Monthly Archives: Desembre 2015

Imatge

Horari Nadal 2015

nadal15

Anuncis
Imatge

Story time a la biblioteca

storytimeURV

Un bon país no és un país low cost

La Biblioteca va acollir ahir divendres  la presentació del llibre de l’economista de Falset Miquel Puig i Raposo: Un bon país no és un país low cost: una proportada_un-bon-pais-no-es-un-pais-low-cost_miquel-puig-raposo_201506110938posta contra la indecència  editat per Edicions 62. La presentació del llibre la va fer Jesus del Rio, vinater de la DO Montsant i Doctor en antropologia cultural.

En el llibre, Puig sosté que “un bon país és aquell en què els seus ciutadans poden viure bé. Per poder viure bé, cal construir una societat decent, que tracti bé els seus ciutadans, amb dignitat i sense desigualtats. Catalunya podria arribar a ser un bon país, sense misèries ni excessos. Per arribar-hi, però, cal una bona gestió. En aquest assaig clarivident i entenedor, l’economista Miquel Puig proposa un canvi en les polítiques i directrius econòmiques actuals (apostar per un turisme de salaris alts, una indústria productiva i un salari mínim digne) per construir una Catalunya decent, estable i amb unes perspectives immillorables de futur”.

12369272_10208160635043065_588634077243985936_nMiquel Puig i Raposo, nascut a Tarragona l’any 1954, està estretament vinculat a Falset, on actualment és regidor d’ hisenda de l’Ajuntament. Doctor en Economia, ha desenvolupat la seva carrera professional en l’ensenyament universitari, l’administració pública, l’empresa multinacional i l’assessorament independent. En els anys noranta va ocupar diversos càrrecs a la Generalitat de Catalunya, entre els quals destaquen els de director general d’Indústria i Comissionat per a la Societat de la Informació. Ha estat l’únic director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals nomenat per consens del Parlament de Catalunya. Ha estat director general d’una empresa d’infraestructures aeroportuàries, amb seu a Londres, i ha col•laborat amb empreses de capital-risc. Actualment, treballa en l’àmbit de la gestió universitària. Publica regularment articles en premsa. Casat i amb tres filles, viu entre Barcelona i Falset.

El dijos del club: No i jo de Delphine de Vigan

9788499301211La lectura d’aquest mes ha estat un llibre que segons Astrid Eliard de Le Figaro “és un animal híbrid: agrada a adults i a adolescents; és elogiada pels llibreters, saludada per la premsa i reconeguda pels jurats literaris”. Una història punyent, agredolça, a l’estil de les també autores franceses Anna Gavaldà o Muriel Barbery. No i jo és la història de Lou.

Lou està en plena adolescència, es mou en un món d’adults amb passos de nena. Lou és extremadament tímida, i el fet de ser una superdotada i d’estar en una classe on tots els alumnes tenen més anys que ella, no l’hi posa més fàcil.

I per si això fos poc, a l’arribar a casa, Lou ha d’enfrontar-se a una mare enfonsada per la depressió i a un pare obstinat a veure la vida de color de rosa. Però això al seu estricte professor d’economia no li importa. Lou ha de preparar un treball que haurà d’exposar davant la resta de la classe. I pujar a la tarima, enfrontar-se als seus companys… parlar és el pitjor malson de Lou. Llavors Lou coneix a No, adolescent que sobreviu al carrer, beu vodka, menja en menjadors socials i dorm en albergs, quan té sort. No està a la vora del desastre, i Lou decideix salvar-la. I entre elles sorgeix una amistat sense fisures, que portaran fins al límit.

L’autora, Delphine de Vigan (1966, Boulogne-Billancourt) viu a París i és mare de dos fills. L’any 2001 va entrar en l’escena literària francesa i poc després amb la novel•la No i jo (Edicions 62, 2007), centrada en l’amistat entre una adolescent inadaptada i una solitària jove sense sostre, va obtenir un gran èxit de crítica i públic, confirmat amb el Premi dels Llibreters francesos; un ressò esdevingut internacional amb la traducció de l’obra a vint llengües. Les hores soterrades (Edicions 62, 2009) la va confirmar com una de les autores franceses actuals més rellevants i Res no s’oposa a la nit ha suposat la seva consagració crítica i de lectors. Ha obtingut el premi Renaudot, el premi de novel•la FNAC, el premi de la revista Elle, el premi de novel•la de FranceTélévision, i el gran premi Madame Figaro, i ha estat finalista del Goncourt, del Fémina i del Médicis, i alhora ha obtingut un èxit aclaparador de lectors. Les seves darreres obres són Res no s’oposa a la nit (Edicions 62, 2012)  i Els dies sense fam (Edicions 62, 2014) .