Tag Archives: xerrades

Vida en parella

IMG_20161014_155618.jpgLa vida en parella no és un camí de roses. Diu el psicòleg John Gray “Quan els homes i les dones són capaços d’acceptar i respectar les seves diferències, l’amor té l’oportunitat de florir.” Divendres que vé els terapeutes de  Mima’t vindran a la biblioteca a parlar de dones…homes..parelles! amors i conflictes! Amb un toc de serietat però també d’humor… Amb aquesta excusa us volem recomanar alguns llibres que ens parlen d’amor, parelles, homes i dones.

De Walter Riso, Amor o dependència.

Moltes persones viuen atrapades en relacions afectives malaltisses de les quals no poden, o no volen, escapar. La por a perdre la font de seguretat i / o benestar les manté lligades a una forma de tortura pseudoamorosa, de conseqüències fatals per a la seva salut mental i física. Amb el temps, estar malament es converteix en costum. És com si tot el sistema psicològic es adormís i comencés a treballar al servei de l’addicció, enfortint i evitant enfrontar-la per tots els mitjans possible. Lenta i silenciosament, l’amor passa a ser una utopia quotidiana, un anhel inabastable. I malgrat el letargia afectiu, dels maltractaments i de la constant humiliació d’haver de demanar tendresa, la persona aferrada a una relació disfuncional es nega la possibilitat d’un amor lliure i saludable; s’estanca, es paralitza i es lliura a la seva mala sort. No importa quin tipus de vincle tinguis, si realment vols alliberar d’aquesta relació que no et deixa ser feliç, pots fer-ho. No és impossible.

De Sergio Sinay, El arte de vivir en pareja: cómo armonizar las diferencias.

L’amor no és fruit de la màgia ni de la casualitat. És la creació constant, responsable i única de dos éssers convocats per aquesta meravellosa energia. En aquest llibre, Sergio Sinay explora amb lucidesa i sensibilitat els aspectes i matisos més subtils i profunds del vincle amorós. L’art de viure en parella indaga en la convivència quotidiana i proposa idees concretes per a la consolidació de la relació de parella.La rutina de la convivència i els problemes quotidians atempten contra la parella. L’escriptor i terapeuta de vincles assegura que es pot aprendre a viure de dos, i sosté que la teoria de la mitja taronja genera relacions tòxiques.

De Javier Urra, Mujer creciente, hombre menguante

Aquest és un llibre que parla de la dona, de l’home, de llums i ombres, de parelles, de pares, d’ insatisfaccions i goigs, i de fills. També parla d’adults que són analfabets emocionals perquè de nens no van acceptar, no se’ls va ensenyar, l’idioma de l’empatia, ni la tolerància o la frustració. Si hi ha alguna possibilitat d’aconseguir els voltants de la felicitat, aquesta consisteix en aprendre a acceptar la frustració de tota mena, però molt especialment la sentimental.

 

 

Imatge

Divendres, Tapping!

tapping

La Hipnosi

mima'tHipnosiDivendres vinent, Sandra López Estatuet terapeuta del centre Mima’t, espai de massatges, teràpies i creixement personal de Falset ens parlarà sobre els beneficis de la hipnosi.

Què podem dir de la hipnosi (wikipèdia):

“En l’època dels egipcis, tècniques semblants a la hipnosi eren utilitzades en els temples del Son com a eines mèdiques amb fins curatius. De fet, al temple d’Imhotep, hi ha jeroglífics que mostren persones fent pràctiques similars a la hipnosi. La hipnosi, tal com avui la coneixem, va començar fa dos segles a França. La paraula “hipnosi” (d’una paraula grega, “Hypnos”, que significa ‘somni’) va ser definida per James Braid el 1843. Franz Anton Mesmer (1734-1815), però, va denominar la hipnosi com “magnetisme animal”, deia que tot ésser viu transmet un tipus d’energia similar al magnetisme físic i que es pot transmetre d’uns éssers a uns altres, i arribar a tenir una aplicació terapèutica.
Al llarg de la història de l’evolució i perfeccionament de la hipnosi, per finalment convertir-se en l’actual hipnosi clínica, hi va haver un nombre gairebé infinit de tècniques que es van intentar o van assajar en el seu moment, des de la relaxació progressiva (Jacobson), fins a la fixació d’ulls o la levitació del braç, totes aquestes ja obsoletes en funció de les noves tècniques d’intervenció clínica.
Des del 1996, diversos centres mèdics de Maryland (EUA) apliquen la hipnosi com a complement de les teràpies que combaten el dolor. Així mateix, anàlisis recents han demostrat la seva utilitat en el camp quirúrgic. Alguns estudis assenyalen que l’eficàcia de la hipnosi supera la de les píndoles placebo.
Un dels àmbits en què ha mostrat major utilitat és el del dolor. Precisament, el Sistema Nacional de Salut del Regne Unit (NHS, les seves sigles en anglès) va dur a terme un dels estudis més amplis sobre hipnosi clínica. L’objectiu va ser avaluar si aquesta tècnica ajudaria 800 mares primerenques a donar a llum amb menys molèsties i reduint la quantitat d’analgèsia que necessiten, cosa que contribuiria a alleugerir el cost per a les arques públiques.
La hipnosi, actualment, s’ensenya a les universitats dels principals països d’Occident (EUA, Canadà, Austràlia, Alemanya, Holanda, Gran Bretanya, estat espanyol, etc.), tant en facultats de Psicologia com de Medicina i Odontologia.”

 

Cases, carrers i botigues en una ciutat romana

Cases, carrers i botigues en una ciutat