seu pare, una mestra de l’escola i una psicòloga intenten esbrinar què és el que li passa. Innocentment tothom espera que tot plegat es solucionarà recitant la paraula màgica Supercalifragilisticespialidós, que Mary Poppins diu en la seva famosa pel·lícula.

Tant de bo fos un mot que pogués solucionar no només el seu problema sinó el de tots els nens que es senten sols al món.

Aquesta ha estau una lectura  plena de tendresa i intriga que ens ha encat a totes les del Club. Ens hem fet fans d’Alejandro Palomas. Si us agrada la literatura que emociona, no us el podeu perdre.

 

 

Els dijous del club: Acte de violència, de Manuel de Pedrolo

actedeviolenciaHem encetat  la novena temporada del Club de lectura celebrant l’ Any Pedrolo amb Acte de Violència, una novel·la de Manuel de Pedrolo del gènere novel·la utòpica, editada l’any 1975 per l’editorial Edicions 62 tot i que l’havia escrit l’any 1961, durant els anys durs de la postguerra i no va passar els controls de la censura franquista. Ara l’ha reeditat l’editorial valenciana Sembra llibres.

Narrada amb la força i l’astúcia d’una de les veus cabdals de la literatura catalana del segle XX, Acte de violència ens situa davant d’un poderós interrogant: què passaria si suméssim forces en una vaga col·lectiva i indefinida? La resposta és un dels llibres més representatius i celebrats de Manuel de Pedrolo. Una novel·la en què aquest aspirant a utopies ens parla de resistència i opressió, de solidaritat i violència, d’implicació i indiferència. Un autèntic clàssic escrit en ple franquisme, guanyador de la primera edició del premi Prudenci Bertrana i censurat fins a la mort del dictador. Però que continua sent d’una esfereïdora actualitat.

Com diu Cesk Freixas al pròleg d’aquesta edició, “en una societat com la nostra, la de les noves tecnologies i la lectura dels titulars, que es queda en la superfície de tot i no pregunta res, llegir Manuel de Pedrolo és una acció revolucionària”.

Els dijous del Club: La Força del vent, de Marta Magrinyà

LaforcadelventCOBERTA.smallL’escriptora Marta Magrinyà va ser l’encaregada de tancar la 8a. temporada del Club de lectura de la Biblioteca. Va venir a parlar del seu llibre editat per CossetàniaLa Força del vent, on recrea el Reus de finals dels anys 50 en una trama d’amor i intriga.

El Divendres Sant de 1952,  Montserrat Ustrell  fuig amb un metge que estava de pas a la ciutat, escapant així d’un vida gris i deixant enrera al marit i als dos fills bessons, el Gori i la Dela amb només quinze anys. L’ adulteri  de la mare marca el futur de la filla, en mig d’una  societat masclista i plena de prejudicis ha d’afrontar la vergonya, l’assetjament  i la por. Però sis anys després, a la corredoria de fruita seca dels Janssana, on treballa la Dela des de fa dos anys, es produirà un robatori que desencadenarà una sèrie de fets que l’ajudaran a trobar la força i els mitjanç per lluitar contra els seu destí i, cercar la llibertat i amb ella la felicitat.

Tot això passa a Reus, una ciutat de provincies en una época  amb les seqüeles de la guerra fraticida,  les ferides són recents; moltes families arrosseguen secrets i misèries inconfessables i els joves són hereus dels fets dels seus avantpassats, alguns en paguen les conseqüències mentre que d’altres intenten arranjar els errors comesos.  Però també hi trobem reflexats altres temes com l’amistat incondicional, l’amor entre persones de classes diferents, la ressignació i l’aceptació del destí marcat per cadascú i les ansies de canviar-lo, la recreació de l’univers femení a l’época i el comerç de la fruita seca al Baix Camp.

Marta Magrinyà neix a Reus l’any 1969. És llicenciada en Ciències de la Informació i ha treballat en comerç internacional, protocol i comunicació. L’any 2006 va guanyar el premi literari de l’Ametlla de Mar i, a partir de llavors, ha publicat sis novel·les amb les quals ha aconseguit molts seguidors fidels al seu estil apassionat inspirat en els grans clàssics d’aventures i amor. Les seves històries són plenes d’intriga, paranys i situacions imprevisibles que volen atrapar el lector fins la darrera página. http://martamagrinya.blogspot.com/

Els dijous del Club: Voliac 2004, d’Anna Molina

voliac_coberta.jpgCulpa, ferides, silencis, secrets, pors, infidelitats, amistats, amor, humor, continents, pobles, llibres, vins, dones i també homes, però en un segon pla… Tot això és el que trobem dins d’una ampolla de Voliac 2004 presentada en forma de novel·la.

Aquesta ha estat la nostra lectura dins el cicle #BibliotequesambDO d’enguany. L’autora del llibre, Anna Molina,  va néixer el 1972 al Priorat, a la Vilella Baixa. La seva infantesa, plàcida, la va passar en un entorn familiar marcat pel descontentament polític dels avis republicans i pel desig de convivència pacífica entre el seu pare andalús i la seva mare catalana. Ja establerta a Barcelona, abandona els estudis de periodisme i màrqueting perquè s’adona que li agrada més l’escriptura creativa que la periodística. Marxa a Anglaterra i quan torna a Catalunya estudia Filologia Anglesa a la Universitat de Barcelona.

Viu a Dinamarca des del 1996, fet que li permet penjar-se l’etiqueta de «bicultural». El coneixement de primera mà de les cultures danesa i catalana es reflecteix de manera molt marcada en la seva narrativa.

Actualment gestiona des de prop de Copenhaguen la producció i la comercialització internacional del vi que elabora a les vinyes familiars del Priorat, els Vil·lusionistes.

L’home de lava va ser la seva primera novel·la que publicà el 2016, i Voliac 2004 el 2017, tots dos publicats per l’editorial Saldonar.  Voliac 2004 comença amb la Júlia Castro, que  viatja de Nova York a París amb l’Alex, el seu marit, per intentar refer la relació en un club d’intercanvi de parelles. Ja a l’hotel, rep una trucada de casa que li canviarà la vida.

En l’actualitat, trenta anys després, la Júlia s’ha convertit en una escriptora d’èxit i viu a la Vilella Baixa, al Priorat, allunyada dels focus. Uns anys més tard d’aconseguir el premi Nobel, rep la visita de l’Adela, que té l’encàrrec de redactar la seva biografia.

A poc a poc, l’Adela coneix les persones de l’entorn de la Júlia: el Marges, el Garbí, la Geperuda… i sobretot la Justa, a qui haurà de perseguir fins a Sud-àfrica per buscar més peces del puzle, que no es completarà fins que torni a Nova York.

Anna Molina se’ns va presentar a la seva primera novel·la, L’home de lava, com una escriptora amb un món creatiu particular. Ara hi torna, amb una història en què els personatges acumulen experiència en escenaris continentals diversos per construir la seva identitat.

Expressió directa, diàlegs elaborats a partir de la vida real, persones que ens són properes en la seva complexitat o en la seva senzillesa, paisatges que ens fan entendre per què cadascú és com és, i el món del vi del Priorat, en concret el Voliac 2004, com a impuls de la narració.

Els dijous del club: Cims Borrascosos d’Emily Brontë

9788496863583El passat dijous a la trobada mensual del Club de lectura de la biblioteca varem visitar Cims borrascosos, una de les grans novel·les del segle XIX que narra la història d’amor tèrbola i apassionada entre Heathcliff i Catherine. Amargat i pertorbat per un passat que no és capaç d’oblidar, Heathcliff malviu per la seva set de venjança i provoca la infelicitat de tots els que l’envolten. L’obra presenta, en un ambient misteriós i tràgic, l’esclat d’una passió violenta, però buida de sensualitat. El clima de puritanisme i la ingenuïtat en la visió d’alguns personatges fan encara més remarcable la intel·ligent concepció de la narració, efectiva i potent, que ha fet que sigui considerada una de les millors novel·les de tots els temps.

Emily Brontë només va publicar una novel·la, Wuthering Heights (Cims Borrascosos, 1847), usant el pseudònim d’Ellis Bell. L’obra va ser ignorada en el seu temps, encara que més tard va ser considerada com un clàssic de la literatura anglesa. Va ser injuriada principalment per la seva estructura, que ha estat comparada amb un conjunt de nines Matryoshka. Durant algun temps es va considerar aquesta novel·la com pertanyent a la primera època de la seva germana Charlotte, l’única que amb Jane Eyre (1847) va tenir reconeixement en la seva època, però durant el segle XX ja es va considerar a Emily com la més dotada de les tres germanes, tant en prosa com en poesia, i a Cims Borrascosos com un dels grans exponents de la literatura britànica del segle XIX.