Tag Archives: Biblioteques

Matemàtiques per a tothom

En motiu de la celebració del Congrés Català d’Educació Matemàtica 2020 (C2EM) el Servei de Biblioteques ofereix una sèrie d’activitats que promouen les matemàtiques a nivell divulgatiu.

A causa de la situació actual, les activitats s’ofereixen en format digital i en obert.

Podreu accedir a les transmissions en directe a través de l’enllaç:

24 d’octubre, dia de les biblioteques

El 1992, la Biblioteca Nacional de Sarajevo va quedar totalment en ruïnes a causa de l’conflicte bèl·lic dels Balcans. La imatge que va quedar gravada en la memòria va ser la de el músic Vedran Smailovic, tocant el seu violoncel entre les ruïnes de l’bonic edifici. En record d’aquella destrució, el 24 d’octubre se celebra el día de les biblioteques. Us convidem a celebrar aquest día tots les dies i mirant aquest curmetratge de Jason LaMotte, The Library, basat en els seus records i vivències a la seva biblioteca de barri a Houston.

Feliç #Diadelabiblioteca #semprealteucostat #culturasegura

6a. Revetlla de Sant Jordi

Revetlla 2018Si Sant Jordi celebra el llibre, la seva revetlla és la festa de la lectura, els lectors i les biblioteques, un preludi que fa venir salivera als amants dels llibres per gaudir encara més de la Diada.

La Revetlla de Sant Jordi esdevé una convocatòria excepcional, festiva, participativa, amb activitats culturals per a tothom a l’entorn de la lectura i les biblioteques. És un projecte impulsat pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i aquest any arriba a la sisena edició, es consolida i s’estén ràpidament arreu del territori: a l’edició de 2017 hi van participar 7.500 persones a les 214 activitats que van organitzar les 138 biblioteques d’arreu de Catalunuya que es van sumar al projecte.

Per les condicions excepcionals del calendari, la Revetlla de Sant Jordi 2018 se celebrarà el divendres 20 d’abril.

Us convidem a la VI Revetlla de Sant Jordi a la Biblioteca : una festa i una celebració de les biblioteques públiques de Catalunya.

Esperem que ens acompanyeu per gaudir plegats de la seva sisena edició i recordeu que també ens podeu seguir a les xarxes socials #RevetllaStJordi @bibliofalset

9 anys de biblioteca

IMG-20160130-WA00283.384 carnets, 15.032 documents prestats, 90 activitats i 27.132 visites són algunes de les dades (relatives a 2015) que avalen el dia a dia de la Biblioteca Municipal i Comarcal Salvador Estrem de Fa de Falset, que ahir celebrà el seu novè aniversari. Nou anys en què la Biblioteca –gestionada per l’ Ajuntament i adscrita a la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat– s’ha consolidat com un servei quotidià de primer ordre en el conjunt de la comarca del Priorat, cosa que explica que el total de carnets sigui superior al número d’habitants que té Falset, prop de 3.000.

Per celebrar l’aniversari, com és habitual, la Biblioteca va programar una festa de celebració en què hi va haver una xocolatada feta per Pere Pi i patrocinada com cada any per l’Associació de comerciants de Falset, una bufada d’espelmes, el lliurament de premis als súperlectors i un espectacle de màgia per a petits i grans a càrrec del mag Ramon Castells.

Els Superlectors 2015 són Teresa Rull (categoria gent gran), Marta Reig i Llorenç Ferré (adults), Lua Joseph (adolescents), Laura Terreu i Marta Terreu (infants).

Pel que fa a l’estadística de 2015, la Biblioteca ha estat oberta 234 dies, al llarg dels quals ha rebut la visita de 27.132 persones, el que dóna una mitjana de 115 usuaris diaris. De tots aquests usuaris, aquells que són de préstec s’eleven a 12.052, els quals han pres cap a casa un total de 15.032 documents. Els usuaris dels ordinadors de què disposa la Biblioteca han estat 6.743, mentre que aquells que han fet servir la connexió wifi han estat 2.526. El número d’assistents als noranta actes que la Biblioteca ha organitzat o acollit durant l’any ha estat de 2.020.

La regidora Núria Borja, responsable municipal de la Biblioteca, considera que “el fet que 115 persones passin de mitjana per la biblioteca cada dia, evidencia que el servei és fonamental no tan sols per al municipi de Falset sinó també per a bona part de pobles i ciutadans de la comarca”. El número de carnets no ha parat de créixer des del moment que la nova Biblioteca va obrir portes l’any 2007, prenent el relleu de la biblioteca que havia prestat servei al municipi des del 1948 i vinculada a la Caixa de Pensions. En opinió de Núria Borja, “a partir d’ara, el repte per a un petit municipi com el nostre, que fa funcions de capital de comarca, no és tan sols mantenir la qualitat dels serveis, sinó fins i tot millorar-los, cosa que avui dia és complicada ateses les estretors financeres”.

 

Toni Orensanz, autor De Capçalera de la Biblioteca de Falset

ca.png_120305679Falset s’adhereix al programa Biblioteques i autors De capçalera que impulsa el Servei de Biblioteques de Catalunya.
De capçalera és un programa conjunt de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) amb el servei de biblioteques de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Català de les Dones per establir lligams estables entre un escriptor/a i una biblioteca que sigui de referència, de capçalera. Activitats anuals, conferències o clubs de lectura, Dia Mundial de la poesia, Sant Jordi, etc. seran alguns dels moments en què es visibilitzarà la figura de l’escriptor/a, que tindrà un espai dedicat, amb la seva obra completa a la biblioteca.
imagesL’Ajuntament de Falset va escollir l’escriptor i periodista falsetà Toni Orensanz, com l’autor De Capçalera de la Biblioteca Pública Salvador Estrem i Fa de Falset, pel seu vincle amb la biblioteca, la relació de proximitat i per les seves col·laboracions, suports i coneixements mutus.
Amb aquesta iniciativa la relació entre Biblioteca i l’escriptor es vol fer més present. Toni Orensanz tindrà un espai dedicat amb la seva obra completa i la biblioteca vetllarà per donar-li visibilitat amb diferents accions, per exemple a partir de completar l’entrada que té l’autor a la Viquipèdia. Com a compromís del programa, també s’hi inclou la redacció d’un text sobre biblioteques i el seu paper com a agents culturals. Les possibilitats que s’obren d’aquesta col·laboració són nombroses i en un darrer terme seran els lectors els que en sortiran més beneficiats.
Per començar, el dissabte 5 de setembre, durant les Festes de Santa Càndia i dins el programa de lectures d’estiu “Lectures de km 0”, la Biblioteca organitza una sortida comentada sobre l’aventura dels Brigadistes Internacionals al Priorat de la mà de Toni Orensanz. Si voleu saber coses sobre els Internacionals al nostre Pinterest en teniu per triar i vendre.
I durant la Setmana del llibre en català, el dia 8 de setembre es farà a Barcelona el Dia de les biblioteques, on 50 biblioteques i els seus autors De Capçalera ens trobarem per celebrar l’ Any de les Biblioteques.

CODECLUB: iniciació a la programació d’ordinadors a #Bibliofalset

ccb_cartellCodeclub a les biblioteques és una iniciativa del Servei de Biblioteques de la Generalitat, que juntament amb Codeclubcat i les universitats UOC i UPC vol iniciar als nens i nenes d’entre 10 i 12 anys a la programació d’ordinadors. Actualment 20 biblioteques col·laboren en el projecte, entre elles la Biblioteca de Falset.
Es tracta de tallers gratuïts d’una hora i mitja de durada que es faran a la Biblioteca en grups reduïts i conduïts per voluntaris de la Universitat Oberta de Catalunya i de la Universitat Politècnica de Catalunya. S’efectuaran 12 sessions d’aquests tallers que s’iniciaran properament.
La missió del codeclubcat.org és poder oferir a cada infant de Catalunya la possibilitat d’aprendre a programar ordinadors. Disposen d’una sèrie de materials didàctics que han estat pensats amb l’objectiu de que els nens puguin aprendre els fonaments de la programació a través de l’estimulació de la seva creativitat. Aquestes activitats es duen a terme en horari extra-escolar, en forma de “clubs de codi” o “codeclubs” i estan totalment organitzades i gestionades per voluntaris.
Aquest projecte vol treballar la creativitat, la planificació i el pensament crític a través de la programació de jocs i incentivar les vocacions científico-tecnològiques entre els infants.
La idea original dels Code Clubs va sorgir a l’abril de l’any 2012 al Regne Unit, de la mà de la Clare Sutcliffe i la Linda Sandvik . Contra tot pronòstic, en menys d’un any es van crear més de 800 clubs repartits per tot el Regne Unit. A principis d’estiu del 2013 es va decidir ampliar la proposta arreu del món.
Ben aviat us informarem de l’inici del Codeclub a Falset i de les inscripcions.

2015, Any de les #biblioteques

Logo any de les bibliosEl Govern ha aprovat aquest dimarts declarar el 2015 l’Any de les Biblioteques. La celebració coincideix amb el centenari de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya. És un dels projectes més emblemàtics de la Mancomunitat, que expressa, al mateix temps, un dels signes d’identitat de Catalunya: la consideració de la cultura com un element clau per al desenvolupament del país. La Mancomunitat de Catalunya va crear, juntament amb el Consell d’Investigació Pedagògica, un projecte de planificació per crear biblioteques arreu del territori català amb l’objectiu de fer arribar a tothom la cultura. Fruït d’aquella idea, amb Eugeni d’Ors com un dels redactors clau, va néixer el disseny del pla. Valls, Sallent, les Borges Blanques i Olot van ser les primeres localitats que van tenir una biblioteca d’aquest projecte gràcies al concurs que es va convocar el 1915, que volia instaurar una biblioteca popular en cada demarcació. La tardor d’aquell any, es va fundar l’Escola Superior de Bibliotecàries.

Per organitzar la commemoració i el seu finançament, el departament de Cultura assumirà les responsabilitats i crearà una comissió promotora, encapçalada pel president de la Generalitat, Artur Mas. La comissió servirà de nexe de comunicació entre les institucions relacionades amb les biblioteques catalanes, sobretot diputacions, ajuntaments i altres entitats.

Segons Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat, “l’any temàtic s’agruparà en cinc eixos: Biblioteca i model de futur; ciutadania; lectures; professionals, i memòria. Durant aquest any iniciarem el servei de préstec de llibre digital i treballarem per fer possible el catàleg únic i el carnet cultural únic. Estem preparant l’acte de presentació oficial de l’Any de les Biblioteques, amb la presència del president de la Generalitat, on explicarem amb detall totes les accions que tenim dissenyades per a cada un dels cinc eixos.”

La Presentació oficial de l’Any de les Biblioteques tindrà lloc el divendres 20 de febrer, de 10 a 11.30h al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

Dia de la Biblioteca 2014

biblioteca-publica-imprescindible

El 24 d’octubre és el Dia de la Biblioteca .
Des de l’any 1997 L’Associació Espanyola d’Amics del Llibre Infantil i Juvenil promou la celebració del Dia de la biblioteca (24 d’octubre).
La celebració d’aquest dia es fa en record de la destrucció de la Biblioteca de Sarajevo, incendiada el 1992 durant el conflicte balcànic.

bibliomafalda
La iniciativa va néixer per a traslladar a l’opinió pública la importància de la biblioteca com a lloc de trobada dels lectors de totes les edats amb la cultura
i com un instrument de millora de la formació i la convivència humana .

A moltes biblioteques es celebra el dia llegint el pregó que cada any s’encomana a un escriptor. Aquest any el text és de l’Antonio Rodríguez Almodóvar (un homenatge a Ana María Matute ) i la il·lustració és de Carme Solé Vendrell.
día-biblioteca

El text és el següent:

PREGÓN HOMENAJE A ANA MARIA MATUTE

-¡Ana María, despierta!
El príncipe se quedó contemplándola. Era guapa, el pelo negro, los ojos grandes, la boca carnosa. Luego la sacudió suavemente, por un hombro. Insistió: -Vamos, mujer, que ya es hora.
Ana María, solo después de un rato, empezó a moverse. Primero movió un dedo, luego una ceja, luego entreabrió un ojo.
-¿Y tú… quién… eres? –preguntó, no sin gran esfuerzo.
-¡Soy el Príncipe Azul!
-¿El qué?
-El príncipe… ¿No te acuerdas? Tenemos que amarnos.
-¿Es obligatorio?
-Claro, lo manda la tradición.
-¡Pues entonces vete a hacer gárgaras!
Ana María se giró hacia un lado y volvió a dormirse. El príncipe quedó sumamente desconcertado. Se incorporó del filo del lecho y se puso a pasear la estancia.Vio las telarañas del tiempo colgando de los pesados cortinajes, vio a un par de alabarderos durmiendo de pie, la nariz del uno apoyada en la nariz del otro. Vio, o mejor dicho, escucuchó la estridente sinfonía de ronquidos que le llegaban de todas partes de aquel palacio encantado; ronquidos atronadores de guardianes forzudos, ronquidos silbantes de cocineros exquisitos, ronquidos trascendentes de capellanes gordinflones, ronquidos, ronquidos… Como que tuvo que taparse las orejas para no ser víctima de aquel terremoto sónico… y entonces se dio cuenta: ¡el fuego de la chimenea también dormía! Se acercó, aproximó una mano a aquellas llamas petrificadas y quedó ensimismado… Luego de un tiempo incontable, levantó la vista y vio sobre la repisa una hilera de libros. Eran libros de cuentos, los únicos objetos de aquel lugar que no habían acumulado polvo ni telarañas. Con un temblique en el dedo índice de la mano derecha, impropio de todo un príncipe, fue recorriendo los títulos: Cuentos de antaño, de Charles Perrault, Cuentos de los hermanos Grimm,
Cuentos de H. C. Andersen, Cuentos de Ana María Matute… Al leer este último, el corazón empezó a repicarle. Sacó el libro y lo abrió. Al azar fue leyendo: “Todos nos acostamos con el lobo, pero lo que no podemos hacer es confundirlo con la abuelita.” “La infancia es más larga que la vida”. “El que no ama está muerto”.
Justo al acabar esta frase, cesaron los ronquidos y el fuego de la chimenea cobró repentina vitalidad. El príncipe se apartó.
-Eso, ahora ponte a curiosear en mis cosas -oyó a sus espaldas. Levantó un poco más la vista y vio, en el espejo de la chimenea, cómo se incorporaba en su magnífico lecho una dama todavía más magnífica. Casi cien años de edad, el pelo totalmente blanco y la sonrisa totalmente pura. -¿Se puede saber qué día es hoy?
-¿Hoy? -El príncipe no tenía ni la menor idea.
-¡Me acabo de acordar!- Exclamó ella-. ¡Es 24 de octubre, día de la Biblioteca! ¡No te quedes ahí pasmao, que los niños nos están esperando! ¡Vamos, Príncipe Azul, mueve el culo!

Antonio Rodríguez Almodóvar

El Lector del mes: Conxita Pujol

Aquesta setmana encetem una de les entrades mensuals del bloc que consistirà en una entrevista a lectors i usuaris de la Biblioteca. Volem saber què els agrada, perquè llegeixen, què en pensen de les biblioteques….

conxitaConxita Pujol és la Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Falset. Jubilada recentment, ha estat Directora de l’Escola Antoni Vilanova durant vuit anys.

Sóc  mestra perquè… La meva primera vocació era fer ciències químiques, però el meu pare creia que per una noia era millor fer de mestra. Vaig estudiar magisteri pensant sempre amb la química, però tal i com em va dir una bona professora de l’escola de magisteri, quan vaig començar a fer de mestra ja no ho vaig deixar. Amb l’Escola es podia cambiar el món.

El Primer record que tinc d’una biblioteca és…La Biblioteca de “la Caixa” de Falset, la Josep Ma Gich. Era el lloc on anàvem a fer deures i a quedar amb els amics.

Penso que les biblioteques són… Un lloc no només per llegir, sinó també per informar-se i gaudir. I un lloc per estar en companyia.

El primer llibre que recordo haver llegit és… La Vida de Santa Joaquina, el llibre amb el que vaig aprendre a llegir. Després, els TBO, El Capitan Trueno, Jabato, Sissí Emperatriz…

Llegir és recomanable per…. Per tothom i per a tot.. Per quan estàs deprimit, quan no saps què fer. Jo llegeixo de tot però la ficció no m’agrada, en tot cas han de ser llibres amb fets històrics. M’agraden els llibres de curiositats, d’herbes medicinals, de creixement personal i de Feng Shui. M’agraden també els que expliquen el funcionament del cos humà.

El millor lloc per llegir és… Al sofà, amb les cames estirades, amb música o sense, però sense destorbs.

Recomano el llibre…. El Método Gabriel: transforma tu cuerpo sin hacer dieta, de Jon Gabriel, i de novela històrica m’agrada Ken Follet, Matilde Asensi, Ildefonso Falcones… També acostumo a llegir llibres en anglès.

El meu conte preferit… La Rateta que escombrava l’escaleta, l’explico sovint als meus néts.

Consell per als joves lectors… Que llegeixin tot el que puguin, i de tot: no només contes, també llibres d’animals, de viatges, de màquines etc.  És molt important però que a casa els pares també llegeixin.

“Medio Pan y un Libro”

El dimecres  24 d’ octubre celebràvem com cada any el Dia de la Biblioteca: aquesta iniciativa, nascuda el 1997  en record de la destrucció de la Biblioteca de Sarajevo, va sorgir per tal de traslladar a la opinió pública la importància de la Biblioteca en la societat.

Una importància que fa vuitanta un anys ja reivindicava Federico García Lorca, i que encara que sembli mentida després de tants anys, és plenament aplicable als nostres dies.

DISCURS DE FEDERICO GARCÍA LORCA en motiu de la inauguració de la biblioteca del seu poble

Medio Pan y un Libro.

“Cuando alguien va al teatro, a un concierto o a una fiesta de cualquier índole que sea, si la fiesta es de su agrado, recuerda inmediatamente y lamenta que las personas que él quiere no se encuentren allí. ‘Lo que le gustaría esto a mi hermana, a mi padre’, piensa, y no goza ya del espectáculo sino a través de una leve melancolía. Ésta es la melancolía que yo siento, no por la gente de mi casa, que sería pequeño y ruin, sino por todas las criaturas que por falta de medios y por desgracia suya no gozan del supremo bien de la belleza que es vida y es bondad y es serenidad y es pasión.

Por  eso no tengo nunca un libro, porque regalo cuantos compro, que son infinitos, y por eso estoy aquí honrado y contento de inaugurar esta biblioteca del pueblo, la primera seguramente en toda la provincia de Granada.

No sólo de pan vive el hombre. Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro. Y yo ataco desde aquí violentamente a los que solamente hablan de reivindicaciones económicas sin nombrar jamás las reivindicaciones culturales que es lo que los pueblos piden a gritos. Bien está que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan. Que gocen todos los frutos del espíritu humano porque lo contrario es convertirlos en máquinas al servicio de Estado, es convertirlos en esclavos de una terrible organización social.

Yo tengo mucha más lástima de un hombre que quiere saber y no puede, que de un hambriento. Porque un hambriento puede calmar su hambre fácilmente con un pedazo de pan o con unas frutas, pero un hombre que tiene ansia de saber y no tiene medios, sufre una terrible agonía porque son libros, libros, muchos libros los que necesita y ¿dónde están esos libros?

¡Libros! ¡Libros! Hace aquí una palabra mágica que equivale a decir: ‘amor, amor’, y que debían los pueblos pedir como piden pan o como anhelan la lluvia para sus sementeras. Cuando el insigne escritor ruso Fedor Dostoyevsky, padre de la revolución rusa mucho más que Lenin, estaba prisionero en la Siberia, alejado del mundo, entre cuatro paredes y cercado por desoladas llanuras de nieve infinita; y pedía socorro en carta a su lejana familia, sólo decía: ‘¡Enviadme libros, libros, muchos libros para que mi alma no muera!’. Tenía frío y no pedía fuego, tenía terrible sed y no pedía agua: pedía libros, es decir, horizontes, es decir, escaleras para subir la cumbre del espíritu y del corazón. Porque la agonía física, biológica, natural, de un cuerpo por hambre, sed o frío, dura poco, muy poco, pero la agonía del alma insatisfecha dura toda la vida.

Ya ha dicho el gran Menéndez Pidal, uno de los sabios más verdaderos de Europa, que el lema de la República debe ser: ‘Cultura’. Cultura porque sólo a través de ella se pueden resolver los problemas en que hoy se debate el pueblo lleno de fe, pero falto de luz.”
Locució de Federico García Lorca al Poble de Fuente Vaqueros (Granada). Setembre de  1931.