HARRIET

Aquesta novel • la, escrita el 1934 i un èxit de vendes al seu dia, reconstrueix l’anomenat “ misteri de Penge “, que va estremir a la societat victoriana de 1877. Harriet és una dona de trenta-dos anys, elegant i adinerada, ja en possessió de la seva pròpia herència, però és “border line”. Aquesta ànima càndida i simple coneix un dia, mentre passa una temporada a casa d’uns parents pobres, Lewis Oman, que no triga a demanar la seva mà. «Les dones em troben atractiu », li diu a la mare de Harriet, que només veu en ell un vulgar caçafortunes i que tracta per tots els mitjans d’impedir les noces. No obstant això, aquesta se celebra … i Harriet, a mercè del seu marit i de la família d’aquest, entra en un malson que ningú hauria estat capaç d’imaginar.
Elizabeth Jenkins va néixer el 1905 a Hitchin ( Hertfordshire ) , el seu pare va fundar la Cardicott School , prop de Londres , encara avui en funcionament . Va estudiar a Cambridge i va ser professora a la King Alfred School de Hamsptead . Es va relacionar amb el Grup de Bloomsbury , encara que sembla que no es portava molt bé amb Virginia Woolf . Durant la Segona Guerra Mundial va tenir un paper molt actiu ajudant refugiats jueus i víctimes dels bombardejos de Londres . Va ser una de les fundadores de la Jane Austen Society . Va escriure biografies de Jane Austen , lady Caroline Lamb , Henry Fielding i Isabel I d’Anglaterra , entre d’altres. La seva primera novel • la va ser Virginia Water ( 1929 ) i la segona , Harriet , va rebre el 1934 el premi Femina, imposant-se a Evelyn Waugh i Un grapat de pols . Elizabeth Jenkins va morir el 2010, als cent quatre anys.
Un llibre especialment recomanat per als que vulguin aprofundir en la psicologia humana més retorçada, en un ambient d’època, i de la mà d’aquesta escriptora, gairebé desconeguda, que va ser coetània de Virginia Woolf i a la qual va conèixer personalment. Una recomanació, no deixin de llegir l’epíleg de Rachel Cooke, que en un treball investigador, arrodoneix la novel • la amb tots els serrells solts i referències a diaris, dates, i amb la biografia dels personatges que acaben per fer d’aquesta obra una autèntica rara avis, tal i com s’anomena la col•lecció a la que pertany de l’Editorial Alba.
Elizabeth Jenkins compon una brillant història de seducció i engany que progressa com una novel • la d’horror , amb un suspens gairebé irrespirable .
Harriet d’Elizabet Jenkins.- Ed. Alba, 2013 Colecció Rara avis

Camps de Solidaritat 2014: xerrada a la biblioteca

Ahir divendres varen venir a la biblioteca l’Helena Barceló i la Clàudia Giménez a explicar-nos què son els camps de solidaritat de SETEM i la seva pròpia experiència com a participants. L’Helena ha estat a Equador i la Clàudia a Mèxic. Elles, com més de 5000 persones més, han viscut aquesta experiència inoblidable.
3 continents, 14 països i 22 destinacions diferents. Els camps de solidaritat ens ofereixen la possibilitat de formar-nos, de conviure i col·laborar amb organitzacions d’Àsia, Amèrica Llatina i Àfrica en àmbits com l’educacio, el comerç just, l’emigració o els drets humans.
Les condicions de participació són:

Tenir més de 18 anys.

Disponibilitat per participar a les jornades formatives prèvies al viatge.

Ser soci/a de SETEM (en cas de no ser-ho, podràs fer-te soci/a mínim durant l’any que dura l’activitat).
L’experiència implica participar en un cicle de formació i sensibilització que es desenvolupa en tres fases:

1a fase – Preparació i formació (d’abril a juny)
Curs de formació ‘Apropar-se al Sud’ reconegut pel Pla de Formació de Voluntariat de Catalunya. Es tracta d’un curs obligatori de 40 hores que es realitza en dissabtes.
2a fase – Viatge i estada a un país del Sud (juliol, agost o setembre)
Al llarg d’un mes coneixeràs la feina d’organitzacions locals dels països del Sud, conviuràs amb les persones que hi estan vinculades i compartiràs tallers i activitats quotidianes.
3a fase – Difusió i acció al Nord (a la tornada)
De tornada, per tal de no deixar aquesta experiència de solidaritat en un viatge d’un mes, els participants us comprometeu a divulgar el que heu après i, així, contribuir a sensibilitzar l’opinió pública sobre la realitat de desigualtat que haureu vist als països del Sud.

“Si no hagués passat pels Camps de Solidaritat no seria la mateixa persona” ens explica el Jordi Serra, mentre que l’Aleyda Mestres ens diu: “L’experiència em va donar energies per lluitar per un món millor”. Entra a la secció de Testimonis per conèixer de primera mà la veu dels participants d’altres edicions o visita els blocs dels Camps de Solidaritat 2013.

El període d’inscripció comença el 14 de gener de 2014 i es tancarà a finals de març. Les places són limitades.

Divendres 21 de febrer de 2014

Els LECTORS del MES

Els dimarts pel matí és el dia que ens visita, un cop per semana, la gent del Taller del Priorat.

LLegeixen llibres i revistes, busquen  receptes de cuina, pel·licules, música per emportar-se i es conecten a Internet per navegar per la xarxa.

Un d’aquest dimarts aprofitem per xerrar i fer-los-hi quatre preguntes sobre la Biblioteca.  Han vingut la Dolors, la Marta, la Maribel, la Conxi, la Cristina i l’Asun, la monitora. Els nois han faltat, aquest cop.

A totes elles els agrada venir a la Biblioteca de Falset per mirar contes, noveles i aventures, agafar música i pelicules.  A la Dolors li agraden molt els llibres de cuina, i la seva novela preferida és El Códigi da Vinci. A la Conxi li apassionen les pelis d’intriga, sang i fetge, de l’oest… i totes están d’acord en que les de Harry Potter són les millors.

L’Assun ha descobert la revista Opcions a la biblioteca, i la troba la mar d’interessant. 

Ni la Marta, ni la Dolors ni la Maribel han estat a cap altra Biblioteca, La Conxi ha estat a la de Reus, la Xavier Amorós, i l’Assun les de Barcelona.

Hem fet una llista de desitjos i de coses que els agradaría per la Biblioteca:

-Taller de màscares pintades

-Tallers de manualitats

-Que vingués LLuis Llach i cantés una cançó

-Cursets d’escriure

-Pelis de Disney

-Un taller de Conta-contes.

Se’ns gira feina.

Gràcies noies!

EXPEDIENTS, el llibre del mes del Club de Lectura

A Cambridge, el detectiu privat i ex policia Jackson Brodie veu passar la vida com a pare divorciat investigant afers de banyes o de gats extraviats, quan és arrossegat al passat boirós de tres crims antics: una nena que va desaparèixer d’una tenda al jardí de casa seva; un desconegut que va entrar en una oficina i va degollar-hi una noia; i una dona que van trobar asseguda a la cuina, a tocar del cos del seu marit, que lluïa una destral clavada al cap.

A mesura que investiga aquests casos inconnexos, però, i sobtadament estalonat per una tragèdia a la seva pròpia família, en Jackson s’adona que tot està relacionat…

Amb Expedients (la primera obra de Kate Atkinson traduïda al català) es presenta el personatge de Jackson Brodie, que també és el protagonista de tres novel·les més: One good turn, Started early, took my dog, When will there be good news.

Kate Atkinson Va néixer a York, Anglaterra, el 1951. No va tenir germans, va ser una nena solitària. Estudià Literatura anglesa a la Universitat de Dundee, on es va graduar el 1974 i va començar un doctorat en Literatura americana del qual va suspendre en l’examen oral. Va treballar com a secretària legal i professora mentre vivia a Whitby, al nord de Yorkshire. Començà a escriure relats el 1981 i el 1995 es va publicar la seva primera novel·la, Entre bastidors que va guanyar el Whitebread Book of the year Award. De llavors ençà ha estat una escriptora aclamada per la crítica arreu del món. El 2004 publicà la primera novel · la de la sèrie de Jackson Brodie, Expedients (Case Histories).

L’autora també va ser guardonada amb un MBE (Membre de l’Ordre de l’Imperi Britànic) en els honors de l’aniversari de la Reina el 2011, pels seus serveis a la literatura.
La BBC ha estrenat una sèrie per a Televisió anomenada Case histories, basada en les novel · les de Jackson Brodie, protagonitzada per l’actor Jason Isaacs.

7 de Biblioteca

Tal dia com avui, Sant Blai, es va inaugurar la Biblioteca Pública Salvador Estrem i Fa.
Ara, després de set anys, La Biblioteca Pública de Falset va celebrar el passat divendres la seva setena festa d’aniversari, sota l’eslògan “7 de Biblioteca”. Set anys que l’han consolidat com un dels establiments culturals més populars i de referència de la comarca, malgrat les dificultats de tota mena que han implicat la recessió econòmica actual.

La mitjana diària d’usuaris de la biblioteca és de 100 persones, entre les quals n’hi ha de gairebé totes les poblacions de la comarca. El número de carnets és avui dia de 3.102 (una xifra molt alta si es té en compte que Falset no arriba als 3 mil habitants i que la població del Priorat no supera per poc les 10 mil persones).
En motiu dels 7 anys la Biblioteca proposa als seus usuaris que s’aprofin a fer-se una fotografia en un photocall que han preparat sota el lema “7 de Biblioteca”, i que la comparteixin a les xarxes socials.

Encara que Falset disposava de Biblioteca des de l’any 1947, amb el pas dels anys el servei havia quedat del tot obsolet. El nou centre (de titularitat municipal i integrat a la Xarxa de biblioteques de la Generalitat), ofereix tots els serveis d’una moderna biblioteca: prèstec de llibres, de música, de pel•lícules, connexió a internet i xarxa wifi.

La variada oferta cultura que ofereix (amb un fons de més de 26.434 documents, entre els quals hi ha llibres, publicacions periòdiques, DVD i CD) ha aconseguit atreure usuaris de totes les edats. Dels 17.852 documents deixats en prèstec, els llibres encapçalen el rànquing, seguits de prop pels DVD.

Des de la biblioteca, com és habitual, durant el 2013 s’ha intentat buscar la màxima dinamització amb l’organització d’activitats de caire cultural. Se n’han fet fins a 96 de diferents, la majoria de cost zero. Les hores del conte són habituals cada setmana, i s’han realitzat fins a una vintena de visites escolars, amb la idea que els nens es familiaritzin amb allò que és una biblioteca. Igualment, s’han organitzat cursos de formació en Tecnologies de la Informació, es compta amb un Club de Lectura, s’impulsen tallers de diversos tipus, es deixen lots de llibres als centres escolars, etc.

L’objectiu de la biblioteca ha estat durant aquest temps mostrar-se en societat com un centre d’informació dinàmic, allunyat de la imatge de “temple del saber estàtic” que sovint es té de les biblioteques.