El Llibre de les bèsties

El Llibre de les bèsties és una narració breu de caràcter politicosocial que forma part del Llibre de les meravelles de Ramon Llull. En Fèlix es troba durant el seu viatge, uns frares que li expliquen que a prop d’allí hi ha un gran aplec d’animals, reunits per escollir un rei. El lleó guanya a les votacions i com que no inclou Na Renard (la rabosa) a la seva cort, aquesta intenta ascendir al poder a través de l’engany i la por. Al final del llibre, la mentidera Renard és morta pel lleó.

Aquest llibre el va dedicar a Felip IV de França per ensenyar-lo a dirigir la cort i ens ensenya a no confiar gaire dels que ens envolten.

Doncs bé, Judit Robert n’ha fet una adaptació per al teatre infantil, i ahir divendres va venir a presentar-la a la biblioteca. El llibre l’ha editat Ganzell en el marc de l’Any Llull celebrat el 2016, amb il·lustracions del nen Ot Marín. Es tracta d’un llibre de teatre infantil per a ser treballat en escoles, instituts i biblioteques i l’objectiu d’aquesta obra és donar a conèixer la figura de Ramon Llull, reforçar la lectura en veu alta i la comprensió de textos.

Us en deixem aquí el booktrailer.

 

I si estiguéssim en guerra?

Avui us recomanem ferventent la lectura del llibre de Jane Teller I si estiguéssim en guerra, , editat per Comanegra, que tot i estar escrit al 2001 és de rabiosa actualitat. Posem per cas que estiguéssim en guerra. On anirieu? Una invitació a imaginar la dura experiència de l’exili.

El llibre és una reflexió sobre els valors que entren en conflicte, o que confonem o oblidem, allà on es doni una relació entre refugiats i nadius. La història escrita per Janne Teller, de fet, despatxa en només un paràgraf les causes geopolítiques que donen lloc al conflicte bèl·lic, absolutament inversemblants, per centrar-se ràpidament en tots els problemes que arrosseguen els refugiats. Sent un llibre escrit des d’una perspectiva occidental i adreçat a aquest mateix públic, l’autora juga a canviar els papers (Europa en guerra, el Magrib políticament estable i acollint refugiats) per tal de fer viure en primera persona al lector tot allò que perdrà i haurà de lluitar si mai hagués de patir la condició d’exiliat.

Sinopsi: Un govern espanyol ultranacionalista ens ha dut a la guerra. La batalla s’enquista i els combats arriben a la teva ciutat. Escassetat, racionament, segrestos polítics, bombardejos, franctiradors, la mort cada cop més quotidiana… tot això és ara casa teva. Però encara seràs dels pocs afortunats que aconseguiran exiliar-se i esdevenir un refugiat en un altre país, que t’acull però no t’entén perquè ets diferent. Un estigma que mai perdràs.

L’autora ens ofereix un colpidor relat que es llegeix en primera persona i que posarà a prova la solidesa dels nostres valors filosòfics i morals més essencials, fins i tot la igualtat i la reciprocitat.

Janne Teller és principalment reconeguda com a escriptora, però va passar també molts anys treballant per a l’ONU en matèria de prevenció i resolució de conflictes. Tant per aquest motiu com per la seva ascendència familiar de refugiats austro-alemanys, sempre ha tingut molta consciència del risc que pugui esclatar unconflicte bèl·lic que transformi totalment la seva vida. Però el que la va empènyer a escriure aquest text el 2002 era precisament la constatació que existeixen ja unes generacions de danesos que no tenen cap experiènciadirecta amb la guerra i les seves conseqüències humanes: “no és el cas dels danesos de soca-rel, per qui la idea de convertir-se en refugiat és tan peregrina com la de viure a Mart”. Al seu entendre, això limita la capacitat d’una societat com la danesa d’avui dia per entendre el trauma personal que arrosseguen els refugiats que acull i per ajudar-los a integrar-se i refer les seves vides malgrat les profundes diferències culturals que
puguin existir.

En el marc de la campanya ‘Casa nostra, casa vostra‘, demà 18 de febrer a les 16h, a Pl.Urquinaona (Barcelona), tindrà lloc una gran manifestació en favor de l’acollida de persones refugiades i migrants.

Els dijous del club: Aixó sembla el paradís

Aquest mes al Club de Lectura hem llegit John Cheever, considerat el Txékhov dels suburbis. Aixó sembla el paradís, editat per Viena edicions, és la seva obra póstuma. És una faula moderna situada a Janice, un idíl·lic poblet dels Estats Units, tan ensopit que cap de les grans cadenes de menjar ràpid no hi ha volgut obrir un establiment. Lemuel Sears, un home gran però encara disposat a deixarse temptar per l’amor i el sexe, recorda haver passat en la seva joventut magnífiques tardes d’hivern patinant a la llacuna glaçada dels afores d’aquesta localitat, un indret que ara, al cap dels anys, descobreix que s’ha convertit en un abocador contaminat i insalubre.

El relat de la sorprenent batalla que lliura Sears per recuperar aquell paradís perdut esdevé en aquesta novel·la una lúcida metàfora sobre la condició humana. I és que, des de la mirada càustica i alhora tendra de l’autor, l’ésser humà és una espècie capaç d’aconseguir el millor sense proposar-s’ho, o fins i tot com a conseqüència d’un pla que s’encaminava en una direcció ben diferent..

John William Cheever  va escriure contes i novel·les. Les seves històries transcorren a l’Upper East Side de Manhattan, als suburbis de Westchester, Nova York, a antics pobles de Nova Anglaterra inspirats a algunes ciutats de la zona de South Shore, Massachusetts al voltant de Quincy, Massachusetts, on va néixer, i a Itàlia, especialment a Roma. Actualment és considerat com un dels contistes més importants del segle XX. Tot i que Cheever és recordat sobretot pels seus contes (com La ràdio enorme, Adéu, germà, El tren de les cinc quaranta-vuit, El marit rural i El nedador) també va escriure novel·les com  The Wapshot Chronicle (National Book Award, 1958), The Wapshot Scandal (William Dean Howells Medal, 1965), Bullet Park (1969), i Falconer (1977).

 

10 anys de biblioteca

La Biblioteca Pública Salvador Estrem i Fa de Falset, celebra avui dissabte a la tarda el seu desè aniversari amb un seguit d’actes. Inaugurada l’any 2007, en tot aquest temps s’ha convertit en una referència quotidiana en la vida social i cultural del municipi, com ho certifica que hi passin una mitjana de 100 persones cada dia que és oberta. Que actualment hi hagi 3.384 persones (quan Falset no arriba als 3.000 habitants) que tenen el carnet evidencia, a més, que és un pol d’interès per a estiuejants, passavolants i veïns d’altres pobles de la comarca.

La festa d’aniversari està prevista a partir de les 17 hores i és oberta a tothom. L’acte més destacat serà un espectacle i anirà a càrrec de la companyia Prou de brou. També hi ha prevista una xocolatada, el sortieg d’una panera i el lliurament de premis als “superlectors”, és a dir, aquells usuaris que tenen una major activitat lectora. Al llarg de dissabte al matí, s’ha programat una jornada de portes obertes.

L’estadística al llarg d’aquests anys a la Biblioteca de Falset també evidencia que són 13.126 els usuaris que, al llarg de l’any, agafen documents prestats (principalment, llibres). Una xifra d’usuaris de prèstec que gairebé dobla el de persones que s’acosten a la Biblioteca a fer ús dels ordinadors. Els documents prestats al llarg de 2.016 van ser un total de 14.126.

Però més enllà de la seva tasca cultural diària, la Biblioteca és un espai que afavoreix la integració, les relacions socials i la convivència. Un lloc on estar, trobar-s’hi i passar-hi el temps, com ho certifica que la Biblioteca s’hagi convertit en un lloc de trobada per a persones de totes les edats, petits i grans. La Biblioteca de Falset és un lloc de cultura i, alhora, una plaça pública oberta a tothom, on és possible trobar-hi informació i gaudir de l’oci i el treball.

Així doncs, per exemple, els dissabtes al matí i els estius, la Biblioteca es converteix en un lloc imprescindible per als forasters, que fan servei del wifi i altres serveis d’accès a la informació. Una tendència que s’ha consolidat al llarg de 2016 és l’increment d’usuaris de wifi en comparació als que fan ús dels ordinadors.

Per tant, la Biblioteca de Falset, ara més que mai, no vol perdre de vista que s’ha convertit en una dinamitzadora de la vida cultural i social del municipi. L’estadística ens indica, en aquest sentit, que s’hi organitzen anualment entre 80 i un centenar d’activitats (hores del conte setmanals, xerrades, presentacions, etc), que atreun més de 2.000 persones al llarg de tot l’any. L’animació a lectura, lògicament, segueix ocupant bona part d’aquest programa d’activitats.

Cal destacar, finalment, entre altres iniciatives, que la Biblioteca compta amb un club de lectura des de fa set anys, en el qual hi participen periòdicament una trentena de lectores. Pel que fa al fons bibliogràfic, la Biblioteca compta actualment amb gairebé 30.000 documents, una part dels quals pertany a un fons especialitzat en enologia i viticultura.

Febrer a la biblioteca