Posa una mica els pels de punta llegir un llibre com Míl nou-cents vuitanta-quatre en el món en que vivim! George Orwell era un visionari i és un dels escriptors imprescindibles del s.XX.
Aquesta distopia, escrita el 1948, és un al·legat contra el totalitarisme. En el futur hipotètic en què se situa l’acció, el món està dominat per tres grans superpotències, totes tres enfrontades entre elles per principis ideològics diferents, però totes tres totalitàries. Winston Smith, el protagonista, viu a Londres i treballa al ministeri de la Veritat reescrivint i retocant la història de la seva superpotència. Quan s’adona que amb aquesta feina l’únic que fa és contribuir a la farsa del seu govern, i sobretot quan entra en relació amb una jove rebel, és quan topa frontalment amb el Gran Germà, que controla fins al més mínim detall de la vida privada de tothom, amb uns mecanismes de domini que recorden els del nazisme i els de l’estalinisme.
Per aclarir les seves intencions l’editor d’Orwell va distribuir una nota de premsa: “alguns crítics han suggerit que el punt de vista de l’autor és que aixó, o alguna cosa semblant és el que passarà en els propers 40 anys en el món occidental. Aixó no és correcte. Penso que a banda del fet que el llibre és, al cap i a la fi, una paròdia, alguna cosa similar a 1984 podria passar. Aquesta és la direcció del món en el present, i la tendència està arrelada en els fonaments polítics, socials i econòmics de la situació del món contemporani… la lliçó que s’hauria d’extreure d’aquest perillós malson és molt simple: no deixeu que passi. Depén de vosaltres.
bibliofalset 