Rafel Nadal enceta la 10 temporada del Club de lectura

El Dijous del Club: La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol

Inquietant, repugnant, fantàstica, una obra mestra…. ningú es queda indiferent amb La Pell freda d’Albert Sánchez Piñol. Dijous en varem parlar al Club de Lectura, voleu saber de què tracta?

Un antic lluitador de la independència d’Irlanda, desmotivat pels esdeveniments del món occidental, decideix esborrar la seva personalitat i fugir de la societat on viu. Accepta una oferta de treball d’oficial atmosfèric per un any en una illa perduda al mig de l’oceà Atlàntic, on no hi ha més que un far i està lluny de qualsevol ruta marítima.

En aquesta illa només hi ha un habitant, l’oficial de senyals Batís Caffó, que no fa cas ni ajuda l’irlandès, l’ignora tot i la informació que té de l’illa. Així que el protagonista ha de passar sol unes nits assetjat per l’atac d’uns éssers monstruosos en la seva cabana de fusta, que anomena granotots, o, posteriorment, els “citauca”.

Gràcies a la seva astúcia aconsegueix quedar-se al far amb Caffó i així poden resistir als atacs dels granotots. Descobreix com aquest té un d’aquells éssers, la femella Aneris, que no només té domesticat, sinó que també li serveix d’amant. Tot i que l’irlandès primer pensa que els granotots són dolents i volen matar sense motiu, després de conèixer Aneris la desitja i els veu amb sentiments. Però Caffó no s’ho vol creure.

Comença un estudi antropològic sobre la relació entre els dos homes. La solitud i una comunicació que poques vegades és fluida, fa que esdevinguin més aviat oponents que no aliats en la supervivència. Aquest fet es posa de manifest quan l’irlandès comença a fer l’amor amb l’Aneris i experimenta un plaer absolut.

La relació entre ells cada vegada serà més dura, més cruel, fins al punt de provocar la bogeria i suïcidi d’en Caffó, seguida per una solitud desesperant de l’irlandès. Això passa quan li arriba el relleu. Com que no li interessa el més mínim del seu passat usurpa la personalitat de Batís Caffó en el que sembla que sigui una cadena d’usurpacions cada vegada que arriba el nou oficial atmosfèric. En realitat a l’illa mai no hi ha hagut un oficial de senyals.

La novel·la està escrita en primera persona, expressant així els pensaments, adversitats i lluites del protagonista.

AqueSt hivern en podrem veure la versió cinematogràfica a l’Artesana de Falset. Us deixem el tràiler aquí, per anar fent boca.

 

Estiu de 1993, cinema català als “Òscar”

Estiu 1993 és una pel·lícula catalana del 2017 dirigida per  Carla Simón, que aquest diumenge podreu veure al cinema l’Artesana de Falset dins el Cicle Gaudí.  La pel·lícula es va rodar a diverses poblacions de la Garrotxa l’estiu de 2016  i ha estat seleccionada per representar Espanya als premis Óscar de Hollywood.

“Estiu 1993” explica la història de la Frida, una nena que ha d’aprendre a encaixar en un nou món rural mentre afronta la pèrdua de la seva mare. Durant aquest primer estiu junts, la Frida, l’Esteve (tiet), la Marga (tieta) i l’Anna (cosina), la seva família adoptiva, s’aniran descobrint. L’Esteve i la Marga han d’aprendre a estimar la nena com si fos la seva pròpia filla. La Frida, aparentment, accepta la nova situació, ràpidament els anomena “papa” i “mama”, però li costa més acceptar la seva nova germana, l’Anna. Malgrat que l’Anna l’estima amb devoció des del primer dia, la Frida té sentiments contradictoris amb la petita. Tots quatre han de transformar les seves relacions. No serà fàcil per a ningú reorganitzar el nou nucli familiar.

Emociona i commou el públic i ha merescut un seguit de premis europeus de relleu: no és gens estrany, s’ho val molt.

El tràiler, aquí.

El Baztan, llibres i pel·lícula

A la vora del riu Baztán l’aparició del cadàver d’una adolescent obliga la inspectora d’homicidis Amaia Salazar a tornar a la vall en què va néixer i del qual porta tota la seva vida fugint. Aquest serà només el principi d’una història apassionant en què els éssers llegendaris del Nord conviuen amb crims aterridors.

Aquest és l’argument de la primera novel·la de l’anomenada Trilogia del Baztan, El Guardián invisible, que ha fet famosa arreu del món a l’escriptora donostiarra Dolores Redondo i que s”ha convertit en el fenomen literari en castellà més important dels últims anys. Les tres entregues d’aquesta trilogia, El guardiàn invisible, El Legado en los huesos i Ofrenda a la tormenta, han arribat a centenars de milers de lectors fidels. A més, avui ja són més de 30 editorials de tot el món que han publicat la seva obra. Després de l’aparició d’El guardiàn invisible, la crítica la va saludar com una de les propostes més originals i contundents del gènere negre espanyol.

Els lectors de les seves noveles estem d’enhorabona, ja que aquest diumenge al teatre l’Artesana de Falset podrem veure l’adaptació cinematogràfica de la primera de les noveles, El guardián invisible, dins el cicle Gaudí, el circuit estable del cinema català.

I per si no n’heu llegit cap dels tres llibres, a la biblioteca els podeu trobar tots tres:

El guardiàn invisible

El Legado en los huesos

Ofrenda a la tormenta

Neus Català, Un cel de plom

Aquest vespre al Teatre l’Artesana de Falset, Mercè Arànega es posa a la pell de la prioratina Neus Català commmemorant el seu centenari.

La vida de Neus Català , la darrera supervivent catalana del camp d’extermini de dones de Ravensbrück, és la història viva d’un segle i d’una lluita constant.

Quan va ser capturada i deportada als camps de Ravensbrück i de Holleischen va conèixer l’infern, però també la solidaritat i la germanor sense límits: “Envoltada de dones amigues i de dones desconegudes que patien el mateix destí que jo, em sentia sola i a la vegada em sabia acompanyada. En la nostra immensa solitud ens teníem les unes a les altres.” Va sobreviure a l’horror dels camps de concentració gràcies a la força moral i a la solidaritat entre companyes. Quan van ser alliberades, es van prometre no oblidar.

Si conviure amb l’horror és insuportable també ho és intentar sobreviure’l i intentar viure amb una suposada “normalitat”, sobretot quan la majoria de les persones del voltant manifesten constantment la voluntat d’oblidar el passat. Neus Català, fidel a la seva incansable lluita per la memòria, va escriure el llibre De la resistencia y la deportación: 50 testimonios de mujeres españolas.

Els seus records, novel·lats per Carme Martí al llibre UN CEL DE PLOM amb una sensibilitat i una intensitat extraordinàries, són autèntiques lliçons de vida convertides en una llarga història

Si voleu llegir-ne més, a la biblioteca hi trobareu lectures de tota mena.