Monthly Archives: Març 2013

FES BLOC AMB LA BIBLIOTECA

De nou comptem amb les recomanacions de llibres dels alumnes de tercer de l’Escola Antoni Vilanova. Esperem que aprofiteu les vacances de setmana santa per llegir una mica!

blocmarçEl Diari secret de Colette. Ed. Destino. Recomano aquest llibre perquè t’ensenya que no has d’agafar les coses dels altres sense permís, ja que et pot portar molts problemes.

Marina Rull

 

El Llibre i la rosa, de Geronimo Stilton. Ed.Estrella Polar.El recomano perquè tracta sobre la llegenda de Sant Jordi i de l’amor.

Izan Pérez

 

L’Aranya Ariadna, de Bascale Chadenat. Ed. Castellnou. Recomano aquest llibre perquè tracta d’un doctor que cura l’aranya i es fan amics.

Siurana Garcia

 

marçblocViatge en el temps. de Geronimo Stilton Ed. Destino. Recomano aquest llibre perquè és molt divertit i es submergeixen en un aquari enorme on hi ha molts peixos.

Kenny Mendoza

 

En Teo i el seu gos. de Violeta Denou Ed. CEAC.Recomano aquest llibre perquè t’explica més o menys com és la vida d’un gos. A més a més et fa sentir com si tinguessis un gos a casa teva

Martí Pellejà

El Castell de Potaxixa Mixa-Mixa, de Geronimo Stilton Ed. Destino.El recomano perquè està ple de fantasmes, bruixes i mòmies. Et fa sentir com si visquessis una gran aventura.

Judit Benavent

 

Las Aventuras de Ulises, d’Elisabetta Dani, Ed. Destino. Recomano aquest llibre perquè és d’aventures molt emocionants. Es la història d’Ulises explicada per Geronimo Stilton.

Josep Torralba

 

Una Extraràtica jornada… de campió. de Geronimo Stilton Ed. Destino. Jo recomano aquest llibre perquè m’ha agradat molt, perquè és del meu esport preferit, de futbol.

Adrià Fuster

Diari del Greg: SOS, atrapat en familia, de Jef Kinney, Ed. Estrella Polar.El recomano perquè al protagonista li passen moltes coses que fan gracia. El protagonista es queda atrapat amb la seva família i passa un hivern horrible.

Júlia Marquès

Anuncis

El Lector del mes: Conxita Pujol

Aquesta setmana encetem una de les entrades mensuals del bloc que consistirà en una entrevista a lectors i usuaris de la Biblioteca. Volem saber què els agrada, perquè llegeixen, què en pensen de les biblioteques….

conxitaConxita Pujol és la Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Falset. Jubilada recentment, ha estat Directora de l’Escola Antoni Vilanova durant vuit anys.

Sóc  mestra perquè… La meva primera vocació era fer ciències químiques, però el meu pare creia que per una noia era millor fer de mestra. Vaig estudiar magisteri pensant sempre amb la química, però tal i com em va dir una bona professora de l’escola de magisteri, quan vaig començar a fer de mestra ja no ho vaig deixar. Amb l’Escola es podia cambiar el món.

El Primer record que tinc d’una biblioteca és…La Biblioteca de “la Caixa” de Falset, la Josep Ma Gich. Era el lloc on anàvem a fer deures i a quedar amb els amics.

Penso que les biblioteques són… Un lloc no només per llegir, sinó també per informar-se i gaudir. I un lloc per estar en companyia.

El primer llibre que recordo haver llegit és… La Vida de Santa Joaquina, el llibre amb el que vaig aprendre a llegir. Després, els TBO, El Capitan Trueno, Jabato, Sissí Emperatriz…

Llegir és recomanable per…. Per tothom i per a tot.. Per quan estàs deprimit, quan no saps què fer. Jo llegeixo de tot però la ficció no m’agrada, en tot cas han de ser llibres amb fets històrics. M’agraden els llibres de curiositats, d’herbes medicinals, de creixement personal i de Feng Shui. M’agraden també els que expliquen el funcionament del cos humà.

El millor lloc per llegir és… Al sofà, amb les cames estirades, amb música o sense, però sense destorbs.

Recomano el llibre…. El Método Gabriel: transforma tu cuerpo sin hacer dieta, de Jon Gabriel, i de novela històrica m’agrada Ken Follet, Matilde Asensi, Ildefonso Falcones… També acostumo a llegir llibres en anglès.

El meu conte preferit… La Rateta que escombrava l’escaleta, l’explico sovint als meus néts.

Consell per als joves lectors… Que llegeixin tot el que puguin, i de tot: no només contes, també llibres d’animals, de viatges, de màquines etc.  És molt important però que a casa els pares també llegeixin.

Dona i llibres

cartell_8_de_mar_2013Per tal de celebrar el 8 de març, Dia de la Dona treballadora, us volem recomanar lectures on les protagonistes són dones fortes, treballadores, que han de lluitar per seguir endavant. Aquests llibres els hem llegit al Club de Lectura de la Biblioteca, i amb la seva lectura, veureu que fan pensar en totes aquelles dones que han anat construint la història des de la invisibilitat.

El primer és Les Filles de Hanna, de Marianne Fredriksson:CargarImagen.ashxEn una freda habitació d’hospital, davant del llit de la seva mare que jeu senil en l’ocàs de la vida, Anna és conscient per primera vegada del poc que coneix a la seva progenitora. Decideix doncs, valent-se d’uns diaris i unes fotos de família, emprendre un viatge cap al passat amb la intenció de descobrir els fets més importants que van determinar l’existència de Johanna i de Hanna, mare i àvia, a la recerca d’aquestes senyals ocultes, aquests codis secrets que, passant de generació en generació, modelen la nostra identitat sense que a penes tinguem consciència.Amb una inusitada capacitat d’implicar el lector en els avatars dels seus personatges, Marianne Fredriksson ha compost una bella història sobre els conflictes, penes i alegries de tres dones escandinaves àvia, mare i filla representatives de tres èpoques molt diferents en l’evolució de la història europea contemporània.

I una aparentment petita novel·la, La Venedora d’ous, de Linda D Cirino. Unaíndex granja al sud d’Alemanya, el 1936. Una dona, Eva, veu com la guerra esberla un estil de vida i uns valors que li semblaven immutables. Treballa a la granja. Sempre ho ha fet, no ha vist més enllà del dia a dia per sobreviure. No coneix l’amabilitat. La guerra s’enduu el marit; els fills s’allisten a les Joventuts Hitlerianes. Però no està sola, al galliner hi ha un estudiant jueu amagat.

I d’amagat, entre els esquitxos de la rutina per tirar endavant, aquell home l’estimarà. Eva, per primera vegada, alça els ulls dels solcs de la terra per veure i entendre el món. I viure. Una història agredolça i tendra on Eva obrirà de bat a bat les portes de la seva vida i posarà al descobert un ésser punyent, a qui l’amor dotarà d’integritat i de coratge. Eva es descobreix com a dona a travès de l’amor.

I finalment, si voleu llegir una breu història de les noies, de l’antiguitat als postres dies, us recomanem Una filla no és un fill, de Wiebke von Thadden, una fillanonova lectura de la història de la humanitat que no parla de grans esdeveniments ni de personalitats, sinó de les petites coses de la vida cuotidiana que han canviat la història.

UNA PETITA JOIA

SelmaUna rabosa té una crisi existencial, i decideix visitar i demanar consell a la  Gran Cabra… i aquesta li explica la història de Selma, l’ovella. Així comença aquesta faula zen de Jutta Bauer, il.lustradora alemanya (Hamburg 1955), pertanyent al “Grup d’Il.lustradors d’Hamburg”, i que  enguany ha rebut el Premi Hans Christian Andersen d’Il·lustració per la seva “aproximació filosòfica, originalitat, creativitat i la seva habilitat per comunicar amb els joves lectors”.Es tracta d’una edició acurada en tots els sentits: paper, coberta, guardes, crèdits…

El llibre -concebut inicialment com un regal pels amics sense cap intenció de ser editat- és, per tant, un llibre per adults, i així ho confessa l’autora. És un conte zen que vol respondre a la pregunta existencial de què és la felicitat. I qui ens dóna la seva particula resposta és Selma, l’ovella, amb moltes dosis d’humor, de tendresa i sensibilitat.

Sent una faula però, de cap de les maneres vol alliçonar-nos: en tot cas la resposta de Selma ens fa reflexionar

La coberta de l’àlbum és, a una sola tinta, en vermell, i hi destaca una ovella que pastura, la Selma, negre sobre fons blanc.

L’estètica del llibre és minimalista, tant per les ilustracions com pel petit  format del llibre (habitual en l’obra de Bauer). I això ja es percep en la coberta del l’àlbum.selma2

Jutta Bauer ha treballat fent dibuixos animats i va tenir una tira còmica en una revista alemanya. Tot això es nota en la factura de Selma. La història és explicada en 23 vinyetes, a mode de còmic: s’hi veu el traç ràpid i enèrgic. Els personatges de la història són expressius, actius, amb molt sentit de l’humor. Hi ha la presència de registres habituals en el còmic, com és l’ús d’onomatopeies o globus de diàleg .

La composició és estable i ordenada. A les pàgines esquerres hi ha el text, breu, escrit amb tipografia que imita la lletra manuscrita, mentre que a les pàgines dretes són per a les il·lustracions (emmarcades com una vinyeta) al centre. L’autora usa el recurs de “desemmarcar” les illustracions quan es tracta dels somnis de la Selma.

La tècnica emprada en les il.lustracions és l’aquarel.la, habitual en l’obra de Jutta Bauer, aplicada sobre el traç del dibuix. La qualitat del paper, gruixut, mate, amb textura, permet apreciar amb nitidesa la tècnica de l’aquarel·la i els colors emprats, plans, serens, de tonalitats càlides. És sobre aquests fons que hi destaca la blancor de Selma i el ramat d’ovelles.

En aquest sentit, podem dir que el llibre guarda un equilibri intern, entre text, il·lustració i colors. Una delícia per als sentits, un prodigi de la utilizació dels recursos (per senzills que puguin semblar) a l’hora de desplegar una història.

Com en tota l’obra de Bauer (El Angel del Abuelo, Madrechillona, La Reina de los colores…) les històries són aparentment senzilles, minimalistes, però quan les llegeixes hi descobreixes una gran refexió sobre la vida, una introspecció, tot amb una delicadesa i una elegància que personalment trobo encantadores.

Selma és doncs una obra deliciosa que convida a la reflexió, i que amb un format de butxaca conté un gran saber.